Tadaima.cat

Passat-demà és el Dia Internacional de les Dones i he reflexionat que potser som més o manco conscients de la situació de desigualtat de gènere que podem trobar-nos en el nostre entorn més proper, però, com a seguidors de la cultura oriental i dels seus productes, potser també podríem pensar quina n'és la situació allà.

Per exemple, parlem de:

• Quina és la situació de les dones als països orientals?
• Creieu que l'anime i el manga ens envien missatges masclistes?
• Les sèries o pel·lícules d'acció real (k-drames, per exemple), fan el mateix?
• La indústria musical oriental (pensem en les idols, per exemple), tracta diferent les dones?
• Creieu que els videojocs també creen una situació de discriminació, tant amb els personatges com amb els jugadors?

O, de qualsevol d'aquests temes, ens pots contar cap experiència que t'hagis trobat, sigui bona o dolenta?

Si vols opinar de qualsevol d'aquests temes (o un que m'hagi descuidat), fes-ho!

Doncs mira, ara he recordat aquest tuit de fa uns quants dies, del senyoro que em toca a mi i li rebento la cara amb el puto diari. O l'escrot, al molt fill de puta. Ara, en general és que el senyoro el que és és un puto maleducat que es fica en la vida de les persones perquè té l'ego tan alt que no és capaç de guardar-se les opinions que tingui en el seu cervell de mida de nou de Califòrnia. Ara, a banda de maleducat, si hagués estat un noi, potser li ho hauria dit d'una altra manera, no crec que s'hagués atrevit a zasca, et foto d'hòsties amb el diari.



Però en general la societat japonesa em fa una mica d'angúnia per coses com aquesta. No va ser fa uns anys que les dones van demanar de no haver d'anar a la feina amb sabates de taló i no sé quina putíssima comèdia es va muntar, que va sortir per les nostres notícies i tot i, al final com passa sempre, les dones es van haver de fotre i continuar duent talons tant sí com no?

Res, no aporto res més que queixar-me que el Japó molarà amb moltes coses però en aquest tema, per desgràcia, NO nos llevan siglos de ventaja...

Bon dia,
Jo molt sincerament desconec la profunditat i els matisos de la vida quotidiana als països orientals però si que penso que als productes de consum que ens arriben procedents d'allà hi podem veure representades les dones generalment de dues maneres:
— La dona des de la vessant de la tradició, que enfoca tot personatge femení sempre en un segon pla, entregada i servicial cap a l'home i com a objecte de bellesa, contemplació, puresa i delicadesa.
— La dona des d'una perspectiva moderna, quasi diria que és la seva interpretació del model occidental tipus Hollywood, com a ídol on es converteix teòricament en un individu independent però acaba sent objecte de desig.

Jo penso que aquests dos papers encara són molt presents i ens arriben en moltes obres, tinc l'esperança que mica en mica es van corregint i entenent l'amplitud i la complexitat del que implica la creació de personatges fora dels estereotips (Doraemon) i a l'hora que les obres tracten temes més complexos també aprofundeixen més en el contingut i inevitablement fugen d'aquesta cosificació de la dona i l'imbecilitat de l'home que acaben mostrant de retruc moltes vegades.

Afortunadament al llarg del temps també ens han arribat moltes obres que no només han trencat amb això sinó que també ho han posat sobre la taula i han reivindicat un model femení realment fora d'aquest esquema.

Holi, vinc a aportar 4 cosetes, espero saber-me explicar!

Si a nosaltres encara ens queda molt per lluitar, als països orientals encara els queda més, és molt probable que la situació hagi millorat comparat em fa uns anys, però encara està molt lluny de la igualtat.

Ara havent fet aquesta petita introducció parlaré dels temes que toco una mica més de prop.

Les sèries o pel·lícules d'acció real (k-drames, per exemple), fan el mateix?
La imatge de la dona en k-drames en els últims anys ha millorat moltíssim, comparat em fa uns anys, les protagonistes i personatges secundaris han guanyat molta personalitat. També van sortint tot de sèries enfocades en això.

Però pel que tinc entès mentre que amb els k-drames sí que ha millorat molt, a la vida real la cosa va més lenta.

L'indústria musical oriental (pensem en les idols, per exemple), tracta diferent les dones?
Si, tot i que jo parlo de Corea del Sud, que és el que domino més, jo crec que a la situació de la Xina o el Japó no és massa diferent.

Hi ha molts factors que fan diferent el tracte de les dones en l'indústria ídol, jo no parlaré de tots, només d'alguns dels que tinc més coneixements.

Comencem amb YG Entertainment (exemple fàcil). Allà hi podem trobar grups masculins com Winner i IKON els quals des d'abans del seu debut ja escrivien les seves cançons i el grup femení BlackPink que fins ben entrar a la seva carrera no les han deixat participar en la seva música. Perquè ells des del minut -100 ja poden escriure, però elles fins que arriben al 1000 no?

S'ha de dir que això no passa amb totes les empreses, per exemple Cube o RBW tenen a tots els seus artistes participant en la seva música!

El 1r cas era un exemple d'una empresa tractant diferent d'un ídol masculí que a un de femení, però no és tot el que s'ha de tenir en compte, una part molt important dels ídols són els seus fandoms.

Quan l'Irene de Red Velvet va dir que havia llegit "Kim Ji Young, born 1982" (llibre considerat feminista), que li va passar? Tot de fans van començar a tirar odi contra ella, cremar fotos seves i destruir el seu marxandatge. Però que va passar quan el RM de BTS va dir que havia llegit el mateix llibre? Se'l va aplaudir.

Això passa cada cop que una ídol femenina fa alguna cosa o mostra alguna cosa feminista...

Tristament, els fans fan molt per la indústria i les empreses només es preocupen pels diners. Per sort, algunes coses de la indústria van canviant, de mica en mica ho van fent, però no tinc fe en què millori molt.

P.D: No sé escriure, així que el que m'ha sortit una patata, però espero que alguna cosa s'entengui!
P.D.2: Hi ha molts temes de l'indústria ídol coreana que no he tocat, no penseu que això ho és tot.

Doncs avui he vist aquest article, que diu que un 76% dels immigrants japonesos al Canadà són dones.

L'article cita el Global Gender Gap Report, que posa el Japó a la 116a posició (el Canadà es troba a la 25a i Espanya a la 17a).

Aparentment, l'educació és igual entre homes i dones, però de seguida que acaben la formació, la diferència és òbvia immediatament. Una de les coses que ens fan veure és la impossibilitat d'avançar a la feina i haver d'encarregar-se de tot a la casa.

Ara faré un poc d'advocat del diable, però crec que el primer problema que té el Japó és amb la feina: en general la gent fa massa feina. I clar, si un membre de la parella fa tanta feina que no té temps per res més, ha de confiar en l'altre perquè se'n cuidi de tot. Si això s'arreglés, potser s'avançaria en el tema de la igualtat.

Però sí, clar, encara que un faci molta feina, no ha de ser necessàriament l'home i que la dona només faci feina a casa.

Què en trobau?