[Rol] Visita turística per Shinsei

Bloquejat
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

- PUKYUU!!

- Si Ao ja pots estar content, anem a un lloc on no havíem anat abans- li vaig contestar al meu esquirolet que es veia feliç per conèixer món.

Estàvem anant ell i jo amb el Yandrak cap a Endor, on agafaríem cavalls per més precaució ja que la missió que ens tocava era a prop de Shinsei i veure una persona amb drac per allà era perillós.

Vaig arribar a Endor i allà vaig agafar el cavall, el viatge amb aquest animal em va portar molt més temps, però finalment vaig arribar a un petit poblet abandonat que hi havia cap al oest de Tadaima, allà havia de buscar una mena de manir que tenia uns escrits i copiar-los per que els de la divisió d'investigació encriptessin el que hi diu.

Quan estava acabant vaig sentir unes veus que s'acostaven i em vaig posar en guàrdia. Eren gent de Shinsei, ara di que l'havia cagat...

Pla 1: Lluitar; pla 2: Fugir.

Anava a portar a terme el pla 2 quan vaig sentir que un es dirigia cap a mi i deia:

- Uooh, no sabia que ja hi havia algú fent aquesta missió, així ja tenim menys feina. Ja has acabat?

- Si...- vaig dir jo mig dubtant.

- Doncs perfecte, anem.- va dir un altre noi.- Tornem cap a casa.

No em van ni deixar temps per reaccionar que ja em trobava a un vaixell directe cap a Shinsei.

Al arribar a la ciutat enemiga em van deixar a mi sola, mentres ells es dividien i anava cadascú pel seu costat.

A veure... estava al mig de la cuitat enemiga, sense conèixer res d'allà i la gent es pensava que jo era de Shinsei. Ara toca explorar-la i conèixer tots els seus secrets!! *incerta riure malèfic*

La veritat es que Shinsei era una ciutat molt bonica, amb la ambientació japonesa m'agradava molt. Em sentia com a dins d'un manga i podia comprar menjar japonès que a Drakkar no en teníem, i tot i que adoraba el menjar de Drakkar el de Shinsei també m'agradava molt. De cop vaig veure dangos, si l'Itachi fos per aquí segur que se'n compraria! Quasi no tenia temps a tastar res que l'Ao ja s'ho menjava, pero mentres ell disfrutes jo ja era feliç!

Anem a veure com són els edificis per dintre, em vaig dir, i vaig entrar a un.
Imatge
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops

—AAAAAAAH D’ON SURTEN TANTS PAPERS? —vaig dir mentre pujava a una cadira per posar un paper més a la pila.
—Calla, que no em deixes dormir —va dir el Joaq, el fantasma, des de la finestra.
—Per molt que prenguis el sol no deixaràs de ser blanc —vaig etzibar-li, mentre tornava al meu lloc. De cop una ràfega de vent va fer tremolar perillosament la columna de papers.
—AIAIAI! —vaig cridar. Per sort no van caure—. Buf. Crec que per avui ja n’hi ha prou. Aniré a portar-los a la biblioteca per a que els arxivin.
El Joaq no em va fer cas. Em vaig acostar i vaig comprovar que estava dormint.

Agafant la pila de papers amb cura vaig sortir del despatx del tinent i em vaig posar a caminar pel passadís en direcció a la biblioteca. La pila arribava casi al sostre i es movia com un flam.
De cop vaig sentir uns passos i va passar una noia amb una túnica i els cabells vermells pel meu costat.
—Bon dia! —vaig saludar amb un somriure.
—Uh... bon dia! —em va saludar ella mentre passava de llarg.

Espera, una noia amb els cabells vermells a la divisió d’Exploració?

Em vaig girar. Ella es va girar. Ens vam mirar fixament.
—TU! —vaig cridar en veure a aquella maleïda de Drakkar.
—TU! —va cridar assenyalant-me—. Què cony hi fas aquí?
—Això ho hauria de preguntar jo! —vaig exclamar. Aleshores vaig intentar cridar—. Alarma! Hi ha...
Però no em va deixar acabar la frase. Es va llençar a sobre meu, fent-me caure tots els papers pel terra i desapareixent per algun lloc.
—Merda! —vaig començar a perseguir-la, però els papers estaven desordenats al terra. Resignant-me, vaig tornar a fer la pila ordenant-los i la vaig deixar al despatx, sortint immediatament a buscar a la intrusa.

Al sortir per la porta, el primer que vaig veure era el Bo i el Takeshi al pati del davant, entrenant amb els arcs.
—Nois! —vaig dir esbufegant quan vaig arribar—. Heu vist passar per aquí una noia amb cabells vermells?
—Una noia amb cabells vermells? —va dir el Takeshi—. Doncs si, de fet ha estat una estona entrenant-se amb nosaltres :D
—Què? :shock:
—Si! —va respondre el Bo posant-se vermell—. A més era molt simpàtica...
—Uiuiui que el Bo se’ns ha enamorat! —va exclamar el Takeshi.
—Però, però —jo estava flipant. 1) què feia a Shinsei? 2) Com és que s’havia entrenat amb els de la meva divisió? 3) Com és que al Bo li pot agradar una persona com aquesta?
—Què passa, Bank, que la coneixes? —va preguntar el Takeshi.
—Hi tant! És una espia de Drakkar!
—QUÈ? —van exclamar els dos exploradors.
—Per què havia de ser de Drakkar... :depre: —es va deprimir el Bo.
—Ràpid deixeu-vos de bajanades i ajudeu-me a trobar-la! És molt perillosa —vaig exclamar.

Els tres vam arrencar a córrer per la direcció que l’havien vista marxar: Les cuines.
En arribar ens vam trobar a la Varda, l’encarregada de les cuines, donant un tros de pa a un esquirolet.
—Oix qui és el més kawaii... oix menja... —aleshores ens va veure—. Oh, hola nois, què voleu?
—Varda, has vist a una noia amb els cabells vermells per aquí? —vaig preguntar.
—Hi tant! Acaba de passar fa una estona, era molt simpàtica! —va dir la Varda—. M’ha demanat si li podia fer un pastisset de...
—Que li has fet un pastisset? —vaig exclamar.
—Veus Bank, la Varda també diu que era simpàtica —va dir el Bo.
—És impossible... —vaig dir—. Saps cap a on ha anat?
—Si, se n’ha anat amb l’Alsa i l’Umi a xerrar al jardí, semblaven molt animades.
—Ràpid nois, estan en perill! —vaig dir, però de cop l’esquirol a qui estava alimentant la Varda se’m va enfilar a l’espatlla.
—PUKYUU! —va dir.

Així doncs, els quatre (el Takeshi, el Bo, l’esquirol i jo) vam anar al jardí. Allà vam trobar-nos a les dues noies xerrant animadament.
—I aleshores, ell s’aixeca i diu... —explicava l’Alsa—. Oh! Hola nois.
—Noies, heu vist a una noia... —vaig començar, però no vaig poder acabar la frase.
—KAWAIIIIII —van dir les dues noies saltant a la meva espatlla.
—Però mira quines galtes que té! —feia l’Alsa mentre tocava amb el dit les galtes de l’esquirol.
—Oh quina coseta... —feia l’Umi.
—Eh, noies...
—Ah, perdó Bank què volies? —va preguntar l’Umi.
—Heu vist a una noia amb cabells vermells per aquí? Sabeu on ha anat? —vaig preguntar.
—Hi tant! —va exclamar l’Alsa—. Hem estat parlant de moltes coses! Era molt simpàtica!
—No pot ser :nopotser: —vaig dir mentre el Bo em mirava amb cara d’aprovació. Com cony podia ser simpàtica aquella tia?
—Se n’ha anat cap allà —va dir l’Umi assenyalant al riuet que vorejava la divisió—. Per què la busqueu?
—Es veu que és una espia de Drakkar! —va exclamar el Takeshi.

Així doncs, els 6 vam seguir cap al riu. Allà hi vam trobar al Mestre Obi.
—Mestre Obi! Ha vist per aquí una noia de cabells vermells?
—Oh! Hola Bank. Ah si sou tots —va començar—. De cabells vermells dius? Si, hi tant, ha estat per aquí, era molt...
—Simpàtica? —vaig dir, amb sarcasme.
—No, anava a dir bufona, però també simpàtica si huhuhu —va dir el Mestre. Ens va ensenyar una canya de pescar i un cubell amb peixos—. Ha estat una estona pescant amb mi.
—Mestre, aquesta noia és una espia de Drakkar! —va exclamar l’Alsa.
—Què dius?! :nopotser: —va dir el Mestre fent un bot.
—Encara que sigui simpàtica... —va dir el Takeshi.
—I bufona... —va sospirar el Bo.
—PUKYUU! —va dir l’esquirol.
Imatge
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

Vaig entrar a un edifici, i vaig començar a caminar per passadissos, a veure que hi trobava.

Al girar per una cantonada em vaig trobar un home, carregadissim de papers.

—Bon dia! —va saludar amb un somriure. No m'esperava que em saludes, però com a persona que no s'havia colat a la ciutat enemiga el vaig saludar de tornada.

—Uh... bon dia!

Ara que hi penso, era un home de cabells verds... per Shinsei... aquella cara em sonava.

Em vaig girar. Ell es va girar. Ens vam mirar fixament.

—TU! —va cridar en veure'm

—TU! —vaig cridar assenyalant-lo—. Què cony hi fas aquí?

—Això ho hauria de preguntar jo! —va exclamar. I de cop es va posar a cridar—. Alarma! Hi ha...

La opció més ràpida que vaig visualitzar en aquell moment va ser la de tirar-li els papers a terra i sortir corrents, vaig veure que em va començar a seguir però de cop va recular per recollir els papers. Havia guanyat avantatge.

Al arribar al pati vaig trobar-me dos nois entrenant amb l'arc, un era alt i prim i l'altre tot el contrari, baixet i grassonet. Els dos es van girar cap a mi.

- Bon dia- vaig dir mentres somreia i feia una reverencia.- Que puc entrenar amb vosaltres?- vaig demanar fent ullets.

- Bon dia, clar que pots entrenar amb nosaltres- va exclamar l'alt i prim.

Perfecte, ara podré descobrir les tècniques secretes de Shinsei, vaig pensar!

Però no feien més que entrenar maneres "divertides" de tirar amb arc... Potser sabien que era una espia de Drakkar i feien això per pendre'm el pel.

- Bueno nois, ha estat un plaer entrenar amb vosaltres- vaig dir amb un somriure- Ara vaig a menjar algo que tinc molta gana. Que vagi bé. I a veure si tornem a entrenar un altre dia junts ^^

Quasi no els hi vaig donar temps a despedir-se que ja vaig desaparèixer per una porta.

L'Ao amb el seu gran olfacte (pel menjar) em va portar fins a les cuines, on em vaig trobar una dona, que es veia molt simpàtica fent pastissets de fruites, i dues noies joves parlant amb ella. Semblava que esperaven els pastissets.

La cuinera em va mirar.

- Bon dia! Tu també esperes pastissets?- Em va demanar

- Bon dia!- Li vaig respondre- Doncs la veritat es que tinc força gana i porto una estona buscant algun lloc on comprar alguna cosa de menjar. Em faria un favor molt gran.

Una de les noies es va girar cap a mi.

- Tu no ets d'aquesta divisió, no?

- No, però es que m'he perdut pels carrers de Shinsei i he acabat aquí. - li vaig respondre.

- Es fàcil perdre's pels carrers desordenats de Shinsei- va respondre l'altre noia.

- Si...- vaig respondre jo, però jo em vaig perdre per que no els coneixia, per que d'orientació en tenia molta.

- Bueno noies a aquí teniu els vostres pastissets - va dir la cuinera.

Les tres els vam agafar, ens vam acomiadar de la cuinera, i vam anar cap un jardí on vaig parlar majoritàriament amb una de les noies, per que l'altre es veia molt callada.

