[ROL] Els misteris de la gran biblioteca de Shinsei

Bloquejat
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Imatge

Els misteris de la gran biblioteca de Shinsei

Ja feia una setmana de la meva arribada a Tadaima. En aquell període de temps a via aconseguit acostumar-me al ritme de vida completament oposat que hi havia entre les meves dues vides. La capitana Kamishiro em va mantenir un horari d'iniciació estricte i pautat. Així que, passava la major part del temps ho ve entrenant els meus nous poders magnètics, o dedicaba llargues hores d'estudi a la biblioteca de la divisió.

Tadaima tenia una llarga i completa historia, plena d'esdeveniments i successos històrics. El que més em va sobtar, va ser l'enorme pes tant social com polític que ostentaven les diferents divisions, tant a Shinsei, com a Drakkar. Era precisament les interaccions entre aquestes dues realitats enfrontades, que modelaven i creaven encara avui multitud d'històries. Sempre que l'Ayame m'ho permetia, anava a visitar Kurasu a la Pagoda per explicar com m'anaven les coses i aprendre més enllà dels llibres.

Em trobava en una de les cases de la família Kamishiro, com que la meva figura era encara un motiu de controvèrsia m'allotjava aquí. La veritat és que no em resultava incòmode, ja que m'havien reservat un espai prou reservat i gran per no sentir-me com un ocell engabiat. Sempre que ho demanés, l'Ayame em permetia emportar-me llibres de la biblioteca per acabar de consultar-los. Va ser just una setmana després de la meva arribada a la divisió, que vaig rebre el que seria el meu primer encàrrec

- Ro-Kun, la capitana et reclama a les seves estances! No la facis esperar o et tocarà rebre!
L'advertiment provenia de l'Asuka, que s'havia convertit en la meva guia durant els primers dies a la divisió. Durant els últims dies l'Ayame a via estat inusualment tranquil·la, i per tant rebre notícies seves em va treure una mica de tensió de sobre. Després d'agrair la disposició de l'Asuka a rebre el missatge, li vaig indicar que ja podia anar a cobrir els seus deures.

La casa principal dels Kamishiro era relativament propera a la que m'hostejava de moment, així que no vaig trigar gaire a arribar. Com sempre em vaig trobar els 4 guàrdies a l'entrada de la casa, perfectament equipats amb les seves Yari i amb aspecte de pocs amics. Vàrem recórrer novament moltes sales fins a l'ala carmesí de la caixa, els dominis de la capitana de la divisió d'intel·ligència.

Quan vaig entrar, l'Ayame m'esperava engalanada amb un kimono de seda porpra amb uns motius que representaven flames. Després d'indicar als guàrdies que es podien retirar em va mirar de dalt a baix amb ull expert. Finalment, va fer un sospir i va sostenir una de les seves galtes amb la seva pose característica que indicava que em cauria una crítica.

- Encara no em puc creure que un noi tan vulgar com tu sigui un escollit, els déus tenen un humor difícil de... concebre.
- M'has cridat per burlar-te Ojou-sama?- vaig contraatacar amb un somriure radiant a la cara.
- Naturalment, no. M'acaben d'enviar una sol·licitud de la gran biblioteca de Shinsei, necessiten algú amb experiència en arxius per tal de classificar tota la informació. Segons tinc entès, tu ets un especialista a l'altra banda en això no? Doncs no et costarà res i guanyaràs els diners per continuar vivint aquí.
- Només es tracta d'això?- Vaig preguntar estranyat.
- La gran biblioteca de Shinsei és un lloc ple de màgia i misteris, i un cau de... gent especial. No és un lloc que desitjaries estar molt de temps i no t'ho recomano, no desitjaria veure't com aquells vells verds.
- Realment m'has acabat agafant afecte eh?- vaig dir imprudentment.
- Si tornes a dir una ximpleria com aquesta cridaré i ets home mort, tu tries maco.- va finalitzar la capitana amb un somriure encara més ampli als llavis.
Realment tenia curiositat per conèixer aquella gran biblioteca que posseïa Shinsei. Estava segur que podria descobrir i entendre moltes coses si treia profit d'aquest encàrrec. Ara bé, hauria desitjat una mica més de companyia més enllà de quatre vells venerables i repapiejats.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Abans de marxar l'Ayame em va donar un paper assegurant que l'encàrrec havia estat trames i assignat. A més em va indicar que a l'entrada de la seu hi trobaria el company que m'havia estat assignat, encuriosit li vaig preguntar si podia donar-me més detalls, rebent el seu silenci. Entenent la situació vaig abandonar l'habitació després d'agenollar-me protocol·làriament escortat novament pels quatre guàrdies.

Quan vaig sortir al carrer m'esperava un noi que devia com jo sobrepassar la vintena. El seu cabell era curt i estava perfectament tallat en un estil militar. Però el que més destacava d'ell eren els seus ulls celestes, que eren nítids com el cristall

- Tu deus ser el nou membre, no?- Va contestar sense gaires ganes.
- Efectivament, jo sóc...
- Ets el noi consentit de la capitana Kimishiro, si ja ho sé, no necessito que em diguis res més.
Tot i que resultava insultant, no podia negar que el noi tenia un encert inapel·lable en les seves escomeses. Ell em va continuar mirant de dalt a baix abans de sospirar i indicar-me que el seguis. Vàrem recórrer diferents avingudes repletes de gent que acudia a fer encàrrecs, Shinsen era una ciutat extremadament bulliciosa i activa a aquelles hores. Després d'enllaçar l'Avinguda principal de la ciutat vàrem arribar a un gran edifici de fusta, la gran biblioteca de Shinsei.

La biblioteca s'alçava entremig dels edificis de la ciutat, com una agulla que semblava intentar arribar a tocar el cel. Quan vàrem arribar als seus peus, vaig poder entendre millor que mai l'escala enorme de l'estructura, més pròpia dels déus que dels humans. El meu acompanyant va fer el gest d'obrir la gran porta de bronze que feia d'entrada principal, però sorprenentment es va obrir per si sola.

