Fitxa Morte [Drakkar]

Avatar de l’usuari
Morte-Diem
Porco Rosso
Porco Rosso
♫ Tu Tu Ru ♪
Entrades: 407
Membre des de: 15 oct. 2016, 12:07
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 167 cops
Gràcies rebudes: 246 cops

[center]Món humà[/center]



- Nom i cognom del personatge: Morte Ubrigadu

- Edat: 19

- Sexe: Home

- Família: Els pares d’en Morte eren immigrants brasilers que van anar a viure a Itàlia quatre anys abans de que nasqués, es van instal·lar en una ciutat de mida mitjana propera a Nàpols juntament amb la seva filla (i germana d’en Morte) La Nunally, que en aquell moment rondava els dos anys. El seu pare era l’únic de la família que treballava, feia d’ajudant del port de Nàpols per una misèria de sou que ajudava a mantenir la família. Quan la Nunally va arribar als sis anys va néixer ell, era un nen sa amb ganes de descobrir aquest món nou desconegut que veia per primer cop. La seva germana, des d’un primer instant va sobre protegir-lo fins el punt que no deixava ni que les seves amigues s’hi acostessin, era una noia molt possessiva. En Morte va créixer sense problemes fins els deu anys, que havia de néixer el seu germà petit, en Bruno, però desgraciadament, la nit que havia de néixer nevava com mai havia nevat a Itàlia, i l’ambulància no podia arribar a on vivia la família, el part es va complicar i aquella nit, en Morte i la Nunally, van veure morir la seva mare i el seu germà petit. El govern va accedir a indemnitzar la mort de la seva mare, però el seu pare es va enfonsar, va seguir la seva vida com va poder, però ja no somreia i ni tan sols parlava amb els seus fills, a la feina estava absent i sabia que tard o d’hora l’acabarien despatxant, i efectivament, passat un any del tràgic accident de la seva mare el pare d’en Morte encara no s’havia refet del succés i va acabar sense feina, per sort encara els hi quedava una sucosa indemnització que van anar fent servir per passar el dia a dia, sembla que el pare, com que tenia més temps per ell es va anar refent, fins que passats dos anys de la mort de la mare d’en Morte va arribar a casa després de fer el seu volt matinal i va anunciar als seus fills que se’n tornaven al Brasil, que acabava de comprar tres bitllets d’anada i que li feia il·lusió retrobar-se amb la seva família d’allà. Va ser el primer cop que va parlar de l’avia d’en Morte, i també va ser el primer cop que en Morte el veia somriure després del tràgic accident, així que ràpidament van accedir a marxar amb ell. El dia de l’embarcament el seu pare estava feliç i animat com mai abans. Quan el vaixell va començar a moure’s per sortir del port va aparèixer un home a terra ferma, cridant com si s’hagués d’acabar el món, va agafar una roca del terra i la va tirar cap al cul del vaixell, amb tanta mala fortuna que va tocar el pare d’en Morte i el va fer caure del vaixell cap a l’aigua, un cop dins l’aigua va ser succionat per les aspes del vaixell que el van anar desmembrant i repartint en trossets per tot el mar, el tros d’un braç que va sortir disparat amb força va aconseguir arribar als peus d’en Morte, que es mirava l’escena perplex i incrèdul. Aquell dia, també va ser l’últim dia que va veure la seva germana que va desaparèixer misteriosament del vaixell abans que arribes la policia per solucionar l’incident causat per aquella pedra. De moment encara no s’ha trobat l’autor que va tirar la pedra, i no se n’ha sabut mai més res de la germana d’en Morte. En Morte va haver de passar el que li quedava de la seva tràgica adolescència en un orfenat.

