El Nen i la Bèstia

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.

Fes ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses que encara no hagin passat a l'anime.
Avatar de l’usuari
UkiHana
Administradora
Administradora
Burxaratti
Entrades: 2827
Membre des de: 17 juny 2015, 11:54
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 491 cops
Gràcies rebudes: 1503 cops

I amb això hem acabat el cicle Hosoda!!

Doncs jo realment no sé què dir-vos. La comparo molt amb Summer Wars -que tampoc em va agradar gaire- i tenc un poc la sensació que és un poc el mateix tipus d'història: hi havia massa coses: dos mons completament diferents, un protagonista atrapat entre dues coses i un final molt estrany... A mi el final m'ha sabut a poc.

El principi l'he trobat molt, molt avorrit. Quan entrena amb el Kumatetsu i es passen tota l'estona barallant-se m'he avorrit el que no està escrit, però després, quan el Ren torna al món humà, coneix la Kaede i les coses li comecen a anar bé per allà, la veritat és que m'ha agradat molt. Per un moment, pareixia que estava mirant Wolf Children altra vegada i m'ho he passat bé.

Però el final m'ha semblat un poc... estrany. És a dir, tots sabíem que el pavo que tenia la veu del Mamoru Miyano era també humà, però d'aquí a que es converteixi en el dolent definitiu de la peli i que vagi per dins Shibuya convertit en balena intentant matar el personal... no m'ha convençut, li ha faltat chichilla, un poc de rerefons o alguna cosa que ho justificàs un poc més que no fos només que el porc-senglar ciclat havia perdut la batalla. No sé si m'enteneu xDD

Però bé, deixant això de banda, tot bé... no us recorda l'argument general un poc a Tarzan? El nen criat per una bèstia que després ha d'aprendre a viure com un humà... Què en penseu?
Avatar de l’usuari
Sora
Gat de la Nausicaä
Gat de la Nausicaä
Tadaima!
Entrades: 27
Membre des de: 04 gen. 2018, 15:27
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 16 cops
Gràcies rebudes: 11 cops

Minatoni ha escrit: 07 gen. 2018, 20:58
Text amagat.

Vinga, vaig a comentar-la després de veure-la tots junts ;)

Hmmm...

A veure, és diferent al que m'esperava, la veritat (bé, no sé què m'esperava xD). Tenim un nen amb problemes i sense família que la troba en forma de mestre a un món estrany. D'acord, això m'agrada.

El mestre fa servir l'aprenent per millorar ell. D'acord, em sembla bé. Tot i que el tros en què viatgen pel món per aprendre dels altres mestres m'ha semblat un poc rara també.

Ara... ens hem passat mitja pel·lícula amb tonteries d'ells dos. Això ha sobrat bastant.

Llavors tenim un timeskip i el nen ara es dedica a sortir del món estrany. Bé... d'acord. Es troba amb el seu pare biològic que no sabem per què el va abandonar (wtf), es mig lliga una noia repel·lent a la biblioteca (wtf) i es baralla amb el mestre (wtf). Això... la veritat... ho haguessin pogut desenvolupar un poc. O anticipar-ho un poc, o no sé què...

I de la nit al dia, n'Ichirohiko resulta que ha estat consumit pel forat aquell raro i cerca venjança... No sé, la part del final ha estat un poc rara.

Diguem que el primer quart ha estat bé, llavors quan l'entrenament ha estat un conyasso, llavors quan es fa gran, ha estat un canvi agradable però confós i el final un poc raro però necessari (no hi havia moltes més maneres de fer-ho "bé").

En definitiva, coincidesc amb en @Sora més o menys: no és cap obra mestra, però està bé. 6/10.
UkiHana ha escrit: 07 gen. 2018, 20:59
Text amagat.

I amb això hem acabat el cicle Hosoda!!

Doncs jo realment no sé què dir-vos. La comparo molt amb Summer Wars -que tampoc em va agradar gaire- i tenc un poc la sensació que és un poc el mateix tipus d'història: hi havia massa coses: dos mons completament diferents, un protagonista atrapat entre dues coses i un final molt estrany... A mi el final m'ha sabut a poc.

