Doki Doki Literature Club

Regles del fòrum
Recorda que no es permet enllaçar a contingut il·legal.

Considera fer ús de l'etiqueta spoiler en comentar coses recents.
Respon
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 485
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
0
1
Gràcies donades: 194 cops
Gràcies rebudes: 235 cops

Doki Doki Literature Club


Imatge

Depèn de en quina part d'internet, és impossible no topar-se amb spoilers d'aquest joc, o sigui que m'estranya que encara no se n'hagi fet cap fil!

El warning que hi ha per tot arreu dient "This game is not suitable for children or those who are easily disturbed" és en serio, però em sembla que per aquí som tots adults (en el sentit ampli de la paraula), i no crec que ningú es traumatitzi. O potser sóc de pedra ;)

És una novela visual occidental completament gratuïta (amb donació opcional), és en anglès, i es pot trobar a la pàgina oficial: https://ddlc.moe/.

Descripció oficial:
Hi, Monika here!

Welcome to the Literature Club! It's always been a dream of mine to make something special out of the things I love. Now that you're a club member, you can help me make that dream come true in this cute game!

Every day is full of chit-chat and fun activities with all of my adorable and unique club members:

Sayori, the youthful bundle of sunshine who values happiness the most;
Natsuki, the deceivingly cute girl who packs an assertive punch;
Yuri, the timid and mysterious one who finds comfort in the world of books;
...And, of course, Monika, the leader of the club! That's me!

I'm super excited for you to make friends with everyone and help the Literature Club become a more intimate place for all my members. But I can tell already that you're a sweetheart—will you promise to spend the most time with me? ♥

Així en resum, em va agradar força, i més si tenim en compte que és gratuïta.

I el comentari personal amb spoilers:
Text amagat.
Destaco que alguns dels poemes em van semblar bastant bons (tot i que no sóc crític de literatura).

Algun spoiler havia vist abans de jugar, i ja sabia que algú s'havia de suïcidar, però ves per on em pensava que era la Monika (fins que es fa evident que la Sayori té depressió).

La història en sí em va fer riure, amb les coses que passen després del suicidi (fucking m͖̮̳͕͉͉ͅo̯̬̕n̟͍̗͉͈̬̟i̥k̭̠͉̀a̻͈̠à̲̤̭̫á͓̺̖̖am̖m͈̼̤͕͚̳m͎̻̗̲͎̟mm̴̸̵̙̝̥̗̺͈̮m̸̕͏͉͈͈̪̪̦̙̠̤̱͉̜̥͎̱͟͟m̸̢̨̯̼̺͔̣̞͔̠̘͙̼̝̮̣̲̜̰͢͠m̸͠҉͚̝͇͉̣̤͈̱̪̰m̨̭̳͔͇̕͝m̸҉͏͓̼̺̜̳̣̠̦̺m̴̸̛͍͍̬͓̫̮͉̩̹̰̹͚̖̝̰̙̘̕m͢͏̥͇̼̠͚̭̹͙͇̜͢m̨̪̳̘̤͕̝̥̻̙̙͝m̸̟͔̖̝̩̭͉̪̤͉̫͟m̢̮͔̝͎̳̘̜̭̬̱̳̭̹͉͎͎̪͠!)... potser sí que és que sóc una mica insensible.



Em va decebre una mica que no està contemplada cap desviació de la història principal pel que fa als fitxers dels personatges (restaurar un personatge mort, esborrar Monika abans d'hora, el que sigui) - ni que hagués sigut un missatge de "hey sorry, I didn't think you'd do that" o alguna cosa així hagués sigut un gran detall.

Avatar de l’usuari
Atir dels Senders
Porco Rosso
Porco Rosso
Tadaima!
Entrades: 335
Membre des de: 12 set. 2018, 16:02
0
1
Gràcies donades: 299 cops
Gràcies rebudes: 303 cops

Tenia pendent d'escriure aquí. Fa unes setmanes vaig estar provant aquesta novela visual, és la única a la que he jugat mai. Deixo la meva valoració en spoiler.

Text amagat.
Vejam, per on puc començar... This gimi is nit siitibli fir childrin ir thisi whi iri iisily distirbid. Doki Doki Literature Club és un joc de terror, com el seu nom indica. És tan evident que alguna cosa hi passa, amb tots els avisos i intents de fer-lo semblar un joc innocent, que em posava dels nervis. De fet em va posar dels nervis tot d'aquest joc.

He de dir que no hi vaig posar gaire interès perquè el vaig trobar molt poc interactiu i no volia empatitzar amb els personatges i després patir encara més. Que sí, que et deixa triar les paraules per fer el poema i l'ordre en què llegir els poemes de les altres membres del club, però a mesura que vas jugant veus que t'està portant a un carreró sense sortida i no hi ha alternativa per fugir, no pots evitar que la Sayori se suïcidi. I això no ho vaig gaudir, senzillament no m'agrada que em forcin a un estat d'ànim concret com és aquest cas: quan passa voldries tornar enrere per mirar d'evitar l'impossible però ep! resulta que tot se'n va a fer punyetes.

D'altra banda trobo que la Natsuki pobra està molt deixada de banda i no sé perquè. Sembla que hi sigui per aportar una altra personalitat cliché a la trama, més que res. Tot i que tots els personatges tenen personalitats molt buides i ximples fins que no es comença a mostrar el que pateixen en secret.

I bé, a part de que la Monika es fa odiar molt (no sé si tant com el personatge que representa que som els que hi juguem), trobo que és molt interessant la idea que un personatge tingui consciència de que està dins un videojoc i que es modifiqui i es "trenqui" tot al descobrir el que hi passa. I que hi hagi tot el tema aquest dels fitxers, que no el vaig acabar d'explorar perquè em va semblar una pèrdua d'energia mental que no necessitava.

En fi, un joc mooooolt diferent a tot el que he jugat i que puc pràcticament assegurar que no tornaré a tocar mai dels mais.

He llegit que hi ha un final "bo" que has de fer les mil i una per arribar-hi però que hi ha una sorpresa positiva. L'has fet @cosarara?
Imatge
No hi ha cap miracle ni cavaller amb una armadura brillant que vingui a rescatar tothom dels seus problemes.
La vida pot ser cruel, però no sense esperança.
Cal fer-hi front i seguir endevant.
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Just abans d'ahir vaig decidir continuar el joc i acabar-lo ja que no tenia pinta de ser molt llarg i el tenia començat però m'havia quedat just abans d'una decisió crucial... i jo ho intuía així que en aquell moment vaig voler fer una pausa per meditar la decisió (i perquè portava estona jugant) i deixar-ho per més endavant. Però mai vaig trobar el dia així que em vaig obligar a jugar-hi per acabar-lo...

Coi de joc. xDD

Efectivament,
Text amagat.
La Sayori va morir i al final vaig acabar cara a cara amb la Monika. No sabia quan s'acabava el joc així que vaig anar passant converses fins que vaig notar que començava a repetir patrons (i quan em va dir exactament on es trobava el seu arxiu de personatge). Després la vaig esborrar, i pensava que havia de repetir-ho tot, però inesperadament va acabar més ràpid.

No sé, se suposa que el vaig acabar, però tinc curiositat per les altres rutes ara. Però m'hauria d'avorrir molt per fer-les així que res. L'he trobat un joc força diferent i original, a més que no estic acostumat a les novel·les visuals, però tot i així potser si que és un format que em falta explorar més. Si que com diu l'Atir vaig trobar a faltar més interacció, més presa de decisions però bé, el joc no està mal.
Respon