Bé, doncs com diu en
@Minatoni, abans que res faig una crida a la gent que sé que hi ha jugat i no ha comentat res:
@manolini i
@Morte-Diem. I de pas, als que van dir que hi jugarien, encara que no sé si ho han acabat fent:
@Bank,
@Ichi4 i
@Nafi. Que sapigueu que sou tots uns pussies, feu el favor de postejar alguna cosa
I dit això,
comencem amb els spoilers:
En
@Minatoni ja ha explicat més o menys la història a grans trets, així que m'ho estalviaré, però m'agradaria comentar-ne alguns punts en concret.
L'escena que més llàgrimes fa vessar:
Aquesta escena és el clímax de la història, i és aquí on t'adones de com lliguen totes les coses que has anat veient al llarg del joc: la fixació amb els fars, per què en John vol anar a la Lluna, d'on surt l'ornitorrinc... i una altra cosa de la qual crec que no tothom s'adona el primer cop que hi jugues: la pilota de malabars. Just abans de tornar amb la mare, en Johnny diu: "Ah, sí, m'he deixat la pilota de malabars a la bossa. Has dit que eres maldestra, oi? Potser t'ajudarà!". Aquesta mateixa pilota de malabars és la que anys més tard la River ensenya a en Johnny, i li pregunta si pot llançar-la pel penya-segat, esperant que no ho faci i que li serveixi per recordar... però en John la llança sense dubtar ni un moment. L'escena és aquesta:
Com haureu imaginat, encara que no s'esmenta explícitament en cap moment al joc, la River té síndrome d'Asperger. És per això que li costa expressar els seus sentiments, i per això mira de comunicar-se d'alguna manera amb en Johnny (per exemple, amb els conills de paper). En aquesta mateixa escena de quan són petits, podem veure com la River es compara amb els estels, i dóna a entendre que li agradaria ser simplement una persona normal més, amb un nom normal, i poder parlar amb l'altra gent (no com els estels, que són massa lluny l'un de l'altre).
Com a nota graciosa, hi ha una petita conya que no vaig saber traduir, de manera que es va perdre respecte de l'original. La River es queixa que a l'escola se'n riuen del seu nom perquè els fa entrar ganes d'anar al lavabo, i en John diu "no pot ser pitjor que John". "John" en anglès és un sobrenom per al vàter, igual que aquí podem dir "el senyor Roca". Just després, en John diu que arreu del món tothom es diu "John", i la River pregunta "Fins i tot a l'Índia?". No ho sé del cert, però probablement faci referència als teleoperadors indis que solen contractar les empreses americanes, i que quan et truquen solen fer servir noms americans falsos.
El final:
M'agradaria parlar també del final. Em va semblar especialment emotiu el moment en què es veu el far en primer pla i el transbordador al fons.
D'entrada pot semblar un final feliç, ja que en John ha aconseguit el que volia: fer realitat el desig d'anar a la Lluna i de passada, viure la resta de la vida amb la River. Però el moment final de la seva mort et fa adonar que en realitat, només és una simulació, i al món real la River va morir sense haver pogut fer recordar res a en John. És molt trist i realment és un final molt agredolç.
La cosa xunga d'en Watts:
A l'epíleg, després dels crèdits i just abans de sortir d'escena, sembla que en Watts té alguna mena de cosa xunga. Es veu a la pantalla un flaix en vermell com els que es veien dins dels records d'en Johnny, i just després, es pren un medicament. Aquesta escena canvia depenent de si has agafat els calmants del terra en un moment del joc. M'explico: quan vas a recollir el tros d'animal mort i la Rosalene obre el cotxe per agafar-ne el contenidor hermètic, cauen uns medicaments al terra. Ocupen uns pocs píxels, però si els agafes, la Rosalene es pregunta què són aquells calmants, i en tornar cap a la casa, es troba en Watts que just va a fer "alguna cosa" en direcció al cotxe. En preguntar-li per què pren els calmants, en Watts diu que és perquè es va fer mal xocant contra una paret, i la Rosalene li pregunta si és que hi és addicte. En Watts ho desmenteix i de sobte li entra pressa per tornar amb en John. En canvi, si no els reculls, simplement desapareix una estona en direcció al cotxe.
Doncs justament a l'escena final, si els has recollits, es veu com se'ls pren. Això ens dóna a entendre que en Watts té o bé algun problema de salut, o bé hi ha alguna cosa més xunga i... idea boja... potser en realitat som dins dels records d'en Watts?
Com a curiositat, fixeu-vos que si escolliu en Watts quan aneu al far, durant la lluita contra l'esquirol, en Watts no té l'energia al complet. En canvi, la Rosalene sí:
Humor:
Voldria remarcar alguns tocs d'humor que m'han semblat prou divertits.
Els tomàquets són fruites (i sí, ho són!):
Les millors parts del transbordador són la de dalt i la de baix (bona picada d'ullet troll als jugadors):
"Que ve cap aquí el professor!":
Molt fan del seu elevat odi per l'ornitorrinc:
I és clar... Una petita llicència del traductor (l'original tenia una broma amb l'anglès australià):
Valoració final:
Bé, si em vaig animar a traduir el joc va ser perquè em va encantar, així que no puc dir-ne gran cosa més. Sí que és cert que com diu en
@Minatoni i com ja havíem comentat en el passat, no és un videojoc pròpiament dit, sinó que més aviat seria una història interactiva (i tampoc gaire). No creieu que seria genial si s'adaptés a un anime? :roll:
Aprofito per dir que he acabat de penjar tot el "playthrough" al YouTube (l'enllaç ja el vaig deixar més amunt). Si us fa mandra jugar-hi, podeu gaudir de la història igualment mirant-lo, però crec que jugar-hi mola més.
I bé... què us ha semblat, va? Els qui hi heu jugat (ara o en el passat) i encara no heu dit res, què n'opineu?
i no vaig equivocar-me!
