Tadaima.cat

La Xina limita a jugar només una hora divendres, dissabte i diumenge, tres hores a la setmana en total, amb qualsevol dispositiu, mòbils inclosos.

Sembla que obligaran els proveïdors a imposar restriccions d'edat als seus jocs i fer complir aquesta norma.

Pareix que aquesta mesura té un doble objectiu, primer mantenir la salut "física i espiritual" dels joves, que són el futur del país, i segon, limitar el creixement salvatge de les empreses que donen servei a aquests tipus de jocs.

https://www.reuters.com/world/china/chi ... 021-08-30/

Què us sembla? Hi ha molts de punts de vista per comentar... com a mínim:
- Pot un estat ficar-se a la vida privada de les famílies d'aquesta manera?
- Basten per res tres hores a la setmana?
- Creieu que això solucionarà res?

--

Per part meva, em sembla increïble que un estat pugui ficar-se en el que fan les famílies d'aquesta manera, però bé, és la Xina, és normal (però encara que sigui normal [perquè és el que hi passa sovint allà] no vol dir que sigui acceptable). Crec que aquesta és una mostra més d'anul·lar els seus ciutadans.

Llavors, crec que tres hores de lleure a la setmana és absolutament insuficient. --Però eh, Mina, que hi ha altres coses a fer que estar enganxats davant una pantalla! --Ja, i vosaltres creieu que a la Xina els xavals tenen gaire temps de fer res? I encara que en tenguin, què, aniran d'excursió amb uns pares que curren tot el dia?

Finalment, no sé si solucionarà gaire res això, potser sí que viciaran menys i potser sí que dormiran més (perquè segur que treien el temps del dormir), però no crec que aquestes empreses que es forren amb els jocs aquests deixin de guanyar diners. Per què? Perquè molts d'aquests jocs són pay-to-win amb l'opció d'aconseguir part del que podries comprar a través d'invertir-hi hores. Si no tens hores... has de tenir cartera. Ara bé, si són menors, no és que tenguin gaire doblers seus, però bé, son pares ho deuen pagar.

Bé, en parlem un poc? :D

Entenc que el principal motivador d'aquesta política és el fet de voler frenar l'addicció als putos Gachas, que és lloable, però la mesura em sembla molt descabdellada. Fixeu-vos que és totes les criatures de la xina a la mateixa hora, de 8 a 9, només en l’àmbit tècnic de cara als servidors és una animalada. Tothom offline la resta de la setmana, i a les 20:00 necessites 10 vegades més capacitat perquè és l'hora que es connecten 20 milions de nens.
Pel que tinc entès els joves xinesos no tenen gaire temps lliure, però coi, si no poden jugar a videojocs què faran, anar a fumar porros al parc? Organitzar partits polítics il·legals?
Crec que si volen fer de nanny state, haurien de mirar de prohibir concretament els jocs que generin més addicció en comptes de prohibir *tots* els jocs. Si ja tenen les mesures de censura a lloc, no? En certa manera em sembla comprensible que, de la mateixa manera que els menors de 18 no poden beure, fumar ni fer apostes, se'ls restringeixi una cosa que es detecta que és addictiva i perjudicial, però ugh, not like this.

Les """"micro""""transaccions (hehehe, micro...) en els videojocs són terribles.

Jo entenc que pensis "bé, en comptes de deixar-me 60 euros en aquest joc quan el compro, me'l puc baixar gratis i, si m'acaba agradant, sé que puc desbloquejar algunes característiques pagant i al final hauré pagat doncs... 40-80 euros com a molt".

Això seria ideal.

Una altra manera de veure-ho seria com una subscripció "bé, en comptes de pagar 10-15 euros al mes per jugar això, no he de pagar res, però sé que acabaré gastant uns 10-15 euros al mes".

També em semblaria raonable.

Però no estam parlant d'això. Estam parlant que la gran majoria de jugadors no hi posa un duro, algun hi posa una petita quantitat puntual i llavors la resta hi posa grans quantitats, alguns, quantitats esfereïdores. Tot per què? Perquè volen aconseguir alguna cosa que no els toca de manera aleatòria. Perquè si el personatge 2d tengués una etiqueta que hi posés "100€", doncs potser algú s'ho repensaria, però com que provar-ho unes quantes vegades és barat... La gent ho prova.

I clar, el que diu en cosa. Que això ho faci un adult... és perillós, clar. És una mena d'aposta sense gaire supervisió de res. El problema gros és quan els nens entren a això i ho veuen normal.

La veritat és que jo no en sé gaire, d'apostar, però tot el que he vist a les pel·lícules i tal és que la quantitat que poses tu és *perduda* i que tu pagues aquest preu per passar-t'ho bé, no per guanyar. És a dir: la finalitat no és guanyar el premi, sinó passar-t'ho bé en intentar-ho. Puc entendre que t'ho passis bé a una partida de pòker, no puc entendre quina gràcia tenen les màquines escura-butxaques, però sí que no entenc per res la gràcia de pitjar un botó, que no et toqui el que vols i tornar-ho a fer, fins que surt.

