Després d'accelerar l'Akami va tancar els ulls, no volia saber el que anava a passar. Al obrir-los de nou va veure que havia sortit del carrer i al mirar enrere va veure als nois espantats. Al mateix moment es va tocar el pit amb la mà. La sang sorgia de dins seu sense parar. La vista se l'hi va difuminar i poc després va caure a terra. Només es sentia la gent cridar mentre que els altres fugien cap a qualsevol direcció, era clar que no tenien la intenció de fer mal, només d'espantar. L' última cosa que va fer l'Akami abans de quedar inconscient va ser treure la pedra que l'hi va donar la seva germana, i mentre l'aguantava amb força plorava maleint la seva sort.
Al obrir els ulls es va veure envoltat d'arbres, estava en un bosc. Va mirar-se la ferida, però no hi havia res. La seva roba també havia canviat. Portava una camiseta ajustada i uns pantalons negres, al voltant del seu coll duia una bufanda vermella i els cabells els tenia lleugerament pujats. Encara estava confós així que va començar a caminar sense saber on anar.
De cop va escoltar un soroll darrere seu, tenia por, no volia saber qui l'havia produït. Va girar el cap lentament i el que va veure no era d'un món normal. La bèstia semblava un os però de color groguenc i amb unes dents enormes. L'Os es va abalançar a sobre de l'Akami, la seva velocitat era increïble. De primeres l'Os va llençar un cop amb les urpes, però sense saber com, l'Akami el va esquivar. Alguna cosa li passava pel cap, on era i que feia allà. De sobte el cos de l'Akami es va envoltar de rajos.
-Que és això?! Que em passa?! –Deia molt sorprès.
De cop i volta l'os va fugir i de l'ombra d'un arbre va sortir un home.
-Qui ets?! –Deia l'Akami espantat.
-No et preocupis, no et faré res, pel teu aspecte diria que no ets d'aquí. Vina a la ciutat amb mi.
Per al moment va decidir no dir res sobre aquell poder estrany que va sortir en la baralla entre ell i l'os. Va decidir anar amb l'home, ja que no tenia coneixements de res allà.
-Per cert el meu nom és Kero. D'on vens i qui ets tu?
-Em dic Akami i vinc d'un poble llunyà... –Va dir amb un to de veu amagat.
-I a què et dediques? He vist que tens com a element el Raiton.
-Ho has vist?
-Esclar, no et preocupis, no sóc cap enemic.-Va dir irònicament.
L'Akami era un noi intel·ligent així que se les va ingeniar per treure informació d'una manera mig natural.
-Veuràs, he perdut la memòria no se perquè i ni on sóc ni quin dia és.
-Que diu ara?! Deu haver sigut cosa de màgia, però no et preocupis no és permanent. De moment t'explicaré lo basic perquè no segueixis així de perdut. Som a Tadaima, un món de màgia i ets a la regió de Shinsei. L'altra regió és Drakkar i després hi ha una regió neutral. Pots aconseguir diners fent missions postejades en la ciutat per exemple, però vés amb compte al triar, ja que pot ser que el teu enemic sigui bastant poderós o fins i tot domini algun element també.
Es va veure una ciutat enorme, era una ciutat japonesa. Hi havia animal que mai havia vist però vaig decidir continuar caminant mentre en Kero em posava al dia. De cop una criatura de foc va passar per damunt de la ciutat, meravellat per la bellesa d'aquell animal vaig preguntar a en Kero sobre ella i ell em va dir que era un Fènix, uns ocells normalment de foc que renaixien de les seves cendres al morir. També em va dir que es podien aprendre a muntar, però que havia d'haver-hi una connexió entre humà i fènix.
-Qui el muntava?-Va dir encara amb la boca oberta.
-Un Tinent de Shinsei, fa servir el bosc com el seu element, és bastant poderós. Potser algun dia tinguis l'oportunitat de parlar amb ell.
En aquell moment el Tinent va voltejar la mirada cap a l'Akami, com si l'hagués apuntat en el seu cap abans de desaparèixer entre els arbres.
-Pots quedar-te a dormir a casa meva mentre tinguis la pèrdua de memòria activada.
-De veritat? No vull ser una molèstia tampoc.
-No em fas pas nosa home! A més perfí trobo algú a qui explicar-li la meva vida sense que es queixi!
La nit va caure i els dos van tornar cap a casa. Al arribar la dona d'en Kero havia preparat el sopar, preferia no saber que era, però estava bo. Finalment, després d'una altra xerrada a taula l'Akami va anar a dormir.
