Pel·lícules Ghibli: La princesa Mononoke

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Meina
Totoro
Totoro
Dereshishishishishi!
Entrades: 1098
Membre des de: 03 ago. 2015, 16:35
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 313 cops
Gràcies rebudes: 482 cops

LA PRINCESA MONONOKE

Imatge


NOM JAPONÉS: Mononoke Hime

DIRECTOR: Hayao Miyasaki

GÈNERES: Acció, Aventura, Drama, Fantasia, Màgia, Romàntic

SINOPSIS: Hores després patir l'atac d'un monstruós senglar maleït, el jove Ashitaka emprèn el camí a la recerca de la cura que aturi la infecció d'una ferida feta pel monstre. A l'hora, els humans estan acabant amb els boscos i els déus convertits en temibles bèsties, juntament amb la San, la princessa Mononoke, fan tot el possible per protegir el bosc. L'Ashitaka haurà de triar un dels dos bàndols, decidir si ajudar als homes o a les divinitats, i apart aturar la maledicció que s'estén pel seu cos.

DURACIÓ: 134 minuts

TRAILER:
Text amagat.
Meina l’ha editat per darrera vegada el dia: 02 gen. 2023, 14:49, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

Després de molt de temps esperant per veure-la, a la fi avui horabaixa m'hi he posat amb molta il·lusió.

I no sé si haurà estat tot el temps que l'he tingut en esperat, sublimant-la o què, però la veritat és que m'ha decebut molt.

Per començar que la San, quasi no apareix i realment no em pareix una heroïna admirable, forta i decidida com si que m'ho va parèixer la Nausica. L'he trobat sempre plena d'odi (que s'entén que li tingui mania als humans i tal, eh?) però no he vist en ella rastre d'amor o de compassió com si que vaig veure amb la Nausica amb els oms.

Suposo que l'error està en comparar les dues heroïnes, però la veritat és que m'esperava moltíssim de la "Princesa Mononoke" i el personatge en si m'ha semblat una tia cegada per l'odi i que només segueix els seus instints i no mira de fer el millor per arribar a un acord, sinó que es passa el dia intentant tallar el coll de l'Eboshi. M'esperava alguna cosa més d'ella, veient la quantitat de gent que fa cosplay d'ella i amb les imatges tan xules em pensava que seria la protagonista que intentaria salvar el món tenint-ho tot en contra però no ha estat així...

Imatge

I després a l'argument li faltava algo, pel meu gust en aquesta pel·lícula hi ha massa fronts oberts.

-Primer l'Ashitaka amb la seva maledicció
-Segon el poblat on fan l'acer on hi ha l'Eboshi que és dolenta per la San però bona per la gent del seu poble
-Els samurais que volen destruir el poblat de l'Eboshi
-Després els llops, que són bons amb l'Ashitaka però dolents amb l'Eboshi
-I a més hi ha l'emperador, al que no veiem mai, que vol el cap del Shishigami per aconseguir la immortalitat.
-Per acabar-ho de fotre tenim els dimonis, els porcs-senglars, els micos...

Pel meu gust, aquí hi ha massa coses i la peli m'ha quedat un poc despenjada. No hi ha ni bons ni dolents, els que són bons per uns són dolents pels altres i tot plegat, la única cosa que tenen tots en comú és l'avarícia de voler aconseguir alguna cosa per ell i els seus, però també l'odi cap als que volen el contrari.

I amb tot això, la veritat és que el problema del protagonista com que queda molt diluït, molt com si res... i el tenim al pobre d'aquí per allà tota l'estona ajudant a tothom. I el final tampoc m'ha acabat de fer, no pel final en si, sinó perquè ha estat molt precipitat.

En general la història m'ha decebut, se n'ha anat massa per les branques i la San, que era a qui volia veure i conèixer m'ha decebut un poc com a l'heroïna que m'esperava.

