M'ha encantat l'animació, els colors, en si una autèntica obra d'art!! Només pel dibuix val la pena (i és justament pel dibuix que tenia ganes de veure aquesta pel·lícula).
Ara, digueu-me hater, però tampoc m'ha fet el pes.
Però l'argument no m'ha acabat de fer. Suposo que la història tradicional és així i no s'hi pot fer res però a vegades he tingut la sensació que inflaven molt algunes parts i que d'altres les passaven massa ràpid. La part de quan estan al camp i juga amb els nens una vegada i una altra es feia pesada (tot i que s'entén que s'ha d'insistir molt en que la Kaguya allà era feliç pel drama de després) i quan per exemple diu que és de la lluna com que es passa molt ràpid i ho expliquen en un pim pam.
Ara, la veritat és que per haver vingut de la Lluna, la pobra noia no fa més que viure un sense-fi de patiment continu (i potser sobretot veure que era tan infeliç i tot el drama ha estat el que no m'ha acabat de fer, tot i que la història sigui així, però no encaixa massa bé amb mi).
De totes maneres, la Kaguya era feliç al camp perquè encara era una nena petita que no s'assabentava de res i ja li diu el Nii-chan al final de la peli "aquí no hauries estat feliç perquè patim molta gana, no tenim res per menjar i a vegades hem de robar per poder sobreviure". El missatge de la peli m'ha semblat 100% una novel·la de la Rodoreda, que només els nens poden ser feliços i que a mesura que creixin i se n'adonin dels problemes/responsabilitats deixaran de ser-ho i començaran a idealitzar el món de la infantesa.
Perquè la Kaguya, pobreta, l'única cosa que feia era recordar el camp d'una manera absolutament idealitzada, sense veure els perills ni que treballar la terra és molt dur i que es passa gana. I mentre recordava aquest món idealitzat era incapaç d'adonar-se'n que el seu pare intentava fer el millor per ella i aconseguir-li un bon matrimoni perquè no hagués de passar mai gana ni tenir cap mena de preocupació econòmica. Potser sóc un poc ja massa gran per veure l'encant en la "rebel·lió" de la Kaguya i em poso més en el lloc dels pares i el meu punt de vista està més proper al d'ells que al de la Kaguya. Realment totes les accions que feia (com demanar als pretenents que li portessin tresors) em pareixien molt... de nena flipada. Jo li hauria fotut dues hòsties. El teu pare s'ha deixat els diners i ha muntat una festa que es deu haver arruinat només perquè la nena pugui tenir una bona vida i un bon matrimoni (que no estic d'acord, però és el que es feia a l'època i era la única manera que tenia de viure en aquell món) i ella es dedica a rebutjar tothom i a anar-se'n a veure els arbres sense acomplir el que s'espera d'ella, només amb pardaleries i xorrades al cap.
Bé i el final la veritat, és que com ridícul i tot, quan el núvol baixa i apareix Buda en pla sensualoso i la nena se'n va muntada al nuvol mentre tothom canta i balla. Molt trist, però a la vegada molt estrany i quasi ridícuil i precipitat.
De totes maneres dir que no conec en absolut la història original de la Princesa Kaguya i no sé si Ghibli ha fet una interpretació molt lliure o no. Tinc pendent llegir-me-la a fons per veure la fidelitat amb la qual deuen haver adaptat l'obra o no.