Tengen Toppa Gurren Lagann

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Imatge


Presentació

Avui us porto una ressenya, anàlisis, elogi d'una de les series que recentment em vaig acabar, normalment hauria optat per escriure al post, "els últims animes que has vist" però després de molt reflexionar i veure que no tenia tema, i jutjant que és un anime que ja pot entrar en la categoria "d'obra mestra", he decidit fer-li una entrada com cal, perquè crec que se la mereix per cada un dels petits detalls que amaga i que la fan més gran que el seu propi títol.

Tengen Toppen Gurren Lagann, un títol sense sentit, sense traducció aparent, irreverent i sobretot, atraient, molt atraient. Corria l'any 2007, any que la majoria dels que som aquí encara érem criatures que vivien feliçment sense mòbil, on el Whats App era una utopia i el messenger era el rei absolut de la comunicació (ah, els vells temps). Aquell 2007 la comunitat otaku vibrava i plorava a parts iguals de la mà de títols com Clannad, Baccano o el recentment estrenat Naruto Shippuden. Pero un anime es va alçar per sobre de tots, de la mà d'un estudi acostuma't a donar sacsejades fortes al món de l'anime, parlo de l'estudi Gainax, fàctoria de produccions com Neon Genesis Evangelion, FLCL i Kill la Kill (la contrapart de TTGL). Gainax oferia un nou anime al món basat en una idea que a molts ens resultava familiars, ROBOTS PILOTATS PER HUMANS. Si, semblava que a Gainax havien acabat les idees i havien de tornar a obligar a un Shinji de torn a pujar a un EVA. Doncs aquí s'acaba potser les comparacions amb l'obra Magna de Gainax, perquè l'argument se li va anar completament de les mans. Torno a incidir que la millor manera de definir TTGL en una paraula és IRREVERENT, i si, era necessari posar-ho en majúscules.


Títol: Tengen Toppen Gurren Lagann
Títol Original: 天元突破グレンラガン (Tengen Toppa Gurren Lagann)
Gènere: Shonnen, Mecha, Militar, polític...
Temporades: 1 temporada + 2 películes
Capítols: 27
Any: 2007
Estudi: GAINAX

Imatge

Argument


Tengen Toppen Gurren Lagann ens narra la epopeya (poema de caire épic) aparentment d'un jove rebel anomenat Kamina, que juntament amb un nen anomenat Simon a la recerca de la llibertat de la humanitat de la tírania dels homes bèstia líderats per una espècie de Déu anomenat Lord Genome, els quals els manté confinats en petites comunitats sota terra. A simple vista, l'objectiu que es proposa Kamina es impossible, ja que els homes bèstia van montats en robots gegants anomenats Gamnen, els quals només ells poden fer servir. Però tot això canvia quan en Simon troba una clau en forma d'espiral que activa un Gamnen (el Lagann), amb el Lagann, en Kamina i en Simon s'obren pas a la superfície gràcies a la inestimable ajuda d'una voluptuosa franctiradora, la Yoko, que irromp en la vida dels dos joves amb força. Tots tres seran l'embrió d'una rebel·lió abanderada per la "Brigada Gurren-Lagann" que buscarà la llibertat dels èsser humans i recuperar la terra ferma.

La serie argumentalment es divideix en 3 arcs molt clars, narrant les grans accions públiques (l'alliberament dels homes del seu confinament del subsòl) d'herois de gran importància (els components de la Brigada Gurren), mentre s'aborden temes seriós i complexos com són guerres i viatges (la recerca de Teppelin, la Guerra dels Anti-Espirals), entremig ens trobem moments i situacions sobrenaturals i miraculosos (capacitats del Gurren Lagann). Reelleguim. No és el que succeïx durant tot l'anime?


