Aquest mes d'abril farem un repte culinari, l'ingredient secret, que aquesta vegada són els ous.

En què consisteix el repte?

Cada mes proposarem un ingredient secret, en aquest cas, els ous. Cada participant haurà d'elaborar un plat (qualsevol cosa) que contingui aquest ingredient.

Quin és l'ingredient secret d'aquest mes?

Ous! De qualsevol manera i de qualsevol animal. Com si són artificials. Qualsevol cosa que pugui parèixer fet amb ous va bé. Fins i tot si sou d'aquests que beveu el blanc dels ous per les proteïnes (ughhh).

Com hi participo?

Elaborant un plat que contingui ous d'alguna manera, fent fotos del procés, i responent a aquest fil amb un post explicant què heu fet, com us ha quedat (i si voleu, una recepta per compartir coneixement). Podeu participar tants cops com volgueu! (És a dir, si heu fet una sopa i una amanida i les voleu ensenyar les dues, perfecte).

Els que participeu en aquesta edició podreu votar per l'ingredient secret de la següent edició!

Quan s'acaba el repte?

El repte durarà durant tot el mes d'abril del 2022. També podeu participar una vegada hagi acabat el termini d'aquest repte, faltaria més :), però ja farem un altre esdeveniment llavors, així no ens quedem estancats :)



Aquí teniu unes quantes idees que he robat sense cap tipus de vergonya:

Ous amb tomàtiga
(mira, @Meina, tomàtigues :p)

És un plat molt, molt bo de fer.

Ingredients per a dos plats
- Una llauna petita de tomàtiga trossejada o sencera (o mitja llauna grossa)
- Uns tres alls
- Uns cinc ous
- Moraduix (marduix)
- Sal, pebre bo, un poc de pebre coent si en voleu.



Procediment
1. La primera passa és trossejar els alls i fregir-los un poquet a foc no gaire fort perquè no es cremin.
2. Quan estiguin un poc fets, podem trossejar i abocar-hi el moraduix.



3. Llavors, si hem comprat la tomàtiga ja trossejada, podem anar-la abocant a la paella amb la mínima quantitat de líquid.



Si és sencera, l'haurem de trossejar i fer el mateix amb el líquid: no hi aboqueu el líquid del pot; el líquid de dins les tomàtigues està bé.
Si comprau un pot gros de tomàtiga sencera, basta que en faceu servir la meitat; per conservar-ne l'altra meitat, posau-la dins un pot de vidre amb tot el líquid uns 4-5 dies com a molt.


Aquí hi ha massa líquid

4. Quan la tomàtiga està cuita (vos n'adonareu), podeu batre els ous i abocar-los a la paella (o abocar-los sense batre-los, és igual) i començar a remenar amb el foc fortet però no al màxim.



A partir d'aquest moment es tracta de fer una espècie d'ous remenats.



Ta-dà!



D'acord, potser no tenen super bona pinta, però és ben bo.

Aquesta recepta em recorda una mica als ous al plat que feia la meva mare. No sé si podria fer-ne aquí algun dia...

Vinc a fer la meva aportació bassura, per no perdre el costum

Minatoni ha escrit: ↑05 abr. 2022, 11:19

Doncs he fet oyakodon, visquen els ous! I aquesta vegada l'he volgut fer de manera diferent del que acostumava a preparar amb una recepta que variava una mica (en comptes de dashi deixava la carn maridant durant 30-40 minuts) i a la ceba hi ficava gingebre picat (jo no en tenia de natural, però en tenia en pols i, potser en vaig posar poc, però no li vaig notar gaire el gust).

El resultat, com a mínim de gust, ha estat bastant semblant, tot i que he de dir que amb aquesta recepta la carn era molt més tendra i crec que ho adaptaré a la recepta de sempre.


Ceba amb un gingebre gairebé inexistent al paladar de persona refinada que no tenc


Gestació de la mare natura convertida en plat sinusoidal


Delícia emplatada, vianda degustada

El vídeo d'on vaig treure la nova recepta (la que acostumo a fer servir sempre és la de japanesecooking101, que de moment per a mi és la millor)

Wok de verdures

A mi m'agrada posar-hi un ou.