Algú més ha tingut aquesta sensació en veure-la?
Avatar de l’usuari
Skuld
Calcifer
Calcifer
Tadaima!
Entrades: 574
Membre des de: 08 des. 2015, 23:56
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 69 cops
Gràcies rebudes: 259 cops

En el meu cas és una de les meves pelis de Ghibli preferides juntament amb el Castell Ambulant i el Viatge de Chihiro. Fa temps que la vaig veure per última vegada, o sigui que d'alguna cosa no me'n recordo massa, però intentaré donar el meu punt de vista. A mi em sembla que el missatge és clar: la naturalesa pateix i la seva representació guerrera per defensar-se és la San. Potser tinc una visió massa positiva de la San, però és que a mi m'agrada molt.


En un principi també me va decebre una mica que la San aparagués tan poquet, però realment el fil conductor és el noi i, per tant, el que es veu és la perspectiva de l'Ashitaka itentant una conciliació entre les dues bandes. Han estat dos móns completament separats durant molt de temps i el que passa a la pel·lícula és d'esperar. Tampoc em semblaria normal que una nena que ha estat abandonada pels seus pares perquè se la mengin els llop i criada per aquests últims tingui en gaire estima els humans, que a sobre destrueixen casa seva. A més, el títol ja ho diu tot, no hi ha cap personatge que es digui Mononoke, sinó que fa referència a la "princesa dels esperits vengadors" aproximadament i, per tant, com jo ho entenc representaria el sentiment de la naturalesa lluitant per protegir-se; ella és part de tot allò, en aquest cas no és que senti amor o no, simplement és.

No es pot comparar amb la Nausica pel simple fet que aquesta última ha viscut entre els humans i la naturalesa, sap de les dues visions i que no tots els humans són iguals; l'objectiu de la San en cap moment és arribar un acord i tampoc entendria perquè tenint en compte el personatge... seria com molt absurd si es pensa que més industrialització igual a més contaminació etc . I encara que senti aquest odi (justificat, crec jo) no vol dir que no sigui capaç de sentir compassió i empatia pels altres quan aquests no tenen aquesta aura de destrucció, que és el que passa amb l'Ashitaka; vamos, sinó no li salvaria la vida ni tampoc se n'enamoraria xD No és que ho fes perquè sí, sinó que aquesta protagonista intentava salvar el "seu" món. I els llops són bons amb qui els convé... evidentment no es faran amiguitos amb la gent que vol destruir el seu hàbitat, ergo "eliminar-los".

Pel que fa a fronts oberts, el tema de la maledicció de l'Ashitaka queda tancat perquè al final, quan tots estan essent devorats per la maledicció li tornen el cap a l'esperit i aquest es purifica. Tenint en compte que després tant la San com l'Ashitaka estan sans i estalvis altra vegada, es veu que la maledicció ha desaparegut. El "problema" de l'Ashitaka era el fil per seguir la seva aventura... des d'un principi seria secundari en una pel·lícula com aquesta perquè el missatge va més enllà.

Pel que fa bons i dolents... no entenc perquè ha de ser tot blanc o negre, ningú és tot o res, o sigui que entenc perfectament els matisos i em sembla bé; simplement són dos punts de vista oposats que no es posen d'acord i s'inicia una guerra (la opció al diàleg és bàsicament nul·la i em sembla que seria inútil de totes maneres)... no em sembla estrany, és el que passa sempre quan dos s'enfronten en busca d'un benefici. El tema dels altres animals... no recordo exactament com anava però... és un bosc, no hi viuen només esperits llop... no sé, és una guerra i hi ha dos bàndols, dubto que s'aliessin amb els humans xD

El tema samurais i emperador tampoc el recordo gaire, però simplement els vaig prendre com a punt de contacte per a un conflicte comú amb què lidiar i mostrar el poder incontrolable de la naturalesa.
Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Segons el meu punt de vista,

És una història que tracta de la "lluita" de la humanitat contra la natura: els humans l'exploten per obtenir recursos i aquesta expressa venjança a través dels esperits i na San.

