Nota: Aquest rol es situa immediatament abans que el rol que protagonitzaré amb en Meizu. Per aquesta raó, aquí s'explica amb tot detall els esdeveniments que donen lloc al citat rol. Res més, espero que el gaudiu 
Malgrat que l'afer de la biblioteca de Shinsei no va arribar mai a ser domini públic, les diferents divisions de Shinsei no podien ometre la gravetat de l'assumpte. Les següents setmanes varen ser un autèntic caos, una prova més que alguna cosa no acabava d'anar a l'hora. Eren dies difícils per a tothom, però especialment per l'Ayame, que va haver d'assumir la responsabilitat per no avisar a temps les divisions. La capitana va assumir-ho amb una naturalitat inaudita pel seu caràcter, però alguna cosa em deia que dins seu, no tot era de color de rosa.
- No hauries de permetre que et tractin d'aquesta manera Ojou-san, i més, si al final vàrem aconseguir salvar el dia.- li vaig comentar mentre preníem un te vermell durant una de les nostres reunions a la seva l'habitació.
- Rokun, quan tu fas un vot per protegir aquesta ciutat i els seus habitants has d'assumir que si comets un error, seràs sancionat, per molt que ho acabis solucionant- va dir secament.
- Em costa de creure que siguis tan comprensiva, noia...
- He hagut de fer molts de sacrificis per arribar on sóc, quatre vells repapiejats ja poden dir missa!
La resta de membres de la divisió, seguien treballant a tornar a la normalitat la gran biblioteca després dels desperfectes ocasionats per la trifulga. Mentre uns altres provaven de descobrir si la Kaede havia aconseguit tenir aliats en les altes esferes de Shinsei. L'únic que podíem fer era seguir atents al que pogués succeir.
Però, si hi havia una classe alarmada pels esdeveniments recents, aquesta era sens dubte la dels samurais. Refutats mestres en l'art de la guerra i les tècniques marcials, havien hagut de viure sempre sota l'ombra de les divisions. Ara, amb la crisi oberta no dubtaven a qüestionar el lideratge de les divisions més enllà de les parets de les seves fortaleses. Especialment delicada era la situació de la nostra divisió d'Investigació, assenyalada pel que consideraven una falta gravíssima.
Les pressions dels samurais varen ser tan fortes que ens varen obligar a acceptar la presència d'un grup de samurais al nostre entorn. L'Ayame, conscient que no podia o no devia enfrontar-se a les decisions consensuades entre les diferents divisions va acatar. Així, al cap de pocs dies un grup de petulants samurais es presentaren a la seu, disposats a aplicar les seves consignes marcials. Els comandava un dels més venerats capitost de la facció samurai, un home de mitjana edat amb una gran urpada a la cara, responia al nom de Muramase.
Segons sembla, per tal de superar la rigorosa instrucció a la qual eren sotmesos i ser considerats uns Bushi de ple dret havien de fer una proesa. En el cas del Muramase, la seva proesa va ser matar un Yokai amb l'espasa familiar, la qual semblava tenir propietats màgiques. Segons sembla, els grans clans samurais havien perdut feia temps la facultat de fer màgia, i per tant, depenien d'objectes màgics.
- Capitana Kamishiro, ja sap per quin motiu els samurais hem decidit intervenir en aquest assumpte, espero que col·labori lleialment.
- Naturalment, Masamune-dono, és un plaer acollir-lo a vostè i als seus guerrers a la meva divisió, espero que la seva estança sigui del seu gust.
Si haig de ser plenament sincer, detestava aquesta falsa formalitat d'aparença, estic segur que si pogués l'Ayame li hagués encès el cul amb molt de gust. Els samurais darrere del capitost desprenien un profund menyspreu cap a nosaltres, producte d'un ego mastodòntic. Per això em va sorprendre com, amagat entre ells, un noi que no devia sobrepassar la majoria d'edat. Portava una do-maru celest, que lluïa extremadament pesant per ell, fent-lo suar la gota gorda, costava de creure que ell també fos un samurai de ple dret.
Al meu costat en Ren no deixava de provar de contenir-se. Coneixent el seu caràcter si seguien les provocacions, no trigaria a explotar. Sort que al seu costat hi havia l'Asuka, sempre disposada a aplicar-li un encanteri restrictiu, acompanyada sempre amb un somriure.
- Es pot saber que fas Asuka?- va protestar vehement en Ren.
- Protegir-te a tu i la resta de membres de la divisió, no és convenient un enfrontament ara mateix.
Els samurais varen ser allotjats en una de les plantes del castell menys utilitzades. Tot i que es va dir en un principi era per preservar la intimitat dels nous inquilins, no era cap secret que també busquessin mantenir el mínim contacte amb ells. I per uns dies sembla que una relativa pau s'assoli a les files de la divisió, fins que...