La idea és coure les verduretes que et facin ganes i llavors poses un poc d'oli al wok a foc mitjà, hi poses l'ou batut i al cap de dos segons hi tornes a posar les verduretes durant menys d'un minut.

Trob que li dona un toc bo!

Jo avui he fet una recepta que es diu "Ous a l'infern" amb alguns canvis:

Recepta d'ous a l'infern: https://www.youtube.com/watch?v=F5ESmoCh77k

Els canvis que he fet:
- No tenia frànkfurts així que hi he posat una botifarra tallada a trossets
- No tenia pebrots així que no n'hi he posat)

I el resultat ha estat aquest...



P.D: La setmana passada volia fer-me un ou ferrat per sopar i compartir-lo per aquí però vaig fer servir una paella suuuuuper vella i es va quedar tot enganxat, el resultat va ser tant bunyol que vaig pensar que era millor no compartir-lo u.u

Heus ací la meva contribuccione principal. Quan el Minato va dir que l'ingredient seria els ous, em vaig indignar perquè tenia 3 llimones a punt del suïcidi per floridura, així que per aprofitar les putes llimones dels collons he fet un pastís. Amb ous. Molts d'ous.

Pastís de llimona i merenga

Recepta de l'Alex, en aquesta casa respectem els husbandos aliens:


Bàsicament he seguit fil per randa el que l'Alex ens recomana. Us mostro el procés en divertides fotografies que il·lustren la meva passió per desfer-me de les putes llimones a punt de morir.


Les llimones a la fi assassinades. I els ous perquè vegeu que no són ficticis com els reis d'Orient.


Això li he robat a l'Alex. Diu que molta de gent quan fa pastissos posa ciurons o pedres dins la pasta perquè no creixi i diu que ell no en posa i que després hi posa un pes a sobre. Ho he fet com ell diu i... funciona xDD Li vaig posar el bol que havia tret per fer la merenga i les bimbolles van baixar xDD


Crema de llimona, comunament anomenada lemon curd


Lemon curd dins la pasta cuita prèviament i feta abaixar amb pes a sobre.


Un puto ou a punt de ser assassinat per servir amb el propòsit de la seva miserable existència.


Merenga de puta mare. Sempre que la faig pateixo per la meva vida, perquè la màquina està rompuda i no té mode lent i generalment per fer la merenga demanen que comencis lent i després li donis canya, però jo he d'anar en pla bèstia des del principi i pateixo d'ofendre-la...


Merenga sobre el pastís. No tinc per fer floretes ni merdes, així que ho vaig posar tan artísticament com vaig poder al forn.


Doncs el pastís acabat. Resultat final, delicatessen per a l'estómac. La part torradeta de la merenga gairebé va ser el millor del pastís, molt cruixent però la merenga de baix era suau i feia bimbolletes dins la boca i la crema de llimona li donava acidesa i la pasta oferia resistència a la mossegada. Puta obra d'art gastronòmica.


Un trosset dins el plat per tastar-lo. Ja no en queda, mireu-la amb el respecte que miraríeu una fotografia d'algú que fa temps que va deixar aquest món.


El conjunt del pastís però sense el tros que havia aniquilat amb el poder dels meus sucs gàstrics.

Ouu la laaaaaaa. Je suis Monsieur Jacques François de Le Gabardinee i avui estiiik aquí perg avaluaag magnifiquè croissant de le belle @Atir dels Senders



Tres bien, sensacional! Soc francès i sé que feeegg croissants no és fàcííííl, però ho has fet magnificient! Et conssedigggé l'aprovat, només a canvi que me n'enviis un o dos! Oi, oi! És com si ensumés l'ologgeta, em fa ganes de menggar-ne!

Aprovat amb matgícula, certificat expedit per moi: Monsieur Jacques François de Le Gabardinee, francès i molt francès: