Jojo's Bizarre Adventure

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Avatar de l’usuari
drew-kun
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 254
Membre des de: 15 oct. 2015, 23:42
0
1
Gràcies donades: 1 cop
Gràcies rebudes: 98 cops

Aquest es un classic del manganime. Portaven temps recomanant-me'l i el fet que fossin molts capitols (ja que el manga porta publicant-se des dels anys 80) em tirava força enrere. Pero me n'alegro d'haver començat ja que una joia com aquesta ha estat oculta per mi fins ara.

Imatge

Argument:
En Jonathan Joestar (Jojo pels amics) es l'hereu d'una família de l'aristocracia britanica de finals del SXIX. Un dia aquesta familia adopta en Dio, el fill d'un estafador a qui el patriarca Joestar creu que li deu la vida. En un principi en Dio es dedica a fer la vida impossible a en Jojo amb l'objectiu de robar-li la fortuna a la seva familia, pero acaba trobant una antiga mascara de pedra propietat de la familia que li permet trascendir els limits del cos huma. En Jojo per aturar-lo adquirira el Hamon, un poder que canviara per sempre el seu desti i el de tots els seus descendents.

Aixo que acabeu de veure es l'argument del primer arc, el qual nomes dura 9 capitols de l'anime i entendreu que es impossible explicar-vos de que va la resta sense fer spoiler dels anteriors. La serie en total te 8 arcs, dels quals l'anime n'ha adaptat 4, cada un amb un Jojo diferent com a protagonista. L'ordre que segueixen es el següent (per cert la primera temporada de l'anime compren els 2 primers arcs):

1- Phantom blood
2- Battle tendency
3- Stardust crusaders
4- Diamond is unbreakable
5- Vento aureo
6- Stone ocean
7- Steel ball run
8- Jojolion

Opinio personal:
Personalment l'estetica de la serie em sembla brutal. Si pot semblar gay pel fet que bona part dels personatges siguin homes musculosos amb robes cenyides i posicions un pel questionables, pero es igual, simplement es una estetica que busca transmetre dues coses: bellesa i epicitat, i creieu-me si us dic que ho aconsegueix, i l'anime, adaptat per David productions sap donar-li una paleta de colors que millora aquesta estetica.

Respecte l'argument tambe puc dir que tots els arcs estan molt ben contextualitzats en epoca i lloc. Per exemple, sense fer massa spoiler el segon arc se situa pocs anys abans de la II guerra mundial i l'exercit nazi te un paper clau en el desenvolupament, o el tercer arc es una odisea de Japo a Egipte el qual t'explica amb detalls la cultura i l'estil de vida dels llocs per on van passant (encara que no feia falta que m'expliques que es un kebab i en que consisteix l'art de regatejar).

Pero el millor d'aquesta serie son els combats, no es tracta del tipic shonen que es limita a donar-se d'hosties, sino que consisteix en trobar les debilitats dels enemics i explotar-les al teu favor. Aqui no guanya el mes fort sino el mes inteligent. Aixo es un gran punt a favor perque cada combat sera algo nou que et sorprendra.

En definitiva, recomanadissima. Potser el primer arc no us acaba de convencer pero us recomano que l'acabeu i li doneu una oportunitat al segon perque creieu-me que mereix la pena.
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Nosaltres acabam de veure el primer arc.

En vam veure dos capítols i ho vam abandonar. Però ens hi hem tornat a posar... I vaja, no està gens malament. Està ben bé!

No t'ho pots prendre massa seriosament, però.

El dibuix i l'animació són una passada.

DIOOOOOOOOOO
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

UN MOMENT, UN MOMEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEENT!!

He vingut a parlar-vos del vostre nou Déu... DIO BRANDO!!

Imatge


Spoilers free, us explico perquè l'heu de veure sense donar gaire info!!


A veure, nosaltres la vam droppejar després de dos capítols? Per què? Perquè ens la vam prendre seriosament, esperàvem un anime molt èpic com tothom ens prometia i volíem que fos èpic des del primer moment i nope, els primers capítols són un poc difícils de digerir perquè us estan contant moltes coses en molt poc temps i teniu com una saturació d'informació i de coses que van passant que no veieu cap on pot anar però jo us dic que va cap a l'epicitat.

