Tadaima.cat

EL ÚLTIM CÁPITOL, MAMORU. !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
FUA COMO PUEDE SER TAN BONITO TODO

No se si es pot fer dobleresposta.. PERÒ TINC QUE COMENTAR-LO PERQUE AQUET ANIME ES PERFECTE I NO VULL Q UE S'ACABI MAI.

Encara que es deixin alguns capítols del manga o en facin un poti-poti, ho fan espectacularment. Aquet anime es pura qualitat, tant en l'animació com de direcció com de TOT.
Magrada que toquin el tema de les amistats que s'acaben sense saber el perque. No pots evitar que passi, i dun dia per laltre alguna cosa a canviat, i la confiança, o el temps que passes amb aquelles persones va decreixent. Però com molt be diu aquest episodi, el temps que has estat amb ells mai desapareix.
La tachibana es una noia molt influenciable i crec que el Tenchou es una influencia perfecta per ella. Tant d'amics com de tutor COM DE PARELLA. Entenc el que li pasa pel cap a la tachi perque sóm bastant iguals, entenc el fet egoista de perdre a una millor amiga per no saber com actuar d'abant situacions complicades (Em recorda a bastants coses a la prota de death parade XD) .


VULL SEGONA TEMPORADA, però per quan el manga hagi avançat bastant i ells no s'inventin res.

Doncs manolassa, crec que van anunciar que el manga estava a punt d'acabar!! Més info: https://www.tokyomag.net/koiwa-ameagari-punto-terminar/


No he vist encara el darrer capítol però comentaré que del darrer que vaig veure, el de la setmana passada: simplement em va encantar, sobretot la part del Kondo amb el seu amic. El que li passa al Kondo és que pobret, com que tothom diu que apesta, l'home té una autoestima com de 0% i m'encantaria que l'Akane l'ajudàs en aquest sentit i ell se sentís ple de confiança una altra vegada i comencés a escriure novament...

I la part de l'amistat amb l'Akane em va com impactar molt perquè pareixia que les dues se sentien soles una sense l'altra i ho havien intentat arreglar, les dues havien fet passes cap a aquest sentit però al final no va sortir bé i em vaig quedar molt loca xDD Però bé, com diu la manolassa, aquestes coses són inevitables per desgràcia i a l'anime ho han reflectit molt bé, sense gaire drama però amb una nostàlgia preciosa.

Buscant he trobat aquest post. Vaig veure l'anime i em va agradar. Representa i reflecteix molt bé les relacions que creem amb les persones del nostre entorn ja sigui a l'escola, universitat, lloc de treball, amics, etc. i els obstacles que poden anar sorgint en elles.

Per mi, els dos protagonistes, el fet que s'hagin trobat és com una senyal que tens una segona oportunitat per tornar a començar. No sé, em va donar la sensació que entre els dos s'ajudaven molt a superar el mal moment que estaven passant (ella per la lesió i el fet de deixar el club d'atletisme) o que feia temps que estaven com "estancats" (ell en el cas que vol escriure novel·les). Per altra banda, em vaig sentir molt identificada amb ells dos pel que fet es porten uns anyets. Una cosa semblant em va passar quan era més jove i puc entendre molt bé els sentiments de tots dos en vers la situació, però sobretot els sentiments d'ella.

Un anime preciós no només per l'estètica visual si no perquè et fa reflexionar i pensar en com som les persones i com aquestes ens influeixen en la nostra vida i, encara que siguin passatgeres sempre hauran aportat una cosa o altra. Al llarg dels anys tinc gent que s'ha quedat i altes que ens hem distanciat. I amb aquells que no tinc tant contacte sempre me'n recordo d'ells i dels bons moments que vaig passar. Crec que si no fos per tota aquesta gent que ha anat apareixent a la meva vida, no seria la que sóc ara.

Per últim dir, que em va saber greu que en l'últim capitol es "separessin" penso que feien molt bona parella i espero que en el manga sigui així (tot i que no l'he llegit).

Quina gran sèrie.

Ja s'ha estrenat el film amb actors reals.



El tinc pendent perque encara tinc massa fresc l'anime... m'esperaré un temps a mirar-me'l.



El tema musical que han escollit és una passada. Front Memory, un clàssic del punk-rock japo de la banda Shinsei kamattechan, en una nova versió amb la Pop-Idol Emiko Suzuki.

Text amagat.

Ara bé, jo prefereixo de totes totes la remasterització del 2015 dels mateixos Shinsei kamattechan, amb la deliciosa Makoto Kawamoto d'artista convidada.
Me la poso en bucle, sense parar:

Text amagat.

Si un dia em miro el film, ja diré alguna cosa.