Els nostres inicis en el manganime

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Avatar de l’usuari
Kosmoentelecheia
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Tadaima!
Entrades: 18
Membre des de: 27 nov. 2017, 23:30
0
1
Gràcies rebudes: 5 cops

Els meus inicis, disten dels de molts de vosaltres. Es remunten a principis dels 90 al Perú (sóc peruà) gairebé els meus primers records amb 4-5 anys, venen amb imatges del Japó i he tingut la sort de veure coses com:

- Noppo y Gonta ¿Puedo hacerlo yo? (できるかな Dekirukana?)
- Niños en Crecimiento (大きくなる子, Ookiku naru ko)
- Teatro de marionetas (こども人形劇場 Puppet Theater)
- Piko, Kika y Taro (Ciencias para niños)
- 1, 2, 3, matemáticas (いちにのさんすう Ichi ni no sansū)

I d'altres sèries que pel que sé, aquí no s'han emès com per exemple:
- Super Sentai Liveman (per qui no ho sàpiga, els Powers Ranger són una còpia dels originals japonesos)
https://www.youtube.com/watch?v=Izg6wPkVP50
- Super Sentai Flashman. https://www.youtube.com/watch?v=vzKTRJsoyvo

I pel que fa a animes, veia Lady Oscar, Candy Candy, Saint Seiya, Fly, Dragon Ball, Sailor Moon...

És una manera curiosa i diferent de veure-ho. En arribar aquí a Catalunya, vaig seguir mirant anime al K3 (gràcies a l'anime, que vaig aprendre tant bé el català, per als qui diuen que separa i adoctrina...), i llegint sobretot manga.

Espero que us hagi agradat!

Kosmo.
Avatar de l’usuari
Kagome
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Shinjitsu no uta
Entrades: 44
Membre des de: 11 feb. 2016, 23:05
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 12 cops
Gràcies rebudes: 18 cops

Sempre recordaré la persona que em va iniciar al món del manga. Realment m'hi vaig ficar jo sola, començant per Doraemon i seguint més endavant gràcies al k3 i 3xl amb la màgica Doremi i el meu estimat InuYasha; però parlant concretament del manga, va ser un dia a escola que una companya va portar el primer tom d'InuYasha, i em va despertar una enorme curiositat. Vaig pensar: que és aquest llibre i per què es llegeix al revés? Després de mirar-lo vaig decidir que jo també els volia tenir i així va començar la meva afició pel manga.

Quan vaig començar la col.lecció d'InuYasha no recordo si ja s'emetia o no, però sé que desde el primer capítol em va agradar molt més l'anime que no pas el manga. Tot i així a la col.lecció d'InuYasha la van seguir adquisicions de shojos, que de petita era el meu gènere preferit. Entre ells estan Tokyo Mew Mew, Sakura, Kamikaze Kaito Jeanne, Full Moon wo Sagashite...

I així em vaig anar interessant cada cop més pel món manganime i el país d'on prové. Des de petita fins ara que m'estic fent adulta. I no m'agradaria deixar mai aquesta afició que tantes coses bones m'ha donat :)
Avatar de l’usuari
surreak
Porco Rosso
Porco Rosso
Entrades: 233
Membre des de: 09 set. 2016, 23:40
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 67 cops
Gràcies rebudes: 66 cops