- Aquests vells i els seus trucs de màgia... si tinguessin les mateixes ganes de treballar que de gastar bromes no hauríem d'estar aquí cada dos per tres.- va remugar.
L'interior de l'edifici, era un enorme complex de sales plenes de llibres de diferents temàtiques generals. A una banda i altra hi havia esperits d'homes i dones vells, que caminaven amb sepulcral silenci entre les diferents prestatgeries.
- Aquests són els antics bibliotecaris, quan entren a la biblioteca fan un pacte amb ella, ella els hi ofereix el coneixement absolut i ells els hi entreguen la resta de la seva existència.
- Realment val tant la pena? Per mi és una vida un xic trista- vaig comentar.
Arrugant les espatlles, el meu company va indicar que per ell tampoc tenia massa sentit.
- El coneixement és poder per ells, ja deus saber que en aquest món els poders màgics no són ni molt menys un joc de nens. I si algú hi ha Shinsei excel·leix en els poders màgics i en el seu coneixement, aquests, sens dubte, són els bibliotecaris.
- Efectivament, Kazu-chan, al final has après a valorar la nostra enorme magnificència.- va dir una veu que semblava estar a punt de trencar-se
Una dona molt vella va aparèixer de darrere acompanyada de dos homes de mitjana edat. Vestia un llarg kimono negre i els seus cabells blancs com la neu estaven recollits amb un monyo rematat amb una pinta de color negre. Em va sobtar el grau d'afecte que hi havia entre ells dos, però almenys ja sabia com anomenar el meu misteriós company.
- Res d'això Kaede-San, hem vingut atenent la seva nova petició d'ajuda.- Va dir en Kazu.
- Ah, és veritat vaig ordenar ja fa una setmana a aquella noieta malhumorada dels Kamishiro que em dónes un cop de mà, en retorn a uns llibres que va sol·licitar llegir.- va dir la vella visiblement molesta. – Oh, Kazu-chan qui és aquest noiet desnerit del teu costat? Un nou company?-
- Ah, sí, aquest es en Rob. Acaba de ser acceptat a la divisió d'intel·ligència i com que s'ha guanyat el favor de la capitana, per vés a saber quina raó, me l'han assignat.- va dir en Kazu sense mirar-me als ulls. :bah:
- Tant de gust, Kaeda-san, és increïble la quantitat de llibres que hi ha en aquesta biblioteca, deu ser molt dur de gestionar.
- Vaja quin noi més atent, així que has seduït a aquella noieta de casa bona, tu sí que saps on anar a buscar el benefici eh!- va dir la Kaede amb ulls brillants com diamants. :pervertmoon:
- Deixant de banda el tema, que necessites exactament?
- Veuràs, vull que m'ajudeu a localitzar un parell de llibres d'aquesta biblioteca que han estat extraviats d'aquesta biblioteca.
- Extraviats!? :scared: :scared:
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Tant jo com en Kazu no enteníem el que podia a ver succeït, com era possible que uns llibres desapareguessin d'aquella immensa biblioteca? La cara de la Kaede era molt seria, i no semblava estar fent cap mena de broma, així doncs... era certa la desaparició?

- Sospitem de les ales negres, tot i que encara no en tenim cap prova.- va dir la Kaede
- Les ales negres?- vaig preguntar innocentment
- Són un grup de Tengu que es dediquen a robar objectes màgics de gran valor o antics pergamins per augmentar els seus poders màgics. Normalment es dediquen als petits furts, però aquesta vegada l'han fet molt grossa robant uns pergamins de la biblioteca.
La Kaede va assentir en silenci, mentre reflexionava profundament. El seu rostre es va cobrir d'arrugues mentre xiuxiuejava unes paraules inintel·ligibles. Uns segons després la venerable vella obri els ulls i es dirigí als seus acompanyants.
-Fujin, Raijin, acompanyeu a aquests nois a la secció prohibida, ens haurem d'involucrar amb els esperits dels antics bibliotecaris si volem treure l'entrellat d'aquest assumpte.
- La secció prohibida?- vaig tornar a preguntar.
- És la secció més perillosa de la biblioteca i només hi podem accedir gent qualificada. Allà és guarda la informació més perillosa i els llibres d'encantaments més poderosos, no és un lloc agradable.
- Però aquestes ales negres deuen a ver entrat allà per robar aquells llibres, tan difícil no deu ser no?- vaig respondre.
- Precisament aquest fet ens complicarà més entrar, els esperits deuen estar fets una autèntica fúria i el seu honor deu a ver estat tacat. No oblidis mai que l'orgull d'un bibliotecari és tant o més venjatiu que el d'un guerrer.-va tancar la Kaede.
Fent ús d'uns ascensors accionats per politges vàrem arribar en uns minuts a una gruixuda porta de fusta. Custodiada per dos amenaçadors dracs de pedra que miraven fixament als visitants que gosaven apropar-se en excés a la porta. Abans que entréssim les dues figures cobraren vida i es dirigiren cap a la vella.

- Que porta a la vella bibliotecària en cap a la secció prohibida?- varen preguntar els dos dracs a l'uníson.
- Vinc a parlar amb Yoritomo, és sobre la desaparició dels pergamins, és important que em deixeu passar, Shin i Hime podeu anunciar la meva arribada?- Va respondre cortesament la vella.
- Serà un plaer, Kaede-Dono.
Dit això els dos dracs tocaren amb els seus musells la porta, que amb un soroll metàl·lic s'obri lentament. Els dracs feren una reverència i tornaren als seus pedestals silenciosament, mentre ens observaven entrar encuriosits. Per un segon vaig notar els seus quatre ulls pendents de mi, o això em va semblar perquè la porta es tanca abans que ho pogués comprovar.

