Director: Motonaga Keitaro
Estudi: White Fox
Basat en: novel·la lleugera de Nisio Isin, il·lustracions per Take.
Any d'emisisó: 2010
Episodis: 12 (aprox. 50 min. /episodi)
Estat: Finalitzat
Gènere: Chanbara (samurai), Comèdia, Tragèdia, Drama, Acció, Romàntic

Sinopsis:
En un període Edo exuberant, entre una gran varietat d'estils de lluita amb l'espasa, en Yasuri Shichika practica el més singular de tots, el Kyotouryuu, una tècnica en què el propi cos de l'usuari s'exerceix com una fulla d'espasa. En Shichika, el setè cap de l'enigmàtica escola Kyotouryuu, viu tranquil•lament a l'exili amb la seva germana Nanami fins que un dia, una estratega tremendament ambiciosa irromp en les seves vides, la Togame.

La Togame demana descaradament a en Shichika que l'ajudi en la seva missió de recol·lectar 12 espases úniques pel shogunat. El noi accepta, més interessat en la noia mateixa que no pas en la política i, d'aquesta manera és com comença el seu viatge.

En el seu camí es troben molts oponents formidables que es troben en possessió de les espases llegendàries, així com també altres entitats àvides per frustrar els plans de la Togame. Per tal de prevaldre, el duo haurà d'esdevenir un equip irrompible, seguint endavant en un camí ple d'incertesa.

Valoració personal:

Em vaig decidir a veure aquesta sèrie sense tenir res en ment i no sabia a què atenir-me, però ha resultat una d'aquelles troballes imperdibles en la meva col·lecció. Pel nom ja em podia imaginar per on anaven els trets, però després de saber que era de Nisio Isin havia de ser un èxit assegurat. L'autor és més aviat conegut per la saga Monogatari i hi ha un munt de diàleg, però tot ell és fascinant. De totes maneres, tant si us agrada l'anterior esmentada com no, crec que Katanagatari té un enfocament molt diferent. Certament desprenen el mateix estil, però és una història i plantejament completament diferent, molt original. L'ambient que dóna és totalment oposat al món tens i reclusiu que hi ha a Monogatari, és molt obert i ple de colors.

Trobo que el disseny de personatges, l'animació i la direcció han estat excel·lents en tots els aspectes i encara que cada capítol duri 50 minuts és absolutament meravellós. En aquest cas, l'apartat artístic em sembla impecable, no tinc cap queixa en relació a res. No podia esperar menys de White Fox (mateix estudi que Re: Zero), fan molt bones adaptacions de novel·les ^^. De debò penso que si li doneu una oportunitat us sorprendrà!! En un principi sembla tot molt simple i molt còmic però hi ha la seva complexitat al darrere i l'argument és fantàstic. Pel que fa a personatges sé que hauria de parlar dels personatges principals però... primer m'agradaria fer una menció especial pels Maniwa, un clan ninja (afectuosament anomenats Maniwani gràcies al protagonista).

Han estat els meus preferits de la sèrie amb diferència!! Tenen uns dissenys molt originals i són tots molt kawaii Cada un d'ells té una característica que els fa especials i criden molt l'atenció, poden generar des de comicitat o tristesa fins a irritació, però cap deixa indiferent. Em sembla que no se'ls ha donat el mèrit suficient. No seran la millor organització del món ni tampoc els més espavilats, però jo me'ls estimo ^^ El fet que expliquin la seva història serveix exactament al propòsit de la sèrie "no sempre tot surt com un voldria". Tot i que no és exclusiu dels Maniwani... Al capítol 4 em remeto, la ironia i doble significat de tot plegat és massa XDD

Pel que fa la Togame, la protagonista, és un clar exemple de personatge que al final no esperes que sigui gaire complex i t'emportes una sorpresa. En principi és intel·ligent, graciosa i sempre fent gala de què tan malament se li dóna lluitar i el fràgil que és el seu cos. És egoista i li agrada molt donar ordres, però no és tan dolenta com sembla ^^

I pel que fa en Shichika, és la clara imatge d'una evolució al llarg del temps i passa de 0 a 100 en termes de personalitat. El fet d'haver viscut sol amb la seva germana durant 20 anys sense contacte amb ningú més el fa una pissarra en blanc on fer-hi aflorar totes les emocions de la sèrie.

Són una parella encantadora i l'apartat romàntic, si bé ha estat una mica escàs, a mi m'ha agradat moltíssim. Probablement m'agradaria que haguessin mostrat més el que sentien, però tot i això el sentiment hi era molt present tota l'estona.

El capítol final és molt èpic, realment molt emotiu i sense paraules (per part meva, ells dialoguen tant com sempre XD). No esperava que em pogués agradar tant. Potser alguns capítols es fan més pesats de llegir, però només m'ha passat amb un parell en què el "rival" no era del tot del meu gust, a banda d'això no tinc res negatiu a dir de la sèrie. Una meravella!! Els diàlegs són la part rellevant de l'obra de Nisio Isin i crec que són intel·ligents i divertits, sabent quan ha de posar el que ha de posar.

Abans no he dit res de la banda sonora, però també m'agrada bastant i hi ha temes molt característics que no passen gens desapercebuts. A banda d'això, dos openings força bons i un ending diferent a cada capítol ¡¡quin luxe!! Com ja he dit, l'apartat tècnic m'ha semblat brutal.

La qüestió amb les obres de Nisio Isin és que no són per tot tipus d'audiència, ja que no a tothom li agrada que hi hagi poca acció i molt diàleg (quan dic molt és molt XD). Generalitzant d'alguna manera seria d'aquelles obres que odiaràs o t'encantaran. Ara, també he de dir que Monogatari Series i Katanagatari són independents i si una no t'agrada potser l'altra sí.

En el meu cas sóc fan de les dues sèries i em van enganxar ràpidament, però entenc que hi hagi gent a qui se li faci pesat/avorrit o no tingui ganes de llegir. A mi tots els capítols de Katanagatari em van passar força de pressa... De fet, fins que portava ja més de mitja hora ben bona no em vaig adonar que el capítol era més llarg del que tocava (si es fan molt llargs els pots dividir en dues parts :p) XDDD Si vols capítols més curts, els de Bakemonogatari són de durada estàndard :)

Recomanaria la sèrie tenint en ment que és un estil totalment diferent a l'anime a què estem acostumats. Tot depèn del que s'estigui buscant!! ^^ A mi, com que m'agrada la temàtica, és ideal. Té punts forts i febles segons el punt de vista de l'observador i el que s'estigui disposat a acceptar, però jo m'ho he passat molt bé mirant-lo i per això li dono la puntuació que li dono.