Incideixo molt en la paraula ÉPIC i haig de dir que no és gratuït, més que res perquè l'escala en la qual iniciem la història és brutalment trencada en els últims 15 capítols de l'anime, marcant els límits en els episodis claus 15 i 27, que resumeixen perfectament el canvi d'escala que es va produint al llarg del desenvolupament de la trama. En aquest sentit, el concepte de l'espiral guanya força com a símbol del recurs de la hipèrbole, un recurs poètic que s'utilitza per exagerar una situació o succés, en aquest sentit, l'argument de TTGL es desenvolupa sense fre sobrepassant-se contínuament en unes proporcions cada cop més exagerades, al ritme dels seus robots.

Imatge

LA OST


Segurament un dels millors apartats de l'anime, extremadament cuidat i sobretot molt en la línia irreverent i rebel de la serie. En aquest sentit, l'opening em va resultar particularment interesant per abandonar la línea rebel general per posar un to més optimista. En contrast, tant l'ending com les cançons entre episodis i que acompanyen els personatges són més combatives i en certa manera EXALTEN els sentiments dels personatges. En aquest sentit, m'agradaria destacar un parell de cançons pel seu impacte ja no tant a nivell de serie, sino com a icones populars, estic parlant de "LIBERAME" FROM HELL/RAW RAW FIGHT THE POWER i RAP IS THE MAN SOUL,la primera d'elles es la que m'agradaria analitzar-la més profundament entre spoilers.




Text amagat.
RAW RAW FIGHT THE POWER és una cançó clau dins la serie, primer per la seva carrega simbòlica del moment on la reprodueixen i en segon lloc, però no menys important pel missatge que transmet.
Primer pel fet de mesclar dos estils completament irreconciliables com és el rap amb l'òpera, símbols primer dels espirals (els humans i la seva voluntat de ser lliures, fer la seva) i dels Anti-Espirals el segon (un art molt rígid,que no dóna peu a sortides del guió). La cançó es va desenvolupant enmig d'un diàleg alternat fins que arriba un punt que sembla que l'opera s'imposa i per tant anuncia la derrota dels espirals, per finalment el rap girar la truita i imposar-se en un final apoteòsic (com en el mateix anime vaja)


En general la OST està molt ben trobada i realçà encara més si cap el missatge que vol transmetre l'anime. A base de rock, rap, metal que van in crescendo al ritme que ho fa la historia, tot absolutament tot està calculat per enaltir tot el que succceix.

Imatge


Personatges


El gran què de l'èxit de la serie són segurament els seus personatges. Tots, absolutament tots tenen una funció dins la trama i tots en menor o major mesura presenten una evolució respecte a l'inici de la serie (per bé que existeixen certs personatges que físicament no evolucionen). Respecte al trio de principals, el que més evoluciona en diferencia és Simon, que comença sent literalment la hombra d'en Kamina passant a ser-ne el successor físic i espiritual, per, finalment, convertir-se en l'heroi i protagonista absolut de la història. En certa mesura, TGLG és l'evolució d'en Simon de la innocència de l' infantesa a la maduresa, ell pateix en primera persona tots els canvis que transcorren al seu voltant i els ha d'enfrontar.

Imatge


Un altre personatge que haig de valorar positivament és el de la Yoko. Al principi no vaig voler veure molt la serie perquè m'imaginava que seria la Misato Katsuragi versió playera, cras i absolut error. El fanservice del personatge és real, cosa comprensible a simple vista pel disseny que llueix, però amb el pas dels episodis anem veint que és molt més que "oppais" i que té una intrahistoria molt tràgica (You only kiss once). Finalment, l'escena final d'ella i Simon és la constatació de què ha passat molt de temps i què és temps d'una nova generació d'espirals prengui el relleu.
Imatge

No vull oblidar tampoc el personatge de Viral. Un home bèstia que també té un gran recorregut durant l'anime i que li acabes agafant molt d'afecte.
Imatge

L'únic personatge que em va desagradar el vaig trobar amb en Roshiu, sobretot en l'últim arc de la serie, em va semblar que representava molt bé l'intransigència, la covardia, la fredor d'aquells qui han de governar. Realment, al final, em va deixar amb un gust amarg el seu paper.