Sincerament, te l'has de prendre un poc en conya per gaudir-lo bé. És a dir, la gent quan diu que és èpic no menteix, és èpic, però has d'anar amb predisposició de riure, no sé si m'explico bé. Tu mires allò i en comptes d'esperar hòsties brutals (que n'hi ha) veus tios musculats fent poses gays. És èpic? Sí! És el que tothom et ven? Doncs no. Per això us dic, si la voleu veure, mireu-la amb disposició de riure i us agradarà.

També dir que l'adaptació que veig que fan del manga és molt fidel, per això els personatges semblen moltes vegades retarded perquè van explicant què està passant i tu dius "que ho veig, relaja la raja" però és clar, després caus que ho han adaptat talment del manga i al final t'ho acabes prenint a catxondeo i ho gaudeixes molt.

Res, a mi sincerament m'ha agradat molt. Molt èpic, molt divertit, bones aventures, bons personatges, la història et va enganxant i tens ganes de més... Sí que la recomanaria (només he vist un arc sencer i un poc del segon) però de veres que mola molt! Quan hagi acabat el segon arc us diré coses i tal.

Mentrestant adoreu al vostre nou Déu, Dio Brando :lloa: :lloa: :lloa:


AWWWWWWWEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEYYYYYYYYYYYYYY
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

Doncs ja hem acabat Battle Tendency i, amb això, la primera temporada de l'anime!!


Com vos vam explicar, la primera temporada abasta les dues primeres sagues. La primera ja la vam comentar, així que avui vos explicaré què m'ha semblat la segona!

Segona saga, Battle Tendency

Tets, hi ha spoilers d'aquí fins al final del post... please don't read si no l'heu vist!!!

Imatge

Sincerament, un poc més fluixa que Phantom Blood, però bàsicament perquè no hi havia el Dio xD El nou Jojo no m'ha agradat tant com l'anterior, perquè passem d'un pringat a un flipat xD Però que pogués predir les frases m'ha molat, era com molt pro, però sempre estava molt flipat.

Ara, el Caesar era canela en rama, tot molt homo. I bé, molt fort que al final la Lisa Lisa fos qui era... em va deixar molt "wtf? si pareix que té 20 anys!" i bé, un altre personatge que es mereix la meva admiració eterna és l'Stromheim que és com el puto alemany boig que hi ha d'haver a tots els animes.

Dir també que dins Battle Tendency hi ha com a dues sagues, la primera amb el Santana i la segona amb els tres homes del pilar. Tota la història del Santana, de l'Stain fent-se vampir i tal va ser com a una introducció molt random que després poc tenia a veure amb la resta de temporada. És a dir, t'introdueixen el Santana, el deixen allà tot petrificat i plores perquè l'Stromheim tenia potencial i tal, i després tot passa a Roma, el Caesar i els homes del pilar i les seves poses molt homos.

De tots tres, el que més m'agradava era el Wham, però sincerament, només pel seu nom l'ACDC es va guanyar ràpidament un lloc al meu cor. Reconec que el Cars era el que em feia menys el pes, fins que es treu el turbant i es torna divina de la muerte, amb la seva banya... d'unicorn :pervertmoon: M'encantava les poses que fotin aquests tres, molt divinos tots i amb molt de swag.

I bé, de cada vegada la cosa va més in crescendo i es va fent molt més èpic i èpic i passen de donar-se d'hòsties amb els punys a una carrera de quadrigues i després a matar-se a un hidroavió i del volcà a l'espai... ÈPIC! I després el puto Jojo que apareix al seu funeral amb la Suzie Q, un fucker de l'hòstia!

En general chachi pistatxi, m'agradaria haver vist aquesta meravella molt abans. Ara m'agradaria poder-la continuar, a veure si no són molts capítols i quins nous Jojos ens esperen!
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Bé, hem acabat la primera temporada, que com bé ha dit na @UkiHana són els dos primers arcs (bastant diferenciats).

Estau dubtant de si veure-la o no? Aquí vos en faig un resum sense (gaire) spoilers que vos farà venir-ne ganes!

