Article 13: Arriba la fi d'Internet?

Respon
Avatar de l’usuari
Nafi
Moderadora
Moderadora
Akuma no Ko
Entrades: 790
Membre des de: 30 juny 2015, 21:27
0
1
Pronom: Femení
Gràcies donades: 179 cops
Gràcies rebudes: 357 cops

Ahir 26 de març del 2019 es va aprobar el polèmic Article 13 al Parlament Europeu amb 348 vots a favor, 274 en contra i 36 abstencions. Com que som otakus i passem moltes de les hores del dia descarregant hentai navegant per internet he pensat que podria ser interessant informar-nos una mica sobre aquest article tant controvertit i discutir amigablement sobre les possibles conseqüències d'aquest article. Comencem amb la investigació...

Imatge


Que és l'Article 13?


L'Article 13 (Arty pels amics) és una directiva legislativa europea (que no és lo mateix que llei) que serveix perquè el contingut dels autors estigui protegit, i que ningú pugui plagiar o publicar contingut amb copyright a Internet sense el permís de l'autor. L'objectiu d'aquest article és crear un marc de drets d'autor comú entre els paisos de la Unió Europea.

L'Article 13 prohibeix els memes i els gifs?


Segons l'Arty totes les obres protegides per copyright que hagin sigut modificades, combinades o transformades son excepcions a la llei. Això vol dir que memes, gameplays, crítiques, divulgació, imatges comentades, doblatges i molts més casos (coneguts com a Fair Use) estan exemptes d'aquesta directiva legislativa, i això vol dir que són legals.

Imatge


Text amagat.
Fair Use: a fair use is any copying of copyrighted material done for a limited and “transformative” purpose, such as to comment upon, criticize, or parody a copyrighted work. Such uses can be done without permission from the copyright owner.

Traducció: és qualsevol còpia de material amb drets d'autor realitzada amb un propòsit limitat i "transformador", com per exemple comentar, criticar o parodiar una obra amb copyright. Aquests usos es poden fer sense el permís del propietari dels drets d’autor.

Article de la Wikipedia que ho explica més detalladament: Uso justo (en la lengua del imperio, si Aresa, t'aguantes)

Em sembla necessari afegir que no només tots els casos de fair use estan exemptes d'aquesta directiva legislativa sino que a més l'Arty legalitza que el material amb drets d'autor es pugui fer servir en docencia de forma totalment legal amb fins educatius (cosa que finsara nanai del paraguai, corre fins i tot la veu que van fer fora un/a profe a la UAB per penjar material sense el consentiment del autor/editorial, i que a més la Universitat va haver de pagar, així que se'ls hi ha acabat el xollo).

L'amic marginat de l'Arty: Article 11


Els conspiranoics d'internete han vengut que amb l'aplicació de l'Article 11 haurem de pagar per compartir notícies dels diaris, es MENTIRA! S'exclouen els usos privats, linkejar noticies o reproduir les dades objectives que hi hagin en un article. Osigui que les taxes econòmiques (trincu trincu) no s'apliquen a particulars sino a les empreses que es beneficien de la feina de tercers i a més sense pagar.

Una norma molt similar es va aprobar a la nostra estimada Españita i això va provocar que Google News marxés del país.

Per què molesta tant a YouTube i Google l'Arty?


Sorpresa sorpresa... perquè els hi farà perdre beneficis (qui ho hagués dit, oi?).

Imatge


Se que cap de nosaltres és youtuber o fa coses d'aquestes però com probablement sabreu YouTube té un algoritme que bloqueja els continguts que considera que infringeixen el copyright i si vols reclamar et pots passar la resta de la teva vida discutint amb un bot (no el nostre, encara no el tenim pluriempleat) i potser ni així aconseguiries res.

Segons YouTube aquesta llei amenaça a centenars de milers de creadors, artistes i altres hipsters ja que obligarà a empreses tecnològiques a bloquejar milers de vídeos per poder evitar les graans multes de la dolenta dolenta dolenta UE.

La realitat és que l'Arty obliga a les plataformes com YouTube a posar un bon sistema que supervisi els casos d'infracció de copyright i hauran de crear organismes que gestionin les reclamacions en aquests aspecte, això vol dir que ja no podran servir l'algoritme cutre que tenien fins ara sino que hauran de crear un equip humà que com a mínim ho supervisi, evidentment tot això vol dir diners i diners que haurà de gastar YouTube de més ja que diria que fins ara els algoritmes encara no cobren, però els humas que hauran de contractar si.

