Given - La pel·lícula

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Respon
Avatar de l’usuari
Lluis_Cat
Porco Rosso
Porco Rosso
YELLOW TEAM!
Entrades: 308
Membre des de: 07 set. 2019, 15:19
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 238 cops
Gràcies rebudes: 209 cops

Given - La pel·lícula


Imatge

Fitxa tècnica


Títol original: Eiga Given (映画 ギヴン )
Director: Hikaru Yamaguchi
Gènere: Música, vida quotidiana, Drama, Amor, Shonen-ai
Estudi: Lerche
Duració: 59 minuts
Any: 2020 (estrenada a Crunchyroll a occident el 2021)
En català?: 100% SÍ NO FAKE (per Lluna Plena no Fansub)

Argument


Mentre la banda es prepara per participar en el concurs d’aficionats del festival Countdown, en Mafuyu comença a escriure una nova cançó arran de veure el concert de violí de l’Ugetsu. A més a més, l’Akihiko comença a tenir problemes amb l’Ugetsu i es veu obligat a dormir a casa en Haruki, cosa que causa un seguit de moments tensos.
Aquesta pel·lícula, a diferència de l’anime, se centra sobretot en la relació d’en Haruki Nakayama i l’Akihiko Kaji, i en el que va passar en el passat entre l’Akihiko i l’Ugetsu.

Tràiler




Opinió personal (amb spoilers!)


Primer comencem amb el que penso que és un dels punts fluixos de la pel·li: la duració.
Penso que amb 59 minuts passen massa coses a la pel·li i massa ràpid.
Per exemple, el temps que passen junts l'Akihiko i en Haruki són un seguit d'imatges i m'hauria agradat més desenvolupament. Penso que encara que la pel·li se centra en l'akihiko i en haruki, surten massa poc en mafuyu i sobretot l'uenoyama. Per sort tenim una escena cuqui entre ells.
Les coses bones: la MÚSICA <3 com m'agraden les cançons uuh i sobretot Yoru ga Akeru la versió sense veus de fons si la busques genialíssima. Jo no sóc gaire tècnic però suposo que l'animació és bona i està ben feta (excepte quan fan zoom out als concerts que es veu el 3d)
I bé, la història. Era el que tots esperàvem i hem descobert de pas tota la història del passat que no ens havien explicat.


Bé, no sé què més dir, que us la recomano moltíssim i que l'aneu a veure ja!!!!

Molt més enllà del temps, a la ciutat dels vents suaus vull que m'hi portis.

Avatar de l’usuari
Nina-chan
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 125
Membre des de: 22 juny 2020, 16:13
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 23 cops
Gràcies rebudes: 78 cops

Doncs ja he vist la pel·lícula, amb un extra d'intriga perquè el mega no me la deixada veure sencera tota seguida. :spooky:

Tot i que fa temps que vaig veure la sèrie, quan l'estaven emetent, trobo que en comparació la pel·lícula té un to més madur, segurament perquè se centra en l'Akihiko i en Haruki, que són adults, i la sèrie se centra més en l'amor dels dos jovencells de la banda, tot que en Mafuyu, pobre, té un passat ben tristot.

La relació de l'Akihiko, en Haruki i l'Ugetsu m'ha recordat força a Nana, però sense arribar a ser tan dramàtic i angoixant per sort. No voldria pas que tinguessin un final tan trist, tan bufons que són tots.
La relació entre l'Akihiko i l'Ugetsu, més concretament, em sembla que és com acabarien moltes de les parelletes d'institut d'anime, que s'estimen molt i no poden viure l'un sense l'altre i al final, quan deixen d'estar esclavitzats per les hormones es comencen a ofegar mútuament.

