[Rol] Inici de l'Amistat

Bloquejat
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops

Com que a Tadaima i al món humà el temps passa diferent, aquest rol i el de Inici de la Rivalitat es pot considerar que passen a la vegada

Per fi última hora!

Cada dia em costava més resistir la temptació d’anar a Tadaima al mig de classe, però de moment aguantava. Les classes d’història de les Bananes eren avorrides quan no parlaven de la Primera o Segona Guerra Banànica.
Però aquests dies tenia més preocupacions al cap. M’havia adonat que a Tadaima molta gent era més hàbil que jo en el combat cos a cos i sovint acabava malferit per molt que practiqués amb la katana a Tadaima.

Com si el Déu de la classe de Religió Bananòstica hagués baixat del cel en aquell moment per inspirar-me, la meva mirada es va quedar fixada al tauler d’anuncis del passadís. Un anunci d’un dojo de Kendo a prop del meu pis va captar la meva atenció.
—Just el que necessitava! —vaig cridar al mig del passadís.
—Que necessites què? —va preguntar-me el Saito, un company de classe que en aquell moment passava pel meu costat.
—Eh? Res, res...

Unes hores després em vaig anar a apuntar. Un dels monitors em va fer una llista amb la roba i el material que necessitaria, però em va deixar material que tenien per fer unes proves a veure si m’agradava el tema del kendo.
—Però m’ha sorgit un imprevist i he de marxar —va dir-me el monitor—. Busca algun altre monitor, segur que t’ajuden!
I dit això em va deixar plantat al rebedor del dojo.

Sense saber massa què fer em vaig dirigir a l’interior. Hi havien forces persones de diferents edats, des de nens fins a algun noi més gran que jo. Tots feien exercicis pel seu compte i no semblava que hi hagués un entrenador/monitor/sensei enlloc.
—Ei, ets nou? —un noi un parell d’anys més gran que jo va venir a rebre’m.
—Eh... si... això sembla, volia fer una prova abans d’inscriure’m i m’han dit que busqués a algun monitor per ensenyar-me quatre coses bàsiques.
El noi va riure.
—Aquí la gent que ens ensenya va una mica a la seva bola —va dir-me el noi—. Si vols et puc ensenyar el més bàsic.
—Ostres, no voldria molestar, puc tornar en un altre moment...
—No, no, va vine!

Vam anar a un racó del dojo.
—Mira, la posició bàsica del Kendo és aquesta —va dir-me, posant una cama més avançada que l’altra i aguantant l’espasa davant seu amb les dues mans.
Vaig imitar la posició i vam començar a practicar les posicions més bàsiques. Aleshores em va fer fer uns exercicis d’escalfament i va començar a ensenyar-me el cop més senzill.

Tot anava bé i semblava que aprendria ràpid les normes del kendo quan, de sobte, la porta del dojo es va obrir i va entrar una noia amb cabells vermells, somriure sàdic i assenyalant al noi que m’estava ajudant cridava:
—Avui no perdo, Itachi!
Imatge
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

Vaig arribar al Dojo corrents i em vaig anar a canviar, per que sempre costava tant de posar-se la bogu, havia d'anar ràpid, estava segura que avui no perdria contra l'Itachi, vaig agafar el shinai i em vaig dirigir cap a la porta.

Quan vaig entrar a la sala d'entrenament vaig dir- Avui no perdo, Itachi!- i em vaig acostar ca a ell disposada a lluitar. Un moment... el noi que està amb ell no l'havia vist mai. Tenia el cabell verd i llarg, i semblava que estava allà aprenent com anava tot. Devia ser nou. Bah, després ja li demanaré.

L'Itachi va començar a mirar pel dojo- Nishida, ocupa't tu del nou, sisplau, ensenya-li una mica lo bàsic.-es va dirigir cap al nou- Ves amb ell, t'anirà ensenyant les posicions i les normes bàsiques de lluita que tenim- Veus com si que era nou, ja deia jo, pensava.