Imatge


Fonts de referència


Primer de tot us deixo el text complet de l'Arty, que evidentment no me l'he llegit sencer però per si us fa il·lusió o us heu quedat sense somnífers doncs aquí el teniu. From Nafi with lof.

A més us adjunto les fonts que he fet servir per informar-me sobre el tema, com que sóc una cateta en tot això he necessitat que m'ho expliquin i bàsicament us he fet un resum del que he vist/llegit/absorbit. Si us interessa ficar-vos-hi més a fons a continuació teniu els links (que tampoc fa falta perquè jo m'explico de putis, però que no se diga que no us ajudo).

Text amagat.
Video d'un youtuber explicant l'Article 13: LA VERDAD del ARTÍCULO 13 - YouTube MIENTE

Fil de twitter d'un senyor que ho explica i resum bé per a nosaltres incultes: Hilo 'Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo sobre los derechos de autor en el mercado único digital'

Articles varios del tema a la prensa escrita (que no se diga que els millenials no llegim el diari):


Imatge


Una vegada finalitzada la meva investigació toca una mica de reflexió. Personalment crec que les grans empreses es pasaran per on tots sabem totes aquestes directives. Evidentment dubto que facin tots com Google News i abandonin tots els paisos de la Unió Europea, però realment la UE pot controlar aquests filtres de copyright? Pel que he entés actualment els algoritmes fets servir i existents per detectar aquestes infraccions no són lo suficientment bons i provoquen bastants falsos positius, potser la UE és una mica massa optimista creient que aquest decret asustarà als grans colossos d'internet fent que inverteixin en millorar aquests filtres automàtics o com a alternativa que facin servir a humans per a fer aquestes tasques.

Per altra banda crec que (a més del marketing de YouTube anti-Arty) lo que asusta a la gent d'aquest decret és que ens estem adonant que Internet és més fàcil de controlar del que ens agradava pensar. Amb aquestes lleis i directives sobre l'ús i abús d'Internet per part d'empreses o el que sigui, els usuaris mitjans (com som la majoria de mortals) ens hem adonat doncs que no estem tant "a salvo" com ens agradaria pensar i Internet no ha resultat ser aquell espai lliure de normes que tant ens agradava imaginar, ni podem fer i desfer impunement com ens roti. Internet si es pot controlar, y eso jode musho.

Odio com la que més estar dacord amb la dreta (que és qui ha aprovat aquest decret) però crec que és algo necessari. El neo-liberalisme econòmic ha invaït també internet i en nom de la llibertat a la xarxa aquestes empreses mastodonte fan i desfan com els hi dona la gana, tributant a paraisos fiscals dins de la pròpia UE (Ex. Irlanda), passant-se pel forro els drets dels treballadors ja que si aquí em foten bronca doncs em moc a un altre pais més majo que em deixi explotar la gent com em roti. Jo crec, des de la meva total i absoluta ignorància, que aquest decret és un avís a aquestes empreses, que els hi diu que no són tan lliures com pensen. Avui us regulem el copyright, demà potser us obligarem a pagar impostos, ojito.

Vosaltres també creieu que la UE vol tancar internet? Heu trobat altres interpretacions d'aquest article? Teniu por que ens deixin sense gameplays del Fornite? Digueu la vostra!

Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Grimmy
Calcifer
Calcifer
Judo ❀ Master
Entrades: 608
Membre des de: 20 ago. 2018, 20:23
0
1
Gràcies donades: 184 cops
Gràcies rebudes: 251 cops

Just ho comentàvem ahir al xat. Doncs s'havia venut molt la història de que aquestes regulacions eren pura censura i que internet canviaria per sempre i ja no seria l'únic lloc lliure que existeix, doncs fins i tot Viquipèdia que no cobra ni un euro s'hi va posicionar en contra.

Jo també em vaig topar amb el vídeo aquest que ho explica i tot i que imaginava i també havia sentit que l'article 13 era tot el contrari del que es deia, no sabia què pensar.