El corredor estava en la més completa foscor, la Kaede va invocar un petit foc follet per il·luminar el nostre camí. Un corrent d'aire gèlid em feia gelar els ossos mentre avançàvem, una atmosfera lúgubre i fosca o embolcallava tot, aquell lloc no era un lloc reservat pels vius. Finalment vàrem arribar a una gran sala oval, al centre d'ell hi havia una multitud d'esperits atrafegats que es dirigien a multitud de galeries. Just al centre del saló, donant ordres a tothom i hi havia l'esperit d'un gran drac.


Per representar en Kazuma (Kazu-chan de moment) m'he inspirat en el personatge d'en Kazuma Yagami de la serie Kaze no Stigma, tot i que els seus poders màgics que revelaré en próxims capítols tenen poc a veure amb el personatge. Serà divertit us ho asseguro!
Imatge
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Després de donar les últimes ordres a uns esperits d'uns monjos completament rapats, es va girar cap a nosaltres. Els seus ulls brillaven com safirs, mentre desprenien un centelleig intel·ligent. Quan vaig estar al seu costat vaig poder comprovar la seva enorme proporció, de diversos metros d'alçada, i una part de mi es va sentir cohibit.

- Yoritiomo-dono ¿Que has descobert de nou respecte al robatori?- va preguntar la Kaede fent una sentida reverencia al drac.
- Ah, Kaede, de moment només em moc per suposicions... però sospito que les obres no han sortit encara de Shinsei. Molt em temo que les ales negres pretenen fer de les seves per la ciutat
- Atacar la ciutat? Pero si en teoria estem en una época de pau no? No veig el sentit de tot plegat- vaig preguntar interessat.
- La gent mai neccesita una excusa concreta per fer de les seves, els ales negres no són una excepció, el vandalisme es la seva manera de queixar-se de l'estricte organització de la seva espècie i del món en general.- va respondre calmadament en Kazuma
- Saps on poden tenir els manuscrits Yoritomo?- va preguntar la Kaede seriosa.
- Són Tengu menors, apostaria per un lloc elevat i prou discret per poder observar la situació i fer els seus moviments. Han d'aprofitar les seves ales i com sabeu, no és molt comú trobar-los a Shinsei.
- Com que un lloc elevat eh...- va dir en Kazuma reflexiu.
- Buscarem pels voltants de la biblioteca edificis que compleixin aquests requisits.- va sentenciar la Kaede
En Kazuma em va fer un gest i em va indicar que el seguis. El seu rostre mostrava un posat seriós mentre avançava a través de les galeries. Quan es va aturar vàrem arribar al lloc on suposament s'havia fet el robatori, desenes de manuscrits estaven remoguts i els esperits caminaven atrafegats ordenant tot. Vaig mirar en Kazuma que estava mirant silenciosament l'escena, no semblava gens convençut.

- Alguna cosa em diu que en aquesta biblioteca les coses no van a l'hora.- va sentenciar
- Vols dir que hi ha gat amagat? - vaig preguntar
- Sense cap mena de dubte, però no tinc prou proves, cal interrogar les ales negres.
- I creus que estaran disposades a col·laborar amablement? :aaah: :aaah:
- Sort que només creus i no ho penses, novell
- Prefereixo els mètodes de persuasió... el meu poder no és ofensiu per si no ho saps.
- Doncs haurà de ser-ho, molt em temo que hi ha poders no gaire amistosos a l'aguait per prendre Shinsei.
- I deixa'm endevinar, nosaltres, les divisions, haurem de rebre'ls cordialment?
- És clar, serà una rebuda que no oblidaran mai. :ok:
En Kazu va girar enrere i va tornar a la sala central de la secció prohibida. Quan vàrem arribar la Kaede ens va mirar i va entendre que les coses no anaven a l'hora. En silenci ens va indicar que ens acostéssim.
- Crec que ja hem trobat el lloc on s'amaguen les ales negres.
- On?
- A l'antic port de Shinsei
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

L'antic port de Shinsei era un laberint de cases i magatzems de fusta. En aquells dies poca gent hi restava, ja que era un autèntic niu de gèrmens i salubritat. Els pocs que hi restaven o feien perquè no tenien els recursos per traslladar-se. Malgrat tot, el barri conservava aquell aspecte mariner tan característic acompanyat de la brisa del mar. En certa manera li evocava records de quan visitava els pobles costaners de la Costa Brava.

- Ja ens acostem al lloc indicat, deixa de distreure't i prepara't per actuar- va dir en Kazuma mentre furgava una de les seves múltiples saquetes.
- Es pot saber que portes en aquestes bosses? Fa minuts que m'ho estic preguntat...- vaig preguntar totalment encuriosit.
- Hi porto les meves armes, arribat el moment ho entendràs- va respondre secament.
Detestava el fet de no conèixer suficient sobre els meus companys, en certa manera era profitós saber-ho per una estratègia eficient i efectiva. En Kazuma semblava ja tenir-ne alguna de pensada, però el fet de no compartir amb mi fins als moments finals el seu pla, era incòmode.

Quan vàrem arribar al costat del mar, vaig lligar tots els caps solts que tenia. A l'altra banda de la cala del port s'alçava un far de pedra que restava aparentment abandonat. Vaig somriure per dins, aquests de l'ala negre no són uns pelacanyes i sabien molt bé com actuar. En Kazuma em va indicar que entréssim en un dels magatzems

- Tot seguit t'explicaré quina és l'estratègia a seguir. En primer lloc, tu seràs el meu suport, i actuarem plegats per alertar a les ales negres. Atacarem des de la distància utilitzant els nostres recursos màgics, alguna pregunta?
- Com ho farem per atacar des d'aquesta distància?
- Utilitzarem els teus poders magnètics per salvar la distància que ens separa del far. I per fer-ho possible utilitzaré aquestes boletes de ferro.
- Aquestes boles? No faràs res amb aquest diàmetre tan petit!
- Qui t'ha dit que siguin d'aquest diàmetre- va dir en Kazu somrient.
Tot seguit,em va dir que indicar que em separes uns quants metres d'ell i va llançar unes 15 boletes davant seu. Sorprenentment, aquestes al sortir uns metres més enllà es convertiren en bales de canó colat.

