Minatoni ha escrit: ↑10 abr. 2020, 22:22 Estam avançant l'arc de York Shin, i mirant els Omakes aquests del final, hem trobat això que, potser tu, @manolini, en veure la versió del 1999, no hagis vist mai...

Pa tu gosse y disfrute personal.

Clar que he vist aquets fanservice, l'unic bo del remake

Arc York Shin City

Senyores i senyors, aquí seguim, donant-li fort al Hisoka. Que va, no li donem fort, però ja ens agradaria... Perquè el Hisoka és el Déu del nou món, el nou Messies que vindrà a la terra a governar-nos i a dur-nos pel camí de la saviesa i de l'erotisme absolut.



Doncs en aquest arc, el Gon i el Killua necessiten fer diners i per això decideixen que l'ajuda del Leorio seria una bona manera d'aconseguir-ho (spoiler: sale mal). Aquests tres han estat el contrapunt grassiosu de l'arc perquè com que volien fer alguna cosa però que els sortia tot com malament o no acabaven el que havien començat, en pla anem a fer un combat de força al carrer, ah no, anem a una batalla clandestina de la mafia, però i si anem a caçar aranyes? No, millor quedem-nos a una plaça parlant amb un subhastador de pacotilla i després deixem que les aranyes ens capturin... És tot com molt "a ver, teniu un puto pla o no?" I tots sabem la resposta: no el tenen xDDDDD


I per l'altra banda tenim el Kurapika senyores i senyors, més ciclat que mai, que es treu el kjnsjfbeauwrfbe sobre la taula i diu "pa chulo chulo mi pirulo" i mata el Kenpachi de la saga perquè el pavo és molt especial i les seves cadenes et fermen i et fan donar-li amorsito i esas cosas. I res, doncs mata el Kenpachi i s'infiltra a la família de la nena que, per favor, podem parlar que la nena té una puta hòstia molt gran amb la mà oberta? Jo esperava que la matassin o alguna cosa, per tonteta, no sé, io solo kiero yustissia, però no s'ha terciat i estic: indignada.

Doncs això que el Kurapika és especialós i quan es posa en mode divina amb els ojassos vermells és com molt especial, però molt, en pla que ho domina tot: et fa un sharingan perquè domina totes les especialitats però a més et fa unes croquetes de puta mare amb el nabo perquè el Kurapika ho domina TOT. Sí, sí, et fa els sudokus també amb un pim pam i amb els ulls tancats, et treu l'analisi sintàctica d'una frase de Rajoy super fast, el Kurapika todo lo puede mentre està en mode divina.

I res, al final la cosa és que el Gon i el Killua són com molt losers i es deixen capturar dues vegades i la saga es torna molt wtf? amb el Leorio sense fotre res (tampoc esperàvem molt d'ell, però un poc sí, no sé, jo tinc sempre esperances) i al final la cosa és que el Kurapika captura el jefe i el deixa en bragues, sense power i el moment preferit de la moi a la saga és quan arriba el Hisoka tot fucker amb la Pakunoda (riperoni) i li diu al jefe "ola k ase, no sóc una aranya, per què no lluitem a mort?" i el jefe en pla "que no puc, no tinc neeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeng" És com, puto Hisoka, t'has coronat cabró, però t'estimem.


Pel que fa als personatges d'aquesta saga, deixeu-me que us digui una cosa molt important: cap d'ells mola més que el Hisoka. És per si us pensàveu que sí, però que no, Hisoka power always. Les aranyes doncs no sé, el Nobunaga té un poc una hòstia i la de l'aspirador tampoc m'agrada perquè, no sé, és un aspirador, jo també en tinc un i més modern que va sol i no sóc una aranya, però si el Kuroro vol, em deixo reclutar. La resta nais, m'agradaria veure'ls en acció de veres, espero grans batalles, perquè imagino que això continuarà, l'esperit de revenja del monstruo divino de les cadenes no té límits. Espero que li donin pallissa a algú, no sé, al Kurapika no perquè en mode divina todo lo puede, però no sé, que algú pegui a algú i es liï una mica i que el Hisoka es despulli again, no demano tampoc massa.