El que crec és que cadascú farà el que li rotarà. Cada país pot interpretar i adequar com vulgui la legislació i cada persona individual continuarà la seva vida normalment, així que la censura vindrà de part de les pròpies empreses per la por a ser multats? És possible. Llavors potser sorgeixen noves plataformes, però el que està clar és que els usuaris no tenim influència en aquesta guerra i tant una opció com l'altre no acaben de ser bones.

Deixo un vídeo curtet que en fa un resum molt clar del tema:

Text amagat.
Avatar de l’usuari
Minatoni
Administrador
Administrador
Tadaima!
Entrades: 2571
Membre des de: 17 juny 2015, 12:01
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 2210 cops
Gràcies rebudes: 991 cops

Crec que es tracta més del darrer que has dit, @Nafi, que res.

Fins ara, l'Internet ha estat una xarxa de tots i per a tots, un lloc sense llei. És en part la gràcia, no?

Potser, com dius, aquest article crea un precendent perquè en el futur les empreses dolentes no puguin afavorir-se dels demés.

Potser, però, crea un precedent perquè en el futur els usuaris d'Internet no puguem fer-lo servir com sempre.

O no. La veritat és que estic zero informat.
Imatge
Text amagat.
Imatge
Avatar de l’usuari
cosarara
Moderador
Moderador
...
Entrades: 485
Membre des de: 02 gen. 2018, 00:40
0
1
Gràcies donades: 194 cops
Gràcies rebudes: 235 cops

Quan hi ha una directiva d'aquestes, sempre s'ha de mirar qui hi ha al darrere. Que sigui la dreta ja fa sospitar. I amb la dreta, en aquest cas, no hi ha Facebook i Google, però sí que hi ha les discogràfiques, les productores, i companyia. La gent que guanya diners amb el copyright, vaja.

És a dir, aquesta directiva no ens ajuda a tu i a mi, gent corrent, simplement és un altre intent de les discogràfiques i amics per guanyar els diners que no poden guanyar amb el seu model de negoci desfasat de vendre copies. El copyright, en general, sempre va d'això.

Parlem de Youtube. Youtube ara mateix té una cosa que es diu ContentID, que fa que si una cosa fa olor de copyright, et despengin el vídeo, o no t'hi deixin guanyar diners, una de dos. I per fer olor de copyright, estic parlant copyright d'aquell que té diners al darrere. Si un de nosaltres fa qualsevol cosa, evidentment també ens han de protegir els drets d'autor, però a la pràctica, posa-t'hi fulles. Bona sort.

I quan dic olor, vull dir que la quantitat de falsos positius és força acollonant. Vídeos de soroll blanc, ocellets, cançons originals, detectats com a material protegit. I si el sistema diu que no, no hi tens res a fer, com ha explicat la @Nafi.

I ara, imaginem-nos que s'aplica l'article aquest, i els països el fan complir. Què fa Youtube? Puja el nivell del ContentID a over 9000, i així s'assegura que no li caiguin multes.
Què fan Vimeo, Patreon, Deviantart, jo què sé, totes les empreses d'internet prou grans per no quedar exemptes de l'article, però que no són Google? Pagar a Google per fer servir el ContentID. Bloquejar merda a tort i a dret. O menjar-se les multes.
I sí, és clar, l'article diu que hi ha excepció per al fair use i tota la pesca. Però com distingeix el filtre el que és fair use i el que no? Posem-nos al lloc de youtube:
a) Si hi ha un fals negatiu, risc de multa
b) Si hi ha un fals positiu, un usuari enfadat
A les multinacionals, un usuari enfadat només els importa quan té un nombre massa gran de retweets, ja se sap.
Fa uns anys, Youtube deia que cada minut es pujaven 300 hores de vídeo a la seva plataforma. És molt maco dir que hauran de posar gent a fer la feina perquè les màquines no en saben, però el problema és d'escala i d'interessos. Quanta gent els cal, i què en treuen? La política de Google des de fa molts anys és que no tenen atenció al client per als usuaris normals.

En un món més maco, si pugessis un vídeo i Sony Music Entertainment pensés que estàs vulnerant els seus drets d'autor, demanaria a un humà de google que s'ho mirés, i si resultés que Sony mentia (perquè han reportat vídeos massivament amb un algoritme passat de volta), o que era fair use, SME hauria de pagar. I la pròxima vegada, s'ho pensaria dues vegades. Perquè el problema que tenim és aquest, que els algoritmes ja van passats de volta i l'acusador no hi perd res. Però la directiva de la UE ens portarà encara més passats de volta, em sembla, i no cap al costat bo.