- Ho sigui que la teva màgia es basa en augmentar o reduir la mida dels objectes!
- Efectivament, comences a entendre el que vull que facis.
- Kazuma, permet-me puntualitzar que ets el soci més recargolat que he conegut d'ençà que estic a Shinsei- vaig respondre efusivament
- Més que la capitana?- va somriure ell.
- Tampoc ens passem eh- vaig sentenciar
- En fi, ja he demanat reforços a la capitana, d'aquí a unes hores començarem el pla, ara toca observar.
I així vàrem esperar unes hores fins que a mitja tarda es presentaren els nostres reforços, comandats per la mateixa capitana. Semblava estar molt seriosa i visiblement molesta, com de costum, però aquest cop semblava diferent. Va dirigir-se directament a en Kazuma i després de mantenir una breu conversa, va cloure amb força els punys. En Kazuma es mostrava silenciós i mirava directament a la capitana adolescent, que estava succeint?

- Rokun, estàs d'acord amb el pla plantejat?- va preguntar l'Ayame secament.
- És un pla arriscat, però si funciona, podrem enllestir aquest assumpte amb prou celeritat- vaig fer notar, en certa manera aquest assumpte ens portava a tots de corcoll.
- Ren, Asuka vosaltres portareu el pes de l'atac al far, utilitzeu la màgia amb mesura, no sabem quan membres hi ha exactament.
- A part de recuperar els pergamins, alguna altra consideració més?- va preguntar en Ren.
- Que captureu el líder de les ales negres, a qualsevol preu...- va anunciar la capitana.
- Com desitgi Ojou-sama- vàrem indicar els presents.
L'Ayame va fer un sospir i ens va indicar que tothom anés a cobrir les seves posicions. El seu rostre felí mostrava uns ulls com brases ardents. Per un instant vaig recordar el nostre petit duel al temple subterrani i una gota de suar va baixar del meu front. Aquella noia podia ser capaç d'acabar aquest assumpte amb un simple gest de les seves delicades mans. Aquell era el poder que tenia, i n'era plenament conscient.

Quan tots vàrem estar llestos, l'Ayame va llançar un petit ocell de foc al cel, era els seus senyals a què comencéssim l'assalt. Quan l'ocell va esclatar en milers de petits focs, les primeres bales de ferro ja sortien directes cap a l'estructura del vell far.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Quan les primeres boles de canó anaven a impactar varen desaparèixer misteriosament. L'Ayame, no va semblar gens sorpresa per aquest fet. Fins i tot semblava tenir-ho previst, perquè va somriure felinament. Després que la segona i tercera onada de projectils resultes inútil, va ordenar el cessament del foc.

- Sembla que han creat una barrera que ha esquinçat l'espai temps, aquestes ales negres han millorat molt respecte als rumors.- va dir l'Ayame a través dels corbs comunicadors.
- Això ens obliga a plantejar un combat cos a cos, amb el desavantatge que ens suposa – va sentenciar en Ren.
- Ren, Asuka, obriu el camí, Kazuma i Roku, doneu suport sense establir contacte fins que jo us ordeni. Les vostres habilitats són més útils a distància- va finalitzar l'Ayame.
- Rebut!- es va sentir a l'uníson
Quan vàrem estar a uns 200 metres de la base del far una pluja de foc ens va donar la benvinguda, tenyint el cel d'un color vermell ataronjat. Aquí i allà les boles de foc impactaren sorollosament amb el terra, convertint l'ambient en un infern insuportable. Però això no semblava importar a l'Ayame que amb un gest, va concentrar tot el foc al seu palmell, per després redirigir-lo cap als nostres atacants. Al ser foc invocat pels mateixos atacants aquesta va travessar la barrera i va esclatar sobre el far sorollosament.

-Formidable- se'm va escapar, incrèdul pel domini que exercia sobre l'element.
- I això només és el principi, quan s'enfada encara és pitjor- va dir en Kazuma somrient.
Però això ja ho sabia del cert, un cop més era testimoni de l'abismal diferencia entre els nostres poders. En Ren i l'Ayame mentrestant varen aprofitar per entrar dins l'estructura ràpidament. Mentre en Kazuma i jo lidiàvem amb els primers ales negres que sortien proferint malediccions a la nostra capitana.

- Kazuma! Necessito que em facis més gros aquesta ampolla que porto!- vaig dir llençant-li el recipient.
- Es pot saber que coi és això?- Em va cridar- estem en una batalla real! –
- Kazuma! Fes-li cas, sap el que es fa!- va sentenciar l'Ayame.
Quan en Kazuma va llençar el contingut del recipient no va poder reprimir un crit d'alegria, era sorra de ferro. Després d'entendre el meu pla no va dubtar en augmentar la quantitat d'aquesta fins que cobrien un gran diàmetre.
- Tot llest novell!- va cridar
Fins al moment, mai havia estat capaç de controlar un gran volum de sorra de ferro. Però si hi havia un moment en què tocava fer-ho, era aquesta. Vaig respirar i alçar els braços mirant de concentrar-me mentre l'Ayame i en Kazu em cobrien a dures penes. Fins que vaig notar que era el moment. Llavors, com un gran núvol negre de sorra negra es va alçar i va cobrir els Tengu, no se'n va escapar cap de l'onada de sorra ferruginosa. Quan vaig obrir els ulls, vaig veure que la gran majoria es trobaven inconscients perquè havien xocat contra el far. Em vaig llançar al terra esgotat per l'esforç mental que havia suposat aquell atac, però per dins em sentia pletòric. En Kazu va fer un lleu sospir i també es va asseure. L'Ayame mentrestant, no podia evitar somriure satisfeta

- Sembla que novament té tornat a subestimar Rokun: va dir riallera.
- No et pensis, si això no hagués resultat potser encara les haurieu passat pitjor- vaig dir amb un fil de veu.
- Descansa, ara ens toca als altres, Kazuma, assegura't que cap ala negre surti del far, és hora d'acabar aquest embolic-
I tot seguit va entrar també al far.
- Sembla que m'he convertit en la teva mainadera oficial- va dir en Kazuma
- Ni en els teus somnis més humits – vaig tallar
- En tot cas, descansa, aquest espectacle de màgia t'ha deixat ben baldat.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