I després hi ha el personatge que, OMG, que feo que és el puto cabró, la Senritsu aquella cara de rata, quina cosa és horrorosa, que és com una quimera mig rata mig persona amorfa perquè després parla i té veu cute i és com "no m'enganyeeees rataaa". En recorda a la rata de Shinsekai Yori, però en lleig, ho havia de dir. (aquesta opinió pot haver estat un poc exagerada, però m'he passat la saga dient "que lleig el cabró" cada vegada que sortia i havia de deixar constància en aquest post)

I res, a la següent saga (Greed Island) només li demano una cosa: MÉS HISOKA. Gràcies per llegir, si us agrada doneu-li a laik. Laik si el Hisoka et posa perraco, laik si ets més diví/divina que el Kurapika, laik si també li tens tírria a la rata, laik si el Killua té més roba a l'armari que tu i laik si tampoc esperes que el Leorio faci res. Ningú sabrà que li has donat laik perquè el Hisoka et posa.

Jo he trobat que el to de la sèrie s'ha tornat molt més fosc. També es nota que han eliminat la censura (han censurat la censura? lol).

Crec que, tot i que els motius de les aranyes són un poc "som dolents perquè sí", les relacions entre ells i amb en Kuroro són bastant interessants. Sí, no quadra que es posin a plorar la pèrdua d'un company, perquè es suposa que són dolents perquè sí, però t'ho justifiquen un poc i això els fa interessants.

En Kenpachi N'Uvo, tot i ser un cap-buit, també sap què fa i ho demostra. En Nobunaga, pobret, més senzill no pot ser: vendetta i ja està. Els únics un poc interessants són en Hisoka per motius evidents i pel doble joc que fa, en Kuroro (tot i que tampoc no gaire, eh?) i na Pakunoda un poc...

No sé, l'únic que ha fet alguna cosa de profit aquí ha estat en Kurapika, com diu n'@UkiHana. La resta no han fet res més que deixar-se capturar (dues vegades). Podem pensar durant un minut com pot ser que algú que acaba d'aprendre a fer servir el Nenggggg pot carregar-se una aranya i capturar el seu líder? Au va...

Quant a na Senritsu (sí, no és gaire agraciada, pobreta), ens han explicat per què té aquest aspecte i que fa comptes posar-hi remei. No vull ser pessimista, però... diria que deixaran aquest fil argumental a l'aire xD
Per cert, com pot tocar la flauta travessera amb aquestes dents? It's magic neng?

La filla del mafiós sí, té una hòstia enorme. Ara veurem què passa amb son pare ara que ella ha perdut el poder. Em va parèixer curiós que en un omake del final ens van dir que en Scuwala estava liat amb una serventa, i vaig pensar "heh, la palmarà". Quan ens ho mostren en un episodi, "heh, la palma a aquest episodi". No sé, no em queix de que hagi estat previsible, però... un poc.

No sé, en general, sí, m'ha agradat més aquest arc que els anteriors. Crec que la part de les prediccions ha estat curiosa i el "concert" que fa en Kuroro és poètic, tot i que té bastanta poca xixa. Ara veurem què passa al final amb les aranyes i els Zoldyck, que pareix que s'han fet amigotes.

I no sé, la part del final de l'intercanvi de presoners m'ha sobrat un poc, però ha valgut la pena només per veure la cara de tonto del Hisoka en veure que no pot lluitar contra en Kuroro (que per cert, només ho sap en Kuroro, que els ha "traït", i ell no ho pot dir a la resta... així que en Hisoka seguirà fent com si res?)

Au, a otra cosa.

Doncs aquí estàààààà, llego el bigoteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeees! A la fi hem vist Greed Island, poseu-vos mascareta i guants perquè no us puc assegurar que aquest comentari no us esquitxi. Doncs res, Greed Island va que el pare del Gon que és com entre hostiable i molt hostiable va fer un joc tot xungo al qual hi entres i pots morir allà dintre i tal, com una espècie de Dark Souls però en pla bèstia. I la cosa és que el Gon diu "doncs vull entrar al joc del papa" i el Killua diu "bro, jo també, però mentre hi siguis aniré un moment a treure'm la llicència de caçador amb la punta, que no hem d'oblidar de què va la sèrie".