"La fi d'internet" no arribarà, és clar que no. Ja sigui per desobediència de les empreses, perquè els estats membres no legislin seguint la directiva, o pel que sigui. Però veure un reforç al copyright com una cosa bona... em costa molt. Ja és prou lleig sense la directiva.
Avatar de l’usuari
Morte-Diem
Porco Rosso
Porco Rosso
♫ Tu Tu Ru ♪
Entrades: 407
Membre des de: 15 oct. 2016, 12:07
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 167 cops
Gràcies rebudes: 246 cops

Bé, molt ben explicat @Nafi.
Jo, sense saber-ne gaire més del que has explicat tu i llegint alguna cosa en un parell o tres de tweets, vinc a deixar la meva opinió.

De fet, ahir mateix vaig utilitzar aquest tema de conversa a casa del típic client que mentre li arregles el pc s'està al teu costat durant l'estona que faci falta mirant tot el que fas.

Jo crec que per usuaris com jo/nosaltres, serà tan molest com el mosquitet que et trobes quan estàs a punt de banyar-te a la platja, hi haurà gent que li picarà al braç i no se n'adonarà, altre gent que li picarà al nas i li molestarà una mica, però no arribarà ni en un nivell "anecdòtic" com per poder ser ni tan sols recordat o tingut en compte. Per tant, jo crec que el perill greu que d'aquesta directiva és més aviat, com heu dit una mica tots, el precedent que això suposa.
A partir d'aquests punts en comú que tinc una mica amb tothom, tinc una opinió una mica dispar sobre el que suposa i el que representa internet, en la meva opinió, internet NO és pot controlar, ni ara, ni d'aqui 30 anys, si posen pals a les rodes, sempre s'inventarà un carro sense rodes.
"Ohh no, però resulta que el youtube ara ampliarà el filtre fins a nivells desmesurats que ho bloquejaran tot". bé, bon argument, però d'aquesta situació, (que és ben veritat que es podria donar el cas) no en diria pas "control d'internet", es podria fer referència a la famosa frase "matar mosques a canonades" el control implica cert grau de credibilitat sobre els continguts que es bloquegen, si pujar el nivell de filtre no puja aquest grau de credibilitat, vol dir que de control no en tens pas, el que tens és un BLOQUEIG i aquest és el problema més greu que ens podem trobar els usuaris com nosaltres, però anem a ser sincers: Avui dia, quan busquem algun opening d'anime, no en tenim ja de problemes per trobar-lo a vegades? normalment el video no dura més de 2 mesos i després el treuen, en el 80% dels casos, i encara diria més, podeu anar a donar un cop d'ull al fil de música d'aqui al fòrum, i veureu que pels posts més antics, gairebé cap link encara funciona. Llavors, què farem si s'acaba la música del youtube? tan senzill com anar a un altre lloc; no ens enganyem, gent com nosaltres que no ens guanyem la vida fent vídeos, si algun dia volem fer un video, i li volem posar una canço amb copyright, doncs ara en comptes de fer-ho al youtube, ho farem al google drive i compartirem l'enllaç amb qui volguem, i si no, amb torrent.
Per tant, crec que com a precedent és dolent, però que no suposarà cap problema pels usuaris normals, i que fins i tot si s'endureix (més) en aquest sentit, tampoc suposarà cap problema.
Avatar de l’usuari
Ereza
Calcifer
Calcifer
この世に悪があるとすれば、それは人の心だ
Entrades: 844
Membre des de: 06 juny 2016, 21:59
0
1
Pronom: Masculí
Gràcies donades: 638 cops
Gràcies rebudes: 543 cops

Bé, al final m'he animat a informar-me'n i a llegir-me la directiva (tot i que m'he saltat part de l'apartat de consideracions perquè és llarguíssim). No sóc un expert en lleis, així que és possible que la meva anàlisi no sigui correcta, però bé, jo hi fico cullerada.

Per cert, no hauríem de parlar d'article 13, sinó d'article 17, que és el número que ha acabat tenint després de totes les esmenes. Però aquí comentaré en general sobre diferents punts de la directiva, no només l'article 17.

