Tadaima.cat

A mi també em va sorprendre força el gir romàntic perquè va tallar totalment les ales de la història. De fet, jo creia que seria un parèntesi, i m'agradava la idea, de fet, m'agradava especialment la part romàntic perquè era tractada d'una forma una mica més adulta que un shonen normal, però esperava que després de les vacances i la bonica història de la yui, seguissin endavant amb el joc. Vaig quedar bastant parat quan vaig entendre que la segona part implicava un nou joc i un canvi de protagonista femenina.
Pel que fa a la relació del Kirito i la cosina, al principi se'm va posar fatal, perquè estic bastant fart de les relacions incestuoses de manga i anime (quan jo encara creia que eren germans), però després vaig veure que ho tracten amb més profunditat, i no és un atraient frívol de la sèrie, sinó que realment hi ha tot un vessant sentimental de la noia ben treballat. Ara bé, la Sugu no sabia que el Kirito del joc era son germà?? Jo creia que sempre ho havia sabut...

I ja, com a comentari: Leafa?? Veig que hi ha noms d'anime més malsonants que Mikasa...

Surreak, he jugat a molts jocs Online i creu-me que el nom de Leafa és un nom bastant normal, a més has de tenir en compte que és un joc de màgia y elfs, per tant Leafa és un terme normal. Respecte a Mikasa, només cal documentar-te una mica en història contemporània del Japó per descobrir que és un nom d'una classe de Cuirassats japonesos de la II GM. De fet l'Asuka Langley Soryu i la seva versió alternativa Shikinami també tenen cognoms de Cuirassats japonesos.

A veure, en lloc de donar-me una lliçó d'història, podries intentar buscar l'humor a les coses i entendre que, al nostre idioma, són paraules malsonants. Entenc perfectament que són noms comuns i totalment dignes, no m'atreviria mai a riure'm de l'exèrcit japonès i els jocs online, però traslladats al nostre idioma tenen certa gràcia. És el mateix motiu pel qual a espanya no es comercialitza el seat moco o pajero, que si que es comercialitzen a altres països, o al Mamoru de Sailormoon, que jo sempre em pensava que es moria.
Total, que aquest comentari pretesament satíric és el menys important de tota la meva intervenció, i hauria preferit que em parlessis del que havia dit sobre la sèrie, en lloc de marcar territori.

He vist tant la primera com la segona temporada i coincideixo amb el que ja heu comentat alguns. El primer arc de la primera temporada em va agradar molt i el gir romàntic també, però el segon em va semblar fluix i massa superflu. La segona temporada, tot i tenir potser un aire més adult en segons quins punts, no em va convèncer tampoc. Potser milloraria si no saltessin tant entre diferents jocs, però vaja... També he de dir que tampoc he jugat mai a cap joc online, de manera que potser això és un punt a tenir en compte.

surreak ha escrit:A veure, en lloc de donar-me una lliçó d'història, podries intentar buscar l'humor a les coses i entendre que, al nostre idioma, són paraules malsonants. Entenc perfectament que són noms comuns i totalment dignes, no m'atreviria mai a riure'm de l'exèrcit japonès i els jocs online, però traslladats al nostre idioma tenen certa gràcia. És el mateix motiu pel qual a espanya no es comercialitza el seat moco o pajero, que si que es comercialitzen a altres països, o al Mamoru de Sailormoon, que jo sempre em pensava que es moria.
Total, que aquest comentari pretesament satíric és el menys important de tota la meva intervenció, i hauria preferit que em parlessis del que havia dit sobre la sèrie, en lloc de marcar territori.

No crec que hagi estat com tu dius, home... I parlant de noms que sonen malament, la Tifa del Final Fantasy VII o el Castell de Laputa s'emporten tots els premis xD

surreak ha escrit:A veure, en lloc de donar-me una lliçó d'història, podries intentar buscar l'humor a les coses i entendre que, al nostre idioma, són paraules malsonants. Entenc perfectament que són noms comuns i totalment dignes, no m'atreviria mai a riure'm de l'exèrcit japonès i els jocs online, però traslladats al nostre idioma tenen certa gràcia. És el mateix motiu pel qual a espanya no es comercialitza el seat moco o pajero, que si que es comercialitzen a altres països, o al Mamoru de Sailormoon, que jo sempre em pensava que es moria.
Total, que aquest comentari pretesament satíric és el menys important de tota la meva intervenció, i hauria preferit que em parlessis del que havia dit sobre la sèrie, en lloc de marcar territori.

Crec que hauria d'haver utilitzat els emoticons per no traslladar un missatge tant "barriobajero" . Bé, tampoc era una lliço d'història només és el que tu dius que els noms japonesos tenen aquest contingut que els fan difícils d'adaptar per exemple aquí (i sabent que ets un membre de Lluna plena ho sabràs de primera mà). I no, no t'ho he dit com si t'en estiguesis burlant, si nó perqué creia (erroneament) que sincerament no sabies d'on sortien alguns d'aquests noms . Ara la pregunta que et faig totalment sincera, que té de malsonan el nom Leafa? Fins on tinc jo entés venia de Leaf, que en anglés volia dir planta, que es el color dominant de les Sylph?

Novament perdó per no expressar-me correctament i traslladar un missatge erroni

Perdona'm tu també per la meva reacció, doncs. M'he sentit atacat quan no era el cas, i no tocava la meva resposta

Sí, realment, el nom Leafa no té res de dolent, de fet és maco tenint en compte l'origen i el significat en anglès. Però, malauradament, el meu cervell no pot parar de llegir-ho com a lefa...

I, per cert, ahir vaig acabar de veure els dos últims capítols, i el dolent és patètic i fastigós. Em va fer bullir la sang. A més, que aquesta sèrie tracta alguns temes amb un punt més seinen, i no m'esperava que arribés tan lluny en algunes coses. Càgon tot, si puc entro a la pantalla i l'apedrego, pobra Asuna.

Sé que enyoràveu els posts del hate, aquí en teniu un...



Atenció, aquest post conté spoilers i molt, molt de hate.

Després d'intentar veure-la tres vegades i dropejar-la ben aviat perquè no val una puta merda, a la fi l'he pogut veure sencera a base de força de voluntat, perquè és com entre dolenta i molt dolenta (vaig deixant que el hate entri dins meu)

És a dir, la sèrie va d'un puto mindundi que es fica a un joc i que va d'emo per la vida perquè ell vol jugar solet i això es veu que posa molt catxondes les ties perquè sense voler-ho se'n lliga com a quaranta fins que apareix la waifu definitiva. A més, la puta sèrie canvia d'argument cada dos per tres.

Primer és el Kirito sembrant la seva sensualitat pel món de SAO i deixant les titis amb les bragues banyades però després se centren un poc en l'acció per, finalment, deixar tot el que molava (em refereixo a l'acció, no al Kirito mojabragas) i el Kirito i l'Asuna passen a viure un idil·li amorós ple de sexe virtual i adopten una puta nena que és el moment en que fas pausa i dius "però què hòstia estic mirant????" La puta nena dient-li papa i mama al Kirito i l'Asuna és molt... fastigós.

Es munta un puto drama innecessari per, A LA FI, tornar a les lluites, que ja era hora perquè tant de papa i mama em regirava la bilis i, quan a la fi dius "decapiteu algú collons que m'estic avorrint" el Kirito es passa SAO amb la punta de la chorra, perquè ell pot.

Ok, fins aquí la primera part. Com podeu veure, trobo que no té puto sentit RES. Però eh, que el Kirito es desperta i va i trobar l'Asuna però ella passa del món real, prefereix seguir sent una hikikomori i dormir, però l'han de salvar perquè un pavo tot dolentot se la vol tirar. Però això no és el més emocionant (aquí ve la meva part preferida i el canvi d'argument nº129823872347) i és que la germana del Kirito (que no és la germana, és la cosina, així queda menys incestuós (?)) està com super enamorada d'ell i mulla les bragues per ell però molt a full. És quan tornes a donar-li a pausa i et beus una botella de vodka sencera a palo seco.

I bé, a tot això, el Kirito ha de salvar l'Asuna i per això es fica a un joc nou, però el molt cabró fa chetos i sense haver-hi quasi jugat està tot mazao. Ah, i justament juga amb la germana sense saber-ho, mira quina casualitat. I la germana s'enamora del Kirito també sense saber-ho al joc. I a més, fa gràcia perquè la germana sap que l'Asuna al joc es deia Asuna però no sap com es deia el germà.

I la cosa és que al final tot acaba amb un drama molt bèstia perquè la germana se n'adona que el Kirito és el seu germà i es munta un drama tan gran que em va ENCANTAR! Però després tornen al drama del joc i el Kirito rescata la waifu (però abans el dolent li toca les tetillas).

I d'això va SAO nens. Com veieu és una obra molt completa, amb uns canvis de guió que és del pal "joder, els guionistes li donaren molt fort a la maria" perquè sinó no entenc com van poder cagar aquesta merda. Algú els hauria d'ensenyar a crear husbandos i no el Kirito, que tot el que li donaries seria un escupitajo a l'ull.

En conclusió, si la mireu, que sigui pel drama incestuós, és l'únic que val la pena.