Jojo's Bizarre Adventure

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Au idò!

Jo també l'he acabada.

He de dir que crec que és l'arc de JoJo que més m'ha agradat, fins i tot més que Phantom Blood.

M'ha agradat el protagonista i el cercle de secundaris que l'envoltava. M'ha agradat com han anat coneixent rivals que es feien amics (o no tant) dels protagonistes. M'ha agradat com han donat protagonisme a en Jotaro, que el va compartir en excés a la temporada passada. No m'ha agradat la introducció d'en Joseph, però bé.

És al primer capítol que ens mostren una mà tallada, no? M'encanta. I m'ha encantat com al final tots els stands, totes les coses rares com el carreró dels morts, i demés, tot ha acabat encaixant. Tot ha tengut un perquè.

Sí, no és una obra mestra de la narrativa. Però ostres, és JoJo, és interessant, i tot encaixa.

Millor arc, de moment. 8.5/10
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

I ara hem acabat Vento Aureo.

Després d'Stardust Crusaders, que era episòdica a més no poder, i Diamond is Unbreakable, que també era bastant episòdica, se m'ha fet estrany tornar a un argument continuat.

He de dir que, tot i que han tornat les espatlles d'Stardust, el dibuix m'ha parescut impressionant. Els personatges, els stand, els llocs, tot m'ha agradat molt. Tot i no ser dins el Japó, no he tengut aquesta sensació d'enciclopèdia com vaig tenir amb Stardust (i que me va desagradar tant!), així que bé, estic satisfet.

Els protagonistes m'han agradat, en general. És cert que en Fugo és el més fluix de tots, tampoc li donen gaire protagonisme (ni a la primera meitat, ni a la segona). En Narancia també és un poc fluix, tot i que m'agrada el seu sentit de la companyonia i tal. Llavors ja anam a n'Abbacchio, que té el seu punt de misteri i tot això, però també és qui crec que té un passat més interessant. Em va agradar, la veritat, vaig simpatitzar amb ell bastant. En Bucciarati té la seva gràcia, tot i el misticisme que sempre l'envolta, però se'l veu un bon líder i també em va agradar i vaig simpatitzar molt amb ell. En Mista em va agradar molt; impulsiu i tot el que vulgueu, però eh, em va molar molt, i el seu stand també diria que és el millor.

I llavors ja hem de xerrar d'en Giorno, sí, d'acord és el protagonista i per això li donen més protagonisme, però no m'ha acabat de fer del tot. Crec que com ha passat als darrers arcs, els protagonistes s'envolten d'aliats que els eclipsen molt.

Quant a l'argument, he de dir que no l'acab de comprar al 100%. Sí, he trobat que estava bé, però ostres, volen destruir el quefe, els assignen la missió de protegir-ne la filla (justament!), es lia parda, llavors el quefe està tot ciclat, massa i tot, però llavors la fletxa fa una cosa (canviar les ànimes) per llavors fer-ne una altra de totalment diferent (anular un stand? no ho han explicat).

El final en sí... no m'ha agradat. És cert que com que ho hem anat veient seguit només ens hem hagut d'esperar una setmana, però la resta de mortals n'han esperat tres... per no veure res amb xixa. D'acord, el Requiem aquest li ha fet un Tsukiyomi d'aquells de Naruto al quefe i l'ha deixat pal arrastre, i estan un capítol i mig per contar-nos una espècie de flashback estrany justificant per què en Bucciarati no la palma quan toca. Meh, no l'he comprat.

I fins aquí el meu hate. Tot i això, crec que és tan bona com Diamond is Unbreakable (si les hagués de comparar pooootser DU > GW, però per poc).

A veure quan n'anuncien el següent arc :3
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

Jojo's Bizarre Adventure: Vento Aureo



Imatge


De les millors sagues dels Jojos, in my humil opinion. I no dic la millor perquè no he llegit les altres sagues del manga, perquè si he de parlar només d'anime, diria que és top.

