Tadaima: anime en català, manga, el Japó i més!

Per a mi, medalla de plata de la temporada tardo-estiuenca.

Ha tingut la mala sort de coincidir en el temps amb tres nenes absurdament carismàtiques i que a més poden cantar Thrash Metal.

Perdoneu-me totes i tots però Banana Fish té de Shoujo el que tinc jo de jugador professional NBA.
És un Seinen com una casa de pagés. Una història fortament influïda pels films i telesèries policíacs americans dels '70 i '80.

Text amagat.

Igual que elles és tensa, aspre, crua i realista. No fa concessions de cap mena:

Li és igual si les Fujoshi exigeixen més fanservice BL i menys violència, se la bufa que els matxitotakus la rebutgin per la homosexualitat dels protagonistes, no fa ni cas als del departament de màrqueting...

...i si s'ha d'esperar 30 anys fins a que algún estudi accepti les seves condicions, doncs que s'esperi, que esperar amb paciència és beneficiós per a l'ànima*.

Potser la més adulta de totes les sèries de l'any.

El guió és una meravella: Sobre el tronc d'una història de revenja i redempció, va imbricant diferents elements narratius (intriga policíaca, violència de bandes, periodisme i política...) sense deixar que marxin cadascún al seu aire, tot sòlidament entrelligat per les multidimensionals relacions emocionals entre tots els personatges.

És bàsicament una història que tracta sobre les emocions.
Gairebé tothom que apareix a pantalla encara que sigui un instant expressa una o altra emoció; des del pinxo anònim que només apareix un terroritzat segón i mor amb un tret al cap fins el nen ros que passa pel carrer rient amb la mare uns moments mentre els personatges parlen.

Tots sòn humans i tots tenen emocions.

*Wolverine (Logan) / The Incredible Hulk -1974-

El seu OP, Found & Lost de Survive Said The Prophet, era el meu preferit de la temporada...
...per tant, no tingueu dubte que l'han canviat (entre l'episodi 13 i 14).



Si tens un tros d'OP... Perquè redimonis el toques? No el toquis, caram! Deixa'l tranquil! Es mira però no es toca! Si és que tens els ulls als dits, tú!!

Ostres, doncs jo he de confessar que al capítol 9 no sé per què la vaig deixar pensant "ja miraré demà el següent" i encara no l'he mirat... La veritat és que em feia patir molt i no sé si val gaire la pena posar-m'hi ara, però veient l'argument d'El Hespirituoso no sé ara què fer... Li donarieu una second chance?

El Hespirituoso!!??
No prenguem mal, UkiHuanita...

Trobo un error nefast que la hagin situat en la actualitat , ja que alguns temes no pertoquen amb aquets temps. Per lo demes es perfecta en tots els sentits. i estic amb l'hespi, PERQUE MERDA HAN CANVIAT LOP I EL ENDING SI JA EREN PERFECTES!?!!?

El nou OP no m'ha agradat... l'ED sí està bé però no té la originalitat i l'impacte de l'anterior.
El clip musical de l'OP ja el vaig postejar al filot dels Openings.
Addedito: Ostres, doncs no. Al post només vaig posar l'OP de l'anime, no el clip oficial de la banda... el poso ara:


Lost & Found / Survive Said The Prophet

Text amagat.

Poso també el de l'ED per a fer-li el comiat.
Em va sorprendre que el concepte visual del clip resultés tan similar a les imatges de l'ED.
Pel que sé, la idea original era de la pròpia banda i un grup d'artistes gràfics amb qui estàn associats (PERIMETRON, es diuen). A l'autor i al director de l'anime els va agradar i s'hi van inspirar pel muntatge de l'Ending.

Prayer X / King Gnu

Text amagat.

Ja esta.

Text amagat.

Ja me torturat prou veient el final. -Es passa les llagrimes per tota la cara perque va llegir que anaven bé per la pell-
M'agradaría que haguessin posat el epilog de quan el Eiji es gran... pero ja seria massa, no? Seria destrosarnos fins linfinit i mes enlla.
Mha agradat bastant com ho han portat, si que es cert que hi han hagut episodis que no sabies per on agafarlos, pero en general bastant guai.

Sempre ens quedará el artbook ANGEL DAYS per fer veure que res del final a passat i sempre han estat junts.

Minut 27:34 de l'episodi 24.

L'anime finalitza aquí.
El que passa a partir de llavors, ni ho sé ni m'importa.

No existeix.

Mai no ha existit.

Doncs havia deixat l'anime al capítol 9, per puta vaga i perquè no acabava de veure cap on anava la cosa. Com vam parlar pel xat, el problema que li veig a l'anime (com sempre dic, no he llegit el manga perquè sóc una vaga de merda i perquè anime> manga) i trobo que hi havia capítols de molt de PIXUM PIXXXXUUUM (soroll de bales, vaja) i altres molt pastelosos, i que en general quan mirava capítol a capítol no m'acaba d'enterar de què collons estava passant.

He de dir que ara que l'he tornat a agafar i l'he mirat del tiron m'ha agradat molt més, no se m'ha fet pesada ni res, només quan els capítols eren molt de politiqueo, però en general el ritme és ràpid i no està gens malament. L'Ash és el puto fucker més sensual d'aquest univers i l'Eiji és massa mono, he must to be protected.

Sincerament, la música i l'animació és brutal, només per això trobo que ja val la pena veure l'anime i veure'l tot seguit, personalment, m'ha agradat molt. He apreciat molt els moments que els dos estan junts i, sincerament, m'ha faltat un poc més de carinyo entre els dos perquè, amb la tonteria, només hi va haver un petó i la relació que tenien era TAAAAAAAAAAAN bonica que, hòstia Ash, roba-li un altre petó per favor!

Només dir que mai es parla del Blanca i que a mi el Blanca em sembla super husbando de la vida, super mono el cabronarro. El Jut Lung he de dir que té una hòstia des del primer fins al darrer puto capítol i que jo volia que morís però el fill de puta no mor i és com que, després de Papa Dino, era qui més es mereixia un balazo entre els ulls.

Pel que fa al final, he de dir que ja sabia com acabava, gràcies twitter per tant... I que tot i això m'ha agradat veure-la. El final realment no m'importa tant com l'anime en general, he gaudit mirant una cosa diferent, una història com poques i amb personatges més cute impossible (parlo per l'Ash i l'Eiji, of course) i amb altres que, joder, tots tenen una bona hòstia.

Res, que en general m'ha agradat molt, de veres. Els personatges són top, la música és boníssima, l'animació no es queda enrere i la història és brutalíssima i molt diferent de tot el que he vist fins ara. Nais Banana Fish