Tadaima.cat

Doncs resulta que avui és el dia mundial del Otaku (no oficial), no en tenia ni idea, ho acabo de veure ara per Instagram, que aprofitant el dia preguntaven quin va ser l'anime que ens va fer Otakus, i he pensat en copiar-me :p
Tot i que ja vaig un pèl tard, que està a punt d'acabar el dia...

Quin va ser l'Anime (manga o videojoc) que us va convertir en Otakus??




En el meu cas va ser One Piece. Suposo que com molts de per aquí vaig començar a mirar anime per el K3, recordo que el primer manga que em van comprar va ser Inuyasha, en un saló del manga, que m'hi van portar els meus pares perquè erem molt petits.

Però quan vaig començar a ser un Otaku de manual, va ser per One Piece, ja que jo necessitava saber com continuava la història, és quan vaig començar a mirar-lo per l'ordinador amb subtítols, i ja després el manga. També vaig descobrir els foros on podia veure els comentaris de la gent setmana a setmana, i sobretot que hi havia molts més animes/mangas que podia veure per internet

Hm... jo diria que va ser Bleach.

Sí, havia mirat anime a TVC, clar, llavors record que vaig seguir bastant Yu-Gi-Oh a Antena 3, crec recordar (en tenc la col·lecció de còmics, que tenen poc a veure amb la sèrie xD), i llavors em van deixar els primers toms de Naruto i vaig començar a mirar-ne l'anime per Internet.

Però en començar Bleach, la cosa va explotar bastant i la resta és història.

Un altre punt per One Piece.

One Piece és una serie que de petita sempre que havia pillat pel K3 mirava, i m'encantava. Llavors recordo un estiu (no recordo si entre 6e i 1r d'Eso, o entre 1r d'Eso i 2n d'Eso) vaig pillar que cada dissabte i diumenge al migdia treien dos capítols nous (ho vaig pillar quan s'estava acabant Thriller Bark), i doncs em podeu imaginar jo cada cap de setmana super atenta esperant els capítols nous de One Piece, fins que el dia tràgic va arribar... Van treure l'últim capítol del Arxipèlag de Sabaody i la setmana següent Inuyasha... (durant un any vaig tenir odi a Inuyasha per això xDDD) I res a partir d'aquí com que necessitava saber com continuava doncs vaig buscar l'anime per internet i després d'anar seguint l'anime al dia, em vaig trobar que just van fer una pausa setmanal al capítol on

Text amagat.

mor l'ACE

i des d'aquí que em vaig passar al manga. Que en aquell moment ja coneixia pàgines de manga perquè portava un temps seguint el manga de Naruto xDD

I res gràcies a One Piece em van entrar ganes de remirar animes de l'infència i no només això sino que buscar-ne de nous!

Vinc a fer una confessió: no em vaig enterar de que era l'anime fins als 18-19 anys.

Com tots aquí jo veia anime al K3, em vaig tragar un munt de sèries com Sailor Moon, Doraemon, Doremi, Detectiu Conan, Utena, Slam Dunk,... però al meu cervell simplement eren dibuixos animats com podien ser les pelis de Disney o les sèries occidentals com Avatar o Futbol Galàctic (seriote btw). Tot i estar enganxada a totes aquelles sèries no em va donar per investigar la veritat, lo únic que vaig intentar va ser llegir Slam Dunk per internete, com que la menda no coneixia ni pàgines doncs m'ho vaig descarregar per eMule. En resum va ser un complet fracàs tot i allà es va quedar la meva investigació.

Un cop a la facultat vaig conèixer una noia que em va introduïr en el mon del LoL (maleïda) i allà em vaig començar a enterar de tot el tema de l'anime i els otakus (perquè evidentment tots els loleros són otakus). Aleshores el meu cervell va fer click i vaig entendre que tot el que havia vist de petita (casi tot) en realitat eren sèries d'animacions japoneses que a la gent que no es dutxa els hi encanten i la seva vida gira al seu voltant (ara jo sóc aquesta gent).

Total quan la Nafi grandeta va fer el click doncs va pensar "si m'agraven tant de petita, segur que ara també així que perquè no en començo un a veure que tal?". Com que sóc una vaga vaig decidir-me per un anime que estava doblat al català i que va ser el que em va iniciar oficialment en el món otaku: BLEACH besto shonen



Gràcies a Bleach vaig trobar un forum amb gent molt chingona que també n'eren fans i allà va començar la meva vida lluny de la dutxa i la higiene personal. Un viatge sense billet de tornada.

La resta de l'història alguns ja us la sabeu.

La memòria dels meus anys d'institut se'm fa borrosa i té molts forats. Recordo que a 1r d'ESO seguia setmana a setmana el manga de Naruto, en castellà. Vaig arribar a tenir un blog a blogspot on repujava els capítols sense que tingués gaire sentit de ser. En els fòrums de l'època també tenia una firma d'en Kabuto.
Atenció, advertència, ACHTUNG!!! Molt de cringe!

Text amagat.

La imatge si no recordo malament era d'una portada de capítol en blanc i negre que vaig pintar digitalment.

A cert moment el vaig deixar de llegir, perquè me'n vaig cansar, ja no sé ni per on, i després vaig llegir Death Note que sí que vaig llegir fins al final.