Reconec que em sento atreta per la trama dels gansters i els mafiosos, el tema m'estira i per ventura per això aquesta saga m'ha agradat molt més que les altres. I sobretot el fet que tingui lloc a Itàlia i que l'acció passi a llocs on he estat, doncs això m'ha fet sentir-me més lligada a la història i m'ha donat més hype. És a dir, quan el Bruno i els altres eren per Nàpols, per Venècia, Pompeia i Roma jo era del pal "és que he estat aquí". En aquest sentit la gent diu que els agrada molt Diamond is Unbreakable perquè és molt realista, que és una història que realment podria passar i jo, en aquest cas dic que, per a mi, Vento Aureo és més versemblant i, a més, supera Diamond perquè té aventura, acció i misteri.

Però no tot m'ha agradat, eh? Puc dir que és la saga dels Jojos que m'ha agradat més, però té les seves coses, com totes. Com ara que el Fugo agafi i desaparegui i enga, adéu. Esperava que sortís als darrers capítols en pla per ajudar "hola Bruno, estic penedit, deixa que t'ajudi i mori per tu" però no... això al final no va passar i estava xetadíssim el puto loco. Potser per això el van banejar de la història, per xetat xDD

També té altres coses que no acaben d'estar ben lligades, com ara que el Diavolo volia matar la Trish perquè si ella manifestava el seu stand podrien saber com era l'stand del jefe i... com que no tenen res a puto veure xDD I la Trish aconsegueix l'stand per fer-lo servir una puta vegada i enga, ja us apanyareu sols. Això de despertar stands i tal és com molt loco, cada persona el desperta com vol i tal. I si el puto loco del Polpo hagués aconseguit encertar al primer capítol i hagués fet que l'stand del Giorno es tornés Requiem, hauria estat més xetat des de l'inici xDD

Però bé, té altres coses molt ben lligades. Per exemple, m'ha encantat que al final et contessin per què el Bruno no mor quan el maten. És a dir, que al final hagin estat un capítol sencer per contar-nos això m'ha encantat! És com gràcies per contar això perquè realment em moria de ganes de saber per què el Bruno no la dinyava i si no ho haguessin explicat hauria estat una patillada més.

De personatges, per a mi els millors han estat el Bucciarati i el Giorno. Potser el Bucciarati fins i tot un poc més, tot i que he tengut la sensació que tot i que t'expliquen un poc el passat de tots els personatges, no acaben d'aprofundir gaire en ells... I només llepa al Giorno una vegada, això em va decebre XDD (per exemple, te'l presenten dient això, que sap reconèixer quan algú menteix o no i, ho diu aquella vegada i no torna a fer servir aquesta intuïció que té i tal, però heu de pensar a pagar els vostres impostos, això SEMPRE!). Del Giorno m'hauria agradat saber-ne més, sobretot al final, com pensa encarar la nova etapa i tal. El millor stand, imho, sex pistols, però només per la veu de les bales. La puta número 3 és ídol!

I bé, la trama m'ha semblat bastant elaborada i tot tenia bastant de sentit. Anava tot bastant lligat, la història estava ben construïda i tot tenia a veure amb l'anterior: matar el Polpo, aconseguir que el Bucciarati fos capo i haver de cuidar a la Trish (la batalla contra el Prosciutto al tren és de 10) i després la traïció al boss, que tanmateix ja en feien comptes i anar a Sardenya per conèixer el seu passat...

Tot era part de la mateixa història, però a la vegada tot era diferent i lligava bé. És a dir, no he tingut la sensació que vaig tenir a Diamond is Unbreakable, que es passen tota la primera part introduint-te els personatges i després ja ve la història bona. Aquí també te'ls van presentant al principi però és com més ràpid i més fluid.

Els enemics també han estat els justos. De fet, quan partiren de Venecia passava pena que no es convertís això en un Stardust Crusaders i que haguessin de derrotar els assassins del boss tota l'estona, però al final es van limitar a quatre assassins, pel meu gust, els justos i necessaris: dos a Venecia i dos a Roma, beníssim. Del Risotto esperava més, molt de disseny xulo però al final és un pussy. Realista però sense fer-se pesat. Això també et fa veure que el boss és un pussy i que el Dio té més assassins a sou que no tot un senyor capo de la mafia.

