Sinopsi: 1717. L'aristòcrata Stede Bonnet decideix abandonar la seva vida per convertir-se en un pirata. Però les coses no van com ell esperava...


Opinió personal: Doncs de moment només he vist un episodi i mig. (I tinc intenció de devorar-la tota). Si aquestes últimes setmanes no heu estat vivint sota una pedra, ja us haureu enterat que existeix una sèrie que té a tothom que no caga. Dibuixos, fanfics, conspiracions i divagacions... Aquesta sèrie d'HBO ha vingut trepitjant fort i ha captivat el cor de molta gent, i jo vinc aquí a fer una investigació exhaustiva del tema (i esbrinar si hi ha queerbaiting o el tema és real).

Pel que he vist, de moment és una "típica" comèdia, però alhora és molt bonica. O sigui em fa la impressió que està fet des d'un altre prisma, no fa olor de ranci conservador, bàsicament. El protagonista, l'Stede Bonnet, és jo. Inútil en el mar, sense equilibri, sense capacitat per entendre el context i la situació, sense porte ni serietat ni dissimul. I la seva tripulació també poca broma, hi ha cada individu que tela.

Doncs ja me l'he acabat. En realitat la vaig acabar dissabte per la tarda, o sigui menys dun dia vaig trigar a devorar-la (i perquè entremig vaig dormir i vaig fer altres coses).

M'ha encantat. Ha passat el que em van prometre. Però ara que l'he tastat... no és suficient. En vull més. Més! Necessito una segona temporada, i que hi hagi salseo, i representació, i bona perspectiva. Buf és que moro d'amor.

La veritat és que en tota la sèrie no podia deixar de pensar en aquest vídeo del Puto Mikel i com deia que als vaixells pirates normalment hi havia gent que estava en desacord o no encaixava en la societat del moment. I en aquesta sèrie així és, tenen cura de mostrar les particularitats de cadascú, com tots són "dissidents" d'una o altra manera i no fa la impressió que hagin sigut escrits de qualsevol manera per omplir espai de "ui omplim quota de diversitat i aquestes persones estàn aquí per això" i sense respecte i burlant-se'n, sinó que m'ha transmès que han sigut escrits amb coneixement i amb respecte, i "desde dins i cap amunt", com se sol dir. Tenint en compte que és una comèdia i tots els personatges són inútils perquè han de fer gràcia, és clar.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH JA TORNAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1

MIRA , IM SUPER PUTO IN AMB AQUEST FRIENDS TO LOVERS TO ENEMIES TO LOVERS EH!?!?!??!!??! VULL VEURE COM HO PORTARA AQUEST NOU STEDE en la seva lluita per tornar amb el seu estimadissim capita ;_;

tots a resar perque en lucius segueixi viu (QUE COI, EVIDENTMENT ES VIU XDDDDDDDDDDDDDD a veure com ens el porten)

Doncs l'any passat vivia davall una pedra i recentment... doncs mira, l'hem vista (la primera temporada).

Sincerament, no m'ha agradat.

Diria que hi ha uns quants temes. Tenim per una banda tot el tema d'en Jim que és bastant autoconclusiu i solitari; llavors tot el tema de la homosocietat pirata, com en deis, que crec que està bastant tractada, tot i que potser des d'un punt de vista un poc ridícul (més en el cas dels pirates secundaris: per exemple entre aquell que diu tota l'estona que va ser part de la tripulació d'en Blackbeard i el del diari); però diria que al final el tema central és la penositat per se.

I... no sé. Que hi hagi un personatge secundari que sigui penós i que això serveixi com a reforç d'humor o per ensenyar-te una lliçó ("és penós, però s'esforça molt i al final ho ha aconseguit!"), ok.

Però una sèrie on quasi tot és que quasi tots els personatges són penosos... és un poc penosa, la veritat.

El romanç dels protagonistes crec que... no està mal enfocat, la veritat. Al principi trob que és un poc estrany, però al final crec que tot encaixa.

Quant al final, crec que el darrer episodi està bastant ben fet: tot el tema com n'Stede arregla tota la situació amb sa família trob que és bastant genial. També la desfeta de n'Ed que torna a ser Blackbeard: s'entén que se pensa que ha estat traït pel seu amant i tot és molt lògic.

Però... no sé si feia falta continuar aquesta història: és a dir, potser ens podríem haver estalviat la "traïció" i que n'Steede i n'Ed se n'anessin feliços per la mar.

I crec que només em fa falta xerrar del millor de la sèrie: [vaig a mirar què nom el personatge] en Buttons. Sempre que surt et descollones. I el tros de les gavines és OR CINEMATOGRÀFIC.



Bé, ja direu si la segona temporada em pot agradar segons la meva crítica haha. De moment no tenc gaire ganes de seguir-ho, però ha estat... interessant.

Uffff, no sé ni per on començar a rajar.

Sincerament, crec que la sèrie està bé en molts aspectes: els escenaris són una passada, el vestuari és l'hòstia divina amb cogombres confitats, la música no hi destaca gaire però està prou bé. Però per al meu gust aquesta sèrie falla i molt en el protagonista.

És inepte, és tan inepte que no fa ni gràcia, fa ràbia. M'he passat tota la sèrie odiant-lo perquè és un puto imbècil que és incapaç d'acceptar-se a si mateix, d'acceptar les seves limitacions i aprendre a conviure amb elles. No, és un puto cagat i tota la vida ho ha estat i la solució per això és abandonar la família i anar a fer de pirata. Mira, no sé, no té ni sentit, ni lògica, ni cap ni peus. Hauria colat si no l'haguessin fet tan patètic. Si només hagués estat un cagat i ho hagués superat, doncs mira, d'acord, ho compro. Però el personatge tenia moltes més mancances que no només això. Tot en ell estava malament per al meu gust.

En Blackbeard el puto amo, m'ha agradat la seva evolució per després tornar al costat de la maldat. I els secundaris de dins el vaixell, sincerament, m'encanta na Jim i m'encanta l'escocès amb les gavines i els banys de lluna. Moltes vegades he tengut la sensació que continuava mirant la sèrie només per ells dos.

Doncs això, bàsicament que m'hauria agradat molt més si n'Stede hagués estat una mica més creïble. Em feia putíssima ràbia i ja. Potser la segona temporada és més bona, qui sap. De moment no tenc gaires ganes de veure-la.

En fi, all my love to: