[Rol] Una missió inoblidable

Bloquejat
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

- No hi ha res decent a la televisió... - vaig dir mentre pitjava els botons del comandament de la TV - Ja podrien posar un partit de futbol, on un especial d'anime d'aquests d'2h del Detectiu Conansio, "L'assassí es vosté!", sempre són tres sospitosos i el culpable és qui menys o sembla, o el més evident però que no hi ha cap prova que l'incrimini. Meh, els diumenges són massa aburrits.
- Tornes a desvariejar onii-chan? - va apareixer la Matsuri per treure'm el comandament
- Ei! Que fas? Estic veient jo la TV - vaig dir indignat
- Però si portes mitja hora cambiant de canal, si fins i tot has fet una sintonia músical amb tant zapping.
- M'aburreixo molt...
- Doncs ves a fer alguna cosa, ara he de veure el meu capítol de: Les aventures d'Hora, l'explorador.
- El teu món m'espanta... almenys no és tracta de: Salveu-me de canviar-me en aquesta casa 24h. Aquest programa si que ha fet mal.

Acte seguit vaig aixecar-me per pujar a la meva habitació, els diumenges és el dia on descanso de tot i aprofito per jugar a futbol, però avui plovia... a més de que l'ordinador no funcionava per un "petit accident" per part meva, jugar en online mai porta res bó, sobretot si perds. Així que vaig decidir d'anar al món de Tadaima, feia un temps que no hi anava ja que encara de que el temps funciona de manera diferent no puc olvidar-me del món humà. Vaig estrènyer la polsera blava i vaig anar cap al món de Tadaima.

Havia passat casi un any des de que vaig arribar per primer cop, el començament de tot. Per fi era un ninja ras al superar la formació de la academia amb honors, però encara no havia tingut l'oportunitat de fer una missió de veritat, els nous al principi han d'esperar a que els assignin les seves missions i més endavant, quan aconsegueixin prestigi i mèrits propis, podran escullir les seves missions. Tocava esperar. Vaig baixar les escales de la ferreria on em vaig trobar la Louise.
- Home, ja era hora de que baixessis, amb tanta neu s'han congelat els llençols?
- Molt graciosa Louise... - vaig posar-li mala cara - On és el Tessai? No el veig per aquí.
- Està a una taverna, no recordes que avui et toca a tu repartir els encarregs?
- De debò em tocava? Bé, ja ho faré després, que he d'organitzar una carrera de pelusses, la meva favorita és la que hi ha a les golfes. - vaig intentar escaquejar-me
- Victor, et recordo per què pots continuar vivint en aquesta casa? - va dir la Louise amb un somriure i amb la vena del coll ven marcada
- Per lo divertit que soc?
- Perquè com no treballis et faré fora! - va dir la Louise amb una cara que ja mostrava el seu cabreig
- No dona, que a fora fa molt de fred, aqui estic més còmode.
- QUE VAGIS A TREBALLAR GANDUL SI NO VOLS QUE ET CALENTI DINS LA FARGA- va cridar alhora que em donava una bona patada
- S-si senyora!

Vaig agafar el carro amb els encàrrecs i vaig correr abans de que la Louise complís la seva amenaça.
- Ay... quin mal, amb la força que té hauria de lluitar contra enemics i no estar a càrrec d'una ferreria.

No sé perquè però sempre m'agrada empipar a la Louise, potser és per les seves reaccions, realment és una monada quan s'enfada. Ara tocava entregar totes les comandes per tota la ciutat. La capital de Shinsei era gran, sobretot si l'havies de recórrer portant un carro ple de coses d'acer i de ferro. Per les cames era un bon exercici, però avui estava molt mandrós.

El primer client que havia de portar-li el seu encàrrec era l'amo d'una armeria, que havia demanat eines per mantenir a punt els seus productes. Després vaig passar pel mercat on havia d'entregar i col·locar vidrieres per les finestres, en Tessai no toca només l'acer i el ferro, també s'entén amb el vidre. Més tard tocava anar a un particular que tenia una casa ben gran per posar-li una tanca de ferro, sort de que en Tessai m'havia ensenyat una mica de la seva feina sino no podria repartir res i la Louise m'esclavitzaria amb alguna altra cosa. I per acabar vaig anar cap a un lloc que no tenia ni idea de lo que era però que no donava bones vibracions, per entregar un paquet misteriós. Amb tot això vaig estar tot el matí i mig arrastrant-me vaig arribar a la Ferreria Masamune.
- Tadaima... - vaig dir gairebé a punt de demanar una bombona d'oxigen
- Okaerinasai Victor! Bona feina - va saludar-me en Tessai - Ha estat difícil la feina?
- Ah no, només que no sabia que un carro ple pogués ser tant pesat.
- Al principi costa, però si segueixes acabaràs amb uns músculs com els meus - va dir ell entre rialles mentre feia alguna pose de broma
- Jajajaja doncs no estaria malament.
- Hooome, si al final has pogut fer tots els encàrregs tu solet - va dir la Louise amb sarcasme que sortia de la ferreria
- Per què després et queixis de mi - li vaig recriminar
- Vinga va, entra cap a dins que el dinar esta casi a punt - va dir ella mentre que agafava alguna cosa de la butxaca - Per cert Victor, ha arribat això per a tu, em sembla que és de la Administració Central.
- Gracies Louise, després de dinar ho llegiré.

Vam dinar tots tres plegats, spaguettis amb tomàquet i formatge, el meu preferit. Després del tercer plat crec que ja en tenia prou, no m'agradaria que sortís un mini Victor de la panxa. Vaig obrir la carta per començar a llegir-la:

Victor Kudo,
la teva primera missió ha estat decidida, has de matar a un petit drac que està causant problemas a una ruta comercial,
ha destruït un comboi que transportava un objecte molt important
i tu tens que encarregar-te del drac i recuperar el objecte perdut.
Hauràs de dirigirte al territori neutral, concretament a la capital, Endor.
Un cop arribis agafaràs un vaixell en el port per arribar a la zona nord on es troba el drac.
Rebràs més informació un cop estiguis a Endor.
Bona sort.


