Ghost in the Shell
Ghost in the Shell és una pel·lícula cyberpunk basada en el manga de Masamune Shirow. És una d'aquelles pelis que quan tinc la casa plena d'amics amb plan de pizza i birra perquè fa mandra sortir, acaba caient. Així i doncs l'he vist unes quantes vegades. I ahir, amb el tema del Cinema de Culte, doncs va tornar a tocar.
La protagonista és la Motoko Kusanagi - la cap de la Secció 9 de Seguretat Pública cyborg de cos sencer. És a dir, és completament robòtica excepte pel cervell. A més, al món de GitS, el cervell pot tenir implants que permeten connectar-se a la xarxa directament. Això fa que la línia entre màquina i persona sigui molt fina, tema que es toca al llarg de la peli.
Resum de l'argument:
Text amagat.
Primer de tot tenim un programador que està intentant fugir del país per mitjà d'un diplomàtic estranger. La Secció 6 li demana d'estranquis a la Secció 9 si ho poden arreglar, i llavors va la Motoko i fa pim pam pum i li vola el cap al diplomàtic. Això ho poden fer perquè la secció 9 és secreta, llavors és com si no hagués passat.
Després tenim els crèdits amb la música búlgara-japonesa que és com 10/10.
Llavors entra un diàleg heavy entre l'Aramaki (el jefe de la Motoko) i un senyor d'Afers Exteriors en què tots estàveu distrets i no us vau assabentar de res, que serveix per presentar una mica més les faccions (secció 9, secció 6) i l'Aramaki.
Just després ens trobem una dona amb tot d'agulles a la cara, i l'Aramaki tal qual explica la situació (els l'explica als altres personatges, però nosaltres aprofitem i escoltem). Bàsicament la senyora és l'intèrpret del ministre d'afers exteriors, li han hackejat el coco, i li donen la culpa a un tal Puppet Master.
Llavors es posen a buscar l'origen del senyal que està fent l'atac, i tenim el tema dels escombriaires. Bàsicament els han rentat el cap a un escombriaire i a un tio xungo i van de telèfon en telèfon fent coses de hackers.
Aquesta part és com molt guai perquè veiem els dibuixos de la ciutat que són super macos:
A més aprofitem per conèixer una mica més el Togusa (el tio que quasi no és gens robot), el Batō (husbando) i l'Ishikawa (que sempre fa les coses avorrides i per això ningú se'n recorda d'ell).
I això que atrapen els malfactors i tal però tenen el cap buit o sigui que no se'ls pot treure informació.
Llavors entremig tenim l'escena aquesta de l'home dels cabells blancs que baixa d'un helicòpter taronja i l'Aramaki que l'espia, i se suposa que ha de ser el Puppet Master però en el fons és un titella com el senyor de les escombraries.
Després tenim l'escena super chill de la Motoko bussejant i després parlant amb el Batō, amb la reflexió sobre on s'acaba la persona i on comença el món. Llavors torna a entrar la banda sonora i tenim imatges de la ciutat. Que es noti que és cinema japonès hòstia.
Aleshores tenim la noia robot aquesta dels cabells blancs, la que de debò és el Puppet Master (també conegut com a projecte 2501), que l'atropellen. Arriba la Motoko tard i llavors li han d'explicar tot, i així el públic també ho entenem. Que en una fàbrica la màquina s'ha engegat sola, ha fet la dona, la dona ha fugit, l'han atropellat, i l'han portada cap aquí. Ah, i sembla que el puto robot té consciència, que no hauria de ser si no té un cervell humà.
Llavors arriben els cabrons aquests de la secció 6, el Nakamura i un altre. Ah, i la Motoko té una petita crisi existencial a l'ascensor.
Ara ve quan el Togusa ens demostra lo bon detectiu que és: hi ha un o més infiltrats amagats amb camuflatge com el que hem vist a la primera escena de la pel·lícula que han entrat amb els de la secció 6.
Total que el Puppet Master es desperta, fa el seu discurset, i se l'emporten segrestat, però com que els nostres amics ja estaven preparats per la liada, comencen la persecució al moment.
I doncs acaba la Motoko perseguint el 2501 fins a un edifici antic on hi ha un puto Tachikoma, i llavors es transforma en Solid Snake i fa la lluita contra el Metal Gear. I perd. Però arriba el husbando amb una arma de la hòstia i li salva el cul. O el que en queda.
Connecten la Motoko i el 2501 amb un cable guai d'aquests del coll, discuteixen una estona la reproducció, i al final fan la fusió i a l'últim moment patapum els franctiradors de la secció 6 volen matar a tothom però el Batō salva la Puppet Motoko 2501 fusionada 2.0 versió millorada posant la mà al mig a l'últim moment. I llavors agafa el cap i el posa en el primer cos que troba al mercat negre, i fi.