Dels primers animes que vaig mirar a consciència, capítol a capítol ordenadament, fora de la tele, van ser Evangelion, Elfen Lied i Love Hina, em sembla. Poca memòria. No va ser fins més tard, cap als 17-18 anys que vaig augmentar el ritme molt ràpid, i d'un dia per l'altre ja havia vist la tira d'animes. Em costa posar-hi un culpable clar.

A l'adolescència havia estat mirant anime com Fushigi Yugi, Kare Kano, Sakura, Jeanne o Sailor Moon, però a la vegada també consumia altres frikades no-anime com Harry Potter, LOTR i tal. Era just average friki.

Va ser Bleach el que em va pegar l'hòstia forta a la cara i em va dir: "a partir d'avui no surts del sofà i et gastaràs la pasta en figuretes de husbandos". Per desgràcia la gent del meu entorn era massa normal en aquell moment i quan els deies que miraves anime et miraren malament, però jo tenia tant de HYPE que necessitava comentar-ho i així va néixer Bleach Català.

Ara miro cap enrere i me n'adono que vaig ser molt feliç a aquell fòrum i en tinc molts bons records. Sovint enyoro aquella època i la persona innocent que era quan el vaig crear, algú que encara no s'havia cremat. Enyoro comentar el capítol del manga cada setmana, enyoro la complicitat i el bon rollo amb els usuaris, aquella època de pinya i de projectes en comú fets amb molta il·lusió, de cosplays, de quedades que no et deixaven dormir el vespre anterior de l'emoció, festes i galledes plenes de cervesa amb lleixiu. Potser alguns els dies més feliços de la meva vida els vaig passar a un bar que ja no existeix a Marina amb part d'aquell fòrum, amb na @Nafi, en @Minatoni, @Samael, @Kami i un jove @Ifrit que mai llegirà això, una nit qualsevol d'una Japan Weekend ordinària.

Per a mi Bleach va ser una porta, però el camí l'han fet aquestes persones que sempre són ben a prop, fins i tot quan estan ben lluny.

Jolín, tots teniu històries molt èpiques amb l'anime xD

Vull anar pas a pas. Jo crec que vaig entrar al món de l'anime gràcies al meu germà, a la meva germana, al K3 i a l'internet.

Com tots vosaltres, a les tardes m'enganxava a la tele amb les sèries que feien de One Piece, Doremi, Sakura, Love Hina... I sobretot les veia amb el meu germà quan era més petita. Ell a més ja es comprava col·leccions completes de còmics (de Bola de drac, Death Note, Naruto i altres desconeguts, com Mär) i de vegades li demanava que em deixés llegir algun manga. Crec que en el cas de l'anime, quan vaig llegir Naruto, vaig buscar per internet fotos de Naruto i després vaig veure que hi havien escenes de l'anime, i clar, el logaritma de youtube em va recomanar altres animes i pim pam toma lacasito, vaig començar a veure sèries per youtube. Sobretot també perquè d'abans ja m'encantava l'anime que sortia per la tele (Sakura, Pichi Pichi Pitch i Pretty Cure eren molt guais per mi, eren de quan tenia ja 10 anys o abans).

En tot cas, pel que tenia més passió era pels videojocs. Li dec a la meva germana que em donés el Twilight Princess (li havien regalat, però no li interessava). Va ser descobrir un gran tresor, i després vaig seguir la saga Zelda. També he de dir que el meu germà tenia jocs a la play i que ja estava acostumada a seure amb ell al silló mentre jugava al Prince of Persia. Diguem que van ser una sèrie de factors, més que un anime en concret, TOT i que si he de dir algun, Twilight Princess s'emporta la Grossa de Nadal.

En fi, quin culebrot us acabo d'explicar xD

Crec que va ser una barreja d'uns quants animes, és a dir, recordo haver crescut veient molts animes com Lamu, Fly, Cinturó negre, Candy, Ranma, etc. però evidentment no era conscient que allò era animació japonesa, ja que trobava molt normal veure aquell estil de dibuix i a part encara era molt petita per entendre-ho.

Recordo que a 1º ESO em vaig enganxar molt a Sakura i a Utena, però aquí encara no sabia que era el que estava veient, és a dir, començava a ser conscient que allò era japonès però no que aquest tipus d'animació tingués un nom concret.

Crec que va ser més cap als 12-13 anys, durant el meu segon any d'institut, quan una amiga de la classe, un dia que estava a casa seva vaig veure que tenia manga. Em va cridar tant l'atenció que em va deixar la saga Gals perquè la llegís, i a partir d'aquí va ser quan per fi vaig entendre que tot el que havia estat mirant fins en aquell moment era anime.

Evidentment a partir de llavors vaig disfrutar encara més del anime, mentre me germana gran em preguntava perquè ho mirava, ja que ella en l'època daurada del anime a TV3 la va pillar que ja estava en la 20ena i era tant diferent als dibuixos que havia vist de petita, que no entenia perquè hi estava tant engaxada. La meva resposta sempre era la mateixa "perquè m'agrada molt aquest tipus de dibuix". Amb els anys m'ha reconegut que també li ha acabat agradant el anime