Info general

Nom original: Danshi Koukousei no Nichijou
Basat en: Manga (acabat, 7 toms)
Autors: Yoshinobu Yamauchi
Gènere: Comèdia, slice of life
Estudi: Sunrise
Any: 2012
Capítols: 12

Argument

Danshi Koukousei no Nichijou ens condueix fins a l’institut de Sanada Nord, on trobem tres peculiars companys de classe i amics: el prudent Tadakuni, l’apassionat Yoshitake i l’excèntric i de gran imaginació Hidenori.

La seva vida quotidiana està plena de romanç, robots gegants, grans aventures… o com a mínim això és el que ells pensen! Però com passen el seu dia a dia aquests joves nois d’Institut? Un rpg, un romanç a la vora del riu… tot és possible per a aquests estudiants i el seu esbojarrat dia a dia!

Opinió personal

Feia molt de temps que la tenia pendent des que a Twitter vaig veure un trosset on el Yoshitake tenia problemes amb els seus mugrons i vaig dir “vull veure aquesta merda” i ara puc dir, sense por d’equivocar-me mínimament, que l’espera ha valgut la pena.

L’argument, com ja podeu veure, és d’aquests típics animes on no passa res però que a la vegada passa de tot i que, absolutament tot, passa pels personatges principals. És a dir, no espereu un argument elaborat que evolucioni perquè són esquetxos d’humor un darrere l’altre que tenen com a fil conductor aquests nois d’institut esbojarrats. I és que no sé què us puc dir d’aquests personatges sense fer-vos gaire spoiler… Dir que són la puta hòstia i que us els estimareu.

Realment, com sempre a aquests animes, cada personatge té una personalitat diferent i, a partir d’aquí, comença l’humor amb les seves interaccions amb la resta de personatges secundaris. Hauria de dir que els secundaris d’aquest anime m’han semblat força bons en comparació amb altres animes del gènere.

Els personatges m’han fet passar molt bones estones i riure molt. Al cap i a la fi, Danshi Koukousei no Nichijou és un anime d’humor i, com a mínim amb mi, ha acomplert totes les expectatives. He rigut molt i, per això, jo li poso a aquest anime l’etiqueta de “super recomanable”

Una cosa que m’ha agradat molt és que els capítols se’m feien molt curts. És a dir, això que sona l’ending i dius “ja està?” per sort després de l’ending sempre hi havia uns esquetxos extra, però havia acabat de veure un capítol i deia “vinga, un altre” i així ens l’hem ventilat en un tres i no res (cosa que m’ha fet llàstima perquè m’hauria agradat, en part, poder-la gaudir molt més).

I per acabar i perquè no podia faltar, els seiyuu són la puta hòstia! El trio protagonista és com dels millors (Sugita Tomokazu, Suzumura Keichi i Irino Miyu) i després hi ha artistes de la talla d’Akira Ishida o Kobayashi Yuu. Molt recomanable també en aquest aspecte.

I res, mireu-la, que és d’excel·lent (però no la mireu al curro, que podrieu riure i us destrossaria la reputation).

Pens més o manco el mateix. És un anime catxondo, d'episodis dividits en episodis curts independents.

El que m'ha costat més de seguir han estat qui era qui. Surten molts personatges i no pots dir "aquest és important", perquè ho són tots, a la seva manera.

Quan la veia no podia evitar pensar que fer feina en una cosa d'aquestes ha de ser super catxondo. La veritat és que l'autor està, com a mínim, piradíssim.

I res. En part m'ha recordat molt fortament a Gintama. Un dels protagonistes té la seva veu, els efectes musicals són semblants, i també són gags estúpids (en part).

Però vaja, que m'ha agradat. 8/10.

Fa un temps vaig veure aquest anime i vaig riure moltíssim gràcies en part als seiyuus del trio principal d'amics. També m'agradava molt quan sortien les versions femenines dels tres nois, de vegades em sentia identificada amb elles. Però quan més vaig riure va ser amb la història que hi havia entre un dels nois protas i la noia que sempre es trobaven a la bora del riu hahahaha..brutal!

És d'aquests animes per veure en dies que no tens gaires ganes de pensar i vols passar una bona estona fent uns riures.

Doncs fa uns dies que l'estic mirant i de moment l'humor m'ha atrapat per continuar. Em fa pensar molt en Nichijou per raons evidents i la veritat és que ja m'està bé perquè va ser un anime que em va fer riure molt.

També em fa pensar una mica en Gintama, com veig que comentava en Minatoni, suposo que passa especialment quan

Text amagat.

porten les bromes al límit i es posen intensos, com la noia que li sortia un pèl de la piga, que acaba arribant a la conclusió que no té amics i la situació travessa tota intenció egoista, o les escenes de la riba del riu.

Quan l'acabi ja passaré a fer les conclusions, de moment bé, seguim.