[ROL] Nens i cases abandonades

Avatar de l’usuari
Kharu
Esperits del bosc
Esperits del bosc
All will be well
Entrades: 77
Membre des de: 30 nov. 2016, 09:27
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 46 cops
Gràcies rebudes: 54 cops

Feia fred, Peró suposo que és el normal quan estàs a mig hibern, em vaig assentar al terra per calçar-me ja que dins del dojo no està permès portar sabates. Un cop amb les sabates posades em vaig encaminar cap al cotxe mentre jugava a treure ale per la boca. Quan estava a cinc metres del cotxe em vaig adonar que el vidre estava glaçat,

--MERDA!!-- Vaig exclamar-- Justament avui que tinc un sopar!

Vaig obrir la porta del conductor i en vaig treure un CD, em vaig posar a rascar la superfície del vidre fins que aparentment estava lliure de gel, vaig repetir el Procés amb el vidre de darrere i em vaig asseure al seient del conductor. Tot i haver gastat uns bons 10 minuts en rascar el vidre seguia sense veure res així que no em va quedar més remei que engegar el cotxe i esperar a que la calefacció acabes de fer la feina. el problema és que la calefacció del meu cotxe tarda cap a 10 minuts en començar a treure aire calent, motiu pel qual normalment ni em molesto en encendre-la per anar a casa ja que quan arribo és quan comença a escalfar.

25 minuts després d'arribar al cotxe vaig aconseguir veure-hi el suficient com per poder conduir així que vaig posar primera i vaig anar cap a casa.

Un cop a casa vaig aparcar el cotxe i vaig pujar cap a dalt, mentalitzant-me pel sopar al que estava a punt d'assistir. no és com que m'importés molt aquell sopar, havien vingut uns amics dels pares i es clar, s'esperava que jo fes acte de presencia i m'estigués un parell d'hores assentat a taula escoltant la seva conversa i aguantant el dimoni que tenien per fill.

Vaig obrir la porta i vaig entrar al menjador.

--Si que vens tard noi--Va comentar me mare.

--Si, se m'ha congelat el vidre del cotxe-- li vaig respondre mentre posava un plat de sopa al meu lloc

Vaig deixar la meva bossa de karate al sofà i em vaig assentar a taula, els pares van tornar a la seva conversa amb els convidats i jo vaig procedir a menjar-me la sopa mentre els ignorava, per sort el seu fill no hi era.

Quan passava pels postres la conversa dels meus pares em va cridar l'atenció, la Maria (Que així es deia la convidada) comentava que estava preocupada pel seu fill que per lo vist havia sortit de casa per anar a jugar amb uns amics i sospitava que havia anat a la casa abandonada dels Koro.

--Si estàs tant preocupada perquè no ho vas a comprovar?-- Vaig pensar en to burleta--

De sobte la meva mare em va mirar i em va dir--Kharu perquè no t'hi acostes amb un moment?--

El que em faltava a mi, anar a buscar un crio a una casa a punt de desmoronar-se a mitja nit i amb un fred de mil dimonis.

--Ara mateix, mare--Vaig contestar, tot i que no em vingués gens de gust anar-hi, a una mare no se li nega un favor.

Així que ja em veies a mi abrigat tant com vaig poder sortint de casa per encaminar-me cap a la casa.

Era bastant comú veure a joves anant a aquella casa ja que hi havia histories de que estava embruixada i els nois es prenien explorar el lloc com una prova de valor, el que em va donar la macabra idea de entrar-hi d'amagat i clavarlos-hi un bon ensurt a aquell gamberro i companyia, i així ho vaig fer.

la casa estava una mica allunyada del poble, no per res era la finca d'una família adinerada, em vaig colar per la porta del darrere, per fortuna hi havia lluna plena per lo que no vaig haver d'encendre cap llum, just al contrari que les meves víctimes que tot hi estar fent una prova de valor no els va impedir portar una llanterna el qual els va fer extremadament localitzables.

Estaven al pis superior en el que fa anys havia sigut el dormitori principal. no podia tenir més sort, aquella era la habitació on la majoria de llegendes deien que havia passat alguna desgràcia i tenia dues entrades, una des del passadís i l'altre des d'un lavabo que també donava al passadís. vaig entrar al lavabo i em vaig treure silenciosament l'anorac. vaig mirar per la porta i vaig veure el fill de la Maria i tres nens més a l'altre banda del llit a la banda oposada de l'habitació. en aquest moment em vaig sentir molt tentat d'entrar tal qual movent els braços i cridant, Peró se m'havia ocorregut un pla millor. em vaig posar a quatre grapes i em vaig colar fins a sota el llit, vaig avançar arrosegant-me fins a l'altre banda i per fi va arribar el gran moment, tenia els peus del nois a l'abast de la mà així que en vaig agafar dos mentre cridava i movia el llit.

la gamberrada va tenir l'efecte desitjat, els quatre nois van arrencar a córrer mentre cridaven terroritzats, un dels que tenia agafats gairebé es va entrebancar, jo vaig sortir ràpidament de sota el llit i el vaig perseguir fins la porta, els hagués seguit mes tros però un dels nens va tancar la porta donant un portasso tant fort que un tros del sostre va cedir caient-me a sobre.

Per fortuna només van ser uns quants taulons de fusta uns quants papers i una mascara. --Una mascara?-- vaig pensar.

Un cop recuperat de l'ensurt em vaig espolsar el jersei que havia quedat ple de pols, vaig mirar cap al terra i vaig veure la mascara que semblava que s’estigues rient de mi degut a l'enorme somriure burleta que tenia. --Que xula-- vaig pensar mentre la recollia del terra.

Vaig anar al lavabo i vaig encendre el llum del mòbil per veure que tal em quedava.

La broma m'hagués quedat molt millor amb aquesta mascara-- Vaig pensar mentre me la posava.

Vaig perdre el coneixement.

Imatge
Kharu, Kharu el maravellós.
Bloquejat