D.Gray-Man
Informació general:
Títol original: D.Gray-Man (ディー・グレイマン Dī Gureiman)Autora: Katsura Hoshino
Basat en: Manga publicat a la Shonen Jump SQ Crown. Actualment 24 toms. Llicenciada a Espanya per Ivrea.
Gènere: Shonen. Sobrenatural, aventures, acció, drama, comèdia...
Estudi d'animació: TMS Entertainment
Capítols: 103.
Any: 2006
Seqüela: D.Gray-Man Hallow (estrena juliol 2016)
Argument:
A finals del segle XIX el jove Allen Walker és enviat a l'Ordre Negra pel seu mestre, Cross Marian, per convertir-se finalment en un exorcista, humans que lluitant amb les armes creades per la Inocència destrueixen els dimonis Akumas creats pel Conde Milenario, qui busca destruir el món. Però l'Allen no és un exorcista qualsevol, ja que porta a sobre una temible maledicció al seu ull dret que li fa possible veure els Akuma que generalment es camuflen entre els humans.Juntament amb la seva arma anti-akuma de tipus paràsit, el seu braç dret, anirà destruint els akumas del món amb els seus amics: Lenalee Lee, Lavi i Yuu Kanda. A mesura que avança l'anime, l'Allen haurà de fer front als seus enemics, de cada vegada més temibles com la família dels Noé, aliats amb el Conde i Akumas de més nivell però sobretot, haurà d'enfrontar-se amb si mateix.
Opinió personal.
Ja d'entrada us dic que és un Shonen que és un MUST!Li vaig donar l'oportunitat perquè el @Samael em va dir que era dels seus preferits i just acabaven de dir que s'estrenava la segona temporada, així que tot i que em feia peresa perquè 103 capítols són molts capítols, m'hi vaig posar i la veritat és que ara mateix només em sap greu no haver-la vist fa molts d'anys!
Al principi em va recordar molt a Bleach: una organització on vesteixen un uniforme negre i que van matant Hollows/Akumas pel món amb el poder de l'amor i l'amistat i com que és un argument que m'agrada, de seguida em va atrapar molt. Ambdues sèries a més tenen uns tocs humorístics molt divertits i amb un estil únic que et fan riure molt.
Però a mesura que D.Gray-Man evoluciona te n'adones que realment és un Shonen amb un ambient molt fosc i on de cada vegada hi ha menys bromes i les coses es van tensant i posant serioses d'una manera molt fosca. L'Allen ha de fer front a realitats molt crues i situacions molt cruels, el pitjor és que porta tota la vida arrossegant grans culpes i responsabilitats. De fet, crec que és un shonen que de cada vegada va evolucionant més cap a un Seinen.
A mesura que va avançant la sèrie la foscor avança i el que m'ha agradat més i on trobo que és una sèrie única en aquest sentit, és que aquesta foscor acaba afectant a l'Allen, no com a altres protagonistes, com l'Ichigo per exemple, on tot el que li passa simplement pareix que no li afecta del tot i quan acaba la lluita segueix sent el mateix protagonista que quan l'ha començat.
Per a mi D.Gray-Man té un protagonista que val milions! Per ser un nen de 15 anys, l'Allen ja ha passat per moltes coses i ha patit molt i, pobret, no s'imagina tot el que encara li espera. La seva evolució cap a la foscor i el binomi que té entre llum i foscor per a mi el fan completament únic.
Així com l'Allen està molt ben treballat, la veritat és que als personatges secundaris els hi falta brillar un poc. La Lenalee acaba sent la noia que a vegades és molt valenta però que al final acaba passant-se la sèrie plorant. El Kanda és el típic tio borde i el Lavi és el típic tio simpàtic que li cau bé a tothom. Els personatges realment sí que van evolucionant, trobo que el Kanda especialment, però per veure això haureu d'avançar molt en la història.
D'altra banda, els enemics també estan molt ben plantejats i aquí si que supera mil vegades a Bleach on presenten els enemics i els maten de seguida. El Conde és un personatge que jo, de moment, encara no li acabo d'entendre del tot i no sé exactament què pensar d'ell, però la família de Noé està molt ben plantejada, no són els típics dolents que són dolents perquè sí, són una família en l'estricte sentit de la paraula que es donen suport entre ells, que tenen un costat humà, una psicologia ben desenvolupada, pensaments i desitjos ben plantejats, uns interessos i unes aficions independents de la seva feina (vaja, que no són com el Grimmjow que és el dolent perquè li toca i només pensa en matar l'Ichigo).
Per acabar, dues coses més. Primerament el disseny que personalment m'ha cridat molt l'atenció i, en certa manera, em va recordar a FullMetal Alchemist. Tant els personatges, com els ambients, els uniformes, els poders... està tot molt ben pensat i dissenyat al més mínim detall. A mesura que la sèrie avança el disseny dels personatges també va canviant i evolucionant. De fet, si després us passeu al manga, veureu com l'estil de dibuix també evoluciona moltíssim, cosa que no podreu veure a l'anime (però que si us veieu l'anime ja us dic jo que no podreu suportar el hype i us passareu al manga).
I finalment, contràriament al disseny que podeu apreciar potser millor al manga, la banda sonora del anime en pareix brutal. Els quatre openings que té són molt bons i té algunes joies de soundtrack molt memorables!
Puntuació:
10
Jo l'he gaudit moltíssim, feia temps que cercava alguna cosa d'aquest estil: amb un argument que t'enganxa, bons personatges, dissenys xulos, un protagonista que valgui la pena de veritat, secundaris fàcils d'estimar, molt d'humor i una evolució que va in crescendo, diferent a la resta d'històries de l'estil i que val moltíssim la pena.
Potser si li voleu trobar les pegues, la major per a mi seria que l'autora és com molt vaga i publica nou capítol de manga cada tres mesos i pel que fa a l'anime, el que té de dolent és que moltes vegades té relleno a dintre del mateix capítol on et conten la història original. Si conteu això jo li posaria un 9, però realment trobo que no val la pena tenir-ho en compte.
Per si teniu hype, aquí us deixo amb el trailer de l'anime que s'estrena el mes que ve: