The Batman
Estrena: 4 de març del 2022
Director: Matt Reeves
Edat: +12
Durada: 176 min (2h i 56 min)
Gèneres: Acció, thriller, detectivesc
Doblatge al català: No
Sinopsi
Durant el seu segon any de la lluita contra el crim, en Batman investiga la corrupció que recorre Gotham City i com condueix fins a la seva propia familia, mentre s’enfronta a un assassí conegut com Enigma.
Tràiler
Mira ni em digno a posar-lo, tremenda merderada el tràiler, per favor per què porres existeixen els tràilers, és que no té res a veure amb la peli.
Opinió personal
L'he vista avui (ahir) diumenge 6 de març. M'hi han arrossegat uns amics que els hi feia il·lusió, i jo he accedit. Bé, sóc molt fan de Batman (és el meu superheroi preferit), però aquesta peli em feia una mica de pal. Em feia gràcia veure-la, però em feia molta por. DC té antecedents per sortir corrents. "He d'aguantar aquí al cine a veure un despropòsit?". Però al final l'he vist. I el meu veredicte és... Hòstia puta quin peliculón.
Ja venia jo desganada eh, però quan ha començat la peli i he vist el rollo fosc emo thriller drama, ja m'han comprat. És que batman és això, és per això que m'agrada.
(Rant de per què m'agrada batman)
Text amagat.
En el terreny dels superherois generalistes i coneguts, la majoria són això, superherois. Gent lluminosa i colorida amb superpoders que van happyflowers pel món a salvar la penya, i fan coses de superherois. Al final són persones molt allunyades que viuen coses molt allunyades i fan coses molt allunyades de tu. Ho trobo com una cosa molt aliena. Però Batman és un paio. És Bruce Wayne, un humà com tu i com jo (cof cof molt forrat cof cof), una víctima amb moltes seqüeles, deprimit i obsessionat, que fot cagades, que lluita contra un poder superior a ell, que mai guanya. Als superherois (de Marvel òbviament, a qui vull enganyar que em refereixo a ells. O almenys és la sensació que m'ha quedat) el focus és als events, les aventures que viuen, i com les superen amb el poder de l'amistat. Però aquí l'interès està en ell. Com és un pertorbat i la seva vida i els seus processos i les seves cagades. Em fa la impressió. I m'encanta. Necessito persones reals amb problemes "reals" (no gaire pero bueno) i tot fosc i depriment i regodejarse en la desgràcia i en la merda. Me la sua l'acció, jo vull cervell (i no de llest, sinó de reflexió i deconstrucció i bajona i cagades). I Batman és el recipient perfecte per això.
És una peli leeeenta (m'ha agradat i semblat bé) i llaaaaaarga (collons que llarga). Assumeix que tu vas al cine sense saber què porres i t'ho explica i presenta tot a poc a poc. En ordre i amb la calma perquè ho assimilis, pensis i reflexionis. Tots els personatges es presenten de manera o altra (i no pas en plan Suicide Squad amb cartellets, òbviament), i sempre et queda clar qui són (menys algun detallet, però es pot deduir tot sempre).
És guai perquè tot t'ho deixen bastant claret. No hi ha una excessiva exposició ni tracten a l'espectador com si fos imbècil rematat. Però tampoc esperen que tinguis un llapis i un paper i siguis cervell galàxia i puguis trobar explicacions de tot. És per això també que és una peli tan llarga. Obren moltes trames i fan moltes preguntes, i es passen l'última hora de peli tancant i resolent-ho TOT. No deixen ni mitja subtrama oberta, s'entesten i s'esforcen moltíssim en què pels seus collons l'espectador surti de la sala satisfet, sense tenir la cara de la dona de les mates en plan "Wtf pls què ha passat i allò per què". A veure, obvi que fan certes cagades i hi ha coses de la trama que en algun moment dius "No m'ho crec". Però la resta està tan ben filat, i s'hi han esforçat tant, que al final cedeixes i concedeixes i dius "Mira t'ho passo perquè la resta de la peli m'has tractat com una reina, o sigui suspensió de la incredulitat voluntària, i got your back" (però tranquis que després ja em queixaré de les cagades que fan)
Molt important: NO han posat la puta escena dels collons dels Wayne sent assassinats. Aleluia! Déu meu, és que com vegi aquella escena alguna altra vegada des d'una altra perspectiva, em tiro del pont. N'estem fins els collons, tothom l'ha vista, tothom sap què els passa als Wayne, moltes gràcies. Però, i què passa si no saps qui putes és Batman i Wayne i sa puta mare i no t'has enterat d'un pito? Doncs no et preocupis perquè ho expliquen. Hi ha misteri però tot ho expliquen, ja sigui més o menys explícitament.