Consideracions diverses


D'entrada, pel que fa a copyright, em sembla que no canvia gaire respecte del que ja hi havia fins ara, i on canvia, s'iguala més a la legislació dels Estats Units. Nosaltres no tenim "fair use" com a tal (s'explica amb detall en aquest enllaç), però ara sembla que s'inclou sota el nom de "excepcions o limitacions del copyright".

En un dels vídeos que ha penjat la @Nafi es deia que els doblatges amateur es podrien continuar fent, i en això no hi estic d'acord. La normativa és clara, a l'article 17.7 es diu clarament:
Member States shall ensure that users in each Member State are able to rely on any of the following existing exceptions or limitations when uploading and making available content generated by users on online content-sharing services:
(a) quotation, criticism, review;
(b) use for the purpose of caricature, parody or pastiche.
En aquestes excepcions no hi entren ni doblatge ni traducció (sí que hi entraria un doblatge o traducció paròdics), per tant, això serà il·legal... com ja ho era fins ara, com tota modificació d'obra original que és (salutacions cordials als fansubs).
Evidentment, els mems i altres formes de paròdia sí que hi entren i per tant són perfectament legals. Els GIFs jo m'atreviria a dir que no ho són si simplement són un retall d'una obra, igual que no ho és enllaçar imatges amb drets d'autor. Per tant @Nafi, et toca pagar multa.

D'altra banda, serveis com la Viquipèdia, Google Drive o Dropbox (sempre que no ho comparteixis amb ningú) no se'n veuen afectats, ja que s'inclouen a la llista d'excepcions de l'article 2.6:
Providers of services, such as not-for-profit online encyclopedias, not-for-profit educational and scientific repositories, open source software-developing and sharing platforms, electronic communication service providers as defined in Directive (EU) 2018/1972, online marketplaces, business-to-business cloud services and cloud services that allow users to upload content for their own use, are not ‘online content-sharing service providers’ within the meaning of this Directive.
També em sembla rellevant destacar, com ja s'ha comentat, les excepcions de cara al sector educatiu, científic o biblioteques públiques (desconeixia que no fos així fins ara), incloent-hi un apartat concret per a la mineria de dades (article 4). No sé si un cercador com Google entraria dins de "mineria de text o dades", però m'atreviria a dir que sí. Em sembla interessant remarcar aquest text de l'article 5.4 (el paràgraf 1 és l'excepció per a ús educatiu):
Member States may provide for fair compensation for rightholders for the use of
their works or other subject matter pursuant to paragraph 1.
Això sembla indicar que es pot (però no és obligat) aplicar un "cànon" de compensació per l'ús en centres educatius. Caldrà veure si finalment s'implementa o no.

També m'agrada saber que es tracta un tema que crec que engloba l'"abandonware", les "obres fora del comerç", a l'article 8:
A work or other subject matter shall be deemed to be out-of-commerce when it can be presumed in good faith that the whole work or other subject matter is not available to the public through customary channels of commerce, after a reasonable effort has been made to determine whether it is available to the public.
Member States may provide for specific requirements, such as a cut-off date, to determine whether works and other subject matter can be licensed in accordance with paragraph 1 or used under the exception or limitation provided for in paragraph 2. Such requirements shall not extend beyond what is necessary and reasonable, and shall not preclude being able to determine that a set of works or other subject matter as a whole is out-of-commerce, when it is reasonable to presume that all works or other subject matter are out-of-commerce.
Si una obra és "fora de comerç" es pot distribuir de manera no comercial i citant-ne sempre l'autoria. Això la veritat és que penso que podria ser de gran ajuda de cara a la conservació de programari i videojocs antics (com ja fa Archive.org, d'altra banda).