I bé, el final... el Diavolo com a enemic m'ha agradat molt! És a dir, el rollo dual amb el Doppio era la puta risa i lluny de pensar "vaja sobrada" he trobat que tenia la seva gràcia xDDD Quan ell feia el soroll del telèfon i es posava a parlar amb la rana era TOP! I després quan canvia i es transforma en Diavolo, encara era TOP! El seu poder molt xetat, molt i, de fet, a mi particularment fins i tot m'hauria agradat un poc més de power up i un poc més de lluita. Why not? Estava molt xetat, podria haver durat un poc més!

Podem parlar del Polnareff convertit en tortuga per la resta de l'eternitat? xDDD Tot i que he de dir que el tema de la fletxa i tal no ha estat gaire original... Però en general tot bastant guapo, la veritat. Diuen que el guió ha estat molt ben fet i que han arreglat molt els problemes que la saga tenia al manga, però no m'he llegit el manga i no us sé dir si això és veritat o no, només he notat que el guió era espectacular.

Dit això ara només queda esperar que animin la següent saga, Stone Ocean!
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Ja he acabat Vento Aureo i evidentment m'ha molat.

Per començar no m'esperava gens d'on podria sortir el protagonista i tot i que per mi és un dels pitjors JoJo en personalitat, el disseny del seu Stando és dels que més m'agrada. Potser hagués preferit veure més referències al Dio, però bé és el que hi ha. S'ha quedat el color de cabell i el "MUDA".

La història que passa aquest cop a Itàlia no se m'ha fet gens pesada i ha estat en tot moment interessant. Els protagonistes molen bastant, però en Giorno l'he trobat molt poc important. Així com altres JoJo tenien un pes molt gran aquest en comparació sembla que depèn molt del seu grup així com el grup d'ell esclar, però m'ha fet la sensació que s'ha quedat curt.

Hi ha hagut molts nous Standos interessantissims, i un argument que no es queda sense idees, ben tramat i amb sentit. En Koichi apareix molt poc al principi i hagués molat també veure'l al final informant a en Jotaro, però la millor part ha sigut tornar a veure en Polnareff. Ja sabía que tornaria a sortir però no sabia quan i joder m'he espantat. Gairebé només aparèixer el mata, per si no en tenia prou en deixar-lo paralític. Ara sembla ser que està "viu" però tinc molts dubtes respecte el seu paper. Es quedarà al costat d'en Giorno? En tot cas sembla que la part 6 es dirigirà cap a un altre ambient totalment diferent, i no sé si hi haurà connexió directa amb aquesta o vindrà per una altra banda, però ja tinc ganes de veure-la. Alguns diuen que és de les millors parts.

En resum, aquesta 5a m'ha molat més del que m'esperava, potser més que DU, ja que aquella en alguns moments em va arribar a cansar una mica. I també prefereixo sèries amb una trama continua que capítols o blocs més independents, com deia en Minato.

Li posaré una nota de: 8,4 / 10
Avatar de l’usuari
Yuri
Porco Rosso
Porco Rosso
Ohayo minna!!
Entrades: 216
Membre des de: 02 maig 2018, 18:33
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 205 cops
Gràcies rebudes: 103 cops

Al final, amb la tonteria l'altre dia vaig començar a veure Jojo's aprofitant que la primera temporada està al netflix..i...no m'esperava que m'agrades tant, però tant!! Encara no he acabat la primera temporada, vaig una mica lenta ja que hi hagut festa major pel mig i entra una cosa i l'altre no he pogut veure molta cosa. Però tinc moltes ganes d'acabar-la i continuar amb les altres!!!
“Qui sap, qui sap, podria ser que...?”
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Jo també he caigut en el bizarro mundo dels Jojos i la veritat és que n'estic molt contenta Per ara només he vist la primera temporada i la primera part de la segona. La veritat és que Phantom Blood se'm va fer una mica pesada, tot el rato el Jonathan i en Dio mirant-se intensament però mai arriben a menjar-se la boca, em sembla fatal. Però estic dacord en que és molt necessària veure-la per entendre el lore de tot això. Evidentment la clau de tot és agafar-s'ho en conya i les carcajadas estan asegurades. Evidentment lo millor de Phantom Blood és...