NOTA IMPORTANT*: Per aquest capítol del rol, he fet referencia als Rols de la Hanako, concretament de la muntanya dels Heretges. D'ara endavant, procuraré fer referencies als vostres rols, respectant els temps i intentant que tot tingui un sentit. Gràcies a tots per permetre'm tenir una bona base per poder treballar els meus rols! :visca:

Quan en Ren, l'Asuka i l'Ayame varen sortir del vell far, feien una cara extremadament seriosa. Alguna cosa no semblava anar a l'hora, ja que no portaven cap pergamí, ni còdex, ni res. Quan varen arribar al nostre costat només va caldre mirar l'expressió de la capitana de la divisió per entendre que aquesta missió havia resultat ser un complert fracàs.

- Informeu la biblioteca del que ha succeït aquesta tarda i, de pas, vull que apresseu aquests tengu amb màgia restrictiva – va dir l'Ayame secament.
No feia falta dir, que els restants ala negres no varen resistir-se gaire a ser capturats. Per alguna raó semblava com si els importés poc. Una sensació d'humiliació s'estenia dins meu lentament, algú ha estat jugant amb nosaltres? En Kazuma no amagava tampoc la seva frustració, però per alguna raó semblava no estar tant abatut. Vaig sospitar que encara li rondava aquella sospita que m'havia confessat a la biblioteca. Realment tot anava realment bé a la biblioteca?

No vaig poder parlar gaire amb l'Ayame i en Kazuma els següents dies. Els dos havien assumit el control dels interrogatoris dels tengu capturats. Com que jo tampoc podia estar-me quiet vaig decidir investigar pel meu compte a veure si trobava quelcom valuós. Sempre que els hi permetia la feina, l'Asuka i en Ren m'acompanyaven, conscients que si alguna cosa succeís, jo no em podria defensar eficientment.

Fins que, cinc dies després de la missió l'Ayame em va venir a veure. Em va sorprendre gratament la seva visita, ja que esperava que si desitjava veure'm, em fes cridar. Vaig suposar que hi havia una raó major per aquesta visita així que vaig procurar mostrar-me seriós i atent amb ella. No qualsevol dia pots tenir una dama de tanta categoria a la teva casa (per més que fos ella la propietària).

- Segurament deus estar sorprès que no t'hagi fet cridar i hagi vingut directament a veure't – va començar la capitana – Seré sincera amb aquest tema, hauràs d'acostumar-te a aquest fet, ja que per alguna raó, tinc la sensació que un gran mal s'ha infiltrat a Shinsei-
- La situació sembla més greu del que m'havies explicat al principi, Ojou-san- vaig contestar serenament.
- Ho és, desgraciadament, no em puc refiar de molta gent en aquests moments- va continuar- coneixes la història del sacerdot Kiyomitsu, Roku?- va preguntar.
- Si, he llegit que era un antic sacerdot que va ser posseït per un dimoni i va organitzar un gran desordre a Shinsei ara fa uns anys- vaig respondre.
- Efectivament, en Kiyomitsu va organitzar un corrent herètic que va causar molts maldecaps a la divisió de religió. Sort que aquesta tenia personal competent i una escollida d'un talent excepcional - va dir mentre sospirava – en canvi nosaltres... :focus:
- Ja, hem sap greu no ser allò que t'han anheles Ojou-San – vaig dir abaixant el cap resignat. :shock:
- No et confonguis, has fet notables progressos tenint en compte el poc temps que has estat amb nosaltres, però l'escollida que dic, era una cosa totalment fora de sèrie, tenia el talent innat per la feina.
- I que se n'ha fet d'ella? Ara m'has fet picar la curiositat- vaig insistir
- Oblida't d'ella, jugueu en una lliga completament diferent, però potser si fas accions tant heroiques com ella potser tens una oportunitat de conèixer-la – va tallar.
- Accions com resoldre aquest embolic?- vaig deixar caure. :badall:
- Veig que ens entenem quan fa falta – va somriure àmpliament.
L'Ayame em va comentar que feia dies que en Kazuma tenia sospites de la Kaede, la bibliotecària en cap de la biblioteca de Shinsei. El seu comportament resultava profundament sospitós i calia verificar que és el que succeïa. Com que en Kazuma era un membre amb uns poders coneguts per la gent de la biblioteca ell no resultava idoni per la missió que planejava l'Ayame.

- Vull que t'infiltris tu i descobreixis que hi ha darrere d'aquest misteri de la gran biblioteca, els pergamins ara mateix és un tema secundari. Si la Kaede resulta no ser qui diu que és, tindrem un greu problema.
- Suposo que m'hauré de preparar per emocions fortes, no?-vaig preguntar tot i que sabia perfectament la resposta.
- Només torna d'una sola peça milhomes, he conegut massa nois com tu que per voler fer massa coses han acabat malament... I tu, no ets com ells, ha quedat clar? – va dir amb un fil de veu.
- Si m'ho deixes d'aquesta manera, com em puc negar? Veure el que puc fer, ja t'he dit que no conec els límits dels meus propis poders- vaig dir aixecant-me.
- Confio doncs, que aquesta missió et resulti útil per obtenir aquestes respostes.
L'Ayame va marxar tan silenciosament com havia entrat. L'única prova de la seva presencia, era una aroma a camèlies

Vaig esperar fins al crepuscle per començar a preparar-me per la missió. Una sensació de nerviosisme i tensió afloraven al meu cor mentre preparava tot el necessari. Vaig banyar les meves kunais i shurikens amb aigua salada prèviament purificada. En el millor dels casos aquestes em podrien permetre resistir prou temps per a poder avisar a la divisió. Finalment, ja en negra nit vaig decidir que era el moment de marxar.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Aquella nit, l'Ayame observava el cel absent de la lluïssor de les estrelles, mentre pensava en la missió que havia encarregat al seu nou subordinat. Sabia perfectament de la dificultat de la tasca. Però també sabia perfectament que com més aviat descobrís els perills a què s'enfrontava, el farien més útil per les següents missions.