L'escena dels collons, a la pàgina 21 de Batman: Year One, del 1987, de Frank Miller i il·lustrat per David Mazzucchelli i pintat per Richmond Lewis.
M'ha agradat molt genuïnament. I estic super contenta que m'hagi agradat. I que hagi agradat en general. I que sigui bastant bona peli. Em fa la impressió (i no tinc gaire perill de pixar fora de test si ho dic) que DC estava en la puta misèria. Teníem uns antecedents dolentíssims. Portem anys tenint pelis nefastes de l'univers de DC. Cada obra era pitjor que l'anterior. I és que em fa la impressió que estaven intentant copiar la fórmula Marvel, perquè l'univers cinematogràfic de marvel ha funcionat com un tiro. Però DC no està per aquestes hòsties. No és el seu rollo. No és tan fàcil copiar bé. I DC, nen meu, la fórmula Marvel no és per a tu. Per fi se n'han adonat. Han abandonat la còpia, han buscat dins seu per saber què els feia forts, i han tornat a l'origen, a la seva major IP, Batman. Sabien perfectament que aquesta era la seva última bala. L'arriben a fallar, i s'ha acabat. Ho sabien perfectament. I s'han reunit una colla de titans i han dit "Pels meus collons que aquesta peli surt endavant". I pels seus collons que aquesta peli ha sortit endavant. Tota la peli sencera és tryhard. O sigui són tots els integrants (actors, tècnics, roba, guió) tryhardejant al límit. Han fet tot el que han pogut. Han fotut tot el seu esforç i recursos i il·lusió i es nota. I m'encanta quan una cosa té cura i estima i il·lusió i esforç. I ho valoro moltíssim.
Aquesta peli és com una dissertació d'un alumne que s'ha passat tot el curs suspenent. I a l'última avaluació ha dit "Pels meus ovaris que no suspenc". I s'ha passat un mes planificant i estudiant i escrivint la millor dissertació que podia sortir d'ell. Llarguíssima, sense donar espai al dubte, molt ben filada, amb moltíssimes hores i esforç al darrere. No és pas perfecte. Aquest alumne s'ha passat el curs fotent pencos. Clarament li falten moltes coses per aprendre. I té alguns errors clars. I ha caigut en algunes fórmules típiques i en alguns errors. Però la resta és genial. No és pas una obra mestra, però és molt bona. I hi ha estima i ànima. I així és com vull que siguis a partir d'ara. Ho pots fer, m'ho has demostrat. Quan t'hi poses ets capaç de parir una obra boníssima. I sé que podràs millorar encara més. DC, segueix per aquest camí. Tu pots. D'aquí al cel. Que res t'aturi.
(no estic pas sesgada per ser de DC, que va... XD )
------------------------------------------------------------------------
Bé, ara que ja he sigut family friendly, benvinguts als espòilers.
A veure, ok que m'encanta el rollo emo darks depressiu fosc i pertorbat del Batman. Però potser s'han passat, no sé, tres pobles i mig? Que està bé Robert Pattinson, però no tant! No no, tan lluny no, torna torna! És que és tan extremadament emo que fins i tot els polis el miren estranyadíssims i es pensen que està tocat del bolet. I no només quan està en plan Batman, sinó que quan està en mode Bruce Wayne també està massa deprimit. Nen, que ets puto Bruce Wayne, menja't el món. Però no, està tot el rato al mig del món, super sospitós, li dóna l'esquena a la gent, posa cara de peix tot el rato. Que insisteixo, m'encanta que estigui tota l'estona deprimit i emo, Batman és això, un paio pertorbat pels fantasmes del passat. Però potser no calia tantíssim XD
M'ha agradat eh, el Batman de Robert Pattinson. Que a veure, aquest paio està torrat. Almenys he llegit unes coses que em fan pensar que li falta un bull. Tot i que m'han dit que segurament ho diu expressament per liar perquè és un catxondo. (Que si parla en sèrio m'encanta per sonat, i si ho diu de catxondeo m'encanta per tres parells de collons)
Tema Catwoman.