DIO BRANDO!


Imatge

Ha sigut dels millors dolents d'anime que he vist mai i la veritat és que el trobo a faltar... els dolents de Battle tendency no són res al costat d'en DIO! Això si en Joseph li dona mil voltes a son avi com a JOJO, en Joseph i en Caesar m'están encantant, a veure com segueix això!

Una especial menció al pedazo d'opening de la segona part, vaja troç d'opening!

Imatge
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Ahir després d'un temps de hiatus vaig feu una JOJOTON (Jojos + maratón) i vaig acabar la segona part: Battle Tendency. Hi ha molts spoilers així que si no ho has vist (a que esperes?) no segueixis llegint.

Imatge

En global ha millorat respecte a Phantom Blood, els personatges són molt més divertits que a la primera part, tot i no ser-hi en Dio (que és insostituible). En Joseph és molt millor Jojo que en Jonathan, suposo que és perquè és un adolescent descerebrat i no un senyor resposable i amb carrera i això el fa molt més graciós. I tot millora molt més amb l'aparició d'en Caesar Zeppeli <3

Imatge

Va ser molt dura la mort d'en Caesar, em va semblar molt innecesària per com acaba al final en Wham, l'hagués pogut matar perfectament! O almenys esperar al penúltim capítol, no 8 capítols abans que acabés l'anime EM SEMBLA UNA FALTA DE RESPECTE. He disfrutat moltissim de l'aventura d'aquests dos i em va fer molta peneta veure com moria el Caesar en serio, encara estic de dol...

Els dolents deixen bastant que desitjar (perquè en Dio deixa el llistó massa alt evidentment), d'en Santana casi no me'n recordo, en Wham va ser com que no hi pintava gaire res amb en Cars però va ser molt èpic la batalla en una cursa de carros! Tanta hostia amb els caballs vampirs i al final no feien res, disappointing... I finalment va salvar la nit el PELASO PANTENE d'en Cars, que amagat ho tenia el cabron alla sota el turbant!

Tot i que el personatge més goals després de veure les dos primeres parts sense dubte és n'Speedwagon, com ha pogut triunfar tant amb lo tonto que semblava al principi? No m'ho explico. I al final de l'últim capítol expliquen que mor als 89 anys solter... està clar que estava enamorat d'en Jonathan i mai va poder trobar un home a la seva jojo-alçada.

N'Stroheim fa un bonissim crossover entre els Jojos i Full Metal Alchemist, no m'ho esperava gens que sobrevisqués a l'explosió d'en Santana.

Després del final de l'últim capítol on tornava a aparèixer el meu estimat DIO evidentment no m'he pogut controlar i ja estic començant amb la tercera part, no se que esperar-me'n però ho tenen dificil per superar a en Joseph i en Caesar!

Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Stardust Crusaders



Tinc un buit molt gran a dins meu des de que he acabat Stardust Crusaders, fins ara ha sigut la part que més he disfrutat. Tot i ser la més llarga me l'he vist del tirón <3

:warning: SPOILERS a partir d'aquí, si no l'heu vist pos eso :warning:

Primer de tot lo més important: Joseph Joestar modo sugar daddy, que més voleu de la vida? No tinc cap kink cap als iaios però segueix sent igual de tarambana que a Battle Tendency cosa que sincerament m'ha tornat a donar la vida ja que estava convençuda que no el tornaria a veure.

Imatge

A partir d'aquí doncs li he agafat molt de carinyo a tota la troupe aquesta que acompanyava el Joseph i en Jotaro, crec que ha sigut la part amb la que m'he rigut més (els Stands donen més joc en quan a poder que el Hamon, està clar). M'ha agradat molt el format de un dolent diferent cada dos capítols, més que les batalles de 10 capítols de les dos parts anteriors. Cada capítol era diferent i no sabies quina desgràcia li passaria a en Polnareff.