Durant tota la seva vida ella havia hagut de lluitar contra dimonis i altres forces obscures, no coneixia cap altra vida fora d'aquesta. Moltes vegades havia somiat en ser una noia normal i corrent i no una guerrera consagrada al seu deure. Estava molt cansada d'aquesta lluita sense treva, ja sigui amb els drakkarians o amb els enviats de la foscor. Fins a l'arribada d'aquell noi maldestre, mal educa't i excessivament despreocupa't a Shinsei hi ha la seva divisió, res l'havia fet sentir que tot allò tenia un sentit. Ara només esperava que aquella flama d'esperança no s'apagués com la llum dels estels aquella nit.

- Si demà no estàs a primera hora, t'aniré a buscar al regne dels morts per esbatussar-te, pots estar ben segur- va pensar mentre es dirigia a la reunió d'emergència de la divisió.

Ja feia uns minuts que em trobava davant de l'entrada principal de la biblioteca. La foscor de la nit m'havia permès moure'm per la ciutat ràpidament sense aixecar gaires sospites. Malgrat tot, no podia evitar sentir un neguit dins meu, producte de la tensió acumulada. Per alguna raó l'ambient era increïblement silenciós en aquell sector de la ciutat, un silenci antinatural. Aquella missió em superava, sense cap mena de suport no les tenia totes.

Finalment, conscient que no podia tornar enrere i que s'havia de descobrir que succeïa a la biblioteca vaig decidir començar la infiltració. Per fer-ho possible vaig optar per les clavegueres de la ciutat, després d'estudiar a consciència, el sistema de clavegueram. Naturalment l'olor de peix podrit era nauseabund i vomitiu, però era l'única manera d'infiltrar-me de manera viable. Quan vaig arribar a l'enreixat només vaig a ver d'exercir una mica de força magnètica, per separar els ferros.

- Almenys el meu poder té certa versatilitat en aquestes coses- vaig pensar mentre m'endinsava al lúgubre forat.
Durant 5 minuts vaig a ver de tapar-me el nas per no respirar aquell aire putrefacte, mentre sostenia una torxa d'oli. Finalment, vaig arribar a la base de la torre. I ara cap a endalt s'ha dit.

La biblioteca estava deserta, els esperits dels bibliotecaris s'havien volatilitzat i ara el silenci regia l'edifici. Aquesta tranquil·litat em va posar més nerviós si feia falta, cada passa que feia em semblava més sorollosa que l'anterior. Per un segon vaig maleir-me per ser tan excessivament meticulós. Durant mitja hora vaig explorar en la més absoluta obscuritat la biblioteca, sense trobar cap esperit, ni en Fujin i en Raijin. La tensió cada cop era més inaguantable, fins que tot d'una vaig sentir, una tíbia melodia sonant de fons.

La melodia s'anava intensificant a mesura que m'acostava a ella, eren el retrunyir d'uns grans tambors acompanyats de veus trencades. La melodia era profundament tenebrosa i gelava la sang de qui l'escoltava. Els crits agònics es succeïen un darrere de l'altre, com si per parir-la fos necessari un gran patiment. Per sort, la melodia cobria totalment les meves passes i em va permetre acostar-me fins ben bé el límit d'on podia observar la dantesca escena que s'obria davant meu.

Rodejat de grans focs, la bibliotecària principal alçava les seves mans evocant terribles malediccions i grans dimonis. Al seu voltant, una munió d'esperits de bibliotecaris eren sotmesos a tota mena de sortilegis que els convertien en dimonis menors.

- Cal que això sigui reportat, abans que se'ns escapi de les mans- vaig pensar mentre abandonava ràpidament el meu amagatall.
Però per si encara no us n'heu adonat, tinc una tendència cap a la mala fortuna (cap gat negre ha patit cap mena de represàlia, puntualitzo). Que només de girar-me em vaig venir a ensopegar amb els dos assistents de la venerable Kaede, sí, estic parlant d'en Fujin i en Raijin. La seva càlida salutació va consistir en una doble escomesa de les seves armes.

Vaig esquivar de pura casualitat la primera escomesa d'en Raijin que executava a una velocitat vertiginosa, com si d'una dansa letal és tractes. En Fujin, no es quedava enrere tampoc fent anar com un llamp el seu guan dao. La seva meravellosa coordinació era d'una bellesa terrible pel meu humil punt de vista.

Com era d'esperar els ecos del combat varen arribar a la cerimònia, alertant a tots els esperits i la seva comandant. Si volia sortir viu d'aquesta era imperatiu prendre mesures dràstiques. Per sort, pels meus interessos els meus adversaris no coneixien la naturalesa dels meus poders, i aquesta era una carta que no podia deixar passar.

Així que quan imprudentment els dos assistents només vaig a ver de fer un pas endavant i llançar una onada de repulsió magnètica cap als dos desprevinguts adversaris. Les seves armadures els impulsaren cap enrere directes cap a la línia de prestatgeries. Dos menys vaig pensar, només per adonar-me que ja estava rodejat per una legió d'espectres de la foscor. Recordeu que tinc mala sort.

- Oh quina agradable sorpresa, si és el jovencell que acompanyava a en Kazu-chan: que et porta a la biblioteca a aquestes hores? Oh, que potser te'ns vols unir?
- Ho sento, a mi em van molt més les joves Kaede-san, podria fer el favor de retirar aquests espectres amb tan mala cara, és molt... molest- vaig contestar somrient.
- És una llàstima, quina joventut tan perduda, però no pateixis, la teva estimadíssima capitana també correrà la teva mateixa dissort – va dir rient histèricament
- Ahhhhh, per l'Ayame no pateixo, ella juga a una altra lliga, no li duraries ni 3 segons en les actuals circumstàncies- vaig dir secament
- Doncs mor sabent que mai més tornaràs a veure la llum del sol- va cridar mentre ordenava atacar als espectres.
- I aquesta és la teva elaborada estratègia? Hem decepcions Kaede-san- vaig dir mentre alçava totes les kunais i armes amb els meus poders magnètics, si aquell atac fallava, estava venut, literalment.
La pluja d'objectes purificats va sorprendre a tots els espectres que incapacitats a respondre a aquell atac inesperat, es varen anar esvaint... fins que només queda la Kaede i jo.