Total, que entren al joc i és tot com molt confuso. Sincerament, no m'esperava que fos un joc de cartes xDDD No sabia de què aniria, però esperava alguna cosa més en pla mazmorres i tal (SAO, I hate you). Sí, esperava més un SAO, així que en veure que era un joc de recol·lectar cartes em vaig quedar en pla "meh!".

És a dir, esperava un món ple d'indrets xulos, coses super guais que només poden passar dins del joc amb molta màgia i al final doncs és una cosa ben normal, tan normal és que al final resulta que ni tan sols és un joc, que és una illa real i és del pla "wtf?" Sincerament, aquesta part del món fantàstic em va decebre, no esperava un joc de cartes... Però bé, tenim el que tenim i dins el món del joc de cartes, hi va haver cosetes que em van agradar. Les cartes eren xules i tal, tot i que també si us sóc sincera, el seu ús és quasi anecdòtic. Les fan servir només molt al final, però d'això ja us parlaré perquè estic anant del principi al final i nope, m'agrada seguir un fil.

Tornem al principi, el Gon i el Killua entren al joc i de seguida els ofereixen una aliança que el Gon no vol perquè "vull gaudir del joc que ha fet el desgraciat del meu pare" i què? doncs no ho gaudeix gaire, la veritat... La Bisky s'encarinya d'ells i es passen tota l'estona que estan dins del meravellós joc que ha fet el pare... entrenant. Tot el que fan durant la saga és entrenar, entrenar i entrenar. Sí, hi ha un moment que s'esforcen i compren cartes. Wooooh... T_T És a dir, el que em sembla més criticable aquí és haver creat un món d'un joc amb cartes i encanteris que podia donar molt de joc i que els personatges principals facin servir les cartes... molt poc o quasi res.

Doncs la primera part de l'anime entrenen com uns cabrons amb la Bisky i mentre hi ha drama perquè el grup que va oferir una aliança al Gon ha completat el joc però OMG, apareix el QUILOMÉTRICO BOOMER! (el Bomber, però m'agrada canviar el nom a la gent) i es dolent perquè sí, perquè el cabró no té justificació ni res, li agrada fer explotar la gent, és un defecte que té, cadascú té les seves coses en aquesta vida. I res, que el Quilométrico Boomer és dolent i l'han d'aturar per protegir el món de la devastació. En tot això van apareixent personatges que són com molt secundaris i que ens la torren tant que, sincerament, no recordo un puto nom, perdoneu-me per no poder criticar-los amb propietat.

I després, per si no fossin ja massa fronts argumentals oberts, va i apareixen LES ARANYEEEES i el Hisoka. Que les aranyes, sincerament, no foten res, és com "intentaré ficar aquí un poc d'intriga i que sembli que s'ha de liar molt parda, però al final no". Només és el Hisoka que ajuda als nois a aconseguir la carta de l'esportista, exconvicte amic del pare del Gon (de veres, és tot com molt random). Què hi pot haver més random d'anar a una ciutat en una raid per aconseguir una carta (que et presenten primer la gent de la raid, que el Killua s'emprenya a full amb una dona que és com super secundària i acaba morta, m'encanta que et presentin un personatge per res) i la prova és jugar a una espècie de vòlei però mortal perquè l'exconvicte gaudeix a full de fer suar la gent i mutilar-la, és com la versió malèfica dels nostres professors d'educació física de l'institut.

Gràcies Hisoka per existir

Doncs ja sabeu que, quan hi apareix el Hisoka, la cosa millora exponencialment i dono gràcies a la vida perquè hagi aparegut a la saga per no fotre absolutament res. Ens ha regalat el millor moment d'ell dutxant-se i amb això jo ja estic satisfeta, com us he dit, no li demano tant a la vida i la vida em sap compensar amb aquests bons moments. Res, que finalment després de mil capítols llançant-se la pilota aconsegueixen derrotar l'exconvicte professor d'educació física (de veres, me la va torrar MOLTÍSSIM, però tant... a un nivell molt colossal, vaja puta torrada) i arriba a la fi el final de la saga, el moment de derrotar el Quilométrico Boomer.

