Els dialectes del japonès

Respon
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

Imatge

Els dialectes del japonès



Al fòrum parlem molt sovint de dialectes i és un tema que considero prou interessant i que m’ha dut a pensar que, si en català ens sobta tant les diferències dialectals, al japonès deu ser una passada.

El japonès té 47 prefectures i, d’aquesta manera, es comptabilitzen 47 dialectes, un per prefectura. Segur que no és tan exacte, però ens serveix per fer-nos una idea aproximada de la diversitat lingüística del Japó.


Característiques generals



Al Japó es parlen moltíssims dialectes i les causes d’aquesta gran diferenciació dialectal tenen molt veure amb el gran aïllament -tant intern com extern- que va patir el Japó i l’orografia que propicia que moltes zones entre muntanyes hagin quedat històricament aïllades i que la parla s'hagi conservat o evolucionat d'altra manera.

Els dialectes japonesos es diferencien per l’entonació, la morfologia, el vocabulari i l’ús de partícules. Alguns dialectes, fins i tot, difereixen de la resta en alteracions de l’ordre vocàlic o consonàntic. La gran classificació entre els dialectes japonesos va entre el dialecte de Tokyo (東京式 Tōkyō-shiki) i el de Kyoto-Osaka (京阪式 Keihan-shiki). Entre ells existeixen diferents subdivisions, per exemple, el de Kyoto-Osaka aglutina també el Shikoku o Hokuriku.

Com passa a totes les llengües del món, els dialectes de les zones dels extrems del territori tenen dialectes més diferenciats: la regió de Tohoku o Kagoshima parlen un dialecte que moltes vegades poden ser ininteligibles per als parlants d’altres regions.

Imatge

Les llengües Ryukyuan, que es parlen a Okinawa i a les illes Amami (part de Kagoshima), tenen un dialecte prou diferenciat com per ser considerades llengües diferents del japonès, ja que no només és ininteligible per japonesos d’altres zones, sinó també no és comprensible entre els parlants de diferents llengües Ryukyuan. Però en contra del que diuen els lingüistes, molts consideren aquestes llengües com a part del japonès, en part com a conseqüència de la política del govern japonès que ha declarat aquestes llengües com a dialectes i en prohibeix l’ensenyament a les escoles.

Els dialectes més diferenciats del japonès és el Kanto-ben, el Kansai-ben, el Tokoku-ben o el Kyushu-ben. El Kanto-ben (関東弁) és el dialecte de Tokyo, en el qual es va inspirar la llengua estàndard. El Kanto-ben es caracteritza per no tenir gaire entonació.
El Kansai-ben (関西弁) és el segon major dialecte del Japó, parlat a Osaka i Kyoto i a Honshu i es caracteritza perquè es parla molt ràpidament i amb molta entonació. Es caracteritza perquè canvien la forma negativa -nai per -hen. També tenen paraules pròpies que segur que les haureu sentit a l’anime com okini (おおきに – gràcies), honma (ほんま – de veritat?) i akan (あかん – el “dame” de Kansai).

El Tohoku-ben (東北弁) es parla més lentament i generalment canvien la partícula ga per nga. També canvien sovint la k per g (iku passa a igu). L’ore (jo, en forma informal) es converteix en “ora” i les dones també el fan servir. A més, fan servir la partícula “sa” en comptes de les partícules “e” o “ni”

El Kyushu-ben és molt difícil d’entendre per a altres japonesos. Es caracteritza perquè, als adjectius, en comptes d’acabar-los en -i els acaben en -ka (samui> samuka)

De totes maneres, aquí teniu un vídeo on els podreu escoltar tots. Quin és el que us agrada més?




La llengua estàndard



L’estàndard del japonès està basat en el dialecte de Tokyo i és comunament conegut com a The hyojungo (標準語). És aquest el dialecte que s’ensenya com a estàndard a les escoles des de la seva consolidació al 1886. És la llengua que es fa servir a la tecnologia i als mitjans de comunicació, cosa que propicia que, aquells dialectes amb menys distincions, lentament els vagin perdent en favor de la llengua estàndard.

Pel que fa al llenguatge de signes, el predominant és el Japanese Sign Language (JSL, o Nihon Shuwa/日本手話), que va ser reconegut per la llei al 2011
Respon