- Que bé, una missió facileta per començar - vaig dir amb ironía
- Va tot bé? - va preguntar la Louise
- Doncs mira... - vaig explicar-li el que posava a la carta
- Uf... Matar un drac? No m'agrada gens la idea - va dir ella
- A mi tampoc però toca treballar.
- No et preocupis noi, ja veuràs com podràs encarregar-te d'aquesta sargantana sense problemes - va dir el Tessai
- Això espero, no puc decebre! - vaig dir mentre marxava del menjador
- Bona sort Victor... - va dir la Louise en veu fluixa

Vaig pujar a l'habitació per preparar-me, només necessitava quatre coses, com la katana (obvi si vull tornar viu), una bossa petita amb diners i algo més, posar-me les bendes noves, comprovar la ropa i que l'equipament estigui en perfectes condicions. Vaig acomiadar-me de la Louise i del seu pare per posar rumb cap a Endor. Primer de tot havia d'arribar a la zona neutral i només havia dos camins, o per mar en un vaixell o volant en fènix. Realment no tinc cap problema amb els fènix però quan em van donar la possibilitat de tenir-ne un vaig decidir que millor no. Al arribar al port que havia més a l'est vaig pujar-me al primer vaixell que anava cap a la zona neutral i mentre arribo cap al meu destí podré relaxar-me una mica.
Victor Kudo l’ha editat per darrera vegada el dia: 05 des. 2016, 14:58, en total s’ha editat 2 vegades.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

El viatge no va durar molt, lo suficient per fer una becaina fins que un dels tripulants em va llançar una galleda d'aigua ben freda per despertar-me, això si que era un servei d'habitacions excelent.
- Noi, ja hem arribat a terra - va dir el tripulant
- Eh? Ja? Que ràpid - li vaig dir mentre m'eixugava la cara amb una tovallola que no sabia si estava neta
- En un no res desembarcarem, ves agafant les teves coses.
- D'acord, no trigaré.

Vaig agafar les meves quatre coses i vaig baixar del vaixell. El port era força gran, havia molta gent per aquí i per allà, també havia un conjunt de llocs ambulants ple de gom a gom de gent que mirava i comprava el que venien (menjar, manualitats, materials, etc). Sempre m'ha agradat sentir com la brisa marina m'acaricia la cara i escoltar a les gavines grallar, el mar dona una pau infinita.

Ara tocava agafar alguna mena de transport per arribar cap a Endor però no vaig trobar res, ja que en aquest port estan celebrant un festival el qual durarà uns quants dies, per aquest motiu no hi ha transports que surtin del port. Així que vaig decidir anar a pota. Després d'una hora caminant ja començava a arrepentir-me de no haver buscat més a consciència un carro o algún cavall, però m'havia d'aguantar, tampoc puc estar tota la vida allà encara que m'agradaria, el festival semblava divertit. Al cap d'una estona vaig passar una bifurcació, on indicava (a part de la direcció d'on venia jo) que cap a l'est estava Endor i cap al nord-oest estava un altre gran port de la zona neutral. Més endavant vaig veure un carro aturat a un costat del camí i un home d'una edad mitjana tractant de moure'l.
- Merda, merda, merdaaa - cridava l'home - Com no em doni pressa, tindré molts problemes.
- Bones senyor, li puc ajudar en alguna cosa? - vaig preguntar
- AH! - es va espantar al veure la meva katana - N-no em matis siusplau, no porto res de valor, d-de veritat.
- No home, no penso fer-te res, només estic de pas - vaig aclararir
- De debò?- va dir aquest home escanyolit, baixet i amb una zona del cap ben lliure de pèls - Quin ensurt...
- Estàs bé? Veig que tens problemes.
- Doncs, veuràs, la boixa on anava la roda del carro s'ha trencat i no la puc arreglar. A més de que he de portar la càrrega urgentment...
- Per què no fem una cosa, si arreglo el carro m'emportes cap a Endor? - li vaig oferir
- Bueno...però com penses fer-ho? És impossible.
- Ja veuràs - vaig apropar-me al carro i fent servir el meu poder de neu vaig congelar la zona on s'ajunta la roda amb el carro - Apa, fet.
- Increïble... - va dir l'home al·lucinat - Com ho has fet?
- És un secret - li vaig contestar amb el dit al llavis - Llavors m'emportes?
- Sisi es clar, no puc fer menys per qui m'acaba de treure d'aquest problema.
- Genial! - vam pujar els dos al carro per arribar a Endor - Per cert, em dic Victor.
- El meu nom és Moises, un plaer.

Va passar una estona.
- Espero que no triguem massa en arribar, és el primer cop que vaig a Endor i el viatge se m'ha fet molt llarg.
- Quan fas aquesta ruta tantes vegades, t'acostumes.
- Llavors ets transportista?
- Com ho has endevinat? - va dir sorprès alhora com molest de que ho endevinés
- Penso que era força evident. I que transportes?
- No res...una mica de tot.
- Interessant - amb això ja em va fer sospitar del tot, aquest home ocultava alguna cosa - I tens família? M'imagino que tindran ganes de que tornis.
- Suposo que si... fa temps que no veig a la meva dona i la meva filla.
- No et preocupis, segur que no trigaràs en veure-les.

Poc després vam arribar finalment a Endor, estava envoltada per unes enormes muralles però lo impressionant era la ciutat per dins. Al poc d'entrar ja podia entendre que aquesta ciutat era increïble, havia una mescla d'estils arquitectònics impressionants. Estils que recordaven al barroc, al gòtic, al grec antic, al romà i a l'àrab entre d'altres. Un munt d'estils entrellaçats a una mateixa ciutat que no es destruïen visualment. En Moises em va deixar a prop d'una de les plaçes de la ciutat i quan va marxar vaig decidir seguir-lo. No semblava una mala persona però alguna cosa tèrbola amagava però mentre em disposava a començar el seguiment algú es fa ficar al mig del meu camí.
- Discuuulpa, ets tu qui han enviat des de Shisei? - aquest cop tocava un home sinistre, lúgubre i que no inspirava gens de confiança
- Depèn, tu qui ets? - vaig preguntar desconfiadament
- Yadaku, com tu soc un ninja de Shinsei - va dir ell amb un somriure malèvol - Hem de continuar la missió, va anem noi.
- Primer de tot digues la clau - vaig preguntar lo típic que s'ha de dir
- Per Shinsei, des de la llum del sol fins a la foscor de les ombres.
- Correcte. Però abans de continuar he de seguir a algú - vaig dir intentant no perdre la pista d'en Moises
- No - va dir de manera contundent - Ens anem ja, tenim un vaixell que agafar i no anem sobrats de temps pecisament.
- Tsk - vaig dir malhumorat, lo millor és no crear problemes així que cediré - D'acord.

Acostumo a ser un noi divertit i animat però hi ha un tipus de gent que em fa posar a la defensiva , per la seva actitud i el seu comportament, mala gent a la que mai podría arribr a confiar. Vam arribar fins al nord de la ciutat on es troba l'únic port de Endor, el que comunica directament amb la part nord de la zona neutral. Pels carrers no parava d'escoltar la història del drac que habitava al nord i provocava molts incidents, sembla que s'està convertint en un assumpte força important. El vaixell que vam pujar acostumava a ser part de la ruta comercial que hi ha entre Endor i la zona nord, així que era perfecte per arribar fins allà sense problemes, poc després vam posar rumb.
- No entenc perquè m'han enviat a mi a fer aquesta missió - vaig començar a divagar i a desfogar-me per la boca
- Jo tampoc, mira que vaig dir que volia a algú en concret però no m'han fet cas - va dir el Yadaku que m'havia sentit
- Vas ser tu qui va demanar a algú per cumplir la missió?
- Exaacte, però no m'han portat a qui volia - va dir com decebut - Bé, no passa res, un novell també em pot ser útil.
- Que vols dir amb això? - vaig preguntar confús
- Res, vaig a donar una volta pel vaixell - va tocar el dos d'aqui

La missió no havia fet més que començar però una cosa tenia clara, no seria ni la meitat de senzill de com m'ho imaginava, haure de tenir la guardia ben activa per evitar qualsevol "sorpresa".
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

Per arribar al nostre destí primer vam creuar el llac anomenat "El cor de Tadaima", un llac enorme amb moltes espècies de criatures i de plantes úniques que viuen allà. Al cap d'una hora vam veure el riu que habiem de remuntar per arribar a les muntyanes. El viatge era relaxant sinó fos per això de tenir que matar dracs i aquestes coses taaan divertides, a sobre, el meu únic company de viatge és un tio sinistre boig com una cabra.

En passar un mercader vaig començar a parlar amb ell.
- Queda molt de viatge? M'aburro molt aqui sense fer res - li vaig dir
- Has d'aguantar home! - va dir aquell mercader amb experiencia obvia sobre navegar per vaixells
- Per cert, vosaltres per què aneu fins allà? No heu sentit lo del drac violent? - li vaig preguntar
- Ho sabem, però tenim unes obligacions - va fer una petita pausa - Aquesta ruta està creada principalment pels pobles i llogarets que hi ha per tota la zona nord, que no es poden comunicar. Sense nosaltres aquesta gent no sobreviuria per les dures condicions en què viuen. Encara que sigui perillòs no podem abandonar-los a la seva sort, jo almenys no ho faré.
- És increïble - vaig dir impressionat per les seves paraules
- Només fem la nostra feina.
- Jajaja doncs no us preocupeu que jo faré la meva, derrotaré al drac que està fent tot això - vaig dir amb el puny al cor
- Segur que ho faràs - va dir el mercader alhora que vam estrènyer les mans

A vegades em pregunto si faig bé la meva feina, ja que al ser un ninja potser hauria de comportar-me més com ho fa en Yadaku, sense socialitzar i ocult de tothom. Però no m'agrada fer això, penso que fer relacions és molt important, però anant amb compte i amb la guardia alta, almenys és la manera en que veig les coses. El temps ja em dirà si m'equivoco.

Finalment vam arribar a port, un port petit on hi havia poca gent a més de que tot estava rodejat de neu i gel, com si fos a casa. Vaig esperar a que en Yadaku es posés unes raquetes de neu per poder caminar per la neu, a mi no em feia falta obviament. Ell i jo ens vam avançar als mercaders, que encara estaven descarregant la mercancia, per anar fins al lloc on va passar l'atac. Per poder trobar alguna cosa s'ha de començar amb pistes que indiquin la seva ubicació, és la clau d'una investigació, al final veure tants capítols del Detectiu Conansio em serà útil (quants en tenia...1996 capítols?). Per sort el lloc en qüestió no era força lluny, ja tocava per una vegada.
- Mare meva... -vaig deixar anar al arribar - Això és un desastre, està tot calcinat, només hi ha un paratge de terra envoltat en aquest mar de neu. No sembla que hagi sigut destruït cap comboi.
- Ets idiota? Que t'esperaves? Recordes que estem parlant d'un drac? Criatures que escupen foc? Hola? Et sona? - va dir el Yadaku amb un to que em resultava força molest
- Si si... però si no queda res que fem, poc treurem d'això. El objecte ja ens podem oblidar, perquè aqui no hi és.
- Doncs marxem - va dir ell com un passota
- Ja començo a estar fart de la teva actitud, sembla que no t'interessa res aquesta missió.
- I qui ha dit que m'interessi? Només estic per obligació, res més.
- Maleït... - vaig dir a punt d'explotar - I es pot saber que és l'objecte que teniem que trobar? A mi no m'han dit res.
- Quin malson - va dir com si li molestés explicar-m'ho - Un mineral, que diuen que és ignífug encara que està derivada de la neu.
- Això em sona... - vaig començar a rumiar una mica - Llavors que fem ara?
- Tornar a casa? Em sembla que no... no fins matar a aquest llangardaix volador, malgrat que potser ja ha tocat el dos d'aqui.
- On podria estar? - vaig dir per mi, però com si m'hagués escoltat de sobte es va sentir un rugit que provenia des de alguna muntanya al voltant.

Ens vam girar i vam veure com havia algú al cim d'una de les muntanyes. Un drac, era un drac.
- No pot ser... - va dir en Yadaku al·lucinat

El drac va alçar el vol fins posicionar-se davant nostre. Era impressionant, 7 metres hauria de fer, ple de pinxos i d'una cua enorme sense oblidar els seus grans ullals i una gran capa d'escates que el protegia. Sincerament la simple idea de lluitar amb ell ja era com una missió impossible. Vaig pensar en fugir d'allà, l'aura que emanava era imponent però alguna cosa dins meu m'ho va impedir i no era la por.
- Tu! Ataquem junts al drac, així el matarem - va exclamar en Yadaku amb un somriure maliciós
- ... - no vaig contestar
- A que esperes!? Reacciona!
- No - vaig dir mentre mantenia el contacte visual amb el drac - Ell no vol lluitar.
- Ets idiota? Creus que un drac pot ser pacífic? Sembla que hauré de fer jo la feina - va dir en Yadaku mentre es llançava a atacar però aquest el va repel·lir i va rugir
- GROAAAAAAAAAAR - el drac va tornar a alçar el vol per marxar volant
- S'ha escapat... - va dir en Yadaku però en aquell instant vaig començar a córrer en direcció al drac - Tu! On coi penses que vas!?

Vaig deixar enrere al Yadaku per perseguir al drac. Aquest drac era diferent del que havia sentit i vist a l'academia, que tenien a alguns capturats. Aquest drac semblava que em parlava, que em volia dir alguna cosa, no sentia cap mena de desig de violencia per part seva, per això lluitar amb ell hauria sigut una perdua de temps. El drac es va dirigir cap a una muntanya en concret i es va aturar al cim. Al arribar el primer que em va cridar l'atenció va ser una cova, on havia gent que sortia i entrava amb caixes i altres coses, vaig amagar-me en uns matolls, en fixar-me en una de les caixes vaig veure escrit "PERILL, material peligròs". Se'm feia estrany tot això, perquè no semblava una base d'un exèrcit ni soldats els homes que havien. Però el que més em va sorprendre va ser veure a algú que ja coneixia.
- Moises? - vaig dir confús
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

Una mica més apartat, es trobava en Moises, que semblava descansar mentre els altres continuaven portant caixes. Vaig llançar-li una bola de neu per cridar la seva atenció però amb compte de que ningú més s'adonés. Quan em va veure li vaig indicar amb la mà que s'apropés però sense fer soroll. Ell va obeir.
- Es pot saber que fas tu aquí!? - va exclamar en Moises
- Shhhh. Això em pregunto jo! - vaig xiuxiuejar - Ja em semblava que alguna en portaves a terme. Es pot saber que està passant aquí?
- R-res, de debò.
- Et penses que soc tonto? Que sàpigues que soc un ninja de Shinsei i he vingut en missió oficial. Així que pel teu propi bé explica'm tot.
- Agh... D'acord, t'ho diré tot...
- Bona elecció.
- Aquest lloc és la base d'operacions de certa banda que es dedica a moltes coses il•legals, com al trànsit d'armes per exemple.
- No ho entenc, si vols armes no vas a comprar una i ja està? A més, tu que tens a veure amb tot això?
- Aquí arriba la qüestió, no són armes normals. Parlem d'armes il•legals, armes que estan fetes d'una manera que resulta perillós tant per qui és atacat com per qui l'utilitza, sobretot per qui és atacat òbviament i bé, jo soc el transportista i encara que no estic orgullós de fer-ho m'encarrego de portar fins a Endor les armes per després portar-les fins a la base.
- Tot això és per la teva família? - vaig preguntar
- Si... És l'única manera de que no els falti de res - va dir ell amb un to d'arrepentiment - Ara que faràs? Acabar amb mi?
- Matar-te? Per què hauria de fer-ho? No diguis ximpleries, necessito que col•laboris amb mi, has sentit parlar sobre un mineral ignífug fet de neu?
- Ara que ho dius... alguna cosa he sentit entre els guàrdies. Crec que ho tenen a dins.
- Si? Perfecte. M'has d'ajudar a infiltrar-me, m'escoltes?
- Em sembla que hi ha una entrada pel darrere que no acostuma haver-hi ningú.
- Genial, anem-hi - vaig dir mentre procedia a moure'm amb cautela
- Com pots confiar en el que dic? Podria estar dient una mentira per agafar-te desprevingut i matar-te.
- Mmm... podem dir que tinc bon ull per captar a la gent, puc veure que no em trairàs - vaig dir amb un somriure
- Victor...

No vam trigar en arribar a l'entrada que va dir en Moises, la porta era tancada però amb el meu poder no va ser difícil crear un rossinyol de neu per obrir el pany. A dins no havia ningú, vam entrar, la instal•lació era força gran, parets blanques amb un munt de passadissos i portes. Al costat havia un conducte de ventilació el qual vaig desmuntar l'escletxa per poder infiltrar-me, abans de fer-ho vaig dir al Moises que vigilés de que ningú vingués. El pla era el següent: Jo m'infiltraria, per aconseguir saber la localització exacta del objecte, interrogaria a algun guàrdia, llavors, l'aconseguiria i ràpidament escapariem, en cas d'haver algun problema en Moises m'avisaria pel micròfon que tenia a la bossa.

El pla va començar, encara que el conducte no era molt ampli podia moure'm sense molta dificultats. Vaig passar per sobre d'una habitació on hi era un guàrdia fent el gandul, va ser molt fàcil immobilitzar-lo i treure-li la informació aplicant tècniques que no puc explicar, secret professional. L’objecte era a una sala on guardaven totes les coses importants, així que vaig dirigir-me cap allà a través del conducte després de deixar inconscient al guàrdia. Els conductes són el millor invent de tots, permeten evitar tots els perills que comporta una infiltració, excepte quan no veus una alarma i l'actives, que és el que va passar.
- Es pot saber que ha passat!? - va cridar-me pel micròfon el Moises quan va sentir el soroll de l'alarma
- Doncs que s'ha activat una alarma - li vaig dir
- Com que s'ha activat una alarma?? Voldràs dir que TU l'has activada!
- Que ha sigut sense voler! Com podria imaginar que hauria una alarma a un conducte de ventilació? - vaig replicar
- I tu et consideres un ninja??
- Que ha sigut sense voler et dic! En fi... adéu infiltració, hola pla B.

