[Rol de temporada, Primavera 2017] La interrupció del Hanami

Respon
Avatar de l’usuari
Taiga
Esperits del bosc
Esperits del bosc
Crazy rainbow star
Drakkar
Entrades: 95
Membre des de: 31 oct. 2016, 10:58
Gràcies donades: 52 cops
Gràcies rebudes: 34 cops
Sexe: Dona

15 juny 2017, 23:34

Feia un matí preciós. El sol brillava, no hi havia ni un núvol al cel, els ocells cantaven i les primeres flors de la primavera obrien els seus pètals. Tot semblava perfecte per poder gaudir del festival conegut com a Hanami. Així que vaig decidir agafar el llibre de plantes medicinals de la biblioteca i aprofitar el bon temps per anar d’excursió.

Em dirigia al turó. Al cim d’aquest hi havia tots els cirerers florits. Es respirava tranquil·litat. Pel turó hi havia moltes flors i herbes exòtiques, així que em disposava a recollir les medicinals. No se sap mai quan es poden necessitar.

Mentre passava les pàgines em dedicava a inspeccionar el terra. Prop de mi hi havia unes quantes margarites. A Tadaima eren igual de comunes que al món humà, però aquí, per alguna raó, anaven molt bé pels problemes dels ulls, ja fos picor d’ulls, ulls cansats o conjuntivitis.

Em vaig assentar al terra i em disposar a collir unes quantes margarites quan de sobte va aparèixer davant meu una aranya gegant. Però no era una aranya qualsevol. A més a més de la mida anormal, desprenia una aura negra, i de seguida el turó va quedar envoltat de foscor. I jo que estava tan a gust amb les meves plantes...

Em vaig quedar paralitzada. El primer que vaig pensar va ser que hauria d’entrenar la meva forma física, estava en molt baixa forma i no sabia com enfrontar-me a aquell monstre. El segon que vaig pensar va ser en córrer, però les cames no em responien.

La immensa aranya seguia palplantada davant meu, em mirava fixament, i si no actuava, acabaria a la seva panxa. Havia de fer alguna cosa si volia sortir viva d’aquella. Desprès d’aquesta reflexió em va passar per la ment que havia agafat la vara de la vella Kureha de la divisió i la portava guardada a la bota. Potser podria lluitar amb aquella aranya fent servir la màgia.

Lentament, vaig posar la mà a la meva bota dreta i vaig treure una part de la vara. Seguidament vaig treure les altres parts de la vara i la vaig muntar. Tot sense fer moviments bruscos. No volia espantar a l’aranya, que es sentís amenaça i se’m cruspis més ràpid.

Un cop muntada la vara em vaig quedar assentada al terra, cara a cara amb l’aranya. Seguia sense saber què fer, però ara almenys tenia una arma per si l’aranya intentava atacar-me.

Em vaig aixecar lentament del terra i em vaig quedar dreta davant l’aranya. Érem igual d’altes, però jo tenia 2 ulls i ella en tenia 8..

Vaig fer un cop al terra amb la vara, i les cadenes verdes van sortir al voltant de les potes de l’aranya però… les potes es van esfumar i les cadenes es van escórrer i van desaparèixer. Llavors vaig caure en que era un ésser de foscor, és a dir, no era una ésser material que es pogués tocar. Havia begut oli. Les fulles afilades tampoc li farien cap efecte. Havia arribat el moment no fugir, així que em vaig endinsar al bosc, deixant els cirerers enrere. Evidentment l’aranya em seguia de prop. Em vaig amagar darrera uns matolls, pressionant ben fort la vara amb les dues mans.

De la bola de cristall de la vara en va començar a sortir una llum encegadora. Durant uns instants no vaig saber què fer. Vaig deixar de pressionar la vara i la llum es va apagar. Vaig mirar enrere, per sobre el matoll i el que vaig veure em va deixar glaçada. L’aranya s’havia mig fos. Suposo que la llum de la vara contrarestava la foscor amb la que estava feta l’aranya. Al terra només quedaven el cap i alguna pota, que encara es movia intentant fugir de la meva llum. Aquesta visió no era molt agradable, però suposo que era normal en un món màgic com era Tadaima.

Ara ja sabia com acabar amb les restes d’aquella aranya. Així que em vaig plantar davant de les restes del cadàver, i amb decisió i força vaig agafar la vara amb les dues mans. La bola de cristall va tornar a despendre llum, diria que aquest cop amb més intensitat. Quan finalment vaig estar segura que havia acabat amb l’aranya vaig tornar als cirerers.

Diferents preguntes rondaven pel meu cap: de on havia sortit aquella aranya? Hi havia més éssers de foscor per Tadaima? O només aquella "espècie" d’aranyes? Com havia aconseguit sortir viva d’aquella baralla amb aquell mostre? Què n’havia fet de les margarites que havia recollit? Masses emocions per un matí, així que vaig decidir tornar a la divisió.
Imatge
Imatge

Respon