Kimi no Suizo wo Tabetai (I Want to eat your pancreas)

Respon
Avatar de l’usuari
robguerrero
Porco Rosso
Porco Rosso
Absolute Zero-San
Entrades: 298
Membre des de: 29 jul. 2016, 23:16
Gràcies donades: 92 cops
Gràcies rebudes: 78 cops
Sexe: Home

31 gen. 2018, 16:34

Obro post per parlar-vos d'una de les pelicules més esperades pel 2018 pels amants del lagrimeo i les emocions fortes, avui us porto Kimi no Suizo wo Tabetai, basada en una novel·la de Yoru Sumino publicada l'any 2015. Si no podeu esperar a veure la pelicula, us convido a seguir el manga o llegir directament la novel·la, tots dos ja traduïts per els fans i que consten de dos volums, mentre la novel·la no arriba a les 300 pàgines


Imatge

Nom: Voldria menjar el teu pancreas/君の膵臓をたべたい
Font: Adaptació de novel·la
Estudi: Animeplex
Gèneres: Drama, Escolar, Romanç


Argument


Un dia, "I" un estudiant d'institut - vaig trobar un diari a l'hospital. El seu títol era: "Diari de la coexistència amb la malaltia". Era un diari que la meva companya, Sakura Yamauchi, havia estat escriguen en secret. Dintre, ella i escrivia totes les seves impressions i pors, a tall de memoràndum, ja que per culpa de la malaltia terminal que patia al pàncrees acabaria morint. Quan ella o va descobrir, vaig passar de ser "Un-Company-De-Classe-Més" a "El-Company-Que-Sabia-El-Secret". Des d'aquell moment la meva vida va donar una volta de 180 graus per culpa d'ella, que era el meu pol oposat, m'atrapés. Per desgràcia, el món li va presentar a la noia, que ja patia una malaltia terminal, una realitat encara més cruel....

Perqué la recomano

En primer lloc, la recomano perqué considero que argumentalment tot i que ja et diuen tot al principi la novel·la i espero l'anime viu una sèrie de girs argumentals que fan encara més trista i tràgica la història de la protagonista i per tant del mateix protagonista. La novel·la tracta temes molt coneguts i podríem dir que "gastats", per tant no us espereu un pelicula revolucionaria, pero si que té un final inèsperat i sobretot molt, molt colpidor. A més a més haig de dir que els tres protagonistes són adorables i molt ben definits, amb les seves aspiracions, somnis i objectius. Potser el més gran canvi es que el dibuix els fa ser més grans, pero en general sembla que tot segueix bé l'argument escrit a la novel·la" Al final us adjunto els trailers de la versió live action i la de l'anime, sense data de estrena per ara.

PD: Cal dir que la novel·la ja va ser adaptada en un format live action, l'estiu de l'any passat. Per desgràcia sembla que en aquesta es modifica bastant l'argument original de la novel·la i per tan a no ser com jo que no importa si modifica gaire l'argument si és preserva el missatge original, que sembla que ha estat així.


Anime


Live Action
Imatge
La vida no consiste en esperar a que pase la tormenta, si no en aprender a bailar bajo la lluvia. Touka Kirishima

Avatar de l’usuari
UkiHana
Administrador
Administrador
Love the seiyuus <3
Repte d'anime 2019
Intermedi
10 / 36
Entrades: 1805
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
Gràcies donades: 195 cops
Gràcies rebudes: 558 cops
Sexe: Home

03 feb. 2019, 21:56

Doncs al matí he anat a veure Broly i per la tarda, com a puta bona otaku que sóc, també me l'he passat mirant animu xD Doncs res, he vist Kimi no Suizo wo Tabetai i us porto la meva opinió.


Imatge

A partir d'aquí faig spoiler, jo aviso!

Per començar, m'ha recordat bastat a Shigatsu, perquè el tema és realment el mateix però sense drames musicals pel mig i amb els protagonistes més complexos. Bàsicament la diferència és que els dos personatges saben que ella es mor i la manera en què ho enfronten és conjunta. A Shigatsu tu podies veure quan la trama ja havia avançat molt que la Kaori era com era just perquè es moria. Doncs la Sakura igual, però diferent.

Ella també sap que es mor i veu en ell l'oportunitat de tenir un "amic" que l'ajudi a fer realitat els seus desitjos estúpids. Al principi he de confessar que he pensat que el veia com un pardillo i que només es volia aprofitar d'ell... I de fet, que els dos sàpiguen que ha de morir m'ha agradat bastant, perquè amb la Kaori al final et sents com si sempre hagués estat mentint i en aquest cas la Sakura no menteix en Haruki, li diu "mira, has descobert que em moro, vull fer això i vull que vinguis amb mi" i això m'ha agradat, hi havia sinceritat i poc drama amb aquest fet.

I m'ha agradat bastant que han anat fent coses junts -el moment del viatge jo esperava que passés més salseo, reconec que tinc la ment brutota- però la cosa ha anat evolucionant d'una manera natural que m'ha encantat: ella se sent atreta per ell i ell, a la seva manera, decideix que es vol transformar en ella, que vol ser sociable i sortir del seu cercle de comfort envoltat de llibres. I tot gràcies que ella li diu "per a mi viure és estar amb els altres, perquè els altres proven que estic viva".

L'evolució d'ell m'ha sorprès. No, no ho esperava. És que des del principi de la peli l'he vist tan putament sec que no esperava que anés a canviar. De fet, el final quan va a veure la mare de la Sakura i la Kyoko... no ho esperava. Em pensava que es quedaria tot en el moment que ella es mor i que seria la història de com ella va viure els seus darrers dies amb ell, que ell conservaria aquesta història com una cosa noble i preciosa dins el seu cor per sempre i ja està. Però no, al final aconsegueix fer amics!

Dir també que no m'esperava que ella morís d'aquella manera, ha estat un poc tongo. "Hola, estic malalta i sé que la palmaré, però al final la palmo perquè em claven un ganivet"... No sé, ni tan sols t'han aclarit si els de la ganivetada han estat els tios del districte aquell per venjança quan ella ajuda l'obaasan (en un principi he pensat que podria ser així, però no han tornat a fer referència al tema).


Fi dels spoilers

En general una pel·lícula bonica, especialment per als que sou de llagrimeta fàcil (jo reconec que no em sento gaire a gust amb aquest gènere i que sempre el jutjo molt, així que no m'ha fet plorar perquè estava ocupada queixant-me mentalment) però bé, està bé. És una altra vegada la mateixa història de sempre, sobreexplotada ja, però contada des d'una altra perspectiva i deixant-ho ben tancat.

No ha estat malament. No tenia gaire idea de què anava, així que ni m'ha decebut i m'ha encantat. Si us agrada plorar i aquestes coses sentimentals, aquesta és la vostra!!

Respon