El principi l'he trobat molt, molt avorrit. Quan entrena amb el Kumatetsu i es passen tota l'estona barallant-se m'he avorrit el que no està escrit, però després, quan el Ren torna al món humà, coneix la Kaede i les coses li comecen a anar bé per allà, la veritat és que m'ha agradat molt. Per un moment, pareixia que estava mirant Wolf Children altra vegada i m'ho he passat bé.

Però el final m'ha semblat un poc... estrany. És a dir, tots sabíem que el pavo que tenia la veu del Mamoru Miyano era també humà, però d'aquí a que es converteixi en el dolent definitiu de la peli i que vagi per dins Shibuya convertit en balena intentant matar el personal... no m'ha convençut, li ha faltat chichilla, un poc de rerefons o alguna cosa que ho justificàs un poc més que no fos només que el porc-senglar ciclat havia perdut la batalla. No sé si m'enteneu xDD

Però bé, deixant això de banda, tot bé... no us recorda l'argument general un poc a Tarzan? El nen criat per una bèstia que després ha d'aprendre a viure com un humà... Què en penseu?
Sembla que @Minatoni i @UkiHana coincidiu en que l'argument no està del tot ben treballat. M'ha fet gràcia q diguessis que et recorda a Tarzan @UkiHana, a mi no perquè no l'he vista, però si que m'ha recordat a harry potter i a star wars! jaja.
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 485
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
0
1
Gràcies donades: 194 cops
Gràcies rebudes: 235 cops

És una obra amb una història bastant senzilla. No te massa secret: té uns personatges bàsics que donen el context, presentats de manera poc espectacular amb un narrador, un protagonista que va creixent amb la història, i un final una mica accelerat.
Pel que fa a l'animació, m'ha agradat força la 1a lluita entre bèsties, la 2a no tant. Em falla una mica, igual que han dit per aquí dalt, que l'Ichirouhiko passés de ser un nen bastant maco a Darth Vader. Si es dediqués més part de la peli a desenvolupar-ne el personatge, estaria molt millor.
Així en general, és maca, és agradable, però no és una obra mestra. Està bé i prou.
Avatar de l’usuari
Giggles
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 344
Membre des de: 26 nov. 2017, 00:52
0
1
Gràcies donades: 299 cops
Gràcies rebudes: 277 cops

Ahir vaig tornar a veure Bakemono no Ko i per a mi, encara que no sigui la millor, és una bona pel.lícula.

És una historia senzilla però que diu moltes coses. La part que més m'agrada és la del final quan en Kumatetsu pren la forma d'una espasa i omple el buit d'en Kyuta.
Us escric una mica el que jo he entés d'una part de la pel.lícula que m'ha agradat i m'ha fet rumiar molt.

Text amagat.

Ichirohiko i Ren són dos nens humans que han sigut adoptats per bèsties. Penso que degut al sentiment d’abandonament els dos porten a dins la foscor que representa la por, l’odi, el dolor que això els genera. Però hi ha algunes diferències. En Ren és adoptat per Kumatetsu quan té 9 anys i des del començament és acceptat com humà. En canvi l’Ichirohiko és adoptat quan encara és un bebé i el seu pare adoptiu, en Iozen, oculta a tothom que és un nen humà. Així l’Ichirohiko creix sentint-se incomprés pel seu pare, anhelant sempre ser acceptat per la seva familia. El nen acaba rebutjant-se a si mateix i per això mateix odia profundament en Ren que és humà com ell. No obstant la seva condicío a en Ren no l’impedeix superar-se a si mateix. Aquest fet encara empipa més l'Ichirohiko.

El pare d’en Ren es temperamental, malcarat, sembla molt sapastre però a diferència d’en Iozen és un pare proper, que està present i que sobretot li diu les coses a la cara. En Iozen em va semblar un pare molt ocupat, sempre entrenant, amb poc temps. A més es veu com el nen Ichirohiko li pregunta quina és la raó de que no sigui de la mateixa aparença i ell en comptes de dir-li la veritat li dona llargues.
D'aquesta manera entenc l'enrabiada que porta i que al combat entre l'Iozen i l'Ichirohiko, en un intent per ser apreciat, ataqui en Kumatetsu.

Ho vaig entendre així encara que potser no sigui el verdader significat. Em diu moltes coses aquesta peli :)
De ben segur que la torno a veure d'aqui a un temps.
Respon