A mi m'ha encantat. No se que li trobeu de tant precipitat, la peli té un ritme constant i fa que no t'avorreixis ni un segon. Els personatges són suficientment complexos com perqué siguin interessants però te'ls presenten molt ràpidament i trobo que és tot
un logro.
La Natsuki (és com es diu la protagonista) és un personatge complexe però potser passa desapercebuda al estar rodejada de la seva familia tan escandalosa, i tot i que és dels protagonistes que menys m'ha agradat trobo que la defensen bastant bé i comença sent una nena capritxosa però durant la peli evoluciona lo suficient per tindre el valor de salvar el mon. No és la primera vegada que fan servir el 'my friends are my power' no entenc perqué us molesta tant aquests cop. És una peli que (gracies a deu) dura només 2 hores, no pot ser gaire enrebessat si no seria encaira menys encaixable.
En Kenji és el típic prota al principi que sembla tonto, però al final resulta tindre més xixa de la esperada. No vull fer gaires spoilers però a diferencia de la Nantsuki, que durant la peli evoluciona i madura, en Kenji crec que mes bé l'anem descobrint poc a poc.
El tiet Wasabi del que la Natsuki està enamorada també és un personatge edgy arquetípic però per sort ens ha estalviat la mitja hora de rallades mentals del senyor abans de fer el que havia de fer. Trobo un punt important com el senyor aquest descriu a la IA que ha inventat, dient que està creada per tenir molta set de coneixement, crec que això és lo que lliga amb que accepti el desafiament de la Natsuki al joc aquest raro, no se si per aprendre superant-se a si mateixa (s'entén que no sap jugar-hi gaire en un principi i va aprenent sobre la marxa) o per així aconseguir més coneixement al tindre la oportunitat d'aconseguir més comptes. Trobo que és algo que aconsegueix lligar bé tot i la seva senzillesa. Prefereixo això a que sigui una anada d'olla i acabi sent una peli de més de 3h.
A més és interessant com les noticies fan el paper de veu en off quan al principi parlen de l'andròmina que està caient descontrolada cap a la terra, después treuen la noticia de l'atac i així van seguint la narració però des de una posició neutral respecte als personatges.
L'animació és senzilla però maquissima a l'hora, i tot i així no et passes dos hores veient simplement fons de pantalla aesthetics.
Text amagat.
L'escena en que l'avia es mor i es veu tota la familia amb la càmara avançant com en un cuadre horitzontal per a mi ha sigut la millor visualment.
I finalment m'alegro que acabi bé, coneixent al senyor tenia por que al final morissin tots. De fet estava bastant convençuda que no aconseguirien desviar l'andròmina de casa seva i moririen tots, a lo final agri-dulce perqué salven la terra però no a ells.
La història aconsegueix ajuntar romanç, familia, generositat, AI, guerra nuclear, i d'una manera bastant simple i elegant. Si, l'argument és una mica esbogerrat, però si no tens en compte això pots disfrutar 'una molt bona peli crec jo.
Els personatges, la narració, l'història, l'estètica estan plenes de detalls que semblen insignificants però que aconsegueixen fer d'una història es podria dir bastant senzilla en una bona película. I a més et fa pensar bastant, sóc la única que ha acabat donant voltes al tema de la tecnologia? No veig tant descabellat que l'humanitat acabi creant algo que la destrueixi perquè en perd el control, o que per poder aturar-lo s'haurà de renunciar a tota la tecnologia.
Li donaré un cop d'ull a la novela i/o manga per saber si hi han més detalls de la història.