Finalment em vaig despedir d'elles, i al anar caminant per allà sense rumb em vaig trobar amb un home gran pescant al riu. Així que em vaig acostar a mirar la galleda de peixos que tenia.

- Bon dia- em va dir l'home

- Hola- vaig escamar jo- Vostè ha pescat tots aquets peixos?- vaig demanar.

- I esclar- va dir l'home- vols que t'ensenyi a pescar.

I així em vaig quedar una estoneta amb aquell home aprenent a pescar.

Al cap d'una estona vaig marxar, i vaig tornar a entrar a l'edifici, vaig anar caminant sense rumb per allà fins que vaig arribar a una habitació que posava: despatx del tinent. I sense dubtar-ho vaig entrar allà, segur que hi trobaria moltes coses importants!
Imatge
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops

—BAAAANK!
Em vaig girar, en guàrdia, amb la mà a la katana. Però el que s’aproximava cridant era el Joaq, que venia surant a tota velocitat cap a mi.
—Què passa Joaq? —vaig preguntar-li. La resta dels que havien vingut amb mi estaven corrent amunt i avall buscant a la intrusa i ja havíem reunit a una dotzena de persones (tampoc és que n’hi haguessin masses més a la divisió).
—La noia! —deia esverat—. La noia de cabells vermells de Drakkar! És al despatx i t’està remenant els papers!
—NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!! COM EM TOQUI ELS PAPERS LA MATO!
—Què passa Bank? —va preguntar el Takeshi.
—L’espia està al meu despatx! —vaig cridar—. Endavant, divisió d’exploradors!
Abans de que poguessin preguntar d’on havia tret la informació ja havia arrencat a córrer.

BAM!
Vaig obrir la porta d’un cop de peu i allà estava. La noia pèl-roja de Drakkar, amb uns mapes a la mà i mirant-me amb els ulls oberts.
—Vaja m’has enganxat —va sospirar la noia.
Vaig desembeinar la katana i vaig fer un pas endavant.
—Rendeix-te i et tractarem amb respecte —vaig prometre. En aquell moment em sentia com un policia, vaig estar a punt de dir-li la típica frase de “tens dret a guardar silenci blablabla”, però em vaig poder contenir.
Aleshores l’esquirol que havia trobat a la cuina va fer un salt de la meva espatlla i va pujar fins l’espatlla de la noia.
—Ao! —va exclamar mentre el petit animal feia “pukyu!”
—Traidor... —vaig mormolar.
—Mai em rendiré!! —la noia va desembeinar l’espasa i va fer uns talls a l’aire. De cop tota l’habitació es va veure immersa en un fort vent. Quan va parar, la majoria de papers volaven per l’aire i alguns queien al terra: més que papers ja era confeti.

La noia va llançar un altre fulla de vent que va partir al finestra en dos i, sense pensar-s’ho, s’hi va llençar de cap, destrossant-la. Just en aquells moments la resta de companys de la divisió van entrar per veure la destrossa.
—Mare dels déus... —va exclamar el Bo al entrar i veure la destrossa.
—Tota la feina del Bank... —va dir el Takeshi des de la porta.
—Bank, estàs bé? —va dir la Alsa, que es va acostar a treure una factura partida per la meitat que m’havia caigut a la cara.
Jo tenia llàgrimes a la cara. De pena, perquè havia destrossat el treball de setmanes. Però també de ràbia.
—Jo la mato. JO LA MATO!
Vaig fer un salt endavant i vaig sortir per la finestra.
—Uh... pobre Bank... —va preocupar-se l’Asla.
—Em sap greu per la noia —va sospirar el Bo.
—Va nois! No us preocupeu per la intrusa i netegem el despatx, segur que el Bank ens ho agrairà! —va dir el Takeshi, i així va ser com la divisió es va dedicar a endreçar els papers que havia llençat la noia de cabells vermells.

Mentrestant, la noia seguia corrents amb el mapa a una mà i l’espasa a l’altra, mirant per totes direccions a on es podria escapar.
—Deixa de córrer! —vaig cridar quan la vaig veure a punt d’entrar a l’armeria. Aleshores vaig convocar una liana i li vaig agafar una cama.
Però de cop la seva espasa es va convertir en una llança i va tallar la liana com si res.

Malgrat la sorpresa, aquesta pausa m’havia permès aproximar-me casi a distància d’atac. Però just abans d’atacar va fer un moviment i una xarxa de vent em va empresonar, impedint-me moure. Em feia força per tots costats i em bloquejava el moviment.

Ella va sospirar alleujada i es va disposar a obrir la porta de l’armeria per entrar i escapar-se.
—No t’ho permetré! —vaig cridar i, convocant el meu atac de martell del bosc i totes les meves forces, vaig descarregar-li el meu millor cop. Malauradament la xarxa de vent era més poderosa del que havia anticipat i el cop va fallar, destruint per complet tota l’armeria.

La noia estava al terra fent cara de sorpresa.
—Ostres que bèstia —va dir.
—Que... et... rendeixis... he... dit!! —deia jo, intentant alliberar-me de la xarxa de vent de la noia.
—Atrapa’m si pots! —va dir la noia, arrencant a córrer.

A sobre em provoca? Aquesta es vol passar la resta de la seva vida a les presons de Shinsei!

He de confessar que vaig caure a la seva provocació. Vaig estar-la perseguint per tota la divisió, però tot va sortir malament: l’armeria destrossada pel meu martell del bosc, la torre de sobre de la biblioteca tallada per una fulla de vent, el pou es va destruir quan li va caure la torre, l’edifici dels despatxos va sofrir una remodelació quan un tornado es va emportar el despatx del capità i finalment les cuines van sofrir un accident quan tot de lianes van estrènyer les parets fins a ferla caure.
Imatge
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

Semblava que el noi dels cabells verds de Shinsei no es canses mai. Portàvem una bona estona corrent, i destrossant la divisió, i no em deixava ni un oment per descansar. Que jo soc explorador, no corredora professional (tot i que he d'admetre que la meva forma física de Tadaima era molt millor que la del mon real, corria i saltava molt més, i el meu aguant també era major. Però tenia un límit).

Vaig arribar al que semblava el pati interior de la divisió, on d'es d'allà es veien tots els edificis pels que havia estat corrents, i tots es veien destrossats.

No vaig tenir temps d'escapar-me per enlloc que em vaig sentir envoltada pels membres de la divisió. Totes les persones que m'havia trobat en la meva visita tranquil•lament per allà estaven envoltant-me.

No considerava tenir prou habilitat per sortir d'allà, no veia cap lloc per poder-me escapar i com que enfrontar-me a ells era un suïcidi. Però necessitava sortir d'allà, havia robat els que semblaven uns mapes de Shinsei i allò era una gran joia per Drakkar, necessitava sortir del país oriental.

Tampoc tenia ganes d'anar a la presó... Era massa jove, i teòricament no havia fet res molt dolent. Colar-me a la cuitat enemiga (que en realitat no m'hi havia colat, sinó que m'havien obligat a anar-hi, no havia estat per voluntat pròpia, osigui que per això no em podien jutjar), robar un mapa de Shinsei (que suposava que era de Shinsei, per que no m'havia ni donat temps de mirar-lo, potser era de Drakkar, i si era de la meva ciutat tampoc em podien culpar de protegir els papers del meu bàndol. I si era de Endor o d'algun dels pobles de la zona neutral, tampoc em podrien dir massa, per que els podria aconseguir a on sigui..., en aquest aspecte només em podien culpar si eren mapes de Shinsei) i destrossar mitja divisió (que no sabia ni quina divisió era... Però per això si que em podien culpar, tot i que més de la meitat de la destrossa no havia estat jo, sino el peloverde aquest que està rient victoriós davant meu).

Tot i que sent de Drakkar crec que no necessiten aquestes acusacions per tancar-me a la presó o executar-me. Només espero que siguin compassius i em deixin marxar per on he arribat.

Com podria sort... un moment... i si...- em vaig dir a mi mateixa.

