Va, perquè no sigui dit que no hi participo, he fet un pack de haikus una mica hater xD
La tradició de Sant Jordi
Ahir, Sant Jordi.
Roses i llibres arreu.
Avui, tot desert.
Només cal mirar.
Observar els llibreters.
Diners, molts diners.
Encerta'n l'autor!
Creen obres per vendre.
Potser sorprendre.
Enmig del jardí.
Rosers escapçats, per què?
Ningú en sap res.
I tot i això!
La tradició roman.
Sí, com un reclam.
Oblidem-ho tot.
I intentem-ne gaudir.
¿És millor així?
Hi ha un missatge ocult en tan sàvies paraules, a veure si el trobeu. I val a dir que tot i que ho sembli, no sóc gens hater de Sant Jordi, al contrari, és la meva festa preferida, però mira, combinant paraules m'ha acabat sortint així i és tard per canviar-ho :p
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
Avui us vinc a parlar d’en Gustau. I us preguntareu... –Però qui punyetes és en Gustau? Doncs bé, en Gustau és el nom que tenia el conegut “drac” de Sant Jordi, i ara us explicaré tota la seva història.
En Gustau era un llangardaix que va néixer al Japó ja fa molts anys, sobresortia d’entre els altres llangardaixos ja que era molt alt i treia molt bones notes, quan va complir 18 anys se li va morir el seu pare, un llangardaix també modèlic que era enginyer industrial. Per mantenir la seva família en Gustau va haver de començar a treballar en un Burger King del poble, fins que després de treballar molt, va aconseguir anar a una universitat del Japó i es va doctorar en literatura.
Va ser director d’una biblioteca del seu poble, durant quatre anys, s’ho va passar molt bé i va aprendre molt, però ell notava que li faltava alguna cosa, volia anar a viure aventures. Així que un dia va agafar les maletes i se’n va anar cap on ell sempre havia volgut anar: A Europa.
Va travessar mars i muntanyes, va conèixer a moltíssima gent i va passar moltes aventures divertides, fins que per fi va arribar a Europa.
Allà no l’esperava ningú, però en Gustau estava convençut que hi faria molts amics.
Va ser quan estava passejant per un camí a la vora d’un llac que va començar a sentir “-Auxili, ajudeu-me”. En Gustau no s’ho va pensar i va córrer cap a on sentia els crits, va trobar-hi una dama a dins l’aigua que semblava que no en podia sortir, va agafar un tronc i el va posar a dins de l’aigua esperant que la dama l’agafés i amb la seva ajuda en pogués sortir, el final de molta batalla, en Gustau va aconseguir treure la dama de dins l’aigua, i tot esbufegant va preguntar-li qui era, però en el moment que li formulava la pregunta, va sentir un fort dolor a l’espatlla que el va fer caure a terra i va sentir des de darrere seu:
-Sóc Sant Jordi!!.
-Ohh no, el meu germà tonto! - Va exclamar la dama.
-No li fagis mal!! Ell m’ha ajudat a sortir del llac, vés a jugar a matar gegants amb aquells molins com fas sempre i deixa’ns en pau! -Va replicar la dama.
Però ja era massa tard per en Gustau. En Gustau jeia mort al costat del llac amb un bassal de sang sota seu.
-Merda, estúpid germà que tinc, i ara què fem amb el cadàver?
-Tapem-lo amb alguna cosa... –Va respondre el seu germà amb la mateixa veu de tonto de sempre-
-D’acord, podem tirar-lo al llac, o podem fer un forat i enterrar-lo... podem posar-hi un boix....- Però abans que acabés la frase el seu germà ja estava arrencant un roser amb les dents amb tota la cara ensangonada. Quan el va tenir arrencat el va posar damunt d’en Gustau i se’n va anar per on havia vingut fent un estrany ball.
Després, la dama i el seu germà es van casar.
I van tenir molts fills.
Tots tontos.
I després d’una feliç diada de Sant Jordi amb el seu marit i la seva filla, va tornar a casa amb la seva família i va preparar un deliciós sopar. Va acompanyar a la seva filla al llit, i li va llegir un conte fins que es va adormir. No va ser gaire difícil, havia estat un dia esgotador.
-Ja li ha tornat a donar un altre brot psicòtic a la pacient 232. Haurem de avisar al metge. -va dir uns dels vigilants del manicomi a un company
A l’altra punta de la ciutat, el marit estava palplantat enmig del cementiri, amb la mirada clavada a la tomba de la seva filla. Es va prendre el seu antidepressiu i va tornar a casa. Sol. On no l’esperava ningú.
Taiga l’ha editat per darrera vegada el dia: 24 abr. 2017, 13:27, en total s’ha editat 1 vegada.
Habitants de Tadaima, estic gratament sorpresa de les numeroses aportacions al Concurs de Sant Jordi, i flipo amb el nivell que heu deixat tots. Us ho heu currat molt tot i el poc temps que heu tingut i això m'ha emosionao!Felicitats a tots els concursants perquè ho heu petat!
Per qüesions tècniques no puc fer una enquesta per votar el guanyador (el màxim d'opcions són 10 per l'enquesta) així que hem decidit que el guanyador es decirià segons el nombre de likes que rebi el post. No hi ha límit per votar, així que podeu posar tants likes com volgueu. El nivell està alt i la veritat és que a mi també em costaria triar-ne només un...
Que comencin a volar likes~
