Els misteris de la gran biblioteca de Shinsei
Ja feia una setmana de la meva arribada a Tadaima. En aquell període de temps a via aconseguit acostumar-me al ritme de vida completament oposat que hi havia entre les meves dues vides. La capitana Kamishiro em va mantenir un horari d'iniciació estricte i pautat. Així que, passava la major part del temps ho ve entrenant els meus nous poders magnètics, o dedicaba llargues hores d'estudi a la biblioteca de la divisió.
Tadaima tenia una llarga i completa historia, plena d'esdeveniments i successos històrics. El que més em va sobtar, va ser l'enorme pes tant social com polític que ostentaven les diferents divisions, tant a Shinsei, com a Drakkar. Era precisament les interaccions entre aquestes dues realitats enfrontades, que modelaven i creaven encara avui multitud d'històries. Sempre que l'Ayame m'ho permetia, anava a visitar Kurasu a la Pagoda per explicar com m'anaven les coses i aprendre més enllà dels llibres.
Em trobava en una de les cases de la família Kamishiro, com que la meva figura era encara un motiu de controvèrsia m'allotjava aquí. La veritat és que no em resultava incòmode, ja que m'havien reservat un espai prou reservat i gran per no sentir-me com un ocell engabiat. Sempre que ho demanés, l'Ayame em permetia emportar-me llibres de la biblioteca per acabar de consultar-los. Va ser just una setmana després de la meva arribada a la divisió, que vaig rebre el que seria el meu primer encàrrec
- Ro-Kun, la capitana et reclama a les seves estances! No la facis esperar o et tocarà rebre!
L'advertiment provenia de l'Asuka, que s'havia convertit en la meva guia durant els primers dies a la divisió. Durant els últims dies l'Ayame a via estat inusualment tranquil·la, i per tant rebre notícies seves em va treure una mica de tensió de sobre. Després d'agrair la disposició de l'Asuka a rebre el missatge, li vaig indicar que ja podia anar a cobrir els seus deures.
La casa principal dels Kamishiro era relativament propera a la que m'hostejava de moment, així que no vaig trigar gaire a arribar. Com sempre em vaig trobar els 4 guàrdies a l'entrada de la casa, perfectament equipats amb les seves Yari i amb aspecte de pocs amics. Vàrem recórrer novament moltes sales fins a l'ala carmesí de la caixa, els dominis de la capitana de la divisió d'intel·ligència.
Quan vaig entrar, l'Ayame m'esperava engalanada amb un kimono de seda porpra amb uns motius que representaven flames. Després d'indicar als guàrdies que es podien retirar em va mirar de dalt a baix amb ull expert. Finalment, va fer un sospir i va sostenir una de les seves galtes amb la seva pose característica que indicava que em cauria una crítica.
- Encara no em puc creure que un noi tan vulgar com tu sigui un escollit, els déus tenen un humor difícil de... concebre.
- M'has cridat per burlar-te Ojou-sama?- vaig contraatacar amb un somriure radiant a la cara.
- Naturalment, no. M'acaben d'enviar una sol·licitud de la gran biblioteca de Shinsei, necessiten algú amb experiència en arxius per tal de classificar tota la informació. Segons tinc entès, tu ets un especialista a l'altra banda en això no? Doncs no et costarà res i guanyaràs els diners per continuar vivint aquí.
- Només es tracta d'això?- Vaig preguntar estranyat.
- La gran biblioteca de Shinsei és un lloc ple de màgia i misteris, i un cau de... gent especial. No és un lloc que desitjaries estar molt de temps i no t'ho recomano, no desitjaria veure't com aquells vells verds.
- Realment m'has acabat agafant afecte eh?- vaig dir imprudentment.
- Si tornes a dir una ximpleria com aquesta cridaré i ets home mort, tu tries maco.- va finalitzar la capitana amb un somriure encara més ampli als llavis.
Realment tenia curiositat per conèixer aquella gran biblioteca que posseïa Shinsei. Estava segur que podria descobrir i entendre moltes coses si treia profit d'aquest encàrrec. Ara bé, hauria desitjat una mica més de companyia més enllà de quatre vells venerables i repapiejats.