Imatge

Per últim el millor de tots, el meu marit Kakyoin, ara mateix només puc posar-me trista quan penso en ell, per què tots els novios dels Jojos han de morir? I perquè sempre són els personatges que més m'agraden? Estic condenada a sufrir i ara que començo la quarta part tinc molta por...
Va ser BRUTAL la batalla contra el puto bebé que et matava mentre somiaves, els tres talossos no es van enterar de res però en Kakyoin es va treure el nabo i va acabar vencent al puto bebé malèfic.

Imatge

Fins i tot el gos del dimoni em va fer pena que morís (l'Avdol no, me la sudava bastissim i fins i tot mor dos cops). En Jotaro com a Jojo, bueno acceptable però no li arriba ni a la sola de la sabata al seu avi. Em molestava molt tot el rollo edgy adolescent que portava però he de confessar que el ship amb en Kakyoin es molt molt maca i em poso soft cada vegada que en veig fanarts...

I el puto segon opening que al principi em feia mal a les orelles i al final m'ha enganxat de mala manera: ZA WARUDO

Text amagat.


Lo que més m'ha molestat és que no m'hagin ensenyat el meu estimat Dio fins als últims capítols, al menys la segona part ens haguessin pogut ensenyar la cara! Ell estava tant diví com sempre, la lluita contra en Jotaro BRU-TAL.

Imatge


En conclusió, m'ha encantat Stardust Crusaders i el final m'ha deixat un buit existencial a dins que espero que les següents parts aconsegueixin omplir perquè sino m'acabaré donant a l'alcohol i les drogues a veure si així començo a veure Stands.

Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
BlackStar
Porco Rosso
Porco Rosso
Noctu Orfei Aude Fra
Entrades: 299
Membre des de: 04 nov. 2017, 01:04
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 112 cops
Gràcies rebudes: 73 cops

Jo vinc a comentar directament JoJo vento aureo amb el sensual GIORNO GIOVANNA i el seu equip de husbandos
Imatge


Ho dic tot en un spoiler pequèveig que no tots esteu al dia i no cal fer spoilers de coses jojoniques
Text amagat.

Començo dient que els openings són dios i els endings també encara que no tant, com la majoria de temporades dels jojos.
Els protagonistes són tots super husbandos sobretot el Giorno (ha heretat la perfecció del gran Dio) i el Buccellati que ufff són per sucar-hi pa i no deixar-ne ni gota, però la resta tampoc es queden curts! després tenim el Narancia que és un bebesote super kawaii que m'estimava amb tot el meu cor i em va destorçar la forma en la que el maten vaig plorar fortissim.
També dintre el grup de Husbandos hi ha la filla del malote, la Trish que en un principi es bastant pesadeta, calla i segueix al Giorno fins on hagis d'anar però poc a poc va agafant caracter i acaba sent un bon personatge encara que una mica desaprofitat la veritat.
Mola molt com tots els personatges enemics tenen noms de menjars típics d'Italia, encara que tret del final boss i algun altre com el señor del tiburo i el que fa que no puguis dir el que vols, o el senyor de gel la majoria d'enemics són bastant patètics.
En quant a la historia no es res de l'altre mon però te punts molt bons com el tema de que el Buccellati sigui un mort vivent, que aparegui el grandios Polnareff l'únic bon francés que hi ha al mon i resulti que mentre investigava les fletxes aquestes rares va lluitar contra el final boss i acabes reventat! i sobretot que després es quedi en el cos de una tortuga XD top.
Ara parlem del Boss el gran Diavolo que te el poder de veure un quants segons en el futur lo qual es op que flipes però a més de ser poderós i super sexy té una segona personalitat que es en Doppio, un dels millors personatges sense cap mena de dubte, brutal com es comunica amb el Diavolo sense saber que es ell mateix utilitzant objectes aleatoris com un telefon.
El final de la serie em va agradar molt, et fa plorar perque el gran Buccellati mor d'una forma molt emotiva i genial deixant només en Giorno, la Trish i el Mista vius, però gracies a la seva mort el Giorno aconsegueix la fletxa i tanca al Diavolo en un especie de somni en el que no para de morir una i altre vegada per tota la eternitat.

