Argument: El Punpun és un pollito (sí, és un pollo, no és broma) que viu al món dels humans i que, curiosament, pareix que ningú nota que sigui un pollo... De totes maneres, el Punpun viu com un noi normal, amb problemes a casa seva, amb dubtes existencials, amb l'incertesa de no saber què fer amb la seva vida, d'on ve, cap a on va i d'estar vivint l'inici de l'adolescència, una època plena de canvis, dubtes i moltes preguntes que no pot fer a ningú. En aquest context el Punpun coneix l'Aiko, una noia de la qual s'enamora perdudament i fan una promesa...
Opinió personal: No l'he acabat, però el que he llegit fins ara m'ha deixat completament al·lucinada. Un estil molt intimista, molt humà, que reflecteix perfectament els problemes de l'adolescència sense muntar un drama, amb un dibuix excel·lent i amb moments que et fan riure i d'altres que et fan molta, molta llàstima.
Doneu-li una oportunitat i us haurà atrapat abans que us n'adoneu. El dibuix és simplement PRECIÓS! I l'argument no es queda enrere. Sense haver-lo acabat em penso que m'agradarà!
Realment ara entenc per què aquest autor estava armant tant de soroll i perquè tothom estava emocionat amb aquest manga! De fet, confesso que em volia comprar Solanin, però que 15,95€ em va fer un poc de palasso. Potser després d'acabar Punpun li pego una ullada i me'l compro!!
PD amb spoilers: Té moments molt randoms i un noi que veu el Déu de la caca que viatja en una nau espacial. Penseu-vos-ho bé xDDD