Imatge


REFLEXIÓ FINAL


Després d'escriure tan, crec ja és hora d'anar tancant el post donant la meva opinió personal sense anàlitzar tan l'anime en si. TTGL és una serie que tracta temes molt sensibles i potser els porta a un extrem inaudit pero en certa mesura aconsegueix transmetre un missatge optimista, lliure i sobretot molt personal, TTGL s'ha pogut separar de l'allargada hombra de les altres series de l'estudi i ha crescut i madurat per convertir-se en una serie de referencia i culte.

Entre els principals valors que transmet trobem son el creure en un mateix, confiar en els demès i per sobre de tot, (cliché apart) lluitar pels teus somnis. Sense tanta importància també m'agrada destacar el tema de la brevetat de la vida, el creixement personal i la maduresa a través del dolor. Els guionistes de la serie van dir que al principi, no creien poder fer una història seria només a partir del recurs del trepant i que només aconseguirien fer riure al personal, quan l'acabeu, jutgeu si la van encertar.

Seguament un dels defectes que si li poden treure es que a final de comptes es la mateixa historia repetida una i altra vegada, retocant amb originalitat la base per no sentir-ho com un coypaste. Els bons guanyen perqué son els bons i ja, que l'excés de testosterona i masculinitat inunda la pantalla del teu PC i que les noies són objectes purament d'atractiu sexual (torneu a revisar l'entrada de la Yoko per notar la sorna), que la combinació de robots, explosions gratuïtes, destrucció a nivells galactics i robots que poden destruir l'univers en moure un dit són una anada d'olla monumental, si, Tengen Toppa Gurren Lagann es aixó, pero és molt més. Pero segurament, no us esperareu el seu final, els seus canvis de guions, la constatació que cap personatge és imprescindible i, per sobre de tot, que els herois són mortals. Aquest anime es una EXAGERACIÓ, aquest anime ja és historia de l'anime, TENGEN TOPPA GURREN LAGGAN.

I TU, QUI COI ET PENSES QUE SOM!?!?!?
Imatge

Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
Sirio
Sense cara
Sense cara
Entrades: 7
Membre des de: 11 gen. 2018, 14:47
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2 cops
Gràcies rebudes: 4 cops

Raw Raw Fight the Power una de les meves bandes sonores preferides. Té tanta força i li escau tan bé a la serie... Per mi s'ha tornat impossible pensar en TTGL sense recordar aquesta i en Sorairo Days. Bon Post! ^^. M'has fet venir ganes de veuremela un altre cop.
Avatar de l’usuari
Alucard Ackerman
Sense cara
Sense cara
Tadaima!
Entrades: 3
Membre des de: 22 ago. 2016, 22:32
0
1
Gràcies rebudes: 1 cop

Molt bon post, enhorabona. És un dels meus animes preferits y estic molt agraït de que Gainax (en aquest cas les restes) hagi aportat tant a la industria. Sempre intentant apostar per coses diferents i sense cap tipus de pudo. TTGL és una oda a la vida i al sacrifici pels demés.
A part dels personatges que has destacat m'agradaria destacar el paper de Lord Genome (nom molt encertat per cert) y de la Nia, dos personatges també claus pel desenvolupament de la sèrie i del Simon, respectivamente. SEE THE INVISIBLE DO THE IMPOSSIBLE!!!