Tothom a mirar JoJo de principi a final vinga que sinó mai aconseguireu arribar al cel dels true husbandos!!
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

No hi ha un post específic per comentar els Jojos al manga, així que aprofitaré aquest.


Imatge

Jojo's Bizarre Adventure: Stone Ocean



Doncs primer de tot, un aplaudiment per mi mateixa, que sóc com mil de lenta llegint manga i no és un manga precisament fàcil d'entendre, eh? A veure si fem els dibuixets més senzills de seguir Araki.

Passem a l'argument, així com jo l'he entès. A partir d'aquí spoilers seronyos, MOLTS SPOILERS

la sisena part se centra en la filla del Jotaro, la Jolyne Kujo que al 2011 entra a la presó de Green Dolfin Street per un crim que no va cometre. En entrar, el seu stand desperta gràcies a un fragment de fletxa que li envia el seu pare. El seu stand, Stone Free és capaç d'atrapar-ho tot amb les seves cordes i desfer-se a si mateixa per enxampar els seus enemics. Però dins de la presó hi ha altres usuaris d'stand! No saben qui és l'usuari però White Snake és capaç de fragmentar l'anima d'una persona en dos discos, cosa que fa amb Jotaro quan va a veure la Jolyne. Aquesta, decidida a recuperar els discos del seu pare, comença la seva aventura contra diferents usuaris d'stand per recuperar-los. Amb aquest viatge, la Jolyne estarà acompanyada de l'Hermes, la Foo Figthers i, més endavant, del misteriós Weather Report i l'Anasui.


Ok, doncs més o menys va d'això. Comencem la meva analisi que no li importa a ningú pels personatges, he de dir que m'han agradat bastant en general, que tots tenen les seves coses bones i que en general no hi ha hagut cap personatge que m'hagi desagradat o m'hagi semblat dolent.

La Jolyne compleix com a Jojo, és canela en rama, és forta, decidida, té una determinació molt gran i no es deixa vèncer per res ni per ningú. Sincerament, m'ha agradat molt més del que esperava. Després hi ha l'Hermes que crec que, potser és la que menys m'ha agradat, però no per la seva personalitat, si no perquè al final no hi pinta res... El seu stand ho petava molt i la història de la seva germana i tal li donen al personatge bastanta profunditat, però després d'això crec que té com un paper molt secundari en la història, està molt de temps sense aparèixer i que els personatges que s'incorporen després, com el WR i l'Anasui, la desplacen molt...

La Foo Figthers molt nice, em va agradar bastant, li dona al trio la part còmica que necessitava i sempre té sortides divertides que van fer que m'estimés molt el personatge. A més, s'esforça per viure cada segon, per ser útil i ho dona absolutament tot per la Jolyne. Em pensava que la tornaríem a veure, però ja he après que aquest manga no és com Bleach, que si la gent peta peta de veritat XDDD

Després passem a l'Anasui, de veritat puto loco, m'ha encantat. Està en el meu top de personatges de la saga: el seu stand m'encanta, la seva història no sé per què em va tocar i que estigui tan puto colat per la Jolyne i que no aconsegueixi que ella se n'adoni em flipa també xDD La batalla contra les cabres que li volien omplir el ventre de pedres em va encantar, de veres. M'agraden els personatges tontos i aquest ho és com moltíssim xDD

Passem al darrer que ens queda, Wheater Report. M'ha agradat bastant i això que al principi que va sortir va ser un "bé, no crec que tingui molta rellevància un personatge sense records" I per això us dic que no m'escolteu, que sempre m'equivoco xDDD La seva història del passat amb el Pucci em va matar per dins... Aixo ens connecta amb el Pucci, sincerament, com a dolent de la saga està bastant bé.