- Vida al món humà: En Morte porta una vida estable en un pis mitjà de la ciutat italiana que ha viscut tota la seva vida. De moment té una feina normal d’ajudant de cuina en una de les pizzeries més conegudes de la ciutat. És un gran atleta, i guanya unes miques de diners extres participant a competicions d’atletisme, ha quedat en primer lloc més d’un cop des de que va començar a participar a nivell nacional. Els seus únics amics actualment, són el seu cap, un pizzer reconegut propietari de la millor pizzeria de la ciutat, i una noia que va conèixer fa poc en una de les competicions d’atletisme i que ràpidament van connectar, en Morte la troba molt interessant i tot i que la va conèixer fa poc en Morte li té moltíssima confiança. La noia és una atleta d’origen japonès resident a Itàlia, es diu Kuroeka, i també té dinou anys, viu en un poble proper al d’en Morte, a una mitja hora de camí cap al nord.

- Descripció psicològica: En Morte és una persona molt tancada a causa de la seva difícil adolescència, ha demostrat ser una persona psicològicament molt forta i resistent, ha sigut capaç de suportar tot el seu dolor sense que la gent del seu voltant se n’adones, tot i això, també demostra que és humà amb les persones més properes a ell com el seu cap o la Kuroeka, aquestes són les dues úniques persones en aquest món que li permeten aflorar els seus sentiments fluidament, davant d’altres persones menys properes, en Morte és una persona seria, extremadament tranquil·la i avorrida. Encara sent rancor pel que li va passar als seus pares, sempre ha somiat en venjar-se per tot el que li ha passat, però sempre s’acaba fent les mateixes preguntes. –A qui m’he de venjar? –Qui m’ha fet mal? –Qui m’ha volgut fer mal? –Perquè m’han fet mal? En Morte s’adona cada dia que la seva ràbia no té cap objectiu. La seva situació és tan surrealista que per seguir endavant amb la seva vida ha de desafiar una entitat inexistent a qui ell anomena l’origen de tots els mals, necessita saber que algun dia podrà vèncer aquesta entitat per venjar així la mort dels seus pares. I és que els humans som així, passi el que passi independentment de la situació, quan succeeix algun fet que ens malmet, la primera norma és buscar un culpable.

- Descripció física: En Morte, és una persona alta i grossa, no és gens musculat, els pocs músculs que té són els de les cames que li permeten avançar posicions a les competicions d’atletisme. Té el cabell negre com el carbó i els ulls blaus, un fet molt estrany per les seves arrels brasileres. És mou d’una manera senyorial molt cridanera que conjunta perfectament amb el seu posat seriós que sempre porta.

[center]Món virtual[/center]



- Equip: Drakkar.

- Divisió: Exploració.

- Càrrec: Ras.

- Objecte màgic: Una daga molt afilada que porta sempre amagada. Com aquesta:
Text amagat.
Imatge


- Roba que porta: Porta una armadura de malla que li cobreix el pit, ombreres, botes i pantalons de cuir i uns guants de malla fina que li garanteixen la mobilitat. Molts cops, quan surt d'exploració porta també una petita capa amb caputxa.

- Element: Aire.

- Arma: Un arc de fletxes compost.

- Atacs:
- Fletxa Directa: Controla amb l’ajut de la força de l’aire el següent projectil que llançarà, podent-lo desviar de manera controlada per tocar objectius amagats.
- Silenci del vent: És capaç de llegir l’aire que l’envolta per endevinar la situació i direcció d’enemics mòbils a una certa distancia.
- Remolí destructor: Aixeca un remolí que pot utilitzar de moltes maneres en el seu favor.
- Tall de vent: Crea una barrera de vent capaç d’aturar projectils de fins a mida mitjana


- Habilitats:

- Lluita cos a cos: 10

- Lluita a distància: 100

- Intel·ligència: 75

- Resistència: 24

- Habilitats mèdiques: 20

- Rapidesa: 80

- Agilitat: 100

- Poder defensiu: 1

- Poder ofensiu: 90

- Mascota: Té un colibrí albí que es diu Nagoya, sempre el segueix, és molt ràpid i suficientment petit com per amagar-se a la roba d’en Morte, o d’algú altre...
Text amagat.
Imatge


- Altres: Com a transport fa servir una ploma gegant que li proporciona en Nagoya i que pot controlar amb l’ajuda del seu domini del vent, molt semblant a la que fa servir la kagura.
Text amagat.
Imatge
Bloquejat