Llavors un altre tema és la quantitat de doblers que hi pots arribar a deixar. En concret, en el Genshin, aconseguir un personatge bo costa unes 70 tirades. A uns dos euros la tirada, això són 140 euros. D'acord, ja tens el personatge nou que volies. Però si el vols més fort encara, pots millorar-lo fins a sis vegades, per tant l'has d'aconseguir set vegades en total (980 euros). Llavors, et pots gastar uns mil euros cada tres setmanes només en aconseguir el darrer personatge que ha sortit.

És clar que et donen tirades gratis i tal, però... potser en pots fer 20 de les 70/490 que has de fer? Ah, i tot això és de mitjana! Pots tenir més mala sort i deixar-hi encara més pasta.

I llavors no parlem de les armes, però bé, això ja és una altra història. Bàsicament, mil euros més al mes.

Però bé, aquí com a mínim jugues sol i ja està. El que trob que és cancerígen a més no poder són els jocs player-versus-player on algú que hi gasta milers d'euros et reventa si no hi gastes més milers d'euros que ell.

En definitiva, crec que el problema no són els nens, sinó l'avarícia d'aquestes empreses.
No es poden conformar en guanyar pocs doblers?

No és el mateix, però just l'altre dia vaig llegir que Corea del Sud volia abolir la llei "Bella Dorment" perquè han vist que no serveix de res.

En què consisteix la llei "Bella Dorment"? Doncs és una llei que prohibeix als menors d'edat jugar a jocs online de 0 a 6 de la matinada.

Que feien els menors? Doncs agafaven l'ID dels seus pares i seguien jugant.

A veure crec que les dues lleis són molt diferents, però al final sembla que l'objectiu era el mateix, intentar reduir l'addicció als videojocs dels menors.

El que m'estava preguntant és si algo semblant pot ser que passi a la Xina, que els nanos s'ho passin tot pel forro i acabin jugant el mateix temps que abans, però "d'amagat". O en el cas contrari, realment Xina s'ho hagi muntat bé per limitar bé les coses, i llavors els nanos no puguin fer trampes.

Amb això no vol dir que estigui d'acord amb el que han fet, l'objectiu el veig bo, però els fins per arribar a ell els trobo massa exagerats i controladors. Entenc que ho fan perquè els nanos tinguin més temps per estudiar, però siguem sincers, el que no estudiava fins ara això no farà que estudiï, al contrari trobarà una altra cosa per fer i potser és pitjor.

Hi ha varis punts que m'agradaria comentar sobre aquest cas i d'altres casos semblants:

- Penso que és un error (massa freqüent) no saber diferenciar entre els milers de videojocs que hi ha avui al mercat. Alguns són adictius i fins i tot perillosos quan n'hi ha d'altres que són relaxants i no necessites deixar-te tota la paga en el joc. No es pot posar tot al mateix sac.

- Si l'objectiu era acabar amb les """""micro""""" transaccions, no hagués sigut més eficient prohibir que els nens petits puguin comprar res online? Vull dir, és obvi que això a hores d'ara ja deu estar prohibit, però si pots controlar que el nen jugui només 3 hores la setmana també pots controlar que el nen no compri res.

- En un estat, com la xina, on el govern té la paella pel mànec en tots els àmbits, tenint en compte el cost del que pot suposar tota la infraestructura necessària com perquè aquesta limitació es compleixi, no seria millor haver-ho encarat diferent? Imagineu-vos 2 o 3 jocs, on tu reps monedes (de pagament) en funció amb els teus resultats escolars. Malgrat pugui ser considerat "Manipulació" això últim us puc assegurar que funcionaria, probablement massa bé.

- Això ja no té tant a veure amb aquesta última polèmica, però el fet de que tu per navegar per internet necessitis una ID i que tot el que tu facis quedi lligat a aquesta ID em sembla molt creepy.

La meva reflexió és que els qui han pensat aquesta llei no han pensat prou i segur que cap d'ells té menys de 40 anys. I la segona reflexió que faig és que [de moment] tenim molta sort d'haver viscut i formar part d'aquesta llibertat d'internet que cada dia que passa sembla que ens n'allunyem una mica més i que potser d'aquí uns anys l'occident que nosaltres coneixem acabarà igual que la xina actual -Esperem que no-.

Hola!

Jabiertzo té un canal de Youtube molt bo que parla de coses que passen a la Xina. Fa un temps que els segueixo i fa uns mesos ja van parlar d'això. us deixo l'enllaç a sota

https://youtu.be/6hPwrTF1NeQ

Giggles ha escrit: ↑31 ago. 2021, 23:37 Hola!

Jabiertzo té un canal de Youtube molt bo que parla de coses que passen a la Xina. Fa un temps que els segueixo i fa uns mesos ja van parlar d'això. us deixo l'enllaç a sota

https://youtu.be/6hPwrTF1NeQ

Ahà, i què en penses tu? Crec, precisament, que el teu punt de vista pot ser interessant!

Entenc que es vulgui regular una mica això, hi ha jocs que absorbeixen molt, però només 3 hores a la setmana és ridícul, a sobre les que et diuen ells.
Si almenys fos més semblant a la que heu dit de Corea del Sud. Tot i que si ja la volen abolir perquè no serveix... no crec que els xinesos tinguin la mateixa "sort".