A les Aventures Bizarres d'en Jojo ens endinsam en un univers on tot és èpic, tot frega la fina línia entre la metrosexualitat i el narcisisme, tot és inesperat, exagerat i increïble. Els vampirs de crepus-culo han envaït la Terra i només els Guerrers dels Bé podran parar-los els peus. Armats amb una tècnica ancestral d'origen ibèric, el Jamón (波紋, Hamon), en Jojo i companyia s'enfrontaran a poderosos enemics que els posaran a prova. Amb sortides cada vegada més inverosímils i èpiques, la lluita continua. Com acabarà?

:pernil:


A partir d'aquí hi ha algun spoiler. Els grossos dins spoiler.

Com vos vam comentar ja, vam intentar mirar-la fa un temps i no vam poder. Això va ser perquè no vam prendre'ns la sèrie com tocava. Ens pensàvem que seria una cosa seriosa, quan realment és una espècie d'escalada d'epicitat sense sentit. Crec que el pla de l'autor, entre porro i porro és "això farà que sigui més èpic? p'alante".

Com diu na @UkiHana, en Jonathan és un pardillo. En Dio ho peta nivell over 9000. El que se'ns explica al segon arc, tot i estar relacionat amb els esdeveniments del primer, diria que és a un altre nivell, no?

Per si de cas,

Text amagat.
És a dir, a Phantom Blood, en Dio és un humà que es torna un vampir gràcies a la màscara de pedra i guanya poders sobrenaturals i la vida eterna a canvi d'haver-se d'alimentar d'altres persones. El que veiem dels homes del pilar, és que no són humans, sinó una altra espècie que ja era adorada com a Déus abans de les màscares, pel que vaig entendre, gràcies a la màscara han esdevingut immortals, i necessiten la pedra vermella per evolucionar del tot. Tot i això, els humans amb el Hamon podem vèncer-los. Bé...

El que crec que no expliquen és per què aquesta gent estava petrificada, no? I en Cars diu que va fugir amb dos nens, d'on surt en Santana?


En definitiva, més Jojo, més èpic, més sobrat, més de tot.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Bé, fa uns dies vam acabar la primera meitat d'Stardust Crusaders.

Així com Phantom Blood o Battle Tendency tenien un... argument (?) més seguit, Stardust Crusaders és molt episòdic. Massa. Hola, som els jojos, arribam a una ciutat de per aquí. Vos mostram com de bé / malament viuen i alguns estereotips més. Oh, no, ens ataca un Stand! Ens deixa mig fets merda... Final del capítol. Capítol següent: comença el contraatac. Ens el carregam. De camí al poble següent.

Sí, els combats no estan malament. Són enginyosos i tot el que vulguis. Els Stand són originals i et fan pensar. Però... després de 24 capítols... Pareix que no ha passat res. No hi ha hagut evolució de res. Meh.

I en Jotaro, suposat protagonista, és el menys protagonista de tots, diria! No fa res!!

Res...

Què els passa a les espatlles?
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Bé, hem acabat la segona part d'Stardust Crusaders...

M'ha parescut bastant fluixa. Ens hem passat més de 40 capítols esperant en Dio i... ha estat decebedor.

Un poder super OP que al final ha resultat que l'única manera de vèncer-lo ha estat fent que en Jotaro també el tengués. Hm, no sé.

En Kakyoin es passa tota la temporada out, només per no fer res contra el dels videojocs i fer poc contra en Dio; n'Iggy també no fa res excepte contra en Pet Shop (quins noms...). La resta... bé, sí, han fet cosetes.

En definitiva, d'acord, sí, les lluites són interessants, però segueixen sent poc profundes: torna a ser episòdic i tal. Sí que en Polnareff creix un poc com a personatge (més que en Jotaro i en Joseph, vaja), però ja vos dic: en Kakyoin i n'Avdol no creixen gens; n'Iggy sí, però es passa tota la temporada fent el perro; i els dos "protagonistes" tampoc evolucionen gens.

Res... Diamond is Unbreakable era la bona, no?
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Duba
Porco Rosso
Porco Rosso
I am the Doctor
Entrades: 117
Membre des de: 20 juny 2018, 12:48
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 53 cops

Doncs l'episodi d'ahir de vento aureo va ser fantàstic.

Spoilers de l'episodi 31 de la 5ª temporada:
Text amagat.

La mítica escena de les 7 pàgines de MUDA del manga ha estat molt ben adaptada, 30 segons de Giorno cridant com un boig :hurra:
Dit això, en Secco em sembla molt perturbador veient el final de l'episodi (encara més que abans) i al final sembla que torna el nostre amic francés :uki:
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

STARDUST CRUSADERS



Imatge


Doncs finalment vam acabar els 24+24 capítols de la saga sencera d'Stardust Crusaders, la tercera saga de Jojo.

Doncs a veure, què puc dir? Començaré amb la primera part: em va agradar. L'inici no pot ser més èpic, amb la presentació dels personatges, la Holy, el Joseph que repeteix saga, el Jojo a la presó i les seves espatlles rares i després els dos personatges nous: Kakyoin i Polnareff. Doncs la veritat és que comença molt fort i enganxa molt, tens ganes de veure més i més perquè es torna addictiu i deixen enrere el Hamon per passar als stand que, vulguis o no, ja no és un poder únic de cada persona, és la manifestació de l'ànima i per tant hi ha més gent que en té, hi ha molts més enemics (en Santana segueix viu per allà, en algun moment esper que el treguin de la Fundació Speedwagon, perquè em molaven els tios del pilar i ho van deixar allà).

Per a mi el problema de la primera saga és just aquest, que tothom té un stand i que quan un mico tancat a dins un vaixell és un usuari d'stand te n'adones que la cosa ha degenerat molt. És a dir, han d'anar fins a Egipte, però com que duen en Joseph que és com gafe infinit, no poden anar en avió i han de travessar la terra per anar de l'Índia a Egipte... I a cada capítol hi ha un nou usuari d'stand. Pesat, es fa molt pesat... però a la vegada és divertit. És a dir, de la primera temporada hi ha capítols molt èpics (baby stand, la vella de la boira, el ninot aquell petit que lliga el Polnareff al llit...) i bé, entre stand i stand passa la temporada sencera i pareix que ja arriben a Egipte, però NO!

Aquí és on comença Stardust Crusaders 2... L'opening és putament bestial i això que quan el vaig escoltar per primera vegada no em va agradar gens però és la puta hòstia. I bé a Stardust Crusaders 2 a la fi arriben a Egipte i he de dir que aquí tenen un munt de stands que ho peten molt. Osiris va ser un poc decebedor, però Baset em va encantar i Oingo to Boingo Brotheeeeeeers va molar la puta vida. Alguns stands sí que són un poc patillada (els dos germans que els agrada jugar...) i bé, a la fi també l'Iggy fa alguna cosa i Pet Shop tope stand.


Al final trobem ca en Dio i comença la lluita... decebedora també. Jo tenc la teoria que si la tornés a mirar, aquesta saga completa, m'agradaria molt més. Ara, jo volia veure la lluita contra el Dio, volia que fos molt èpica però per arribar a la lluita, m'he hagut de tragar 44 capítols abans i, sincerament, no val tampoc gaire la pena. És a dir, si la lluita hagués valgut molt més la pena, que hagués estat putament èpica... doncs ok. A veure, té moments molt bons, com ara el Dio agafant el cotxe del senador i anant de cool per la vida, però poca cosa més. El Kakyoin un poc decebedor i era el que m'agradava més. Al final és clau per endevinar el poder de l'stand del Dio però tot i així... al final tot es redueix al Jotaro que, casualment, té el mateix poder. Doncs vaja... Decebedor. I que al final l'únic que sobrevisqui sigui el Polnareff doncs també és força decebedor.

En fi, no ha estat malament la saga en conjunt tot i que es torna tot molt episòdic i repetitiu: stand apareix, stand els pega pallissa, aconsegueixen miraculosament derrotar l'stand i cap a un altre lloc a derrotar un altre stand... Ara, la banda sonora d'aquesta saga boníssima! I bé, diuen que és de les millors sagues de Jojo, però sincerament, tant Phantom Blood com Battle Tendency em van agradar més. Diuen que Diamond is Unbreakable és molt bona... ja vos diré.

