Kokoro connect

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Imatge

Fitxa tècnica

  • Títol original en japonès: Kokoro connect ココロコネクト
  • Altres noms: Cors connectats
  • Autor: Sadanatsu Anda
  • Gènere: Drama, ciència ficció, romanç, vida escolar, retalls de la vida,
  • Estudi: Silver Link
  • Temporades: 1
  • Capítols: 13 + 4 OVA
  • Any: 2012
Opinió previsualització


Kokoro connect es un d’aquells animes que et llegeixes la sinopsi i penses que pot ser un gran anime si la cosa es gestiona més o menys bé. Conscient d'aquest fet, la trobava ancorada en la meva gairebé interminable llista de pendents i sabia que tard o d’hora l’havia de visionar. Així doncs, partint de que es un anime que tracta les relacions humanes, l’identitat i diverses problemàtiques socials, considerava que seria un visionat amè i enriquidor... Però ha complert les expectatives?


Desconstruir l’adolescència mai es fàcil


Aquesta es la meva principal conclusió que en trec després de veure l’anime. No es gens fàcil enfocar un anime d’adolescents seriós amb una animació tan colorida i uns personatges tan moe. Malgrat tot, durant els 13 episodis inicials vas entreveient que entre tot el toticolori comença a sorgir una sèrie de clarobscurs que avancen a la par que les contradiccions i els sentiments dels protagonistes es van exposant. En aquest sentit, he de dir que tot i que la tasca no era fàcil, l’anime compleix amb escreix el que es proposa, això si, deixant enrere fronts sense resoldre. Tots aquests fronts i problemes de guio els assenyalaré pròximament en spoiler.

En aquest terreny tan complicat de plasmar i narrar els eufemismes o el simbolisme guanya en importància. No m’ha estat fàcil assenyalar aquests eufemismes, i, potser, estic pecant de ser massa ambiciós (o presumptuós). En aquest sentit, però m’agradaria compartir-los a partir de la seva plasmació dins la sèrie, mitjançant els diferents fenòmens que els succeeixen als protagonistes. Comencem a divagar doncs!

En primer lloc, el canvi de cossos. Personalment penso que representen els diferents conflictes d’identitat que afronten els adolescents i la fragilitat de la personalitat i conviccions. De la mateixa manera, l’alliberament dels desitjos jo els associo als canvis d’humor dràstics que pateixen els adolescents. També ho he lligat al sorgiment de nous impulsos (els sexuals sobretot, que l’Inaba ens ho porta a l’extrem). Respecte al canvi d’edats, penso que representa l’enyor dels temps de la infantesa, la por a les responsabilitats que representa la maduresa i sobretot, la carrega emocional dels errors passats que no es poden esmenar (Aoki en aquest cas es un bon exemple).

Respecte al tema de Heartseed, la pregunta recurrent del perquè del seu modus operandi em va fer plantejar un altre perspectiva. Que simbolitza? Després d’acabar la sèrie crec que podria simbolitzar el nostre propi procés de maduració de llavors (seed en anglés ja ho sabeu) a adults (plantes), mitjançant la germinació (adolescència, que també representa obrir-se i madurar).


Imatge

El rerefons dels personatges


Respecte als personatges, haig de dir que tots compleixen el seu papers, alguns amb més encert de representació, altres, més per necessitat. Tots els personatges tenen un trauma a l’inici de la sèrie es van desenvolupant i queda al descobert després de cada “prova”. Alguns el superen bé, d’altres el superen amb ajuda i d’altres, bé, se’l treuen de sobre sense gaires miraments.

Una de les coses que més m’ha agradat ha estat que han dedicat les diferents proves per presentar aquests traumes. Alguns per desgràcia han estat poc tractats tot i resultar molt interessants (Aoki), mentre d’altres potser si han dedicat massa (cas de la Yui o la Iori). Això m’ha fet crear una escala d’importància als personatges principals que no m’ha acabat d’agradar.

Respecte al trio de protagonistes més principals, el més fluix amb diferencia segurament seria en Taichi. Partint de la base de que els problemes de la Iori eren focalitzats en la seva multiplicitat de personalitat/identitat que la feien incapaç de reconèixer qui es ella realment (tot i que després veus que es una excusa per fer un dels errors de la sèrie). Mentre que en el cas de la Inaba gira entorn de la seva autoacceptació personal i el drama de ser un Hikkikimori (que l’impedeix expressar-se emocionalment).