I res, que tornen a entrenar. Sincerament, m'hauria molat a full un combat amb les cartes en pla Yugi-Oh, et trec la Black Lotus i et rebento la vida chaval, però ja em vaig adonar que les cartes en aquest joc són putament anecdòtiques. I res, entrenen però en Gon no és capaç de completar l'entrenament (per què entrenen doncs, vaja timo... arriba un moment que no entenc res) i fan un pla per derrotar el Quilométrico Boomer i res, el pla és que el Gon no es deixi apallissar, però ell suda de les normes i es deixa apallissar perquè, no sé, de veres, ja res té puto sentit.

I mentre arriba el moment que la Bisky finalment revela la seva forma veritable i està putament musculada OMG! Mai em podré treure aquella imatge del cap, estava més mazada que cap altre personatge, la capulla és tot múscul i fibra, quins bíceps, quines pantorrilles, quin cos machacat al gimnàs... Pertorbada vaig quedar.

Finalment capturen al Quilométrico Boomer i el Gon ha gaudit tant del joc que, finalment passa el darrer examen i es pot quedar tres cartes i tria l'acompanyar per anar a veure el fill de xxxx del seu pare, tutto correcte. I el negrassssso que era un personatge com molt secundari sembla que pot eliminar el Nen i que ajudarà les aranyes a curar el Kuroro. Nais.

Doncs fins aquí Greed Island. M'ha agradat? Nya... no excessivament i reconec que se m'ha fet pesada i que hi havia molts fronts oberts que al final he tingut la sensació que s'obrien moltes trames però que cap d'elles era ni interessant ni acabava d'avançar. M'hauria agradat molt més que les cartes haguessin tingut una mica d'utilitat, i els dolents han estat molt decebedors... el professor maligne d'educació física i el Quilométrico Boomer dolent perquè sí m'han sobrat bastant.

Fins aquí Greed Island. Doneu-li a laik a aquest post si a vosaltres també us va emocionar veure el Hisoka dutxant-se.

Greed Island és segurament la pitjor saga de HxH. Crec que existeix per què faci la funció d'arc d'entrenament i distenció, per no fer arc dens darrera arc dens.

Per això el que més destacaria de GI (a part del Hisoka) és el el que aprenen sobre el Nen. La resta també em va semblar molt random, però com ja estava totalment enganxat a HxH crec que no em vaig avorrir tampoc. xD

Bé, a mi, sincerament, no m'ha desagradat.

Al principi m'esperava una espècie de SAO, però llavors he vist que ha estat un poc més Yu-Gi-Oh! Duel Monsters.

Sí, fan servir molt poc les cartes (bàsicament, només les de teletransport), però és que si no, ja canviam d'argument massa.

Na Bisky m'ha parescut mala d'aguantar, però es veu que al final els agafa apreci als nois. L'entrenament... m'ha agradat. A la fi en Gon aprèn a fer un poc de tot.

Quant al cabronarro d'en Ging, crec que sí, que és un cabronarro. Però bé. Potser sap que tanmateix intentarà seguir les seves passes i per poder-ho fer ha d'estar a tope de power.

Llavooors... sí, aranyes i tal, bait total. Sí, en un futur llevaran la maledicció a en Kuroro.

Em va agradar que el joc sigui al món real, però crec que això fa que tot s'aguanti encara menys. Això vol dir que les dues germanes aquelles estan 24/7 fent servir NEEEEEENG per fer funcionar el joc i tal amb una rialla de costat a costat de la cara? Nop, no mola.

Per jo, va començar a baixar un poc amb el vòlei. Síiii... però meh. Llavors, amb en Bomberman ja... com diu n'@UkiHana, dolent perquè sí. No mola. Però el que mola menys de tot és que tenen un temps per entrenar, no serveix i pensen un pla super específic que els surt a la perfecció mil·limètrica? Au va! Si en Gon fins i tot sabia que havia de saber comptar un minut exacte perquè sabia que no podria fer servir una carta dient-ne el nom perquè sabia que en Bomberman l'escanyaria? ANDAYA. Per sort ja no quedava res per acabar, perquè aquí ja no vaig poder més. Ah! I a més, en Gon, com sempre, fent l'inútil, perquè tot això passa perquè ELL DECIDEIX NO SEGUIR AMB EL PLA I LLUITAR CONTRA ELL EN COMPTES DE DUR-LO A LA TRAMPA. La meva pregunta és... si no hagués fet l'inútil, no l'hauria escanyat i per tant no hagués fet falta saber comptar el minut exacte?