Vaig agafar-la meva arma convertint-la amb llança i al mig del patí vaig tirar un dels meus atacs cap a tots costats, que eren moltes fulles d'aire tallants, causant moltes més destrosses ens els edificis.

Aprofitant aquell moment de confusió per escapar-me, vaig saltar sobre una de les taulades de la divisió, que aparentment estava en bon estat, només posar el peu es va destrossar sota meu, això va causar que jo caigués i així el meu gran amic de Shinsei se'm va acostar, i amb una mena de lianes em va lligar.

- Ara si que no t'escapoliràs.- va dir amb un somriure a la cara- T'hauria de fer reparar tota la divisió i endreçar tots els meus papers- em va cridar ben enfadat- però com que sé que només que ens despistéssim una mica t'escaparies, no jugaré la meva sort i aniràs directe a la presó! Ja en pots estar ben agraïda.

Portava 4 dies a la presó. La veritat es que no em podia queixar massa, estava amb l'Ao. Tot el que vaig fer per allà va ser jugar amb el meu esquirolet, menjar (que d'això no em podia queixar, me'n portaven 5 vegades al dia) dormir i poc més. Un dels dies havia vingut el senyor dels cabells verds, que resulta que és tinent de la divisió d'exploració, i em va estar tirant tota la merda de la divisió destrossada, al qual no li vaig fer massa cas i va marxar més indignat del que havia vingut .
Em pensava que em torturarien o algo per informació de Drakkar, però de moment res: Tot i que era millor no cantar victòria, encara vindrien ara per torturar-me...

Aquell moment va ser molt confús , de cop una forta llum va il•luminar la meva cel•la, i quan els ulls se'm van aclarar lo suficient em vaig trobar un noi, una mica deixat, que vestia una capa amb caputxa força desgastada de color blau fosc i unes ulleres, a les quals hi faltava un vidre. Però això no era el més estrany, sino que estava ballant una mena de dansa india...

De cop va parar de ballar, em va mirar, va mirar la seva bossa i d'allà en va treure el que semblava un llibre, i se'l va posar a llegir. El llibre estava del reves. Però pel que és llegia a la portada posava "Llibre del Samael per viure feliç amb unicorns"

- No ha funcionat- va dir el noi mirant-me- i jo que havia seguit tots els passos, he d'aconseguir que plogui fusta!

I de seguida el noi es va posar a ballar, altre cop, aquell estrany ball indi que feia quan va entrar a la cela. Tot es va il•luminar igual que abans, però la diferencia va ser que quan vaig obrir els ulls aquest cop em trobava al mig del bosc. Ja no estava a la presó de Shinsei.

No creia que encara pogués cantar victòria, per que no en tenia ni idea d'on em trobava, potser no estava ni a Tadaima, però imagino que era millor que la tortura que podria haver patit a Shinsei.

Vaig veure al meu costat al noi indignat per que el seu ritual tampoc havia funcionat. Vaig mig mirar el llibre que estava llegint, la pagina estava en blanc...

- Moltes gràcies per treure'm d'allà- li vaig dir. I em vaig disposar a explorar el terreny per poder marxar.

Al cap d'una estona caminant vaig arribar a una zona coneguda. Si que estava a Tadaima!
Imatge
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops

Ah! Quin dia més preciós que feia! El sol brillava, els arbres projectaven ombres agradables, un ventet suau s’emportava la calor, les flors i els seus colors ressaltaven, els ocells cantaven...
... i la Divisió d’Exploració estava completament destrossada.
Però bé, era un mal menor. Havien aconseguit capturar una espia de Drakkar! Ni més ni menys que aquella pèl-roja amargada i mal educada.

El primer dia després de la batalla he de reconèixer que estava fet una fúria. Tant la cuina, els magatzems de material, els despatxos, fins hi tot el menjador i els vestuaris de les termes estaven completament destruïts. Per sort, els meus grans amics de la divisió m’havien salvat els informes i els llibres de comptes a la meva caseta, així que no vaig perdre la feina. Vaig traslladar allà el meu despatx provisionalment i em vaig posar a fer comptes. Amb el pressupost actual reconstruir la divisió ens portaria mesos.

Així doncs, el segon dia de bon matí vaig anar a escridassar aquella bruixa espia pèl-roja, però vaig acabar més indignat encara.
Per sort, el cabreig em va passar aviat. Com a recompensa per haver capturat aquella perillosa espia de Drakkar sense haver sofert baixes van augmentar els diners destinats a la Divisió d’Exploració. Feliç, vaig fer ràpidament comptes i vam contractar constructors, paletes, fusters i arquitectes per no només reconstruir la divisió, sinó per millorar-la.
Tan feliç estava que els següents dies em vaig dedicar a ajudar als constructors en les seves feines a portar materials amunt i avall.
—No hay mal que por bien no venga! —se’m va escapar un dia mentre portava uns taulons de fusta.
—Es pot saber en quin idioma parles, tinent? —va remugar el Takeshi, però el vaig ignorar sense voler.

Cinc dies després de la batalla observava satisfet com la divisió prenia forma. Havia treballat tot el matí i després d’un bany a les termes i un dinar complet em sentia un home nou.
—Ara que la divisió ja està en bones mans, potser aniré a veure a la presonera —vaig pensar en veu alta.
Em vaig emportar al Bo i l’Alsa i ens vam dirigir cap a la presó de Shinsei, situada en un lloc tan secret que no el puc rebel•lar per aquí. Em sap greu :(

En arribar a la presó, hi havia el mateix guàrdia que quan hi havia anat per darrer cop.
—Ei Saburo! Com va tot! —vaig preguntar alçant la mà.
—Eh... em dic... em dic Mizuiro, tinent —va contestar, un pèl alterat.
—Ah, perdó Mizuiro! —vaig disculpar-me—. Podem veure la presonera?
—Bé... d’això... no ho se...
—Que passa res?
—Millor que ho vegi vostè mateix —va dir el Mizuiro agafant unes claus de la paret i obrint el camí. El pobre tremolava com una fulla.
El Bo, l’Alsa i jo ens vam mirar amb cara de no entendre res i vam seguir-lo. Però aviat ho vam entendre.

—Si us plau Tinent! No és culpa meva! Li prometo que ha desaparegut! És impossible que hagi sortit d’aquí...
La cel•la estava buida. Hi havien restes de menjar i la porta i els barrots estaven igual que sempre.
—Això és el sopar, Bank-san —va dir l’Alsa, examinant el menjar—. Ho se perquè ens vas encarregar a mi i a l’Umi que superviséssim la seva alimentació i aquest és el sopar d’ahir.
—Hm... per tant va fugir ahir abans de sopar però després de berenar... —va reflexionar el Bo en veu alta.
—Digues, Shinosuke, algú ha obert la cel•la des de que ha desaparegut? —vaig preguntar-li al Mizuiro. No se perquè em costava tan aprendre’m el seu nom.
—No l’hem obert...
—Doncs potser segueix aquí i està amagada amb algun poder seu —vaig dir, esperançat. Aleshores vaig cridar—. Tu, pèl-roja! Surt d’aquí o prendràs mal!

Ningú va contestar.

Una mica impacient, vaig prendre-li la llança al Mizuiro i la vaig llençar al mig de la cel•la. Ens vam posar tots a cobert i vaig invocar el meu poder pluja d’estelles, que va descompondre la llança en milers de punxes de fusta que es van clavar per tots els racons. Si la noia hagués estat allà hagués mort, però a part de les punxes de fusta no hi havia res més.

Nerviós, vaig anar corrents fins la sala d’armes. Allà hi havia la seva estranya espasa. La vaig agafar amb cura.
—Que estrany, ha fugit però s’ha deixat l’arma...
De cop tota la cel•la es va il•luminar de sobte i em va encegar. Quan vaig obrir els ulls ja no tenia l’espasa a la mà.

En aquell moment de perplexitat no vaig entendre que una Exploradora de Drakkar acabava de recuperar la seva arma gràcies a les excentricitats d’un sonat amant dels unicorns.

Imatge
Imatge
Bloquejat