Na San és un personatge més, no perquè la pel·lícula es digui la Princesa Mononoke hauria de ser més protagonista que la resta.

En quant al tema dels bàndols: pot ser sí que la lien un poc, sobretot amb el fet del cap del Shishigami, però vaja, pot ser volien remarcar que els humans estan disposats a tot per aconseguir els seus objectius, fins i tot trair els seus.

Llavors, n'Ashitaka és qui està enmig. Intenta conciliar tots els bàndols, però evidentment no pot.

Al final, la moral de la història crec que és que la natura sempre guanya, i a partir d'aquí tenen l'oportunitat de començar de nou i fer-ho bé.

De tota manera, sí, una peli bastant diferent del que estam acostumats.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Després de viure molts anys en pecat com a otaku per fi he vist la Princesa Mononoke, i no m'ha decebut gens. Crec que al contrari que la @UkiHana jo no hi tenia gaires expectatives al respecte ja que pel que n'havia sentit m'esperava un panfleto ecologista de lo dolents que són els humans i com pateix la pobre naturalesa. Per sorpresa meva no ha estat aixi:

Primer de tot perquè no existeix LA NATURALESA com a tal, fins hi tot entre els "animals" hi han diferents bàndols amb tàctiques completament diferents (cosa que els fa molt humans). Els micos qué volen menjar-se els humans per aconseguir-ne els poders, els cenglars que els volen exterminar a tots i els llops bastant passotes que només volen portar la contrària. Això per a mi és un petit missatge que diu "tampoc la naturalesa és tan bona".

En segon lloc els humans de la fábrica. Per a mi el millor personatge ha sigut la Toki amb amb grup de dones, potser perquè reivindica un missatge per a mi molt més important que l'ecologisme, el FEMINISME (encara que sigui feminisme lliberal on vendre la teva força de treballa al propietari de la fàbrica és el que et farà lliure, però por algo se empieza). I per culpa d'això el personatge de l'Eboshi (la dona capitalista) no m'ha semblat tant dolent, al contrari ha sigut dels que he trobat més interessant.

L'Eboshi es mereix un comentari a part, un dels millors (o el millor si m'ho permeteu) personatges de la película. Tot i que per a mi representa el propietari capitalista, han aconseguit no fer-la dolenta del tot i han aconseguit despertar la meva simpatia en vers ella. Empodera les dones amb respecte i armes, no té cap por respecta a la mitologia i els déus i no té cap problema en volar-li el cap al Deu del Bosc. Ja se que al Japó això no té la mateixa lectura d'aquí ja que allà naturalesa i deus molts cops es solapen però no m'imagino cap película occidental on una dona dispari a matar a un déu. EBOSHI RULES.

Finalment la San i l'Ashitaka, una mica Romeu i Julieta. Tu a un bàndol i jo a l'altre. Com veieu per a mi la historia menys interessant de totes. La San existeix perquè els hippies s'hi puguin veure identificats, una humana lluitant al bàndol de la naturalesa. Però tot i que podria ser el personatge més "pur" ella també està plena d'odi, tot i lluitar a la part de la naturalesa. Això fa que altre cop no hi hagin ni bons ni dolents, cadascú mira pels seus interessos i per la supervivència dels seus iguals independentment del que els hi passi als altres, això és lo més humà de tot i hi surt reflexat a tots els bàndols. L'Ashitaka evidentment representa lo millor de tot, la convivència dels humans i la naturalesa (cosa bastant complicada a l'inici de l'època industrial). Tot i així m'ha semblat un cabron per abandonar el seu poble a la seva sort, pobre gent ells alla esperant-lo...

En conclusió m'ha semblat una molt bona película, potser no per les raons correctes però tot i així jo l'he disfrutat molt. És una película que et fa veure tots els bàndols com a iguals i no com a bons contra dolents i això és molt complicat i per a mi te molt de mèrit. Té molt de mèrit aconseguir que l'espectador pugui empatitzar tant amb als humans com amb els animals, menys els micos, els micos son tontos.
Imatge
Respon