La instal•lació es va convertir en un caos, els guàrdies que no tenien ni idea de que passava corrien pels passadissos en busca del problema. Vaig continuar al conducte i com una serp em movia a tota velocitat fins arribar a la sala on hi era el objecte. Vaig sortir del conducte que era al sostre i al agafar la bossa on es trobava el mineral un munt de guàrdies van entrar a la sala i em van rodejar. Per no perdre temps vaig utilitzar el meu poder de neu per deixar-los atordits i tocar el dos d'allà a tota pressa, l'objectiu era fugir amb l'objecte i avisar a Shinsei del que estava succeint per encarregar-se d'aquesta banda. Corria pels passadissos esquivant als guàrdies i deixant K.O. als que es ficaven al mig amb la vora de la katana, era igual a una peli d'acció però en primera persona. No vaig trigar molt en recórrer el camí fins a on havíem entrat però en Moises no era allà, potser ja havia sortit així que vaig fer el mateix, però, malauradament, al sortir havien com cinquanta guàrdies disposats a atacar. Un d'ells tenia al Moises lligat amb una corda.
- Així que ets tu el l'intrús que ha causat tot aquest caos oi? - va preguntar el guàrdia que tenia aspecte de cap de la banda.
- Em... si us dic que m'he perdut i que una cosa a portat a un altre però que no tenia males intencions, em creuríeu? - al dir això un dels guàrdies em va llançar una fletxa a mena d'advertiment
- Si creus que les teves tonteries et serviran estàs molt equivocat, entrega el mineral, no saps la importància que té.
- Però no és un mineral qualsevol? - vaig preguntar intentant sostreure-li informació
- Ets idiota pel que veig, no és un mineral comú, aquest mineral ignífug és un objecte molt difícil de trobar, val molt al mercat, a més de que es poden crear armes súper poderoses! - va dir el cap alhora que s'adonava de que l'havia fet parlar - Ja m'has cabrejat noi! Última oportunitat d'entregar el mineral abans de que et matem a tu i aquest coi de traïdor - va dir mentre li posava un punyal al coll del Moises
- Ell no té res a veure amb mi! Només li he obligat a ajudar-me!
- No malgastis el meu temps amb mentires! Ja sabíem des de un primer moment que aquest tipus no volia ajudar-nos - va mirar al Moises i li va dir - Tens sort de que no havien gaires transportistes per fer aquesta feina, sinó no podries mantenir a la teva família, però has comès un gran error en ajudar a aquest ninja i ara ho pagaràs!

El cap amb intencions de matar al Moises va empunyar el punyal, sense saber que fer un sentiment de desesperació em va omplir, no podia deixar que el matessin però si feia un pas en fals m'atacarien tots els guàrdies i les possibilitats de salvar-lo serien zero. Pensant en com sortir d'aquest problema un miracle va succeir, el drac d'abans va aparèixer i amb el seu rugit els guàrdies es van espantar, moment que vaig aprofitar en atacar amb la katana al cap de la banda i rescatar al Moises. Ara la situació era favorable, vaig invocar una petita zona de neu al voltant dels guàrdies per limitar els seus moviments i amb les meves arts de neu en un tres i no res els vaig deixar fora de combat a tots.
- Ha anat d’un pel... – vaig sospirar
- Per què m’has salvat? Hauria sigut millor fugir i deixar-me allà – va dir en Moises
- Ja t’havia dit que no em semblaves mala persona i ara que sé la veritat no podia abandonar-te a la teva sort.
- M-moltes gracies Victor – va dir mentre li sortia alguna llagrimeta
- Va que ja s’ha acabat – en aquell instant en Moises va obrir els ulls com dos plats i va caure a sobre de la neu. Va començar a sagnar, a l'esquena tenia clavat un kunai, vaig alçar la mirada i allà estava, en Yadaku
- Jo crec que no s’ha acabat- va dir amb un somriure maliciós
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

- Grrrr... Mal parit... Sabia que eres un traïdor! – vaig parar l’hemorràgia amb el meu poder, encara que no duraria molt
- Si si... Però ja es tard, els dos morireu avui.
- Es pot saber perquè coi has fet això!?
- A tu que t’importa, si total, vas a morir! – va dir en Yadaku amb el seu somriure maliciós característic abans d’atacar-me
- Seràs...

Va començar a atacar-me des de lluny, pel que sembla ell també tenia alguna mena de poder, ja que anava invocant uns kunais negres, però els vaig bloquejar fàcilment amb la Chiyuki. Vaig passar a l’ofensiva, en Yadaku era bo esquivant però jo era més ràpid, poc a poc li anava agafant avantatge. Vaig fer servir les formes de neu per crear dos clons meus, al atacar, el primer clon va ser destruït pel Yadaku però acte seguit el vaig atacar aconseguint ferir la seva espatlla, això va fer efecte, perquè li costava moure-la. L’alegria no va durar molt, vaig intentar rematar-lo però de sobte va desaparèixer en un portal.
- Es clar! El seu poder és de ombres – vaig deduir
- Massa tard! – va sortir d’un portal darrere meu, vaig reaccionar tard i ell va fer-me un tall al pit.
- Agh...

La meva avantatge es va esfumar, per molt que l’ataqués ell desapareixia a un portal i m’atacava des de un punt cec. Tenia el cos ple de talls, es nota que es un maleït sàdic. El temps anava avançant i en Moises tenia pitjor aspecte, encara que vaig congelar l’hemorràgia havia perdut molta sang, necessitava un metge urgentment, m’havia d’afanyar en derrotar al Yadaku. Vaig posar-me a pensar en una estratègia per vèncer-lo però amb els seus atacs constants no era fàcil.
- Per molt que pensis no podràs derrotar-me, es perdre el temps – va fanfarronejar en Yadaku
- Intenta matar-me ara perquè sinó et penediràs.
- Creus que em preocupa un principiant com tu? Tens sort de seguir viu, si no arriba a ser per la interupció del maleït drac abans hauria pogut matar-te...
- Com!?
- El meu pla era matar-te i dir que havia sigut culpa del drac, que a la batalla l’objecte es va destruir i que jo vaig poder ferir al drac aconseguint que marxes ben lluny.
- No entenc res... tot això per a que? Per aconseguir mèrits a Shinsei?
- Que idiota, encara no ho has entès? No m’interessa gens Shinsei, només vull fer-me poderós i controlar el món obscur que s’amaga a tota arreu, controlant tot sense que ningú em pugui veure, com una ombra.
- Llavors ets tu qui dirigia aquesta banda...
- Exacte! I per culpa teva ara hauré de trobar unes altres titelles.
- Ni ho pensis, no deixaré que tornis a fer res malvat, acabaré amb tu!

