Tadaima.cat

Us he de confessar que he passat un moment de pànic perquè sempre han sortit parelles romàntiques (més o menys, o que podria haver intenció) i quan ha aparegut un senyor amb un nano petit ja estava en plan "Nuooooooooooo Shotaaaaaa noooo pedoooooo". Però no, me l'han fotut doblegada, per sort (tot i que hauria sigut interessant veure a aquest anime tractar una temàtica tan delicada. Aquí us n'hauríeu enterat, perquè jo altra cosa no, però disponible per rajar, sempre).

M'agrada que hagin mostrat que hi ha més d'una sala de judici i ens hagin portat a veure'n un d'en Ginti. (Igual de poc apassionat que en Dècim però triple de merdós) La veritat és que m'ho he passat bé, la paia m'ha fet molta gràcia (i l'osset de peluix que duia al cap? O sigui, jo allò per què no ho tinc? És un geni), i que juguessin al Twister també (joc que m'encanta i odio a parts iguals, a mi m'arriben a jutjar així i al primer moviment per acotxar-me alguna cosa em fa crec i me'n vaig a la verga més profunda).


Ja sabeu què m'heu de regalar per nadal (?)

En el moment que han dit que hi hauria un assassí però no han dit qui, ja he sospitat que seria el xiquet, que tenia una cara d'innocent i de majo. Però que l'altre paio també ho fos ha sigut un plot twist. Parlant de girs inesperats, n'han fotut una pila, i tots genials. Cada cop que deien una cosa nova era com "Noooooooo Siiiiiii". (Potser m'hauria de deixar d'hòsties i començar a mirar animes policíacs o de misteri o de terror i punt. Aquí liant-me que si això que si allò quan és obvi que m'agrada patir davant la pantalla)


Quan sigui gran vull ser tan cínic com aquest senyor.

S'han regodejat molt en la venjança i la "maldat". He pensat que potser faltava explicar alguna alternativa, però entenc que perdria una mica de força (alternativa a les seves accions, solucions d'un altre caire, desmentir certes afirmacions. Més que res perquè el punitivisme està molt estès i acceptat i pot no ser obvi a l'ull de qualsevol espectador que tot el que diuen els jutjats és rebatible. Però alhora també entenc que és un anime per adults i els autors han d'interpretar que l'espectador té seny, bagatge i criteri per interpretar el que veuen)



La paia una mica pesada, la veritat. Señora suélteme del brazo! (mai millor dit)

Quan el detectiu ha dit que ell observava sense aturar l'acció per poder ser capaç de jutjar, i llavors en Dècim ha propiciat la situació perquè el xiquet jove putegés al detectiu a veure què feia. I la paia ha dit que en Dècim era igual que el detectiu, que estava fent el mateix. Doncs mira, no del tot. Una cosa és al món humà (on les accions o les omissions solen tenir conseqüències greus pels implicats i per terceres persones) tu observar un delicte i no fer-hi res (omissió del deure de socors) per poder esbrinar fins on arriba la maldat de la persona i poder-la jutjar (?). I una altra cosa és al més enllà, un cop els individus són morts (i seguiran morts vulguin o no) que un àrbrite suposadament imparcial observi sense intervenir un delicte. Que no està bé igualment eh, però no és la mateixa situació ni hi hauràn les mateixes conseqüències. Igualment, sí que estic d'acord que potser putejar a les persones perquè treguin lo pitjor d'elles mateixes no és una manera gaire encertada de jutjar-les. Pots ser Jesucrist però en una situació límit embogir, pot passar perfectament. I això no treu que siguis puto Jesucrist.


Que algú truqui un paramèdic, que se'ns ha curtcirqüitat l'àrbitre!!!

Molt dolç m'ha semblat. Però poc substanciós. Realment n'ha tingut prou amb el que s'ha vist per jutjar a aquella senyora? Igualment la situació es comença a desequilibrar, en Dècim està dubtant del que fa, la xiqueta potser palma, i ara resulta que el senyor majo del billar potser és un liante (Han trigat 10/12 episodis a presentar un antagonista, s'ho han pres amb la calma, eh?)

Per l'amor de Jesucrist, ara que han dit què és el Buit realment. Què collons, qui mereix anar-hi? Ningú, perfavor, tothom a reencarnar-se, àrbitres a l'atur, que no us necessitem.
I aquella aparició estelar d'en Light Yagami, fantàstica eh.

Comença a ser tot una mica estrany. O sigui, estrany ja ho era des del primer episodi, però ara sobretot és la sensació que em dónen els personatges. Com que no acaben d'entendre el que està passant, estàn descobrint coses i no les acaben de poder interpretar. A més el suposat antagonista (el senyor del billar de l'univers del pèl de lotus rosa) sembla que vulgui teca. Deu ser el jefe i s'ha enterat que la Nona l'està liant parda (o que per culpa d'ella i d'haver-li posat sentiments o nosequè al Dècim ara s'està liant parda) i ara es pegaràn. O algo passarà. Txan Txan! Expectació.

És curiós perquè és un paio educadíssim i sempre diu el que s'ha de dir, però alhora mai dóna la impressió que sàpiga realment per què ho està dient o quin sentit té el que fa. És com si li haguessin donat un paper (bastant llarg) amb les coses que s'han de dir depenent del que digui l'interlocutor o la situació que sigui, i que en Dècim se l'hagi après a la perfecció i la repeteixi sense acabar-ho d'entendre.
(Em representa. Per ser educat i adequat no, però bé)


(Sí, he anat a buscar la millor cara de la paia. La captura m'ha sortit així, què més vols)