De moment només us puc dir una cosa: ORA, ORA, ORA, ORA, ORA, ORA, ORA, ORA, ORAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

DIAMOND IS UNBREAKABLE



Imatge

KONO SPOILER GAAAAAAAAAAAAA (això vol dir que hi ha spoilers, que no ho llegiu si no heu vist la temporada)


Doncs quarta temporada dels Jojos, aquí complint i donant-ho tot pels meus stando tsukai! Doncs l'acció d'aquesta temporada ens duu a Morio, una ciutat que més que una ciutat sembla un poblet i on passen coses estranyes amb l'arribada de l'arc i la fletxa de la nostra amiga Enyaba, amb la qual va donar al Dio poders d'stand. Primera cosa que em va chirriar, perquè en teoria els stands dels altres varen aparèixer perquè va aparèixer el Dio... Així que tot semblava indicar que el Dio també havia aconseguit el seu stand de manera natural.

Però bé, som a Morio i trobem ni més ni manco que el fill il·legítim del Joseph Fucker Joestar. Mare meva, però quin FUCKER!! Best Jojo confirmed. I amb això que hi arriba el Jotaro, d'acord i el drama comença i es conforma el grup de tres stands principals. La veritat és que dels tres personatges principals no tenc cap preferència per cap d'ells, tots tenen els seus defectes, les seves virtuds i mancances com a personatges, cosa que els fa bastant reals en certa manera, el Josuke un poc aprofitat i matón, l'Okuyasu tonto perdut i el pringat de turno que els acompanya.

I a partir d'aquí van sorgint stands un darrere l'altre. Particularment em va agradar Red Hot Chilli Peppers, molt chetat. Alguns capítols se'm van fer avorrits o fins i tot podria dir que no els vaig acabar d'entendre (el de la fantasma, em vaig quedar un poc del pal "i aquest relleno?") perquè en feia tota la pinta però després... ZAS! tot va ser SUPÈR IMPORTANT! Fins i tot amb la Cinderella, al final tot va tenir la seva raó de ser i trobo que com està estructurada la temporada és de puta OBRA MESTRA.

Només per això, com tot encaixa, ja val la pena. I bé, parlem del Kira, el puto amo. M'ha encantat, la veritat, un puto antagonista ben fet, molt segur de si mateix, graciós (més aviat creepy, però em feia gràcia quan llepava la mà i la ficava als bollos) i que gràcies a ell tenia ganes de veure més i més capítols per saber si se'n sortia o si finalment el capturaven. Com a mínim els ho va posar difícil, molt difícil i si no arriba a ser pel puto Hayato jo crec que no hi hauria hagut manera de guanyar-lo.

La foto del pare bestial i un dels stands que més m'han agradat ha estat el puto alien. Està sonat? No ho està? Qui sap, em representa. Una de les millors coses que va passar a la temporada va ser la mort del Shigechi, gràcies per tant.

La veritat és que a més del Kira, el Rohan també m'ha agradat molt. Quan mor pels efectes del Kira Queen Bites the Dust em va saber greu, en canvi quan va morir l'Okuyasu va ser un "bale oc". Sorry xDDD

En general dir-vos que m'ha semblat més bona que Stardust Crusaders pel que fa a estructura, però que trobo que són molt diferents i que no es poden comparar. Stardust Crusaders és èpica fins a dir prou, és un viatge, són aventures. A Diamond tens la vida quotidiana d'una petita ciutat de províncies... no és comparable. Tot i que ja us dic, m'ha agradat molt com et van amollant stands que tu dius "serà una altra vegada stand darrere stand fins que arribi el boss" i al final tots els stands tenien el seu motiu i raó de ser i això m'ha encantat.

Què més puc dir? Us diria que li doneu una oportunitat, però és clar, això està petat d'spoilers i no ho llegirà ningú que no hagi vist l'anime, així que realment estic gastant energia teclejant aquesta frase, però no passa res, així tens un hippie de la felicitat :hippie: que dona alegria i serveix com a dutxa (als otakus no els agraden les dutxes)

I amb això que em disposo a començar Vento Aureo i a plorar quan l'acabi. :hurra:
Respon