Imatge

És a dir, el Dio és com el millor dolent del món perquè és dolent perquè sí i ja està. El Kira i el Diavolo... bé, són dolents i sí, ens expliquen un poc la seva història però tampoc et justifiquen gaire que siguin dolents, ho són amb més o menys raons i ja està. Però en canvi, he trobat que la història al darrere del Pucci estava super ben muntada, amb el Dio pel darrere, amb la història dels germans... Tot molt ben encaixat, molt ben justificat. Al pobre amb això d'arribar al cel se li envà un poc la puta olla, però crec que com a dolent està molt ben fabricat diguem, molt ben justificat i construït.

Doncs bé, els personatges ja us dic que m'han agradat molt, Anasui sempre in the kokoro, els stands tots una passada. Doncs bé, sincerament, el que no m'ha agradat de la saga ha estat un poc el ritme. Per al meu gust ha estat lent... em va costar molt arrencar i enganxar-me. Crec que vaig anar llegint sense ganes, sense saber què passaria fins que va aparèixer l'os del Dio... fins al moment era una altra vegada com Diamond is Unbreakable: apareix un stand enemic, el derroten, mig capítol de pau i cap a un altre enemic... No és dolent, és entretingut però reconec que per a mi va ser un poc monòton. Després les coses es posen molt interessants i ja enganxa molt, però em va costar.

A banda d'això, cap altra objecció a la saga, tret del final que crec que, sincerament, no he entès. És a dir, l'stand del Pucci es fusiona amb el niño verde (sincerament, em pensava que el niño verde, en sortir de l'os del Dio, creixeria fins convertir-se en el Dio mateix en persona... decepció terrible quan vaig veure que no tornaríem a veure mai més el Dio) i de White Snake i el niño verde surt C-Moon, que té el poder de controlar la gravetat. Ok, tot perfecte, però en el moment que C-Moon ja està madur i esdevé Made in Heaven i comença a accelerar el temps, jo crec que aquí la paranoia ja va ser massa gran pel meu cervell xDD

Al final, (ja em direu si ho heu entès així) el Made in Heaven es desfà de tothom tret de la Jolyne, a qui apunyala, però la noia aconsegueix fer-li front i deixa escapar l'Emporio amb el disc del Weather Report. Aleshores, el Pucci aconsegueix reiniciar l'univers, però l'Emporio ha aconseguit escapar, això fa que el Pucci hagi d'anar a cercar-lo sí o sí perquè el seu pla es completi, però en aquell moment l'Emporio activa el disc de Weather Report amb la seva habilitat oculta (que és mil vegades millor que convertir tothom en caragol) i gràcies a aquesta habilitat el Pucci mor.

Ok, la cosa és que una vegada el Pucci mor, per què no torna tot a la normalitat? Per què l'univers ja s'havia reiniciat i això no depèn de qui ho hagi activat, per tant, si el Pucci és mort, tant és? Entenc que l'Emporio és per als lectors el nexe entre l'univers A i l'univers B, i trobem que a l'univers B, la Jolyne és la Irene que està a punt de casar-se amb l'Anasui... I és com... d'acord, és a dir, entenc que passen a un altre univers diguem però... no entenc com m'he de sentir amb aquest final. És com... què merda?? No sé, tenc sentiments que no sóc capaç d'ordenar, no sé si us ha passat, de quedar amb un sentiment amarg.


I res, sincerament, crec que ho he comentat tot bastant. Els personatges tots molt ben fets, la història em va costar arrencar però després enganxa molt, l'art... bé, un poc difícil per a mi però també heu de tenir en compte que llegeixo molt poc manga i no estic del tot acostumada. La Jolyne un deu, el Pucci dels millors (per no dir el millor per no deshonrar el Dio) dolent, els stands de cada vegada millor i millor. Sincerament, molt bona saga!! M'encantaria veure-la animada, de veritat... no sé si serà possible, però m'encantaria. Amb una bona banda sonora i, com van fer amb Vento Aureo, suplint els problemes del manga amb l'animació, crec que quedaria una saga bestial.
Respon