Angel Beats!
Publicat: 26 gen. 2019, 14:33
Angel Beats!
Fitxa tècnica
- Autor: Jun Maeda
- Gènere: Acció, comèdia, drama, vida escolar, sobrenatural
- Estudi: P.A. Works
- Temporades: 1
- Capítols: 13 + epíleg + 2 especials
- Any: 2010
- En català? Sí (subtitulada, Lluna Plena no Fansub)
Argument
En Yuzuru Otonashi es desperta i descobreix que és mort. Una noia amb un rifle, anomenada Yuri, li explica que són al més enllà, i l'Otonashi s'adona que l'única cosa que és capaç de recordar de si mateix és el nom. La Yuri li diu que ella lidera el "Front del més enllà" (Shinda Sekai Sensen, SSS) i que té declarada la guerra contra una noia que anomenen "l'Àngel". La Yuri li explica que "l'Àngel" és dolenta, però l'Otonashi no se la creu i mira de parlar-hi... però l'encontre no acaba com ell s'esperava.
L'Otonashi decideix unir-se al Front i lluitar contra l'Àngel, però s'hi veu atret d'una manera misteriosa. Tot provant de recuperar els seus records i d'entendre l'Àngel, acaba descobrint els misteris del més enllà.
Opening i ending
Opening: My Soul, Your Beats!
Ending: Brave Song
Opinió personal
Tinc sentiments oposats amb aquest anime: té parts bones, i altres que no m'han agradat. Començaré dient que el vaig començar a veure fa anys, en vaig veure el primer capítol amb un amic a l'avió (de camí al Japó, a on, si no? xD) i la veritat és que no em va atraure (potser també hi feia que estava fet pols), així que no el vaig continuar. Em va sobtar perquè m'he empassat altres animes de Key com Air, Kanon, Clannad o Charlotte i m'han agradat (tot i que potser Air i Kanon pequen de massa infantils, també fa molts anys que els vaig veure...). Però bé, que al final em vaig animar a mirar-lo com a part del repte, perquè si no, segurament no l'hauria reprès mai.
L'estil artístic, l'animació i personatges són correctes, tot i que hi trobo una certa distància d'altres obres de Key (com també passa -tot i que no tant- amb Charlotte, suposo que perquè aquestes dues les anima P.A. Works i no Kyoto Animation). L'apartat musical, en canvi, el trobo normalet. L'opening i l'ending m'agraden, i hi ha algunes cançons de la BSO que són bones, però la resta no la veig gaire destacable.
Pel que fa a l'argument, crec que és bo i el tema del "més enllà" pot donar força suc, però hi veig omissions importants que l'acaben fent poc destacable. La barreja d'argument real i comèdia tampoc no la veig gaire correcta, de vegades la suposada comèdia no fa ni riure (tot i que reconec que les escenes de les cadires tenen la seva gràcia, també n'abusen massa).
A partir d'aquí hi ha spoilers, no ho llegiu si no heu vist la sèrie.
Text amagat.
La idea del "més enllà" com a lloc per complir els objectius que t'han impedit ser feliç a la vida és bona i m'agrada. Però trobo poc raonable l'enfrontament amb l'Àngel, trobo poc raonable que hi hagi el "gremi" sota terra, trobo poc raonable tot el tema dels NPCs, trobo poc raonable el tema de les ombres... Massa coses sense explicació.
No puc dir que no hagi plorat amb el final, però no penseu que el drama és una mica forçat? És a dir, que hi havia ship se sabia gairebé des del principi i no sorprèn gaire, però el tema de "és que el meu cor era el que tu vas donar" em sembla un pèl rebuscat. També haig de dir que la mort de l'Otonashi al metro és una mica estranya... si s'hi van estar tants dies, bé que els haurien d'haver pogut rescatar abans, no fotem... un altre exemple de drama perquè era necessari per a l'argument.
I bé, el final, retrobant-se en un altre món sense conèixer-se, em va recordar el de Kimi no na wa. Està bé, no sóc especialment fan d'aquests finals però almenys acaba prou bé.
No puc dir que no hagi plorat amb el final, però no penseu que el drama és una mica forçat? És a dir, que hi havia ship se sabia gairebé des del principi i no sorprèn gaire, però el tema de "és que el meu cor era el que tu vas donar" em sembla un pèl rebuscat. També haig de dir que la mort de l'Otonashi al metro és una mica estranya... si s'hi van estar tants dies, bé que els haurien d'haver pogut rescatar abans, no fotem... un altre exemple de drama perquè era necessari per a l'argument.
I bé, el final, retrobant-se en un altre món sense conèixer-se, em va recordar el de Kimi no na wa. Està bé, no sóc especialment fan d'aquests finals però almenys acaba prou bé.
En definitiva... que sí, que m'ha caigut la llagrimeta en alguna escena, però ni fu ni fa. És un anime que es pot mirar, que està bé, però no és obligat de veure ni molt menys. Potser és que, sent de Key, esperava més sentiment i més "coses de la vida" (slice of life) i menys acció.
Ah, i per cert, l'epíleg (que és un final alternatiu) el podeu mirar (sols són 2 minuts i mig), però els especials us els podeu estalviar, no aporten res.
Si us sóc sincer, no entenc per què aquesta sèrie està tan ben valorada i és tan popular (mitjana de 8,29 i 8è anime més vist a MyAnimeList). És una sèrie que està bé, però ja està, no seria una sèrie que recomanaria en especial.
Així que... li poso un 7 i em preparo per a l'allau de hate.