Hikaru no Go

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 485
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
0
1
Gràcies donades: 194 cops
Gràcies rebudes: 235 cops

Imatge

Nombre de capítols: 75
Gènere: Esport
Demografia: Shounen
Emissió original: 2001-2003

Sinopsis

En Hikaru és un nen bastant tros d'ase que un dia li vol robar coses a son avi del traster per vendre-les i comprar-se lacasitos o algo. I llavors allà al traster hi ha un tauler super totxo de Go, que és un joc de taula xinès on un jugador posa pedretes blanques i l'altre posa pedretes negres, i total que a dins del tauler hi ha un esperit que el posseeix, en Sai. En Sai és un esperit maligne que obliga en Sai jugar al Go, tot i que a ell no li agrada, però a força de jugar-hi li troba el gust i s'hi aficiona. I llavors l'anime tracta la seva carrera professional en l'esport del Go i la seva rivalitat amb un nen que té els cabells verds i també és molt bo.

Opinió

Doncs inicialment em feia mala pinta, tenia la impressió que seria molt tonto i no me'l volia mirar. Però em va dir la @Nina-chan que estava bé, i el vaig començar, i 75 capítols després puc dir que n'estic content, 8/10. M'ha entrat molt fàcil, em posava els capítols abans d'anar a dormir per relaxar-me i sempre n'acabava mirant més del compte.
No és tan profund com 3-Gatsu no Lion ni de bon tros, se centra quasi totalment en el joc, però està bé fins i tot si no hi saps jugar (jo no en sé, vaja).
Us animo a tots a donar-li una oportunitat.
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Jo la vaig veure fa un temps, i de fet vaig fer servir un opening per un animesong (que va quedar malament com no xD).

I segurament la vaig recomanar, pero no me asen caso! Em va agradar molt, per sobre del 8 i tot.

I sí, no cal saber jugar, no es gaudeix per això sinó per com van passant les coses. Una joia antiga, que en el seu moment va motivar a molts nens japonesos a introduir-se en aquest joc d'estratègia, el més complex que conec.
Respon