Res... tot el que passa llavors, amb el penjat aquell del castell... massa ridícul, però bé.

Sí que vaig comprar, però, el per què el milionari vol la carta. Un poc creepy, però sí, ho vaig trobar creïble.

I al final, m'agrada com fan servir la recompensa, però crec que no ens expliquen per què "Nigg" surt a la llista...

Text amagat.

En teoria no han coincidit, no? És a dir, dic jo que si en Kaito va anar-hi amb en Gon bebè se'n recordaria. Si era així, també hi hauria de sortir en Ging, no? O va fer esborrar el seu nom? No sé, crec que ha quedat un poc a l'aire i no crec que en sapiguem res més, sobretot després del flashback on ens mostren que si en Gon anava a veure'l sol sí que hi hagués arribat... (Ging, ca-pu-llo)

Bé, avui hem acabat la saga de les formigues.

Veig que fa 40 dies del missatge en què vaig comentar l'arc anterior, així que hem vist 61 episodis en 40 dies, més o manco un i mig al dia.

Què vos puc dir? Se m'ha fet E T E R N.

Anem a repassar... podríem dir que són tres parts: una primera part introductòria on ens mostren en Kaito, comencen a néixer les formigues i l'equip d'en Kaito (al final, només en Kaito i els nens, perquè la resta desapareixen del mapa) fan un primer atac; una segona part, on el rei neix, apareixen en Netero, en Novu, en Morau i els deixebles, que posen a punt en Gon i en Killua per assaltar el castell de les formigues i mor la reina; i finalment, una tercera part on el rei es desenvolupa amb na Komugi i es produeix l'assalt final al castell de Gorteau de l'Est.

Crec que la primera part va ser interessant: el plantejament de les formigues és interessant, el fet que algunes recordin detalls de la seva vida humana i que vulguin tenir nom està en conflicte amb la manera de ser de les formigues (els insectes) així que és bastant interessant. Veure com aprenen dels humans i s'adapten al nen és molt interessant. L'assalt dels nens i en Kaito ja no em va agradar tant. Vaig trobar que en Gon segueix fent (o encara més i tot) de nen caparrut i ara, a sobre, amb la mort d'en Kaito, emo. Així que aquest arc introductori fa una bona introducció, però els protagonistes no acaben d'encaixar, crec.

La segona part comença amb el "repte" dels deixebles d'en Morau. Sincerament, en quin cap cap que quan estàs en mig d'un assalt tan perillós dediquis la meitat del teu poder (i ara no em vengueu en què "ooh, però no són tan poderosos com els dos jefassos", basta que mireu com es desenvolupa la tercera part) a entrenar uns hipotètics nens que potser voldran gresca. Per favor... Deixant de banda que la idea és pèssima, el desenvolupament és terrible. Se'm va fer etern. Na Palm no pot ser més odiosa. I sí, en Knuckle és massa bon tio. Però tot l'emo que hi ha a l'ambient va ser massa per jo. Tot perquè al final, tanmateix, els protagonistes perdin el dret de tenir gresca amb els grans. Bé... llavors veiem que en Kolt es rendeix i demana ajuda per salvar la reina. Això sí que va ser interessant. Ens diuen el nom del rei i fa néixer un bebè humà, wtf?