Vaig agafar al Yadaku amb la guàrdia baixa, però no va ser suficient, va tornar a amagar-se a un portal. Havia de trobar la manera d’endevinar per on sortiria abans de quedar-me sense forces, no podia ser tan difícil. De sobte vaig escoltar com una veu ressonava a dins del meu cap.
- No puc entendre com pots tenir problemes amb algú com ell – va dir la veu misteriosa
- I tu qui ets?? – vaig preguntar confús
- Això no importa – va dir la veu – Tu que controles la neu hauries de poder guanyar al combatre en aquest paisatge de neu.
- Ho sé! Però com desapareix a través dels portals no puc atacar-lo – vaig replicar
- El teu problema és que confies massa en els teus ulls i no l’has de veure, l’has de sentir.
- Sentir? Es clar! Com no ho havia pensat abans!

Gracies a aquella veu misteriosa vaig entendre que fer. No havia de veure per on sortiria sinó sentir la neu que desapareixeria per culpa del portal. Al preparar el meu atac vaig notar com apareixia el portal, llavors vaig girar-me i amb la fulla calenta vaig tallar al Yadaku que va sortir i no va poder esquivar el meu atac.
- No pot ser... – va dir en Yadaku – C-com has pogut endevinar per on sortiria?
- Has oblidat una cosa força important, el meu element és la neu i això és com si fos territori meu – vaig dir – Ara lamentaràs no haver-me matat!
- Nooooooo – vaig fallar a propòsit el meu atac i ell és va desmaiar
- Idiota – vaig embeinar la Chiyuki – No penso matar-te, primer pagaràs pels teus crims.
- Victor! – una veu s’escoltava des de lluny
- Més enemics?? – vaig posar la mà a la Chiyuki
- Que soc jo home – al apropar-se vaig observar en Tessai acompanyat de dos nois i una noia
- Tessai!? – em vaig quedar de pedra – Que fas tu aquí?
- No t’havia dit mai que fa temps treballava com un ninja a Shinsei? Vaig arribar a capità – va dir ell tranquilament
- Espera que pensi... no. A més, no sembles pas un ninja amb el cos que tens – li vaig dir – Dóna igual, ja m’explicaràs després, primer has d’ajudar-me a portar al Moises a un metge!
- Per això no et preocupis, un dels meus homes s’encarregarà de curar-lo. Saito!
- De seguida, capità – el noi prim i alt amb ulleres va treure una farmaciola i en un res i no res va cosir la ferida al Moises
- Veig que has pogut encarregar-te de la missió Victor. Ja li deia jo a la Louise que no s’havia de preocupar.
- Però ella sap tot això? De que ets un ninja dic.
- Ex-ninja, ara estic retirat, encara que a vegades em demanen ajuda per fer coses d’estrangis.
- Capità, està segur que és bona idea dir-li tot això a algú com ell? – va dir el noi de pell morena
- No et preocupis Daku, en poc temps ha demostrat molt – va dir en Tessai mentre em posava la mà a l’espatlla – I ara explica’m exactament que ha passat.
- Per on començo... – vaig explicar-li tot, la banda que traficava amb armes il•legals i objectes robats, que havia lluitat amb ells després de recuperar l’objecte, que el pobre Moises els va ajudar en contra de la seva voluntat, la traïció d’en Yadaku i que ell controlava la banda que atacaven als comboi i finalment el drac de les muntanyes
- Entenc... Ja portàvem temps sospitant d’en Yadaku, però sabia ocultar molt bé el seu rastre. Els d’adalt tenien pensat enviar a un tinent però vam descobrir que també era un traïdor, així que et van enviar a l’últim moment per evitar que sospités en Yadaku. Els caps pensaven que seria impossible per un principiant com tu però jo els vaig persuadir, sabia que podries fer-ho.
- Tessai... - vaig dir emocionat
- I missió complida noi, ara una tropa vindrà a posar ordre i capturar-los a tots. Només queda ocupar-nos del drac però ja ens encarreguem nosaltres.
- Ho sento Tessai, però voldria encarregar-me jo del drac – li vaig dir
- Noi, ets massa insolent! – va dir en Daku – No saps que s’han d’obeir les ordres dels superiors?
- Ets massa formal Daku, que aborrit – va dir la noia amb cabells rossos i ulls verds
- Tu calla Raiko – li va contestar – A més, no crec que puguis matar a un drac.
- No em subestimis – vaig mirar al Tessai als ulls i li vaig dir – Confia en mi Tessai, puc encarregar-me.
- Mmm... – en Tessai va mirar-me fixament – Esta bé, confiaré en tu. Però no tardis molt, el vaixell que torna a Endor salparà en dues hores.
- Capità! – va protestar en Daku
- Gracies Tessai. No us decebré.

Acte seguit vaig corre cap a la muntanya on vam trobar al drac. Era una mica lluny d’on estàvem però a prop del port. No sabia si estaria allà però alguna cosa em feia pensar que si. Aquest drac semblava diferent i volia comprovar si estava en lo cert. A l’estona vaig arribar i allà estava com si m'estigués esperant, el drac de les neus.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