Després tenim els crèdits amb la música búlgara-japonesa que és com 10/10.
Llavors entra un diàleg heavy entre l'Aramaki (el jefe de la Motoko) i un senyor d'Afers Exteriors en què tots estàveu distrets i no us vau assabentar de res, que serveix per presentar una mica més les faccions (secció 9, secció 6) i l'Aramaki.
Just després ens trobem una dona amb tot d'agulles a la cara, i l'Aramaki tal qual explica la situació (els l'explica als altres personatges, però nosaltres aprofitem i escoltem). Bàsicament la senyora és l'intèrpret del ministre d'afers exteriors, li han hackejat el coco, i li donen la culpa a un tal Puppet Master.
Llavors es posen a buscar l'origen del senyal que està fent l'atac, i tenim el tema dels escombriaires. Bàsicament els han rentat el cap a un escombriaire i a un tio xungo i van de telèfon en telèfon fent coses de hackers.
Aquesta part és com molt guai perquè veiem els dibuixos de la ciutat que són super macos:
A més aprofitem per conèixer una mica més el Togusa (el tio que quasi no és gens robot), el Batō (husbando) i l'Ishikawa (que sempre fa les coses avorrides i per això ningú se'n recorda d'ell).
I això que atrapen els malfactors i tal però tenen el cap buit o sigui que no se'ls pot treure informació.
Llavors entremig tenim l'escena aquesta de l'home dels cabells blancs que baixa d'un helicòpter taronja i l'Aramaki que l'espia, i se suposa que ha de ser el Puppet Master però en el fons és un titella com el senyor de les escombraries.
Després tenim l'escena super chill de la Motoko bussejant i després parlant amb el Batō, amb la reflexió sobre on s'acaba la persona i on comença el món. Llavors torna a entrar la banda sonora i tenim imatges de la ciutat. Que es noti que és cinema japonès hòstia.
Aleshores tenim la noia robot aquesta dels cabells blancs, la que de debò és el Puppet Master (també conegut com a projecte 2501), que l'atropellen. Arriba la Motoko tard i llavors li han d'explicar tot, i així el públic també ho entenem. Que en una fàbrica la màquina s'ha engegat sola, ha fet la dona, la dona ha fugit, l'han atropellat, i l'han portada cap aquí. Ah, i sembla que el puto robot té consciència, que no hauria de ser si no té un cervell humà.
Llavors arriben els cabrons aquests de la secció 6, el Nakamura i un altre. Ah, i la Motoko té una petita crisi existencial a l'ascensor.
Ara ve quan el Togusa ens demostra lo bon detectiu que és: hi ha un o més infiltrats amagats amb camuflatge com el que hem vist a la primera escena de la pel·lícula que han entrat amb els de la secció 6.
Total que el Puppet Master es desperta, fa el seu discurset, i se l'emporten segrestat, però com que els nostres amics ja estaven preparats per la liada, comencen la persecució al moment.
I doncs acaba la Motoko perseguint el 2501 fins a un edifici antic on hi ha un puto Tachikoma, i llavors es transforma en Solid Snake i fa la lluita contra el Metal Gear. I perd. Però arriba el husbando amb una arma de la hòstia i li salva el cul. O el que en queda.
Connecten la Motoko i el 2501 amb un cable guai d'aquests del coll, discuteixen una estona la reproducció, i al final fan la fusió i a l'últim moment patapum els franctiradors de la secció 6 volen matar a tothom però el Batō salva la Puppet Motoko 2501 fusionada 2.0 versió millorada posant la mà al mig a l'últim moment. I llavors agafa el cap i el posa en el primer cos que troba al mercat negre, i fi.
Ah, i Ghost in the Shell no s'acaba aquí. A més del manga i aquesta peli també se n'ha fet:
- Una seqüela de la pel·lícula
- Uns quants jocs
- La sèrie Stand Alone Complex
- La sèrie Arise
- Un live-action de hollywood (que no segueix el mateix argument)
Recomano a tothom que no hagi vist la peli del 95 que la miri. En versió original, si pot ser. Hi ha un doblatge al català però està basat en el doblatge anglès i és força terrible. Si us agrada, mireu també el Stand Alone Complex. Si encara en voleu més, l'Arise. I finalment, un dia que tingueu ganes de droga pura, Innocence. L'ordre en què es miri no importa, ho dic així per ordre de què crec que és més fàcil que agradi.