PD: finalment, m'agradaria recomenar Darling in the FranXX que s'ha estrenat avui i és un cooproducció entre Trigger y A1-Pictures. No tots el animes que ha tret Trigger han set igual de bons, però crec que aquesta gent es mereix tota la confiança del món després de haver creat una obra mestre com TTGL. Segons la meva opinió, és clar XD.
Imatge
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Alucard Ackerman ha escrit: 14 gen. 2018, 00:14 Molt bon post, enhorabona. És un dels meus animes preferits y estic molt agraït de que Gainax (en aquest cas les restes) hagi aportat tant a la industria. Sempre intentant apostar per coses diferents i sense cap tipus de pudo. TTGL és una oda a la vida i al sacrifici pels demés.
A part dels personatges que has destacat m'agradaria destacar el paper de Lord Genome (nom molt encertat per cert) y de la Nia, dos personatges també claus pel desenvolupament de la sèrie i del Simon, respectivamente. SEE THE INVISIBLE DO THE IMPOSSIBLE!!!
Completament d'acord amb citar a Lord Genome (i el seu encert en el nom, un altre dels petits easter eggs que té l'anime) i la NiA. La raó per les quals només els he volgut citar es per intentar donar una empenta a gent que no ha vist la serie ha veure-la, sóc molt conscient del paper que juguen durant la serie, pero a la vegada també sé que parlar gaire és revelar una part molt important de la trama que només sé sap en els últims episodis de la mateixa (especialment en el cas de la NiA). Respecte a Gainax/Trigger, sempre he agraït la seva particular fixació a tornar amb els mecha per reiventar i reinterpretar el gènere a lo gran i partint sempre d'una base molt clara. Sembla mentida pero, ells si saben treure rendibilitat als seus projectes passats.

Alucard Ackerman ha escrit: 14 gen. 2018, 00:14PD: finalment, m'agradaria recomenar Darling in the FranXX que s'ha estrenat avui i és un cooproducció entre Trigger y A1-Pictures. No tots el animes que ha tret Trigger han set igual de bons, però crec que aquesta gent es mereix tota la confiança del món després de haver creat una obra mestre com TTGL. Segons la meva opinió, és clar XD.
Sortosament l'he vist, pero m'en reservo l'opinió per més endavant, si creus convenient pots obrir un post comentant la serie i així ja podem parlar-ne obertament. De moment m'ho agafo com els primers episodis de Kill la Kill i TTGL sense prende'm-ho molt en serio, si va a més, segurament valgi molt la pena!
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
Alucard Ackerman
Sense cara
Sense cara
Tadaima!
Entrades: 3
Membre des de: 22 ago. 2016, 22:32
0
1
Gràcies rebudes: 1 cop

Sortosament l'he vist, pero m'en reservo l'opinió per més endavant, si creus convenient pots obrir un post comentant la serie i així ja podem parlar-ne obertament. De moment m'ho agafo com els primers episodis de Kill la Kill i TTGL sense prende'm-ho molt en serio, si va a més, segurament valgi molt la pena!
Pos és bona idea obrir un post, però pot ser m'espero un parell de setmanes a que la trama de la sèrie estigui més definida. Així hi haurà més coses a comentar.
Imatge
Avatar de l’usuari
surreak
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 233
Membre des de: 09 set. 2016, 23:40
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 67 cops
Gràcies rebudes: 66 cops

Ja fa anys que la vaig veure i hi ha detalls importants que no recordo, però al seu moment, van aconseguir fer-me sentir el valor de la hipèrbole sobre les meves pròpies sensacions al veure l'anime. Comences a un nivell i un tipus de sèrie que creus que t'aporta unes coses, però a mesura que avança, la cosa es multiplica exponencialment fins a assolir ràtios que no t'havies ni imaginat. I, a més, amagades entre l'acció, el fanservice i l'humor, hi ha algunes reflexions dignes d'un llibre de filosofia, i que valen molt la pena. La veritat és que va ser un anime que em va anar agradant en augment i que em va deixar assegut a la cadira una bona temporada.
I com a apunt, "libera me from hell" és la hòstia.
Imatge Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
Ifrit
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Rise and Shine!
Entrades: 32
Membre des de: 27 ago. 2015, 22:49
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 3 cops
Gràcies rebudes: 2 cops

Jo recordé vore-la i pensar que es tractava d'una serie d'humor i després rebre una ostia ben gran en tots els feels.
Ademés, desde la bona época de Bleach que no recordava uns combats que em feren flipar tant. I tampoc recordé haver vist una evolució de personatges tan bona.

Text amagat.
La puta mort d'en Kamina... quasi plore...
Respon