Respecte a l’Aoki, el seu drama es dels més tardans a sortir (episodis 10 al 11) i m’ha resultat interesant, però a la vegada, massa poc explotat i fins i tot irrisori. Respecte al de la Yui, ja coneixia el problema de la por als homes (s’explota a Working de manera còmica i aquí es fa més seriosament) i tot i això, em sembla que es dona més importància a la seva por a afrontar els seus problemes.


On van deixar el drama?


Aquesta es la meva sensació després de veure els OVA, ja la sèrie es tanca amb un cliffhanger que et trastoca totalment la relació establerta entre el suposat triangle amorós de l’anime. I es que com he dit, aprofitant un dels traumes de l’Iori et desmunten totes les rutes dramàtiques que s’obrien. Sincerament, no hem molesta com es resolt la papereta, però crec que acabar amb una sort de happy ending amb tot el que proposa l’anime es descoratjador.


Text amagat.
En Taichi en aquest cas, em resulta com un protagonista que no sap realment el que vol. En un principi, observem el que sembla una relació recíproca d’interès amorós amb l’Iori (que cristal·litza al final de la primera prova). A partir d’aquí, encertadament no aprofundeixen la seva relació pel que pot suposar a nivell de club (un aspecte que la Iori especialment valora, com observem durant la segona prova). Ara bé, es precisament amb la segona prova que el drama explota com a tal a partir de la revelació dels desitjos ocults de l’Inaba. El seu personatge m’ha encantat del principi a la fi, però considero que a partir d’aquell moment, perd una part important del seu encant. Al contrari que l’Iori, ella sembla anar directa al gra i no pren gaire consciencia de que això pot afectar a la relació (no formal) de dos persones que mantenen un fort afecte. Amb la rendició sense lluita de l’Iori (inexplicablement) el drama es avortat en 4 episodis que serveixen per fer la transició dels sentiments d’en Taichi cap a l’Inaba. No es un mal final, però repeteixo, com a representació de l’adolescència, això dista molt de com evolucionaria una relació. En aquest sentit, em fa valorar més animes que si tracten aquest drama com es SNAFU amb el triangle Yukinon, Yui i Hachiman.



Text amagat.
Capítol apart te el drama de l’Aoki. Al principi l’Aoki sembla el típic noi despreocupat, pervertit i tira canyes que tot bon anime d’adolescents mereix. Ara bé, res més lluny de la realitat quan li toca aflorar el seu trauma i posar sobre una balança els seus sentiments passats i presents amb el canvi d’edats. Aquí, jo em pensava que el drama estaria a flor de pell, ja que la seva relació amb la Yui no m’acabava de fer gens el pes. Però la resolució apart de ser patètica, em va resultar tan simple com irrealista (no pot ser que resolguis un trauma anant a veure el teu antic interès amor, la qual pel que sembla ha tallat amb una relació recentment i amb qui portaves anys enamorat i li esbombis que ja no la necessites i que ja tens algú altre). No sé, jo com a persona que ha tingut una experiència semblant m’ha semblat un bodrio que no s’ha encarat com hauria d’encarar-se). Tinc la sensació que l’autor de les novel·les va decidir lligar ràpid l’apartat Yui i Aoki per centrar-se en el triangle anteriorment citat i crec que personalment es un error, que li fa perdre punts a la sèrie.


Val la pena?

Rotundament si. Pels temes que es toquen, per com es narra durant gran part de l’anime i com s’explora el pas cap a l’adultesa (a base de traumes) la converteixen en una sèrie interesant. Potser comet errors al final i peca d’excessiu rosa en situacions que podries ser grises o negres per no trencar del tot amb el quintet protagonista. Però sens dubte es una sèrie que cal veure des de una perspectiva ja més adulta, i no tant adolescent. En els diferents traumes la gent es pot anar sentint més o menys identificada o pot recordar com ho va afrontar en el seu moment. Per tant, haig de reconèixer la seva excel·lent tasca en utilitzar el simbolisme i els eufemismes per narrar un anime d’adolescents que pateixen per trobar-se a si mateixos.


Nota: 8,5


El millor
• El seu tracte del pas de l’adolescència a l’adultesa
• Sap congeniar prou bé el drama amb la comèdia
• No hi ha episodi que no passi res, sempre tens escenes claus que fan que estiguis atent “al que passarà”
• L’Inaba i l’Iori son dos personatges femenins que m’han captivat a nivell de disseny i personalitats, malgrat les preferències finals sobre l’Iori
• El simbolisme

El pitjor
• El drama no es pràcticament present en els últims capítols degut al seu inesperat final (capítol 13)
• El drama de l’Aoki em resulta molt poc treballat i es resolt massa senzillament per la prominència que en un principi se li dona
• Excessiu fixament amb la Yui, pràcticament dels 13 episodis inicials, 5 ella té un paper de primer ordre (i no aporten gaire a la trama).
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

Jo no sé per què us faig cas, la verdah... :sob:

A veure, vaig veure el post, no l'havia vist i vaig dir, "why not? n'he sentit a parlar, pareix xula, vaig a veure-la enga" ERROOOOOOOOOOOOOOOOR. No és el meu estil i no, no m'ha agradat i se m'ha fet ETERNA, PESADA, AVORRIDA...

