Sóc conscient que n'hi ha molts més, però a mi els primers que m'han vingut al cap han estat els dels meus manga/anime preferits, que trobo que en part ho són perquè sempre he sigut més fan dels antagonistes que dels protagonistes. En aquest cas no és del tot cert ja que els protagonistes també els adoro, però la idea base és que sempre que hi hagi un bon "malvat" la sèrie és molt més interessant. No he pogut evitar algun spoiler a l'hora d'explicar els personatges, si no les heu vist millor que ho feu abans de llegir per no arruinar l'experiència ^^
Makishima Shougo, de Psycho Pass
Amb ell hi puc estar hores, aviso!
El primer resulta que ja me l'han comentat, però és que adoro aquest home fins a l'infinit. Com ja s'ha dit els mètodes no són acceptables, però el personatge molta tantíssim i costa tan trobar dolents tan ben representats que no me'n puc estar. El disseny per si mateix ja és brillant, és una opinió meva, no vull dir que hagi de ser així, però m'hi fa pensar: pràcticament se'l representa amb la puresa del blanc amb contraposició al negre d'en Kougami. El primer un criminal assimptomàtic que el sistema no pot detectar i l'altre un criminal en potència que passa a ser un executor en mans del Govern (cosa que ja deixa en entredit el sistema presumptament perfecte ejem). M'encanta cada detall del seu disseny també pel fet que no sembla en cap moment una persona que pugui suposar aquest perill, ja que se'l veu com aquell que no ha trencat mai un plat i tot i així és un lluitador suficientment hàbil com per estar a l'alçada d'en Kougami. El disseny m'encanta en tots els sentits, no negaré que també és guapíssim xD
Per altra banda és intel·ligent, culte, filòsof i amb carisma natural a l'hora d'atreure els altres al seu terreny i que simplement el segueixin per voler veure més del propi Makishima. La seva manera de parlar atreu els altres vulguin o no, fins i tot en Kougami no li pot treure els ulls de sobre. A més, el fet de tenir en Takahiro Sakurai com a seiyuu no fa més que reforçar aquesta eloqüència i oratòria a l'hora de parlar. El seu desig final és que sigui en Kougami qui acabi amb la seva vida precisament perquè és l'únic amb qui s'identificava, l'ovella que no seguia el ramat (encara que fos de maneres diferents), dues cares de la mateixa moneda. La filosofia darrere les seves accions i en voler acabar amb el sistema Sybil no sortia del no res, sinó que tenia un ideal a complir, l'home està fet per a escollir i deixar anar la seva veritable naturalesa. El seu humanisme és una mica cínic, això no ho negaré, però aquesta visió nihilista té el seu encant i encaixa molt bé amb l'estètica i missatge que vol donar Psycho Pass. Altres detalls de la seva filosofia es poden percebre també amb petites coses com són el seu amor per certs llibres, la seva preferència per les navalles a l'hora d'escollir una arma... Ho aniré deixant perquè encara em queden personatges per comentar xDD
Griffith, de Berserk
Quin diríeu? El de la dreta o el de l'esquerra?
.
.
.
Un altre personatge dissenyat de blanc impecable que, en aquest cas el simbolisme és molt més fort i més clar que el que podria ser en el cas anterior, també amb la seva contraposició, en Guts, l'espadatxí negre. Les similituds entre en Griffith i en Makishima són molt grans i potser és per això que m'agraden tant aquests dos personatges. L'única diferència és que en Griffith no el puc perdonar i en Makishima m'enamora XD Però això és pels desenvolupaments de les respectives sèries i la manera com es construeixen i presenten. La construcció d'en Griffith dins d'aquest manga és una obra d'art i no hi ha més paraules per descriure com es construeix el personatge. L'arribes a conèixer a la perfecció, com pensa, com sent, el seu somni, els seus sacrificis... i el moment en què tot acaba. Realment entenc en Griffith i potser hauria fet el mateix, sento el que li passa i em fa molta pena, però tot i així, sóc incapaç de perdonar-lo. I això, és un bon personatge.
Hi ha un abans i un després molt clar en aquest personatge i es veu a la perfecció el que és un ésser humà i la diferència abismal quan ja no se n'és, pràcticament veus el valor d'una ànima i un cor humans. Es representa en les dues vessants de la naturalesa humana, el millor i el pitjor, quan es té tot i quan ja no queda res. Fins i tot s'arriba a posar en dubte, sense fer-ho directament, el que significa un déu i la seva suposada perfecció a l'hora de portar la llum als seus servidors.
PD: El seu seiyuu també és en Takahiro Sakurai i això dóna punts extra xD
Johan, de Monster
En Johan és l'antagonista perfecte i pràcticament no el veuràs en pantalla, el motiu? No en té cap necessitat. El més impressionant d'en Johan és precisament la seva influència en la gent del seu entorn, com utilitza als que pensen que l'estan utilitzant per decidir el fluir dels esdeveniments per fer que tot encaixi en un quadre final perfecte. És un personatge extremadament intel·ligent i que, tot i així, l'únic que li interessa és el seu propi objectiu individual, no aspira a la grandesa, al contrari, però això no li impedirà fer servir allò que tingui a mà per aconseguir el suïcidi perfecte. Si el protagonista és la representació de tot el que té de bo l'ésser humà, en Johan és allò que tots volem reprimir perquè ens faria por haver-nos-hi d'enfrontar. Té una relació similar amb en Tenma que la que tenia en Makishima amb en Kougami, però difereixen en molts punts també, no hi entraré tot i ser força interessant. Algú que ha nascut envoltat de violència i sense amor com en Johan és capaç de reconèixer en el doctor Tenma l'amabilitat, l'únic amb qui ha tingut una relació suficientment important com per carregar-lo amb una gran responsabilitat, juntament amb la seva germana Nina, està clar.
A aquest pas m'estic adonant que tots els personatges que he posat són molt similars i precisament deixa veure que tinc un perfil força clar de com m'agraden els antagonistes i respectius protagonistes xD
Haitani, de Zetman
Aquest últim té un perfil una mica diferent, però tot i així segueix entrant dins la categoria. A diferència dels anteriors, a en Haitani li agrada jugar i fer de tot un show, cosa que no vol dir que es prengui les coses seriosament, simplement que el que ha de fer ho fa amb estil. És l'elegància personificada en cada moviment que fa, a més d'agradar-li ser el centre d'atenció. Té el seu propi objectiu, egoista i que va per lliure sense tenir en compte la majoria. El seu disseny també és molt bo, tant l'aparença humana com la de jugador. El problema d'aquest personatge és que no té tanta profunditat com els altres que s'han comentat precisament pel fet que la història no està tancada i dubto que ho estigui en breu, de manera que tot i haver molt per analitzar del personatge pot quedar una mica superficial.