A partir d'aquesta tercera part el ritme es torna insuportablement lent. Lentíssim. Comença amb la revolució del rei a Gorteau de l'Est i la guerrilla d'en Killua i en Gon, que és una excusa barata per reclutar en Mereoron i n'Ikarugo. Em va mig agradar un poc la dissidència que veiem a una habitació de l'hotel i que serveix per colar na Palm dins el castell. Però la resta de la preparació de l'assalt em va parèixer donar voltes i voltes al mateix. Sí, alguns capitans ataquen en Morau... però tampoc és que tengui gaire rellevància, no? Per cert, me n'acab d'adonar que en Leol no ha tornat a sortir... no creia que hagués mort. També fan un breu parèntesi mostrant-nos les aranyes carregar-se una formiga, però ja està, queda a nivell anecdòtic.
Bé, mentre ens expliquen lentament els preparatius també ens mostren lentament que el rei juga als joc de taula aquell, el Gungi... -aquest autor pareix que té una obsessió per inventar-se coses... que si un alfabet (que ha de deixar de fer servir durant Greed Island perquè les cartes es puguin llegir xD), ara un joc de taula... bé...- amb na Komugi. Entenc que ens han volgut mostrar el rei com la maldat personificada i na Komugi com la bondat innocència (?) personificada. Sí, hem vist com el rei ha anat agafant-li afecte i aquest afecte el fa canviar. D'acord, ja veiem cap on va això: tenim un dolent, que és dolent perquè sí, però en comptes de fer que sigui dolent i ja està, farem que es repensi la maldat. És interessant veure com els guardians reials (sobretot en Pouf [incís: per què tenen noms tan llargs si tanmateix només fan servir la darrera part? (hehe, Pito)]).
Llavors, a la fi, comença l'assalt. La primera meitat de l'assalt... més o manco fins la lluita d'en Netero i el rei és increïblement lenta. El narrador intenta posar-se al nivell de n'Speedwagon fent de narrador (evidentment, no li arriba ni a la sola de les sabates) i acaba amb un 90% de les línies de diàleg de cada episodi. És de traca quan, a sobre, afirma que "han passat 10 minuts d'ençà de l'inici de l'assalt", quan han passat uns 10 episodis. Deixant de banda la lentitud, crec que el que més em va molestar va ser el canvi de na Pito: passa de ser la cosa més sàdica d'aquest món a ser una nena modosita. Fins i tot li canvia la veu. Sí, em va molestar molt. Una altra cosa que em va molestar molt (tot i que ja venia des de fa bastant de temps) és l'obsessió d'en Gon amb en Kaito: entenc que et faci ràbia que matin algú, però... el coneixes de fa dos dies!! Un poc de mesura, no? Que ens maten la noia dels insectes de l'examen de chunin caçador i passa totalment desaparcebut! Llavors, tanta tonteria del pla perfecte que havien fet perquè tanmateix no acabi de funcionar bé del tot... tot i que aconsegueixen el que volien: separar el rei dels guardians perquè en Netero pogués lluitar-hi sol.
Bé... per parts... n'Ikarugo... m'ha agradat més o manco. És el tipus d'emo que he estat disposat a suportar. La resta es posen tan tontament emos que ja no ho he pogut suportar. Per exemple, l'obsessió d'en Killua de no dir-li res a en Gon per no desbaratar-lo emocionalment... des de quan és inestable emocionalment? No ho deman perquè ho posi en dubte, perquè poc després entra en mode berserk sense gairebé cap explicació. La lluita d'en Gon i na Pito necessita un poc d'explicació que supòs que arribarà ara. No m'ha agradat, ni la lluita ni el "segrest" de na Komugi. Supòs que aquí ens han volgut fer veure que els bons no són tan bons i els dolents (salvant na Komugi) no són tan dolents. El fet que en Kaito sigui mort és el zasca més fort que he vist mai a l'anime. No crec que sigui una cosa bona, tampoc, ja que gran part de la força que té són capítols i capítols d'en Gon obsessionat -perquè sí- amb en Kaito...

Quant a la lluita d'en Netero i el rei... bé, sí, ara li treuen el suc a jugar als escacs aquests... per poder dir que el rei prediu les jugades d'en Netero. És interessant que el rei vulgui raonar però en Netero no: una altra vegada els bons no són tan bons i els dolents no són tan dolents... Ens mostren el passat d'en Netero = la palmarà d'aquí poc. I evidentment, la palma, suïcidant-se amb la intenció d'acabar també amb el rei. Què miserable. Ens la torren durant dos episodis de la bomba de la rosa en miniatura que la feien servir els terroristes i no sé què més... perquè tanmateix els dos guardians del rei puguin reviure'l sacrificant els seus cossos (però no, perquè en Pouf al final pot tornar al seu cos?, bé...). La cosa, que en Netero ha fet servir una tècnica covarda per guanyar, però no li ha servit de res... però el rei no recorda res! Així que en Pouf intenta dur-lo pel bon mal camí, però tanmateix veiem que el rei està a un nivell totalment superior i el seu joc brut no servirà de gaire. Al final, però, resulta que a aquests dos episodis on ens van explicar el funcionament de la bomba de la rosa en miniatura es van deixar un detallet no gaire important: resulta que també té un verí de la rehòstia que al final acaba matant els guardians que queden, el rei i na Komugi. A veure, sí, crec que el final de na Komugi i el rei és l'únic que podien tenir que fos mínimament decent. Però guanyar una guerra amb una bomba oculta i llavors amb verí? Un poc anticlimàtic, no?