L'Ugetsu crec que té bones intencions, però la manera en què intenta fer que l'Akihiko talli amb ell és molt cruel i s'haurien estalviat molts cors trencats i patiments si hagués estat sincer i directe des del principi. Això no vol dir que la culpa sigui tota seva, però. L'Akihiko és ben conscient de què està fent l'Ugetsu, però continua tornant sempre amb ell. Potser si haguessin parlat més l'un amb l'altre, en comptes de deixar que el malestar continues fins al punt d'ofegar-los, no haurien patit tant i haurien pogut salvar la relació. O potser haurien decidit abans que era millor per tots dos partir peres i al final tampoc s'haurien fet tant mal. Però bé, en general trobo que el dramatisme que li han donat al tema era el just i necessari, i no se m'ha fet pesat.

L'Ugetsu em fa pena, pobret, i espero que es faci amic d'en Mafuyu, que aquests dos estan tallats del mateix patró i són tots dos tenen el cap una mica pels núvols. A les poques escenes que tenen junts sembla que es podrien arribar a avenir molt també. :3

L'Akihiko ja des del principi veiem que té problemes amb la família i segurament el seu comportament està influenciat per això. Trobo que és força injust que depengui tant d'en Haruki i que s'aprofiti una mica dels sentiments que té per ell, però és un personatge que em cau bé i es fa perdonar al llarg de la pel·lícula. Espero que acabin sent feliços tots dos.

En Haruki, d'altra banda, no m'ha cridat l'atenció tant com els altres dos. Suposo que ja és normal, al cap i a la fi, el protagonista del drama emocional de l'Akihiko era l'Ugetsu i en Haruki és més aviat el personatge que l'ajuda a superar-ho tot. Em sap greu per ell, però, perquè li ha de fer mal tot plegat i a més ell també té les seves inseguretats.

Al final, quan l'Akihiko ja ha acabat del tot amb l'Ugetsu i intenta festejar amb en Haruki em fa molta gràcia i a la vegada el trobo adorable. L'Akihiko enrojolat és genial. :blush: M'ha agradat molt com es nota l'evolució dels personatges al llarg de la pel·lícula també. Al principi es nota que no estarien bé junts i que s'acabarien fent mal, com amb l'Akihiko i l'Ugetsu. Però al final de la pel·lícula ja no és així i quan l'Akihiko per fi es declara no hi he trobat cap pega.

Com sempre, em fa gràcia que a l'anime tallar-se els cabells sigui sinònim de què t'hagin donat carabasses, algun dia hauré d'esbrinar d'on ve això. xD
En general, m'ha agradat força la pel·lícula i les cançons m'han semblat genials. Hauré de tornar a mirar la sèrie ara que ja està tota en català també.
Avatar de l’usuari
taka
Porco Rosso
Porco Rosso
Nya!
Entrades: 148
Membre des de: 15 gen. 2021, 23:43
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 132 cops
Gràcies rebudes: 60 cops

Després de veure la sèrie de Given, ja no va fer pas falta que m'amenacessin amb una sarbatana per tal que en veiés la pel·lícula. Altre cop, em vaig veure la molt encertada traducció del sr. Lluís_cat, relese de lluna plena no fansub.

Començaré la review anant al gra: La sèrie és superior a la pel·lícula. I ho és també en diversos sentits, el drama és molt més intens, les interaccions entre els personatges més interessants, i de fet, més interessants eren els personatges en si, que a la pel·lícula, a excepció Ugetsu els he trobat molt buits.
Dit això, podem passar a les coses bones, com per exemple les escenes maques i felices d'en Mafuyu i l'Uenoyama, i la complicada relació entre els somnis de l'Ugetsu i el seu amor. També és important destacar que la música ja no és un tema fonamental que permea totes les relacions, i és més una cosa que els personatges fan de tant en tant. D'això segueix, que la cançó del concert en aquest cas m'hagi semblat molt menys interessant.

No faré més comentaris tot i que se'n podrien dir mil coses, no sóc pas el millor en aquest sentit, però tot i el que he dit, considero que val la pena veure-ho.
Respon