- Sembla que t'he subestima't jovencell- va dir rient
- Oh no es preocupi, em passa molt sovint!
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

La situació no podia ser més delicada, haver d'enfrontar-me a una vella que segurament tenia memoritzada com ferro roent multitud de sortilegis no era ni de bon tros un duel adequat. Vaig maleir un cop més la meva sort mentre observava la serena vella que havia conegut en una completa sàdica i llunàtica no era agradable.

Vaig repassar totes les estratègies que havia planejat en el cas que aquesta circumstancia es produís, per descobrir que estava en territori desconegut. Per primera vegada vaig experimentar la sensació de tenir la meva vida penjant d'un fil, i tenia por. La bibliotecària semblava adonar-se d'aquesta por que esquinçava la meva anima, mentre avançava cap a mi lentament.

- T'haig de felicitar, aquest espectacle d'abans m'ha fet perdre el petit exèrcit que havia convocat per l'ocasió, suposo que després d'això la nena de foc s'adonarà que alguna cosa no va a l'hora, però tu ja no podràs ajudar-la perquè aquí s'acaba tot.
Odiava reconèixer aquest fet però tenia raó, havia fet massa errors aquella nit i ara en pagava les conseqüències. No sentia ni ràbia ni tristesa, només vaig pensar en la meva família que no tindria oportunitat de tornar a veure. "Ja podies ser més sincer quan toca" vaig retreure'm per dins, burlant-me de la meva pròpia debilitat.

De cop la Kaede va fer un pas directe cap a mi a una velocitat endimoniada, l'impacte va ser tan fort que em va fer retrocedir uns quants metres. Com era d'esperar el seu aspecte és una façana, físicament està a un nivell infinitament superior. El primer que a via d'aconseguir era mantenir-la allunyada tant com pogués d'ella i, per fer-ho possible, havia demanat una eina prou útil.

Vaig treure de la meva motxilla una pesada cadena de ferro rematada amb espines. Espero que aquesta idea prestada em serveixi en aquest atzucac, si no he begut oli. La Kaeda no va mostrar sorpresa pels meus moviments, segurament devia estar provant-me, ja que encara no sabia del cert la naturalesa dels meus poders. I millor així, encara podria utilitzar el meu truc final. Quan vaig desplegar les cadenes vaig prendre el control d'elles amb la paraula que havia ideat.

- Hydra- vaig susurrar. I les cadenes varen elevar-se al meu voltant com si d'unes serps es tractessin, apuntant amb el seu fibló mortal cap a la bibliotecària.
- Quin espectacle més interessant jovencell, espero que no pretenguis derrotar-me amb un truc tan senzill. El teu sentit de l'humor seria massa ridícul- va cridar mentre llançava una nova escomesa més ferotge si era possible que l'anterior.
Però sortosament pels meus interessos les meves cadenes varen complir a la perfecció la seva tasca. Explorant les debilitats d'un atac frontal varen atacar consecutivament a la Kaede que no podia sinó cridar de ràbia i frustració per no banyar les seves urpes de la meva sang.
- Ara només em cal mantenir aquesta situació fins que arribin els reforços, només unes hores més – vaig riure per dins, pensant si realment esperava contenir aquella bèstia durant tant de temps.
Però llavors de nou, les coses es tornaren a complicar. La Kaede va començar a gemir de ràbia i frustració, els seus crits trencats ressonaren per tota la biblioteca tornant-me sord per uns instants. La vella comença a patir espasmes hi ha riure com una boja, mentre no deixava de plorar, en un espectacle dantesc. I de cop, el seu cos es va trencar com si d'una ceràmica de porcellana és tractes sorgint d'ella un horrible dimoni.

- Aquesta és la meva veritable forma, la que m'ha concedit el meu únic i vertader senyor i mestre Kageromaru.
La venerable vella s'havia convertit en una espècie d'ogre banyut d'uns 3 metres d'alçada. El seu aspecte terrible i imponent feia gelar la sang a qualsevol qui si trobés davant i aquest desgraciat, no era altre que jo mateix. Els seus ulls vermells com la sang bullien de ràbia i frustració pels esdeveniments recents i sabia que em tocaria lidiar amb les conseqüències.

Per sort la seva mida descomunal el feia un blanc perfecte per les meves cadenes. Unit a la seva pèrdua de velocitat em feia poder mantenir un ritme més o menys flexible de combat. Lamentablement la seva fúria feia ignorar cada un dels meus atacs, com si d'una berseker és tractes. Veient que no em servia de res atacar les seves cames i braços vaig optar per atacar els seus punts vitals... sense èxit.

Llavors, vaig recordar que una de les característiques dels Yokais era que podien posseir un objecte com a recipient del seu cor. En alguns casos eren esferes, espases, pintes... o llibres. Estava completament segur que en el cas de la Kaede era un llibre, el problema era senzill... quin d'ells era!!??.

No tenia gaire temps per pensar abans que el Yokai que tingués al davant superés la meva improvisada defensa, així que havia de pensar ràpid. Naturalment, aquell llibre havia d'estar a prop del subjecte, per així tenir-lo controlat i defensar-lo adequadament. I ho vaig recordar, el llibre que utilitzava en aquell ritual que portava sempre a sobre.