Article 15 (antic article 11)


Aquest article és el que parla d'enllaçar a notícies. Sembla una directiva similar a altres lleis com efectivament la que comentàveu a nivell espanyol que va fer que Google Notícies tanqués a Espanya.
Destaco, com ja heu dit també, la part relativa a usos privats:
The rights provided for in the first subparagraph shall not apply to private or noncommercial
uses of press publications by individual users.
The protection granted under the first subparagraph shall not apply to acts of hyperlinking.
The rights provided for in the first subparagraph shall not apply in respect of the use of individual words or very short extracts of a press publication.
El problema d'aquesta directiva és que no queden clar aquests usos. Un ús "privat o no comercial" és publicar un enllaç a una notícia on surto jo a la meva pàgina web professional? Jo diria que no, que es pot considerar un ús públic i comercial. D'altra banda, què és un "acte d'hiperenllaçat"? Un enllaç que contingui el text sencer d'una notícia seria un ús vàlid? I què és un "extracte molt curt"? Qui defineix què és curt i què no?
Si no recordo malament, la llei vigent actualment a Espanya fa que els "ajuntadors de notícies" (Google News, Menéame, etc.) hagin de pagar obligatòriament per llei una compensació als webs enllaçats. El que passa és que a la pràctica això era una llei feta a mida per a penalitzar Google, i Google va dir que adéu i per tant la llei no s'ha aplicat.

Al 15.5 es diu:
Member States shall provide that authors of works incorporated in a press publication receive an appropriate share of the revenues that press publishers receive for the use of their press publications by information society service providers.
Què és una "contribució adequada"? Entenc que queda a l'aire perquè cada estat ho defineixi com vulgui.

Article 17 (antic article 13)


I arribem a la font principal de la polèmica. I aquí haig de dir que estic una mica d'acord amb la @Nafi. No és tan dolent com el pinten, però bé, anem pas a pas.

Al 17.2 es diu:
Member States shall provide that, where an online content-sharing service provider obtains an authorisation, for instance by concluding a licensing agreement, that authorisation shall also cover acts carried out by users of the services falling within the scope of Article 3 of Directive 2001/29/EC when they are not acting on a commercial basis or where their activity does not generate significant revenues.
Aquest article entenc que traspassa la responsabilitat del que facin els usuaris (de manera no comercial o quan la seva activitat no generi gaires ingressos) a la plataforma. És a dir, que si algú penja material amb copyright i s'acaba podent veure, la culpa és de la plataforma (YouTube, per exemple). Però i si és amb sentit comercial o és un youtuber famós que genera molts ingressos? Llavors és culpa del youtuber i no de YouTube? Ho veig ambigu.

Si es detecta una infracció, l'article 17.4 ens diu:
If no authorisation is granted, online content-sharing service providers shall be liable for unauthorised acts of communication to the public, including making available to the public, of copyright-protected works and other subject matter, unless the service providers demonstrate that they have:
(a) made best efforts to obtain an authorisation, and
(b) made, in accordance with high industry standards of professional diligence, best efforts to ensure the unavailability of specific works and other subject matter for which the rightholders have provided the service providers with the relevant and necessary information; and in any event
(c) acted expeditiously, upon receiving a sufficiently substantiated notice from the rightholders, to disable access to, or to remove from, their websites the notified works or other subject matter, and made best efforts to prevent their future uploads in accordance with point (b).
El punt C em sembla similar al procediment de takedown del DMCA dels Estats Units? Bàsicament, quan algú informa d'un ús no autoritzat, cal denegar l'accés al recurs i evitar que es pugui tornar a pujar. Entenc que el "d'acord amb els alts estàndards de la indústria" del punt B vol dir amb algorismes com el ContentID.
En aquest sentit, sembla que si ets un "nyicris" del sector (menys de 10 milions d'euros de facturació), estàs exonerat de tenir un sistema com el ContentID, com es diu al punt 17.6:
Member States shall provide that, in respect of new online content-sharing service providers the services of which have been available to the public in the Union for less than three years and which have an annual turnover below EUR 10 million, calculated in accordance with Commission Recommendation 2003/361/EC20, the conditions under the liability regime set out in paragraph 4 are limited to compliance with point (a) of paragraph 4 and to acting expeditiously, upon receiving a sufficiently substantiated notice, to disable access to the notified works or other subject matter or to remove those works or other subject matter from their websites.
Where the average number of monthly unique visitors of such service providers exceeds 5 million, calculated on the basis of the previous calendar year, they shall also demonstrate that they have made best efforts to prevent further uploads of the notified works and other subject matter for which the rightholders have provided relevant and necessary information.
També obre una mica la porta a sancionar en funció de quanta gent hagi pogut veure el contingut sota copyright, al 17.5:
In determining whether the service provider has complied with its obligations under paragraph 4, and in light of the principle of proportionality, the following elements, among others, shall be taken into account:
(a) the type, the audience and the size of the service and the type of works or other subject matter uploaded by the users of the service; and
(b) the availability of suitable and effective means and their cost for service providers
Pel que fa a la supervisió humana, sí que és cert que els conflictes de copyright a les plataformes s'hauran de poder resoldre parlant amb humans, i segurament és per aquí que les grans plataformes s'hi oposen tant. En parla l'article 17.9:
Member States shall provide that online content-sharing service providers put in place an effective and expeditious complaint and redress mechanism that is available to users of their services in the event of disputes over the disabling of access to, or the removal of, works or other subject matter uploaded by them.
Where rightholders request to have access to their specific works or other subject matter disabled or those works or other subject matter removed, they shall duly justify the reasons for their requests. Complaints submitted under the mechanism provided for in the first subparagraph shall be processed without undue delay, and decisions to disable access to or remove uploaded content shall be subject to human review. Member States shall also ensure that out-of-court redress mechanisms are available for the settlement of disputes. Such mechanisms shall enable disputes to be settled impartially and shall not deprive the user of the legal protection afforded by national law, without prejudice to the rights of users to have recourse to efficient judicial remedies. In particular, Member States shall ensure that users have access to a court or another relevant judicial authority to assert the use of an exception or limitation to copyright and related rights.
Si s'hi oposen, segurament és perquè caldrà que contractin una quantitat enorme de gent perquè resolguin disputes a mà. Actualment sols hi ha quatre gats i les respostes són robòtiques (quan hi ha resposta), de manera que difícilment es resolen les disputes al teu favor, en cas d'un fals positiu. I això passa no només amb les disputes per copyright sinó amb qualsevol problema que tinguis amb una gran empresa, sol ser molt complicat o impossible aconseguir respostes d'una persona humana a través del sistema de suport a usuaris (i ho dic per experiència personal amb eBay, Google i WhatsApp).