Text amagat.
No m'ha semblat malament. Sé que hi ha gent dolguda perquè no ha sigut una egocèntrica que traeix a tothom i mira només per ella. Però a mi em sembla bé, dins l'univers de la pròpia pel·lícula és prou rodona i té sentit.
A veure nena. Què és això que duus al cap. Unes calcetes? Un passamuntanyes mal retallat? O sigui vas diviníssima amb una roba de làtex de BDSM i et poses un passamuntanyes cutre? La ofensa personal que porto és gravíssima.
I a mi de la Catwoman m'ha fallat una cosa. Al meu cap (i m'és igual el que digueu), la Selina és icono lèsbic. La seva "amiga" que pretenia salvar, és clarament la seva parella, i per això està tan desesperada en trobar-la. Que jo al seu pis només hi he vist un llit i un armari
I lo del petó amb el Batman (que també, clitxé. Aparentment si no hi ha un petó a una peli, a la gent no li agrada automàticament? A mi m'ha semblat innecessari) és perquè és femme fatale i l'ha de dur al seu terreny per aprofitar-se d'ell i tal. És clar. (Tot i que, que sigui bisexual i potser poliamorosa, també 10/10 eh)
També el moment que la Catwoman li ha dit al Batman que es nota que és ric per com pensa. Catwoman basadíssima, reina, eat the rich.
A veure nena. Què és això que duus al cap. Unes calcetes? Un passamuntanyes mal retallat? O sigui vas diviníssima amb una roba de làtex de BDSM i et poses un passamuntanyes cutre? La ofensa personal que porto és gravíssima.
I a mi de la Catwoman m'ha fallat una cosa. Al meu cap (i m'és igual el que digueu), la Selina és icono lèsbic. La seva "amiga" que pretenia salvar, és clarament la seva parella, i per això està tan desesperada en trobar-la. Que jo al seu pis només hi he vist un llit i un armari
I lo del petó amb el Batman (que també, clitxé. Aparentment si no hi ha un petó a una peli, a la gent no li agrada automàticament? A mi m'ha semblat innecessari) és perquè és femme fatale i l'ha de dur al seu terreny per aprofitar-se d'ell i tal. És clar. (Tot i que, que sigui bisexual i potser poliamorosa, també 10/10 eh)També el moment que la Catwoman li ha dit al Batman que es nota que és ric per com pensa. Catwoman basadíssima, reina, eat the rich.
He trobat tota la peli correcta i entenedora i clara, però hi ha hagut un moment que m'ha fallat.
Text amagat.
En el moment que van a la fàbrica de Drop (la droga a la que estan enganxats els rics de Gotham), i la Catwoman agafa dos bosses enormes plenes de cèntims. Apareix el Batman per darrere en plan "Holi què tal, què fa vostè, ahà interessant", i llavors obren el maletero d'un cotxe i es troben amb un cadàver (el de l'amigui, crec). I de sobte apareixen el Pingüí i els seus seqüaços amb una ametralladora i reventen al Batman i el deixen nyoqui al terra fet un caldo. I la Selina s'amaga darrere el cotxe. I el Batman està a terra eh, consti que està al terra en un altre pla astral (el pla del foradament per múltiples bales). I de sobte, txan txan! Apareix el super cotxe! I al meu cap el Batman segueix allà a terra desmaiat. Hi ha una persecució, i llavors veiem com el pingüí condueix fugint del... Batman? al Batcotxe? Però Batman, no eres a terra allà mort? Però si el cotxe era llunyíssim! T'has teletransportat? I a més, és que no ens ho han ensenyat? Podrien haver gravat un parell de fotogrames del paio fent un amago d'aixecar-se del terra perquè naltros poguessim entendre el que passava. Perquè així tal qual jo m'he passat un rato curtcirquitada sense acabar d'entendre què havia fet.