Al final, en Gon està fet pols, na Reina és viva i és acollida per sa mare i en na Kaito és la darrera filla de la reina de les formigues. Wtf.

En conclusió, crec que el plantejament de l'arc és interessant. Les formigues, com a espècie són molt interessants i estan ben introduïdes. El dilema del rei, com a dolent perquè sí que acaba donant-li la volta al seu perquè és interessant. Però... els protagonistes no estan a l'alçada per res i el desenvolupament és lentíssim i pobre. No, no m'ha agradat gaire aquesta part.

A veure com acaba la sèrie.

NAGARERO OCHIRU NAMIDA, KIMI WA MEZAMETE YUKU, I EL HISOKA ONDE TA, QUIN PUTO TOSTOOOOOOOOOOOOOOOOOON! Tarararaaaaa, tarararaaaaa, tararararaaaa, tatatararaaaaaaaaa

HunterxHunter, Quimera Ant

La saga on el Hisoka no hi és i on res té puto sentit, per UkiHana

Benvinguts amics i amigues a aquesta saga preciosa, plena d'amor, amistat i superació! Què tenim, què ens presenten? Conta-m'ho tot!!! Doncs mira, tenim formigues evolucionades, organitzades com a exèrcit, amb peculiaritats xungues, super fortes i invencibles... Cony, compro!! Shut up and take my money, perquè això PROMET

I no, no és broma, la saga comença over 9000, em tenia super enganxada al principi, ahi a tope amb les formigues dale que te pego, rompiendo la pana, invitando a cañas, repartiendo leña... i duent-li humans a la reina, toh fucker desesperada per engolir pilotes d'humà, que en són de bones, m'encanteeeeeeen!!

Sí, la cosa anava de puta mare, les formigues estaven putament over power i el Gon i el Killua s'uneixen al Kaito, un personatge toh molón i reshulón que te roba el corassón. I pim pam pum, apareix la Pito (hihihihihihihihi pito) i es rebenta el Kaito. Wooooooooooh con esa toalla, FLIPANT!

Com a mínim flipant fins aquí, perquè a partir d'aquest moment la cosa baixa la vida, no sé si hi estareu d'acord, segurament no, però jo us estimo igual. És a dir, després en Gon està tot frustrao i han de lluitar contra el Knucle i el samurai emo i perd, pos clar que perds, no seràs fort fins que et confessis al Killua!! Per cert, tensió sexual molt bèstia entre aquests dos, no m'ho invento, és #REAL

I bé, doncs apareix la Palm, que us diré que només hi ha un altre personatge que me la torri tant com la Palm i és la Komugi. Ambdues m'avorreixen a un nivell estratosfèric, que venen els traterrestres amb el platillo volador i des de l'espai veuen el meu menyspreu infinit.

I com segueix la cosa? Que neix el rei, les formigues s'escampen pel món perquè el rei és putament MALOSO, tan maloso que li suda la vida de sa mare, que un poc més i se la cruspeix amb patates, que és MALOSO, que li roba un palau a un mandatari xungo i el mata perquè és MALOSO, però després juga a jocs de merda i és bona persona.

NO. No joder, NO!!!! Sorry per la impopular opinion, però per què sempre hem de redimir els dolents? És dolent, mu mala gente, que se'l carreguin sense puta compasió, per favor. És que ha de decidir si viure com humà o com a formiga. NOOO! No ha de decidir res, és el puto rei de les formigues, no té opció de viure com a humà, no té opció jodeeeeeeer!! *flip table*

Sí, la Komugi me sobrava molt. És més, sóc equip del mariposo, jo l'hauria matat cony, puta mania sempre en fer que un dolent molt dolent es torni bo en veure un ésser indefens. Mateu-me ara per aquesta confessió si voleu, però és que no s'aguanta per enlloc. Sóc un dolent despietat, el rei del món, però vull protegir aquesta humana fràgil perquè no l'he pogut vèncer a un joc de merda. Ok, no, no em conveç, no t'ho compro. Perdó.