Per no dir que no té un puto argument.

Imatge


A partir d'aquí hi ha spoilers que poso dins spoilers, però vaja, que ves amb oju perquè conto de què va la merda aquesta:

L'anime et porta la vida de 5 joves d'institut que, un dia de sobte comencen a intercanviar-se els cossos. Situacions divertides, vas descobrint la personalitat de cada personatge, un poc de drama que no desentona i tot molt bé fins que al capítol 5 passa una cosa i l'argument s'acaba.

És el típic anime de canvi de cossos fins que passa a tractar un altre drama, que ho poso en spoiler per si no voleu saber-ho tot.
Text amagat.
el dels sentiments desfermats. Si penses "vull fer una cosa" la fas sense que ho puguis reprimir, com ara "EM VULL MENJAR AQUESTA PASTILLA DE XOCOLATA SENCERA" i fas, te la menges...


Doncs és com si fos un anime diferent. Sí, tens els mateixos personatges però l'argument ha canviat i ara tot és: DRAMA. Un dramón de la puta hòstia, amb sentiments amorosos per allà al mig, EVIDENTMENT i amb drama innecessari d'una tsundere.

I bé, aquí arribam a la darrera part que deixen el drama aquest per passar a un altre cliché estúpid
Text amagat.
ara de sobte tornen a ser nens petits... és tot com molt gratuït
i clar, d'aquí també han de treure drama, però no tant perquè podrien haver fet tres o quatre capítols més, però en comptes d'això decideixen acabar l'anime de manera ràpida i happy flowers.


És a dir, què tenim? Un anime que va canviant d'argument cada 4-5 capítols, que comença divertit, que després és dramàtic... pel meu gust un batiburrillo mal fet del pal "anem a fer un anime de canvi de cossos" "ok, però això només ens donarà per 5 capítols" "ah no passa res, agafa dos o tres clichés més i arregla-ho de manera que quedi convincent..." VAJA XUSTRA JODER!

Dir que els personatges són de 10, excepte l'Inaba (aquí hi ha spoilers hard, cuidao!)
Text amagat.
estúpida tsundere que va per la vida reprimint-se, fent-se la borde de merda, anant de madura per la vida i ho canvia tot per un tio, de veritat, worst character development ever. El pitjor és que va i emparella el Taichi amb la Iori, que és com la cosa més precious del món, els ajunta per després ficar-se ella al mig... HOLA?? Però quina classe de psicòpata de merda ets?? I després les dues noies que són super amigues i que no volen discutir pel tio, molt realista tot... I clar, aquesta merda fa que al final quedi això sense resoldre i que no saps si el Taichi i la Iori acaben junts que és el que volies perquè des del principi del puto anime t'ho han venut així per després donar-te la punyalada i ficar una tercera en discòrdia que no hi pintava res, JODEEEEEEEEEEEEEEEEEEEER!


I bé, doncs la meva opinió en general és que és un batiburrillo que no acaba de casar bé, que pareix un poc compost amb cola per fer que la cosa durés un poc més, que només fan reviure drames passats una i una altra vegada...

Spoiler dels que fan pupa
Text amagat.
I que tot sigui perquè el Fuzen Kazura s'avorreix i té ganes de fer el gilipolles amb els alumnes és com la merda més estúpida d'excusa del món. No sé, s'ho podrien haver currat un poc més i haver dit PER QUÈ realment, quines motivacions tenia al darrere... i després a més t'apareix un segon Fuzen Kazura i ni tan sols t'expliquen res d'ell, apareix i després ve l'altre per dir que no apareixerà més. Don't fuck me joder, feu-ho bé!!!



Li poso un 4/10. No val la pena
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

@UkiHana si pots, mira les OVA que allà intenten justificar el perquè de tot plegat (sense gaire encert). Entenc perfectament aquesta sensació amb l'argument i sobretot la pèssima gestió del tema drames i emparellaments. Personalment, més que l'Inaba em resulta més lamentable l'actitud d'en Taichi.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Respon