Haruki Murakami
Biografia
El Haruki Murakami (村上春樹) va nèixer a Kyoto el 1949. El seus pares eren professors de literatura i d'aquí prové l'afició de l'escriptor pels clàssics japonesos i també occidentals. Va estudiar Literatura i Dramatúrgia Grega a la Universitat de Waseda, però es dedicà fins el 1982 a una altra afició: va regentar un cafè de jazz. De fet, la seva obra està molt influïda per la música i l'aparició de cançons és constant. Actualment viu al Japó i gaudeix de fama internacional per la seves novel·les.Obres
Us parlaré de les obres que m'he llegit de Murakami fins el moment, en ordre de preferència personal. De moment m'he llegit tres, i les tres m'han propiciat reaccions diferents, així que us deixo també el que jo he trobat d'aquests llibres!Tokyo Blues
Títol original: Norwei no Mori (ノルウェイの森) (El bosc noruec)Any: 1987
Argument: Tokyo Blues narra l'educació sentimental d'un jove estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Introvertit, tímid i seriós, Toru Watanabe s'enamora de Naoko, una noia impenetrable, i pateix una crisi que el porta a l'aïllament social i a la reclusió. Davant les dificultats de la seva relació amb la Naoko, Toru es llança a una espiral de sexe esporàdic i un dia coneix la Midori, una noia vital, exuberant i plena de vida que revolucionarà el seu món ordenat i tranquil.
Opinió personal: Va ser el primer llibre de Murakami que em vaig llegir i em va atrapar completament, em va enamorar. Me'l vaig llegir molt ràpid perquè em va enganxar molt! Els personatges em van agradar molt, l'argument no és res de l'altre món però et va enganxant i enganxant i no te n'adones i ja t'has acabat el llibre i a mi això... m'encanta. Que em quedi una sensació de "buidor" quan m'he acabat un llibre em fa adonar que realment ha valgut la pena llegir-se'l. Per tant, si no heu llegit res mai de Murakami, jo us recomanaria sense cap dubte, Tokyo Blues. De totes maneres crec que han fet una peli però no l'he vista.
After Dark
(Després de la foscor)Títol original: アフターダーク After Dark
Any: 2004
Argument: S'acosta la mitjanit en un restaurant que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s'asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l'ha reconeguda. Tots dos han perdut l'últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir, fumar i beure cafè fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l'Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, les llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l'ànim boirós de l'insomni. És de nit i les possibilitats són infinites. After Dark narra les històries entrelligades d'uns personatges solitaris a la recerca d'una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sense parar.
Opinió personal: Encertat, jo li poso un notable. Em va agradar però té dos tipus de capítols (depenent de quin personatge sigui el protagonista) i uns em van avorrir moltíssim i els altres em van agradar molt. Realment pareix un tipus d'aposta de l'autor de com combinar a un mateix llibre capítols on no passa res i tot és absolutament una descripció i d'altres on el ritme és frenètic i va passant de tot, i tot això, dins el marc d'un sol vespre.
Crònica de l'ocell que donava corda al món
Títol original: Nejimaki-dori KuronikuruAny: 1995
Argument: El jove Toru Okada acaba de deixar la seva feina en un bufet d’advocats. Un dia rep la trucada anònima d’una dona. A partir d’aquell moment, l’existència de Tooru pateix una estranya transformació: la seva dona desapareix misteriosament, comencen a aparèixer al seu voltant misteriosos personatges, i allò real es degrada fins a impregnar-se d’un aire completament fantasmagòric. Mentre els somnis envaeixen cada cop més la realitat, Toru Okada haurà de resoldre molts conflictes que ha anat arrossegant al llarg de la seva existència.
Opinió personal: Sincerament, a mi no em va agradar. És un llibre lent, a estones cruel, que no em va enganxar gaire i vaig tardar molt en acabar-lo, on va mesclant realitat i ficció a la mateixa escena i, a la segona meitat, va afegint personatges nous que em va donar la sensació que només ho feia per fer més gruixut el llibre, perquè no tenien res d'important i que, al final, es resolia tot molt senzill, en un sol capítol.
----------------------------------------
Dir que, a mi personalment, Murakami m'agrada molt però reconec que el que diuen les veus crítiques és cert: sempre fa servir el mateix esquema i totes les seves novel·les tenen elements comuns i personatges que s'assemblen moltíssim.
Vosaltres heu llegit alguna altra novel·la de Murakami que no sigui una d'aquestes i la recomanaríeu? Coneixieu aquest autor? Us agrada?