Doncs, en el meu cas, va ser una cosa com molt subtil durant tota la infància i adolescència, en què seguia anime però no me n'adonava, i no va ser fins superats els 20 anys en què en vaig ser conscient i vaig començar una nova fase molt més activa.
Durant tota la meva infància era fidel seguidor de Bola de Drac, jugant a l'hora del pati amb els amics a convertir-nos en súperguerrer, buscant les boles de drac, fent combats o somiant que volava. Però era una època en què també jugàvem amb els anells del capità Planeta, per exemple. Tot i que recordo animes com Lamu, Ranma o Musculman que em van deixar una gran petja. Musculman la vaig revisionar sencera fa uns anys, endut per una febre nostàlgica.
Després va venir la millor època del 3xl, en què vèiem una gran quantitat d'anime tot i que per a mi continuaven sent dibuixos de la tele. Recordo l'època de veure cada tarda la Sakura amb les seves cartes de Clow, més o menys quan em vaig enamorar de Digimon i Pokémon (ja mencionats per en @robguerrero), i posteriorment el Detectiu Conan, gran punt d'inflexió. Sobretot amb el cas de la Sonata Clar de Lluna, que crec que recordaré tota la vida. En aquesta època va ser quan vaig descobrir el manga en paper, que només havia tastat amb algun volum aïllat d'aquells súper prims de la sèrie vermella de Bola de Drac. Vaig començar a comprar-me Detectiu Conan (anava cada Nadal expressament a una botiga especialitzada de Tarragona, on em comprava feixos de volums com un posseït).
Després hi va haver una pausa en què no s'emetien gaires animes i vaig perdre una mica l'interès, però un cop començada la carrera, tot va recomençar amb One Piece. Vaig començar-la a veure els divendres, quan tornava a casa, i m'hi estava fins les tantes. M'agradava cada vegada més, fins que es va acabar la saga d'Alabasta i em vaig tornar boig per aquesta sèrie increïble. Alhora, una companya em va deixar el primer volum de Naruto, vaig descobrir que a la biblioteca hi havia manga i que es podia llegir manga online. Després vaig entrar al món dels fansubs, on el meu interès ja era diari i buscava sèries noves per seguir constantment.
I bé, fins avui... i que duri!
Imatge Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
Giggles
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 344
Membre des de: 26 nov. 2017, 00:52
0
1
Gràcies donades: 299 cops
Gràcies rebudes: 277 cops

Em sembla molt interessant aquest tema i a més em fa trobar records infinits.

Pel que fa a l’anime de petita vaig començar amb els típics “Heidi”, la “Aldea del Arce” o “Marco”. De gran he descobert que eren japoneses. Abans era fàcil perquè la gran part d’animació era japonesa.

Recordo, al principi de primaria (aleshores EGB), jugar a transformar-me en Marinera Lluna.
Després el meu germà i jo vam començar a veure Bola de Drac i Arale. Al principi veure Bola de Drac era molt difícil perquè la nostra mare no ens deixava però nosaltres ens les arreglavem per veure-ho d’amagat. Llavors la marinera lluna va quedar enrere i vaig passar a fer kamehames. Bola de Drac ha sigut una passió desde la meva infancia fins ara.

Més tard quan ja anava a l’ESO van posar Marmalade Boy (la família crece) a la 2 i recordo anar pel carrer explicant-li a la meva mare tot el que li passava a la Miki Koishikawa.

El manga no em va arribar fins els 15 o 16 anys quan el meu germà va anar a veure el meu pare a Mallorca. Durant les estones que el meu pare el deixava sortir sol s’anava a una botiga de còmics que havia descobert. Recordo que em va trucar i em va preguntar si jo volia uns còmics de Sakura. Em va fer moltissima il.lusió. Em va portar tres volums i un pòster preciós de tela que vaig tenir penjat molts anys. Per mi va ser com si el meu germà hagues trobat or en una mina.

En aquell temps els divendres em passava tota la nit desperta navegant per internet i em passava hores descarregant imatges d’animes, de Bola de Drac o qualsevol cosa de la Rumiko Takahashi. I també va ser als 16 quan vaig començar a veure tot l’anime en català que encara no havia vist (gràcies al K3 i 3xl).

Però el millor va arribar quan tenia 18 anys, fins al moment no havia tingut amigues per compartir aquella extranya afició fins que vaig conèixer la meva amiga, la que em va portar al meu primer saló del manga. Un dia em van trucar des del casal de joves on em coneixien i em van dir que havien trobat una noia que li agradaven els còmics com a mi. Ens vam trobar una tarda. Va resultar que a la Laura li agradaven Sakura i Utena i ens vam fer molt amigues de seguida. Realment trobar la meva tomodachi i anar amb ella al saló del manga van ser de les millors coses de la meva afició al manganime!

M'encanta llegir-vos!!
Respon