Estava a la vora d’un penya-segat, clavant-me la mirada, una mirada que podia congelar tot un desert, però jo era allà, de peu, aguantant la seva mirada sense sentir por. No tenia intenció de flaquejar davant d’ell sinó seria el meu final. El drac va alçar el vol per anar a on era jo.
- Escolta! Vull parlar amb tu – el drac en escoltar-me va deixar anar un grunyit – No et facis el boig, sé perfectament que em pots entendre i també parlar. Ja sé que has sigut tu el que m’ha parlat abans.
- Ohhh – va soltar el drac amb un to de sorpresa – Ets més intel•ligent del que pensava, estic impressionat noi.
- No em dic noi, soc Victor, ninja de Shinsei! I ara diga’m perquè em vas ajudar drac.
- Com tu dius el meu nom no és drac, és Fubuki! I no et vaig ajudar, simplement volia que algú s’encarregués d’aquests impresentables que pertorbaven la pau de casa meva.
- Llavors perquè no t’encarregues tu si tant et molesta? – vaig preguntar
- Perquè no m’agrada la violència, ni les lluites estúpides, això és cosa de vosaltres, humans, només us importa ser superiors i matar a qui sigui, vessant la sang de tants innocents per aconseguir-ho.
- T’equivoques! Els humans no som així.
- Mentida! – en Fubuki va fer un gran rugit – Ho he vist milers de cops, humans lluitant amb altres humans per motius estúpids. Sou la raça més intel•ligent però alhora més estúpida.
- Et repeteixo que t’equivoques, els humans lluitem per la pau, per protegir el que ens importa. És cert que n’hi ha que només volen poder i que faran el que sigui per aconseguir-ho però ja et dic que no tots els humans som així.
- No et puc creure, fa temps jo era de Drakkar on tenia un company amb el qual lluitava braç a braç. Però realment era com la resta, només em feia servir per acabar amb els seus enemics. Per això vaig decidir marxar i aïllar-me en aquestes muntanyes.
- Ara entenc perquè hi ha un drac fora dels dominis de Drakkar.
- Però és igual, tant a Drakkar com a Shinsei, fins i tot a Endor, tots els humans sou iguals, uns egoistes – les seves paraules estaven plenes de dolor
- Això és el que penses? Doncs et demostraré lo contrari, et demostraré la part que no has vist dels humans.
- Parlar és molt fàcil però les paraules se les emporta el vent amb la mateixa facilitat – va dir en Fubuki
- Llavors lluita amb mi! – vaig dir amb determinació
- Com?? – va dir en Fubuki confús
- Tinc la missió d’acabar amb tu perquè representes un gran perill, però jo sé que no tens cap intenció de fer mal per aquest motiu jo tampoc et faré res. Si lluites amb mi veuràs que realment no vull atacar-te, llavors sabràs que el que he dit és cert.
- Retiro lo dit, no ets intel•ligent per a res. Que potser ets immortal? És obvi que si t’ataco moriràs, el que dius no té sentit!
- No ho sabrem fins que no ho intentem.
- Molt bé... si això és el que vols... sobreviu si pots! – en Fubuki va atacar

Va fer una gran urpada, urpada que de poc no m’arranca el cap. Ja veig que anirà amb tot així que hauré de donar el 100% per aguantar els seus atacs. Sé que la idea havia estat meva però ara ja començo a penedir-me, com podria un noi com jo sobreviure al atac d’un tanc volador? Malgrat a la seva quantitat d’escates que el feien veure més pesat, el Fubuki, es movia amb molta agilitat i velocitat que juntament amb la força que tenia feia que cada atac fos mortal. Sort que era un ninja, sinònim de velocitat i agilitat, aconseguia esquivar cada atac però de poc, encara havia de millorar molt, aquest combat ho demostrava, potser un capità o fins i tot un tinent podria encarregar-se d’aquesta situació però estem parlant d’un soldat ras, un soldat que si, havia superat l’acadèmia amb honors però el món real es ben diferent. No és el mateix completar circuits d’obstacles a enfrontar-se a un drac.

No només eren urpades, també la seva cua i els seus ullals. Cada part del seu cos semblava que havia estat creada per matar. Va arribar un punt en que el Fubuki semblava que ataqués de manera que m’obligava a treure la Chiyuki però no tenia cap intenció de fer-ho. Anava saltant d’un punt a un altre, agafant la seva esquena desprevinguda, volia demostrar-li les diferents ocasions que tindria per atacar-lo. A ell no li feia gracia això, de cop va parar d’atacar-me, jo amb la guàrdia alta vaig poder veure com obria la boca per fer un alè de neu que va fer un forat a la paret que havia a prop.
- Aquesta batalla no està servint per a res, tard o d’hora et cansaràs i serà el teu final!
- Encara s’ha de veure!

Seguia esquivant els seus atacs però tenia raó, se m’acabaven les forces, la lluita amb la banda i el Yadaku m’havien deixat esgotat, els meus moviments es tornaven més descuidats fins que un d’ells em va ferir i vaig caure a terra. El Fubuki va agafar-me pel cos però deixà lliure els meus braços.
- És la teva última oportunitat, o m’ataques amb la teva katana o mors. No tens més opcions.
- N-no m’has sentit o que? He...he dit... HE DIT QUE NO T’ATACARIA.
- Llavors mor! – en Fubuki va obrir la boca per preparar el seu alè de neu.

Al veure la seva gran boca realment vaig pensar que moriria allà mateix, em quedaven forces per atacar i fugir però si per aconseguir-ho havia de trair les meves creences estava disposat a morir. Les creences són les idees que fan que cada persona pugui viure amb honor i dignitat, per això les persones que obliden les seves creences per poder sobreviure només trobaran una vida desgraciada, hi ha coses en aquest món per les quals val la pena arriscar la vida i fins i tot morir. Per aquest motiu vaig creuar els braços, vaig mirar al Fubuki als ulls i vaig fer-li un gran somriure abans de perdre la consciencia.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Victor Kudo
Porco Rosso
Porco Rosso
Un cacaolat?
Entrades: 188
Membre des de: 10 set. 2015, 13:25
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 13 cops
Gràcies rebudes: 26 cops

El soroll de l’aigua que s’escoltava de fons em va despertat, semblava que estava a la cabina d’un vaixell. Vaig intentar incorporar-me però em feia mal tot el cos, per la porta va entrar en Tessai.
- Hey! Veig que encara estàs sencer.
- Que m’ha passat? – vaig preguntar confús
- Bona pregunta, mentre érem a punt de salpar vas aparèixer de sobte desmaiat a la coberta del vaixell.
- No recordo res... estava lluitant contra en Fubuki fins que vaig perdre la consciencia.
- En Fubuki? Vols dir el drac? – va preguntar en Tessai
- Eh? Ah, si. És el seu nom – vaig fer una pausa per pensar i vaig prosseguir – Juraria que estava a punt de morir però no sé com ara estic aquí...
- Crec que encara has de descansar, quedat al llit fins que arribem a Endor.
- Però! I la missió!?
- No et preocupis, penso que el drac no ens donarà més problemes, a més, has recuperat l’objecte, en Yadaku se l’ha emportat un guàrdia de la presó amb el seu fènix i la banda ha sigut detinguda. Amb això ja és suficient!

