No hi ha un post específic per comentar els Jojos al manga, així que aprofitaré aquest.
Jojo's Bizarre Adventure: Stone Ocean
Doncs primer de tot, un aplaudiment per mi mateixa, que sóc com mil de lenta llegint manga i no és un manga precisament fàcil d'entendre, eh? A veure si fem els dibuixets més senzills de seguir Araki.
Passem a l'argument, així com jo l'he entès.
A partir d'aquí spoilers seronyos, MOLTS SPOILERS
la sisena part se centra en la filla del Jotaro, la Jolyne Kujo que al 2011 entra a la presó de Green Dolfin Street per un crim que no va cometre. En entrar, el seu stand desperta gràcies a un fragment de fletxa que li envia el seu pare. El seu stand, Stone Free és capaç d'atrapar-ho tot amb les seves cordes i desfer-se a si mateixa per enxampar els seus enemics. Però dins de la presó hi ha altres usuaris d'stand! No saben qui és l'usuari però White Snake és capaç de fragmentar l'anima d'una persona en dos discos, cosa que fa amb Jotaro quan va a veure la Jolyne. Aquesta, decidida a recuperar els discos del seu pare, comença la seva aventura contra diferents usuaris d'stand per recuperar-los. Amb aquest viatge, la Jolyne estarà acompanyada de l'Hermes, la Foo Figthers i, més endavant, del misteriós Weather Report i l'Anasui.
Ok, doncs més o menys va d'això. Comencem la meva analisi que no li importa a ningú pels personatges, he de dir que m'han agradat bastant en general, que tots tenen les seves coses bones i que en general no hi ha hagut cap personatge que m'hagi desagradat o m'hagi semblat dolent.
La Jolyne compleix com a Jojo, és canela en rama, és forta, decidida, té una determinació molt gran i no es deixa vèncer per res ni per ningú. Sincerament, m'ha agradat molt més del que esperava. Després hi ha l'Hermes que crec que, potser és la que menys m'ha agradat, però no per la seva personalitat, si no perquè al final no hi pinta res... El seu stand ho petava molt i la història de la seva germana i tal li donen al personatge bastanta profunditat, però després d'això crec que té com un paper molt secundari en la història, està molt de temps sense aparèixer i que els personatges que s'incorporen després, com el WR i l'Anasui, la desplacen molt...
La Foo Figthers molt nice, em va agradar bastant, li dona al trio la part còmica que necessitava i sempre té sortides divertides que van fer que m'estimés molt el personatge. A més, s'esforça per viure cada segon, per ser útil i ho dona absolutament tot per la Jolyne. Em pensava que la tornaríem a veure, però ja he après que aquest manga no és com Bleach, que si la gent peta peta de veritat XDDD
Després passem a l'Anasui, de veritat puto loco, m'ha encantat. Està en el meu top de personatges de la saga: el seu stand m'encanta, la seva història no sé per què em va tocar i que estigui tan puto colat per la Jolyne i que no aconsegueixi que ella se n'adoni em flipa també xDD La batalla contra les cabres que li volien omplir el ventre de pedres em va encantar, de veres. M'agraden els personatges tontos i aquest ho és com moltíssim xDD
Passem al darrer que ens queda, Wheater Report. M'ha agradat bastant i això que al principi que va sortir va ser un "bé, no crec que tingui molta rellevància un personatge sense records" I per això us dic que no m'escolteu, que sempre m'equivoco xDDD La seva història del passat amb el Pucci em va matar per dins... Aixo ens connecta amb el Pucci, sincerament, com a dolent de la saga està bastant bé.
És a dir, el Dio és com el millor dolent del món perquè és dolent perquè sí i ja està. El Kira i el Diavolo... bé, són dolents i sí, ens expliquen un poc la seva història però tampoc et justifiquen gaire que siguin dolents, ho són amb més o menys raons i ja està. Però en canvi, he trobat que la història al darrere del Pucci estava super ben muntada, amb el Dio pel darrere, amb la història dels germans... Tot molt ben encaixat, molt ben justificat. Al pobre amb això d'arribar al cel se li envà un poc la puta olla, però crec que com a dolent està molt ben fabricat diguem, molt ben justificat i construït.
Doncs bé, els personatges ja us dic que m'han agradat molt, Anasui sempre in the kokoro, els stands tots una passada. Doncs bé, sincerament, el que no m'ha agradat de la saga ha estat un poc el ritme. Per al meu gust ha estat lent... em va costar molt arrencar i enganxar-me. Crec que vaig anar llegint sense ganes, sense saber què passaria fins que va aparèixer l'os del Dio... fins al moment era una altra vegada com Diamond is Unbreakable: apareix un stand enemic, el derroten, mig capítol de pau i cap a un altre enemic... No és dolent, és entretingut però reconec que per a mi va ser un poc monòton. Després les coses es posen molt interessants i ja enganxa molt, però em va costar.
A banda d'això, cap altra objecció a la saga, tret del final que crec que, sincerament, no he entès. És a dir, l'stand del Pucci es fusiona amb el niño verde (sincerament, em pensava que el niño verde, en sortir de l'os del Dio, creixeria fins convertir-se en el Dio mateix en persona... decepció terrible quan vaig veure que no tornaríem a veure mai més el Dio) i de White Snake i el niño verde surt C-Moon, que té el poder de controlar la gravetat. Ok, tot perfecte, però en el moment que C-Moon ja està madur i esdevé Made in Heaven i comença a accelerar el temps, jo crec que aquí la paranoia ja va ser massa gran pel meu cervell xDD
Al final, (ja em direu si ho heu entès així) el Made in Heaven es desfà de tothom tret de la Jolyne, a qui apunyala, però la noia aconsegueix fer-li front i deixa escapar l'Emporio amb el disc del Weather Report. Aleshores, el Pucci aconsegueix reiniciar l'univers, però l'Emporio ha aconseguit escapar, això fa que el Pucci hagi d'anar a cercar-lo sí o sí perquè el seu pla es completi, però en aquell moment l'Emporio activa el disc de Weather Report amb la seva habilitat oculta (que és mil vegades millor que convertir tothom en caragol) i gràcies a aquesta habilitat el Pucci mor.
Ok, la cosa és que una vegada el Pucci mor, per què no torna tot a la normalitat? Per què l'univers ja s'havia reiniciat i això no depèn de qui ho hagi activat, per tant, si el Pucci és mort, tant és? Entenc que l'Emporio és per als lectors el nexe entre l'univers A i l'univers B, i trobem que a l'univers B, la Jolyne és la Irene que està a punt de casar-se amb l'Anasui... I és com... d'acord, és a dir, entenc que passen a un altre univers diguem però... no entenc com m'he de sentir amb aquest final. És com... què merda?? No sé, tenc sentiments que no sóc capaç d'ordenar, no sé si us ha passat, de quedar amb un sentiment amarg.
I res, sincerament, crec que ho he comentat tot bastant. Els personatges tots molt ben fets, la història em va costar arrencar però després enganxa molt, l'art... bé, un poc difícil per a mi però també heu de tenir en compte que llegeixo molt poc manga i no estic del tot acostumada. La Jolyne un deu, el Pucci dels millors (per no dir el millor per no deshonrar el Dio) dolent, els stands de cada vegada millor i millor. Sincerament, molt bona saga!! M'encantaria veure-la animada, de veritat... no sé si serà possible, però m'encantaria. Amb una bona banda sonora i, com van fer amb Vento Aureo, suplint els problemes del manga amb l'animació, crec que quedaria una saga bestial.