I per què tot això?


Penso que el més important aquí, més que el que dieu de "censurar Internet" (que com diu en @Morte-Diem, sempre hi haurà maneres d'evitar-ho), és que s'està legislant pensant en plataformes concretes. La Internet dels 90 i principis dels 2000 era un lloc molt descentralitzat, cadascú tenia la seva pàgina en llocs diferents i sovint era difícil trobar les coses. Això va començar a canviar amb els cercadors (com Google), que van esdevenir la part central de la xarxa perquè si necessitaves trobar res, havies de passar per allà. Però actualment, les xarxes socials han pres massa protagonisme. I ara la gran majoria de contingut està centralitzat a YouTube, Facebook, Instagram, Twitter, etc. També s'han centralitzat altres serveis com el correu: per exemple, ara gairebé tothom fa servir Gmail. Hem passat a una Internet molt centralitzada en punts concrets, i per tant, les lleis passen a adaptar-se a aquests fets. Si controles el que permet mostrar YouTube, o Twitter, o la xarxa social que sigui, o el que pugui mostrar Google, ja controles el contingut que pot veure una gran part de la població. I això és lleig. No deixa de ser una mica un paral·lelisme amb la població: les grans ciutats són les que són importants perquè la població tendeix a concentrar-s'hi, i les viles petites doncs importen més aviat poc. Aquí YouTube, Twitter o Instagram serien les grans ciutats, i petites webs com podrien ser Tadaima o la pàgina de receptes de la teva àvia doncs serien les viles que no importen gens a ningú. Perquè al final, a ningú li importa que pengis contingut amb copyright a una pàgina de receptes, però si ho fas a YouTube, sí, perquè té una gran exposició al públic.
És per això que cal anar amb compte amb les xarxes socials: estan bé perquè hi ha molta visibilitat, però també són un perill perquè són fàcils de censurar (a cop de llei o sense).

En fi, em sembla que me n'he anat massa per les rames... En definitiva, l'article 17 no és tan dolent com ens el pinten, al cap i a la fi el copyright té les seves coses bones i cal respectar-lo. Però com diu en @cosarara, al final només es respecta el copyright de les grans empreses. Aquest és un dels problemes. L'altre problema és el que he dit, no tant el contingut de l'article, sinó per què s'està legislant en base a plataformes concretes.

I bé... Perdoneu la parrafada!
Text amagat.
Imatge
Imatge
«Si hi ha maldat en aquest món, és sens dubte al cor de la humanitat.»
Respon