Dit això en Tessai va tancar la porta al marxar. Vaig estirar-me al llit per recordar la batalla on d’alguna manera vaig poder sortir viu d’aquella situació. Mentre pensava en les raons una veu s’escoltava a la cabina.
- Tens més resistència del que pensava – va dir la veu desconeguda
- Crec que he tingut suficient de misteris per un dia – vaig cobrir el cap amb els llençols
- No t’adormis! – vaig rebre un cop al cap
- Ay! – vaig aixecar-me, un petit drac m’observava – Fubuki?
- Veig que el teu cervell encara està sencer.
- No entenc res... com es que ets aquí? I per què ets tan petit? No estaves a punt de matar-me?
- Calma calma, que sinó et sortirà fum del cap. Com pots veure soc més petit, puc transformar-me a voluntat per estalviar energia, encara que la meva personalitat també varia una mica. I si, estava a punt de matar-te, però quan em vas somriure i et vas demaiar vaig poder comprovar que deies la veritat.
- No ho entenc... pensava que odiaves als humans.
- I així és, però des de fa moltíssim temps, un humà m’ha demostrat que es pot confiar en ell, tu Victor. Per això he decidit estar amb tu i creure en les teves paraules.
- Ja veig... i on t’has estat que no t’han vist?
- A dins teu, suposo que serà perquè els dos dominem la neu que puc entrar com si formés part del teu cos, també em puc comunicar mentalment si no ets massa lluny. En fi, ara serem companys!
- I tant! – vaig abraçar ben fort al Fubuki
- Compte! Qualsevol diria que estàs ple de ferides...
- I per cert, has sigut tu qui m’ha emportat fins aquí?
- Exacte, com no podia curar-te vaig buscar als teus companys humans, però al arribar a la coberta el home gran em va veure però no em va fer res.
- En Tessai? Aquest home està ple de misteris...
- Bé Victor, descansa!

Vaig obeïr al Fubuki i vaig posar-me a descansar, ell es va ficar a dins meu. El viatge de tornada fins a Endor va durar un parell d’hores. Poc abans d’arribar vaig aixecar-me per anar a la coberta on eren tots. En Moises, que ja estava més recuperat, es va apropar.
- Veig que estàs millor Moises! – li vaig dir
- Si... gracies a tots vosaltres – va dir ell – He estat parlant amb el Tessai i m’ha dit que no em passarà res, que jo nomes era una víctima i a sobre m’ha dit que em trobaria una feina nova a Endor de transportista de Shinsei. Estic molt feliç.
- Això són bones noticies! De debò que espero que no torni a passar una cosa així, sé que és difícil quan no tens ni per menjar però abans d’agafar una feina tan perillosa com aquesta pensa en la teva família.
- Si, tens raó – va dir mentre li queia alguna llàgrima
- Però ara ja no tens de que preocupar-te, amb aquesta feina no tornareu a passar gana, ni tu ni la teva família.

Mentre parlàvem vam arribar al port d’Endor. Vaig acomiadar-me del Moises que marxava cap a casa seva i en Tessai, els tres ninjes i jo vam posar rumb també cap a casa.

A la tornada, mentre viatjàvem en carro, vaig agrair al Saito que va ser qui em va curar. El Saito era un noi força alt amb ulleres, li agrada llegir i acostuma a passar temps lliure a la biblioteca i a la divisió mèdica on aprèn moltes coses relacionades amb la medicina. La Raiko m’ho explicava tot, sembla que li va impressionar el que vaig fer. Ella era una noia baixeta amb cabells rossos, li agrada fer la punyeta i acostuma a ser optimista i competitiva, els seus hobbies eren córrer amunt i avall i cuidar del seu fènix Hono. Finalment em va parlar sobre en Daku, el ninja de pell morena, però es va cabrejar perquè no volia que parlessin sobre ell però ella li va ignorar, pel que em va contar ell era un noi força responsable però també una mica irascible, en veu baixa em va explicar que de petit va perdre als seus pares a un accident i en Tessai el va rescatar.

Pel que veia, ells tres, havien sigut entrenats pel Tessai abans de que ell es retirés per això l’admiren tant i ara formen un esquadró el qual jo formaria part. Semblava que el que m’havia passat no era lo normal, els ninjes rasos solen anar en petits esquadrons de 3-4 persones, apart de tenir un tinent o un capità al seu càrrec. Però ja haurà temps de pensar en això, primer tindré un parell de setmanes de descans, ara mateix no estic com per fer una marató.

Havíem arribat al port on encara es celebrava el festival, per mi havia passat molt de temps però realment només havien passat un parell de dies. En Tessai va dir d’estar una estona abans de marxar cap a Shinsei, acte seguit, la Raiko va marxar i el Daku va anar darrere d’ella juntament amb el Saito, abans d’anar vaig voler parlar amb el Tessai.
- Tens un moment Tessai? – vaig preguntar
- Clar Victor, que vols?
- Volia explicar-te sobre un tema però... – vaig dubtar un moment
- És sobre en Fubuki oi? Ja sé que us heu fet companys i que ara es dins teu.
- C-com ho saps!? – em va deixar sorprès
- T’he de recordar que vaig ser un capità? – va dir ell amb un somriure – Llavors que et preocupa?
- Doncs... sé que a Shinsei els dracs no són benvinguts perquè recorden a Drakkar i clar, no vull que en Fubuki tingui problemes.
- Mmm... pel moment et diria que l’amaguessis, potser en un futur no hagi cap mena de problema, ja veuràs – em va picar l’ullet – Bé, si et sembla aniré a gaudir del festival, que pocs cops tenim aquesta oportunitat.

I amb això va marxar. En Fubuki que era dins meu va començar a parlar.
- Victor, no cal que et preocupis per mi, no m’importa que no em puguin veure – va dir ell per no preocupar-me
- Ho sento... pel moment hauràs d’amagar-te a dins meu. Però et prometo que faré alguna cosa perquè t’acabin acceptant encara que em pugui posar en contra a tot Shinsei.
- Victor... – va dir emocionat – Crec que aquest cop he encertat amb el meu company.
- Si! I ara, anem a gaudir del festival!

Dit això vam anar a buscar a la Raiko i els altres dos. El festival estava ple de gom a gom, ens vam posar farts de menjar i de jugar a les paradetes que tenien muntats un munt de coses, havia molt bon ambient. Vam estar fins que van acabar, per després anar cap al vaixell de tornada. Havia sigut una experiència única on he pogut conèixer a gent nova i aprendre més de com funciona aquest món, però sobretot recordaré com vaig conèixer al Fubuki. Realment ha estat una missió inoblidable.


Imatge
Imatge

Imatge
Bloquejat