Vaig llençar-me cap endavant procurant esquivar com podia dels atacs de la Kaede rumb a la sala del ritual, era allà on podia estar aquell llibre sense cap mena de dubte. En veurem cap a on dirigia la vella entra en pànic i comença a córrer al meu darrere, per sort la meva especialitat era córrer i no em va costar mantenir un cert marge de protecció. Semblava a més que la Kaede no podia revertir la seva forma actual, el que em donava esperança d'aconseguir sortir d'aquesta bogeria.

Quan vaig entrar a la sala, l'olor d'encens i putrefacció era inaguantable. Contenint la respiració vaig anar directe a l'altar on es trobava el llibre en qüestió. La cara de la Kaede era d'una immensa por i ràbia, cridava maleint-me com si no hi hagués demà amb tot tipus de sortilegis. I vaig apunyalar el llibre, del qual comença a brollar una sang negra que va dissoldre el llibre com a la seva propietària. Entre crits i riures llunàtics. Abans que es fongués una vella afable va sorgir rodejada d'una llum, era la Kaede de sempre, la vella no va parlar, només va abaixar el cap en signe d'agraïment abans d'indicar-me una direcció, llavors es va dissoldre.
De cop em vaig sentir extremadament cansat, i vaig caure adormit sobre el mateix altar.
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 315
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 82 cops

Quan em vaig despertar el cos em resultava extremadament pesat i tenia un terrible mal de cap. Em trobava a la meva habitació, dins del meu futon. Semblava ser encara de nit cosa que em va alleujar de què aquella pèrdua de consciència fortuïta no havia estat tan greu. Els meus records eren borrosos en algunes parts, només tenia clar que havia estat complint una missió important que m'havia estat encomanada per l'Ayame. Llavors vaig caure que potser havia estat la mateixa Ayame que m'havia portat a casa. La meva consciència era un mar de dubtes i suposicions, fins que algú va obrir la porta corredora.

- Ja t'has despertat bella dorment? – va dir una veu masculina que em va resultar extremadament familiar.
- Kazuma... que coi m'ha passat? – vaig preguntar al meu nou company.
- Has estat dormint 3 dies després d'enfrontar-te a la Kaede, estaves amb molta febre i no deixaves de repetir un nom, Kageromaru. - va contestar.
Kageromaru? Aquell nom em sonava també molt familiar però no sabia per què. I com que havia estat dormint durant 3 dies? Tant de temps he estat dormint? No entenia res de res. En Kazuma va entendre que aquella revelació m'havia deixat consternat i va indicar-me que ho deixes estar.

- Tens una persona que et vol veure tant si com no – va dir.
- Qui?- vaig preguntar.
Quan va entrar tenia un aspecte extremadament fràgil, com si no hagués descansat en molts dies. El seu cabell estava desordenat i apagat, com si hagués perdut tota la seva brillantor carmesí.
- Millor us deixo sols - va dir en Kazuma, aixecant-se silenciosament mentre abaixava el cap en senyal de respecte.
L'Ayame em va somriure càlidament, era la primera vegada que la veia somriure d'aquella manera. Una sensació d'incomoditat em va recórrer tot el cos, per alguna raó sabia que havia passat una molt mala temporada per culpa.

- D'això... Sento haver-te preocupat tant... no era la meva intenció, ja saps...
- Ho sé – va dir secament.
- Que!?
- Que ja ho sé Baka, només és... només és que no volia tenir sobre la meva consciencia un altre subordinat més – va dir apartant la mirada
Quan la vaig veure en aquell instant, vaig entendre que tot i el seu caràcter dur i extremadament responsable, darrere de l'Ayame hi havia una noia dubitativa i fràgil. Un sentiment d'empatia cap a ella va brollar del fons del meu cor, el pes de la responsabilitat l'havia portat a prendre decisions dolorosament difícils. L'Ayame havia hagut de passar per multitud d'experiències semblants, amb la diferència que ella encara era una adolescent que segur tenia altres somnis. Realment no sabia com lidiar amb aquesta situació, així que vaig intentar optar per la forma més senzilla d'agraïment i consol.

- Gràcies per cuidar aquests dies de mi, Ayame -
- Realment, no es mereixen –
I llavors es produí un silenci profund, un silenci compartit i gaudit, on no és necessita realment dir res per entendre. Varen passar els segons, després els minuts i finalment em vaig avenir a preguntar.

- Els pergamins han estat recuperats?-
La pregunta no va agafar per sorpresa a l'Ayame, que va assentir silenciosament. Els pergamins varen ser descoberts a l'estudi de la Kanae, amagats darrere d'un altre piló de pergamins de màgia antiga i poderosa. Es veu que ara mateix la biblioteca és un autèntic caos i que per evitar més problemes la divisió d'investigació prendrà el control de la seva gestió.

- No ens podem arriscar a què torni a passar una situació semblant, tenir un enemic infiltrat a la mateixa Shinsei és un fet molt greu del que hem de prendre nota.
- Comprenc – vaig dir.
- Segurament ja deus haver descobert que aquest no és precisament el món idíl·lic que t'imaginaves no?- va preguntar l'Ayame.
- Res en aquest món és plenament perfecte, a més, com més brillant és una cosa més gran és l'ombra que projecta –
L'Ayame va riure pel meu comentari, però no va trigar a assentir. Em va portar una mica de Yakisoba que tenia guarda't i es va assegurar que estigues còmode. Havent menjat una cosa em va indicar que la seguis.

- Hem parlat del revers tenebrós d'aquest món, però jo sempre em quedo amb la part més maca d'aquest món- va dir sortint al jardí de la casa.
Llavors vaig veure una multitud de fanalets alçar-se a través del cel de Shinsei, il·luminant-lo com si fos les brases d'un gran foc. Vaig mirar l'Ayame que somreia satisfeta i ja molt més recuperada.
- Aquest és el festival del Kameido Tenjin Taisai, cada any per aquestes dates m'havia de quedar a casa mirant-lo des de la distància, ara almenys tinc algú que m'acompanya – va dir feliç
- És ben bé que la felicitat es troba en les petites coses- vaig pensar en alt.
- Has dit res Roku?
- No, no res Ojou- san
Imatge
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima
Bloquejat