Tadaima.cat

Argument

Hibike! Euphonium ens narra la vida quotidiana del club de música sinfònica de la preparatòria de Kitauji, a Kyoto. La història comença quan la Kumiko Oumae s'hi uneix disposada a canviar d'instrument després de passar-se la vida tocant el Eupho però al final el destí fa que acabi amb el mateix instrument.

Però no tot va bé al club de música de Kitauji. Aquest any ha arribat un nou professor, el Taki-sensei que no està disposat a perdre el seu temps i els fa triar un objectiu: podran arribar a les nacionals amb un club desestructurat i que es va passar la major part de l'any anterior sense tocar per falta de motivació?

Opinió personal.

M'ha encantat i us la recomano moltíssim! Com molts slice of life, aquest anime tracta de la vida corrent d'unes estudiants de preparatòria que estan a un club de música i de com superen els problemes i les dificultats i aconsegueixen els seus objectius (o no). I he de dir-vos que a Kitauji problemes en tenen per a dues temporades!!

Per què us recomano veure-la? Primer de tot per la música! Hibike Euphonium és un anime musical un poc diferent, perquè tracta sobre una banda sinfònica i no sobre un grup d'idols o una banda de rock.

Us deixo una mostra de les parts on el club competeix perquè vegeu que és realment molt bonic!

Text amagat.

És bastant diferent als animes musicals que s'han posat de moda darrerament i a la vegada molt més realista, amb una història ben estructurada cosa que fa que et puguis sentir molt més identificat amb els personatges perquè, al cap i a la fi, són estudiants normals amb problemes al seu club, amb problemes amb els exàmens, amb molta responsabilitat... personatges de carn i ossos.

Generalment tracta temes que podrien passar a qualsevol club: persones que prefereixen fer el gandul que implicar-se, motivacions i metes diferents, rivalitats entre persones que toquen el mateix instrument, la competició per ser solista, la frustració d'una competició, si el club treu molt de temps per estudiar i entrar a una bona universitat, l'amor... Són temes realistes que van sorgint a l'anime de manera molt natural i que troben o no la seva solució.

Tot això fa que sigui una història amb una forta càrrega sentimental i gens superficial que és el que podríem pensar d'un anime escolar: els personatges es veuen immersos en situacions que porten a la reflexió, a la compassió i fins i tot a l'emoció i a la tristesa.

Música i realisme sumat a una animació bestial!! No podia ser d'una altra manera de KyoAni i realment l'anime en si és una obra d'art que té uns colors preciosos i que es manté durant tots els capítols. Una bona animació i una història ben contada fa que l'anime enganxi moltíssim i que sempre tinguis ganes de més, de saber què passarà a continuació!!

Si li hagués de posar una pega, només dir que té fanservice yuri, però pur fanservice que l'únic que fa és exagerar la relació entre els personatges, ja que no és un anime ni romàntic ni yuri.

Puntuació:

Li poso un 8 ben merescut! Així que ja sabeu: bona música, realisme i una animació molt bona! I a més són dues temporades ja acabades, podeu completar la història sense haver d'esperar! Val molt la pena, us enganxarà moltíssim!

Fa relativament poc que hem vaig veure les 2 temporades i els especials d'una tirada i he de dir que és un anime espectacular actualment el meu anime de música preferit sense cap dubte, tots els personatges poden ser típics però a la vegada surten dels seus tòpics, la Oumae és de les millors protagonistes i dels personatges més ben fets que he vist potser és cosa meva però tot en ella evoluciona d'una forma maravellosa i la seva forma d'actuar és massa maca.
L'únic punt dolent que li he trobat és que l'autor s'empenyi en fer que la Oumae i la Kousaka els hi agradi X noi quan es nota a 10000000000000 anys lluny que són lesvianes i s'agraden l'una a l'altre i encara així la relació que hi ha entre elles és do lo més maco que et pots trobar.
jo li dono un 9/10 si no l'heu vista doneu-li una oportunitat segur que no us en penediu.

El yurbait em desespera molt. Em va acabar matant en aquesta sèrie. I no vaig ni acabar la segona temporada xD
Odio a kyoani per això. Saps que "hi ha alguna cosa" entre les protagonistes, que et mors ganes perquè passi alguna cosa però també saps que mai passarà res perquè es kyoani. A prendre pel sac, Ishihara Tatsuya XD

edit: per cert aclareixo que el tema yuribait es cosa exclusiva de kyoani només per vendre més quan surten els DVD. La novel·la que es el producte original no te res de res de yuri ni res et fa pensar que n'hi hagi. I el mateix amb les últimes sèries de kyoani.