I buah, els sons? Espectaculars. També que jo he anat a veure la peli en Dolby Atmos, l'única manera que val la pena sortir de casa i gastar-se els cèntims. Però buf, com ho he viscut. Boníssims els efectes, super ben parits, tota la música acompanyant perfectament al moment i l'escena. Tot i així, potser m'ha faltat un temazo principal. A cada saga de Batman hem tingut un temazo reconeixible, una tonada que sona i penses directament en Batman. Però aquí no m'ha semblat res gaire excel·lent, simplement tot molt bo i ben barrejat (o sigui res sobresortia, era tot nivell boníssim i prou).
Text amagat.
I a l'escena que he comentat abans que apareix el cotxe, el BATcotxe, importantíssim. Aquí m'hauria faltat una cançó que cridés als quatre vents "Batman, Batcotxe!", per acabar de fer-ho espectacular. Per cert, què us ha semblat el cotxe? A mi m'ha agradat, rollo brut i cutrón, viable. A veure el de les pelis de Nolan era una bèstia parda espectacular, un tanc militar brutal. Però aquí és com més normal i viable, no m'ha semblat malament.
L'escena que no sabia que necessitava
Text amagat.
Quan l'Alfred estava desmaiat porai, allà nyoqui per l'explosió. I en Bruce ha anat a veure en Falcone i li ha dit que sun pare era un corrupte com tothom. I el Bruce li ha dit a l'Alfred que l'havia mentit i tal, i l'altre ho ha desmentit i ha defensat l'honor d'el pare. I llavors l'Aldred ha allargat la mà, i en Bruce li ha agafat. És que és una xorrada, és un detall, però és que ho necessitava TANT. Aquella mini escena ha satisfet totes les meves necessitats. Gràcies a aquella escena no caldrà que mengi mai més, estic alimentada de per vida.
L'enigma
Text amagat.
No s'assemblava un pito a l'enigma al que estem acostumats (verd). Però tot i així m'ha semblat molt correcte. I quan s'ha tret la màscara també, l'actor li ha fet justícia.
Igualment, el puto enigma és l'heroi real d'aquesta història. Es dedica a destapar la corrupció de la ciutat. Sí, de maneres una mica xungues, però bé, no es pot demanar tot. I va el Batman a aturar-lo perquè... Perquè no destapi més corruptes? És que si l'enigma no se li hagués anat el bolet i no s'hagués posat a exhaltar radicals i intentar assassinar la ciutat sencera, i hagués seguit fent lo seu i destapant corruptes, seria l'heroi del poble. Eat the rich, si us plau. Ja sabeu a quins richs, que us ho diu la veu de la raó.
Ah per cert, ara mateix no me'n recordo del tot bé. Al final l'enigma ha descobert qui és Batman no? Perquè llavors això em falla. Si ha intentat matar en Bruce Wayne i després encara volia planejar coses amb en Batman. Però sap que són la mateixa persona. No ho entenc.
Igualment, el puto enigma és l'heroi real d'aquesta història. Es dedica a destapar la corrupció de la ciutat. Sí, de maneres una mica xungues, però bé, no es pot demanar tot. I va el Batman a aturar-lo perquè... Perquè no destapi més corruptes? És que si l'enigma no se li hagués anat el bolet i no s'hagués posat a exhaltar radicals i intentar assassinar la ciutat sencera, i hagués seguit fent lo seu i destapant corruptes, seria l'heroi del poble. Eat the rich, si us plau. Ja sabeu a quins richs, que us ho diu la veu de la raó.
Ah per cert, ara mateix no me'n recordo del tot bé. Al final l'enigma ha descobert qui és Batman no? Perquè llavors això em falla. Si ha intentat matar en Bruce Wayne i després encara volia planejar coses amb en Batman. Però sap que són la mateixa persona. No ho entenc.
I una cosa que no he acabat d'entendre, que ho he pensat quan he sortit.
Text amagat.
A veure. Valtros li trobeu cap sentit que Gotham estigui edificada sota el nivell del mar, la protegeixin uns quants murets, i no tinguin enlloc on protegir-se? Gent, edifiqueu uns metres més amunt, que no us ve d'aquí!
-----
Bé 2.300 paraules vomitades sobre Batman. I encara escriuria més, pro me'n vull anar a sobar, per l'amor de Jesucrist. Espero que us faci ganes de veure-la i la comentem junts! (Que jo encara tinc molta teca)