Finalment la "tant esperada" lluita va arribar, però no va tardar massa a arribar a la seva fi, per que "cosa rara" vaig perdre, i tots els enfrontaments posteriors van patir el mateix final, la meva derrota constant. A veure, no es que perdés només començar, no sempre, sinó que tot i que molts dels combats s'allargaven i en algun moment havia aconseguit tocar amb el meu shinai el cos del Itachi, no era un lloc vital, i ell sempre acabava fent el cop de gràcia primer.

Durant totes les baralles em vaig adonar que el noi nou ens va estar observant, tal com lluitàvem, però no li vaig donar massa importància.

Els nostres enfrontaments van acabar per que l'Itachi havia de marxar a no sé quines pràctiques de vespre de la seva universitat, sempre era igual, osigui que no m'estranyava massa, al principi li retreia que era per que tenia por de perdre contra mi, però marxava igual.

Aquest cop em va estranyar, ja s'havia canviat i anava a marxar, però abans es va acostar a mi i em va fer un petó a la galta. Es va acomiadar, deixant a tot el dojo sense paraules, i va marxar.

Al cap d'una estona se'm va acostar el noi nou.

- Perdona, que puc entrenar amb tu?- em va demanar. No em diguis que al veure'm lluitar ha pensa que soc molt bona lluitant i tinc molt bon estil de lluita i per això em ve a preguntar si pot entrenar amb mi? No li puc negar aquest honor al pobre noi.

- Es clar- vaig dir somrient, i posant-me en posició de lluita.

- No, encara he d'aprendre lo basic, et faria res ensenyar-m'ho, sisplau- va demanar el noi pel verd amb una mica de vergonya.

- Aaaah, clar que puc- vaig respondre- un moment, primer diguem com et dius, jo sóc la Meina.

- Jo sóc en Bank, encantat!- em va respondre.

- Doncs Bank, no et preocupis jo t'ensenyaré l'art del kendo- vaig dir tot emocionada- que mola més que l'esgrima que només sembla per pijoteres.
Imatge
Avatar de l’usuari
Bank
Calcifer
Calcifer
Banana :3
Entrades: 573
Membre des de: 15 ago. 2015, 22:18
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 131 cops
Gràcies rebudes: 101 cops

La Meina era bona professora de kendo, ja que al cap d’una hora ja sabia forces normes dels combats i les posicions bàsiques. Se la veia molt motivada per ensenyar, potser perquè acabava de perdre contra aquell noi i volia demostrar que era bona? En realitat, era força bona en kendo, però aquell noi simplement era invencible.
—Què et sembla si fem un combat de prova per posar en pràctica el que has après? —va preguntar la Meina.
—Hi tant! Endavant!

Ens vam posar l’armadura aquella de kendo i ens vam posar en posició. El primer combat va acabar ràpid, ja que jo encara pensava com posar-me quan la Meina va atacar-me a un dels punts vitals.
—Ja?? —vaig protestar.
—Has d’estar alerta! —deia la Meina fent uns saltets per mantenir-se activa.

Vam seguir fent combats, cada un una mica més llarg que l’anterior, però el resultat va ser el mateix, ja sigui perquè la Meina em feia un cop per on no me l’esperava o perquè jo infringia alguna norma.
Amb tot, aquell entrenament em va servir de molt. Observava com la Meina podia llegir tots els meus moviments de kendo com si fos un llibre obert i em va motivar a aprendre a fer-ho. Si aconseguia llegir els moviments dels meus rivals a Tadaima com la Meina llegia els meus en kendo o com l’Itachi llegia els de la Meina, seria invencible!!

—Pam! —va dir la Meina, retirant l’espasa del meu casc i escampant els meus pensaments de cop—. Setze a zero!
—Setze ja? —vaig dir esbufegant. O havia passat molta estona o la Meina em guanyava molt ràpid.
—No et preocupis, és el teu primer dia! Ho fas força bé, només has de practicar —va dir la Meina.
Aleshores una idea descabellada va passar pel meu cap.
—Escolta Meina, i si fem un combat sense tenir en compte les regles del kendo?
—Vols dir, un combat d’espases sense normes? —va preguntar la Meina.
—Si, bé, amb les espases de kendo i sense ferir a ningú —vaig dir rient.
—Hmmmm, d’acord, per què no!