I res, després hi ha el Morau que ho peta teta amb el fumet dels porros (són porros, ho em fareu canviar d'opinió, no li dona el sou per maria) i el Novu que era com molt pro però es queda tot calvorota i es fa caquita als calçotets. De veres que l'Associació de Hunters és tan cutre que no té més gent per pegar-li pallissa a les formigues? Normal, si fan l'examen tan putament difícil, saps? Després hi ha crisi mundial que t'hi cagues, però no tens personal, haver-ho pensat abans. En fi... El camaleó ho peta, sincerament. I el pop no està malament, és cute.

També hi ha els guardians, ja us ho he dit, jo sóc #team mariposón. El deforme me la bufa i la Pito (únic nom que puc recordar perquè tinc 5 anys) canvia com molt... Sóc super dolenta, mireu que li faig al Kaito però a la vegada "Gon, dona'm una hora que curi la Komugi, és mazo important pel rei, sabeh?" Bah... I el power up d'en Gon super mazao, en pla Bisky, amb els pantalonets que li serveixen de calçotets i els muscularros tots marcats i la camiseteta que li tapa just just el mugró... Sí, el Gon mazao és un Jojo.

No, no, el Gon no em posa. Hi ha un únic personatge que em posa moltíssim en aquest anime i es diu Hisoka. I no, no ha aparegut a tota la saga. Motivació? Zero. Interès? Zero. Sensualitat esclatant? Under 1000. No Hisoka, no party. Only drama Killua loves Gon, però el Gon loves Kaito, Gon, adona't ja, que el Killua se muere por tus huesos

Meanwhile, Killua "por eso esperaaaaaba con la carita empapada que llegarás con rosaaaaaas, mil rosas para miiiiiii"

I a més, el puto relleno de la saga, que és insuportable. Que estan tres capítols perquè passi un minut... Han jugat totalment amb la meva paciència i jo, d'això, no en tinc... Al final, els darrers 20 capítols de la saga, és que ni ganes tenia de veure-ho. La meitat del capítol era recapitulació, només tenia ganes d'agafar els capítols i posar-los x4 per passar ràpidament aquell sofriment... La saga es podria haver fet amb la meitat de capítols, imho...


Res, ja està, no puc dir res més, crec que ja he dit tot el que havia de dir, he expressat el meu hate de manera grassiossa (o ho he intentat) i res, espero que hagueu rigut i podem debatre, em podeu dir que miri la saga des d'una altra perspectiva i potser us faig cas, però ho dubto, perquè ara mateix estic horny pel Hisoka. Laik a aquest post si tu també estàs always horny pel Hisoka.

Jo només diré que sort que a Mallorca no teniu gaires otakus por ahí perquè vindrien a casa vostre a cremar-la si llegissin els posts. xDD

Nah en serio, no és que parli gaire amb molta gent d'això però sou els primers que conec que diuen que no els hi agrada ja no la saga sinó en general tot. Així que no us aconsello que aneu dient a la penya que no us ha molat la saga de les formigues perquè us miraran raro. hahah

No puc saber què ha fallat, potser el pace, potser la paciència, potser qüestionar exhaustivament la sèrie, no ho sé. Jo només sé que em vaig deixar portar, sense pensar, durant 5 dies seguits i vaig gaudir com mai amb cap altre anime.

Queda clar que cada persona és un món. :)

Hahahaha... sí, supòs que sí, cadascú és un món.

Reconec que sóc un tiquismiquis i que m'agrada que les coses quedin quadrades. Per exemple, quan qüestionàvem Greed Island per tecnicismes.

Però aquesta darrera part no han estat tecnicismes. És un greu problema de ritme. De fet, ara n'@UkiHana m'ha mostrat els comentaris de n'@Skuld i pareix que opinava el mateix.

Evidentment, no trobarem una veritat absoluta, però... si t'avorreixes, torna-la a mirar. I un capítol al migdia i un al vespre, res de mirar-ne 10 de seguits. Jo crec que també trobaràs que és excessivament lent.

PS: de moment, el següent arc és més interessant, tot i que també en tenc queixes xD