Pàgina 1 de 1

Revisions

Publicat: 27 feb. 2019, 23:18
Autor: robguerrero
Imatge


Estudi: Shisogumi
Generes: Acció, Aventura, Supernatural, Futur distòpic, mecha
Duració: 20 minuts per capítol
Data d'estrena: Hivern 2019
Episodis: 12
Opening - Ending:
"Wagamama de Gomakasanai de (ワガママで誤魔化さないで)" by THE ORAL CIGARETTES
"Curtain Call" by Weaver


Presentació

Segurament si hagués de dir quina frase hauria de descriure millor la nova proposta d'anime de Netflix seria el clàssic "o l'estimes o l'odies". Revisions es un anime que per la carta de presentació, si més no, crida l'atenció. Futur post apocalíptic, salts temporals, dicotomies i robots assassins gegants que no es tallen a deixar un regueró de sang al seu pas, dues organitzacions futuristes enfrontades en el plànol moral, etc. Si amb aquesta premissa i sumem que el seu argument anava firmat per Taniguchi Gorou (creador de l'univers Code Geass) disposat a posar-nos la nostra paciència a prova.

La veritat es que partia amb expectatives força elevades, era una sèrie que miraria tan si com no, perquè he sentit de tot sobre Code Geass (i no, no el deixen gairebé ben parat). Per tant, en aquest escenari neutral i "a veure que" vaig mirar-me l'anime en dos o tres dies. I si, dona per parlar extensament.


Quan et pot fer canviar un trauma del passat?


La pregunta que he emprat no es casual, com tampoc es casual l'èmfasi en el terme "passat" en un anime de tall postapocaliptic. I es que un trauma del passat esdevé l'excusa per condicionar o almenys marcar la vida de sis adolescents per la resta de la seva vida. A partir d'aquest detonant, que es converteix en el nucli dur de l'argument i de la caracterització dels personatges (que després tractaré individualment) cadascú desenvolupa el seu rol, seguint un advertiment provinent del futur. L'advertiment es basa en la revelació que en uns anys es produirà un desastre de tal magnitud i que els 6 tindran un paper actiu en la seva superació. Així doncs, la premissa "vosaltres sereu qui salvareu el món" es converteix en l'excusa i el fil conductor que sustentarà l'actuació dels personatges principals. A partir d'aquest moment, passem a donar una ullada als personatges.


Primer de tot, he de dir que trobem molta diversitat de personatges i que tots ells tenen un rol assignat que cobreixen amb més o menys encert. Ara bé, pocs d'ells he de dir que m'hagin resultat interessants o prou atractius. Si ha sobre, hi hem d'afegir que alguns protagonitzen situacions que literalment et fan estirar els cabells i renegar quan es "despullen" psicològicament parlant. I, per desgràcia, alguns no queden molt ben parats.


Parlem dels protagonistes


Imatge


Comencem pel protagonista, en Daisuke Tojima, una sort d'adolescent que ha desenvolupat un molest complex d'heroi megalòman malaltís que des del mateix primer segon de l'anime ja veus que et costarà suportar. En Daisuke segueix fil per randa la profecia que uns anys enrere li va encomanar la Milo, tant que es el que presenta un canvi més brusc de personalitat d'ençà d'aquell dia (de ploramiques a un sobreprotector heroi sense causa). Al llarg de l'anime el seu paper es rebre "osties" pel seu comportament i començar a deixar de creure's més què i pensar una mica amb el cap (procés conegut com a maduració). La seva interacció amb els seus amics també canvia bastant d'inici i de final,
Text amagat.
especialment amb en Keisuke.
. Al principi la relació amb la majoria dels seus amics d'infantesa era d'oberta hostilitat i vorejava quasi la negació del seu anterior vincle. L'arribada del salt temporal fa dividir opinions al grup, entre aquells que reconeixen que en Daisuke es mereix un cert reconeixement i que eren ells els que estaven errats i els que tot i reconèixer aquest punt, no el reconeixen com a líder. La descoberta del seu veritable paper en l'incident el deixa tan moralment fet pols que acaba sent un personatge decent. Personalment, crec que l'evolució del personatge es correcte, però com a personatge principal juga molt en la seva contra.


Respecte a la resta de protagonistes, la Marimari es la clàssica noia tímida que no vol matar a una mosca i que es veu embolicada sense voler-ho en el problema. No evoluciona gaire al llarg de la sèrie i la seva personalitat portarà més d'un problema amb la química del grup
Text amagat.
(triangles amorosos que deriven en quartets i polígons al final segons s'entén)
. En Gay es el nemèsies del protagonista, suposadament madur, responsable i mentalment preparat per liderar, llàstima que la seva prepotència i falta d'humilitat l'allunyin de ser un líder exemplar i respectat (al final sembla acceptar que en Daisuke si es mereix ser reconegut, en part gràcies a la Lu).


Punt i a part es mereixen la Lu i en Keisuke. La Lu perquè es el personatge femení que més treballen al llarg de l'anime (sempre de manera subtil) i el que més m'ha agradat, sent l'única del sextet protagonista que no m'ha molestat les seves accions. Respecte en Daisuke,
Text amagat.
La seva relació amb en Daisuke es basa en una sort d'amor/odi que es pot suposar que desenvoluparan en temporades vinents, i que sincerament, m'agrada.
Respecte a en Keisuke, el gran personatge careta de l'anime, un personatge que al principi mostra un posat que al llarg dels episodis s'esmicola, fins a convertir-se en una caricatura. Aquest canvi s'explica per un clàssic argument clixé
Text amagat.
(els enormes gelós que li genera que la seva estimada Marimari només tingui ulls pel seu "suposat" millor amic Daisuke, ja que ell en realitat, l'odia).


Finalment ja per tancar, tant la Milo com els antagonistes m'han resultat fluixos, especialment la Milo, que bé, no aporta gaire més que ser la que va donar la profecia. Respecte als enemics, coneguts com a Revisions, que siguin dos furis i un peluix es lamentable i treu seriositat al tema, malgrat tot, la seva organització té potencial per ser interessant (si els posen més seriosos).


Imatge


Que espero de la segona temporada


Revisions es per ara un anime incomplet, que ens deixa entreveure una segona temporada. Espero que explotin això si més el tema de la guerra del futur entre la humanitat i els Revisions i que no ho converteixin en una sort de Darling in the Franxx (sense fanservice). Des del meu punt de vista es un anime amb potencial, però que amb 12 escadussers episodis no dóna per fer més que un pròleg i presentar els personatges. La meva nota seria un 7, notable, però no memorable ni trencadora com es pressuposava que seria.


El millor

• S'han treballat prou bé els rols dels personatges, i els secundaris no desentonen (especialment els vinculats al govern de Shibuya, la policia i la professora). Malgrat tot, crec que en certs casos, no han estat capaços de trencar amb el clixé.
• L'argument es molt interessant i té potencial, en aquesta temporada s'ha executat prou bé, però prometia molt més. Cal posar més èmfasis en la guerra i tot el que rodeja a com es va desencadenar (i menys focalitzar-se en les relacions dels personatges)
• L'art es detallat i prou treballat, costa acostumar-se, però el seu grau de fluïdesa i detallisme es excel·lent, que aprenguin els animadors de Berserk.
• L'opening es molt bo, crida molt a animesong (believe it). L'ending no es tan dinàmic i no crida tant l'atenció, però també es prou correcte.
• No s'olora res que pugui relacionar-se a Disney


El pitjor

• La broma de disseny que presenten els antagonistes.
• Presenten molta informació i poques respostes s'acaben responent al llarg dels 12 episodis.
• No es l'anime que prometia ser, ni trencador ni memorable, pot frustrar a més d'un que el comenci a veure
• La personalitat d'en Daisuke