Ens vam posar un a cada costat del tatami. La Meina va adoptar una posició de kendo, segurament pensava que el combat seria tan fàcil com els altres... s’emportarà una sorpresa. Sense les normes i l’estil del kendo, podria fer servir tot el que he après a Tadaima.
Vaig adoptar la meva posició de lluita preferida. Amb la mà esquerra al davant i la mà dreta aguantat l’espasa creuada a l’esquerra.
—Va, endavant! —va cridar la Meina.

Vaig córrer cap a ella i vaig etzibar un cop horitzontal amb molta força. Però ella el va parar amb el shinai i va contraatacar ràpidament, cosa que em va fer perdre l’equilibri i vaig esquivar-ho per poc.
La Meina seguia en posició defensiva i calmada, així que vaig tornar a atacar amb totes les meves forces, però ella ho aconseguia repel•lir i els seus contraatacs em costaven d’esquivar.

Després d’una bona estona intercanviant cops, jo estava esbufegant i vaig mirar a la Meina, que havia adoptat una posició d’atac.
Ara ho entenc! —vaig pensar— M’he cansat inútilment mentre la Meina ha sabut gestionar les seves energies!
El que s’havia emportat una sorpresa, doncs, era jo. Es notava molt que la Meina tenia força més experiència que jo.
Imatge
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

Tot hi ser un novell en el kendo, dominava molt bé l'art de la espasa, però feia cops molt bruscos on hi posava molta força, com es notava que encara no havia aprés maneres de fer més afectius els cops i de despistar el contrari per descobrir els seus punts dèbils i atacar-lo per allà.

Però si entrenava bé el noi seria bo, se li veien bones habilitats per brandar el shinai.

La part bona, per ell, dels seus constants atacs, era que com que en feia un darrere l'altre no em deixava temps a mi per atacar-lo i no em quedava més que esperar que ell es canses i deixes d'atacar amb tanta constància, per així poder-lo atacar jo.

Ja es començaven a sentir més fluixos els cops i amb molta menys intensitat, però era aquell el millor moment per atacar? O millor m'esperava una estona més que es sentis més cansat i llavors si que el podria atacar sense cap problema.

Però la cansada era jo, estava cansada de defensar i no atacar, així que no em vaig esperar ni un minut més, però quan anava a fer el cop decisiu, aquest va ser impedit per que una estocada venia cap a mi, sort que vaig ser lo suficientment ràpida per esquivar-la amb el cos, i vaig contraatacar acabant per fi l'enfrontament.

En aquell moment em vaig fixar que totes les persones que hi havien al Dojo estaven assentats als costats, i havien estat mirant la nostra lluita.

- Jo vull que m'ensenyeu a lluitar així- Va dir en Hiro en veu alta per que tota la gent que estava al Dojo el pogués sentir. En Hiro era un dels nanos més joves que hi havia, tenia 8 anys i portava poc temps que entrenava, i al veure la lluita que vaig tenir amb el Bank es devia emocionar molt.

I després de la declaració del Hiro molts dels altres nens van estar d'acord amb el que havia dit ell. - Per això heu d'entrenar molt- vaig dir jo per motivar-los a entrenar. I em vaig girar cap al nou pel verd que teníem al dojo, parant-li la ma - molt bon combat, Bank

- Igualment- va dir el noi mentres m'estrenyia la ma.

- Espero veure't molt per aquí- li vaig dir

- Si, la meva idea es anar venint, crec que m'anirà molt bé aprendre Kendo.- va dir emocionat- bueno, ara que quasi no m'aguanto es un bon moment per anar a prendre'm un granissat.

Crec que això, últim s'ho va dir per si mateix, però al sentir la paraula granissat crec que se'm van il•luminar els ulls per que va fer que el nom em mires estrany, i em va demanar si volia anar-hi amb ell, i jo sense dubtar-ho vaig acceptar, mai em perdria una invitació a granissat.

Imatge
Imatge
Bloquejat