Estudi: SHAFT
Any: 2016
Gènere: Acció, Sobrenatural, Misteri, Vampirs
Basat en: novel·la

Sinopsis:
Primera de les tres pel·lícules amb què comptarà aquesta adaptació preqüela de la saga Monogatari. En aquesta, l'Araragi Koyomi, un estudiant de secundària de l'escola Naoestu es fa amic de la Hanekawa Tsubasa, una de les estudiants d'honor. Aquesta li menciona un rumor sobre una vampira rossa que recentment s'ha estat veient per la ciutat.
Aquell vespre mateix, sense més ni més, en Koyomi troba la mencionada vampira: Kiss Shot Acerola Orion Heart Under Blade, també coneguda com la reina de les excentricitats (li direm Shinobu XD). La criatura d'ulls daurats implora a l'humà que la salvi mentre agonitza en un toll de sang amb les quatre extremitats amputades. La Kiss Shot li demana la seva sang per salvar-se i, després de fer-ho, es troba convertit en un vampir. Podrà tornar a ser humà o s'endinsarà més en el món de les excentricitats?

Valoració personal:
Després del hype que li tenia necessitava dedicar-li unes paraules, sobretot després d'esperar 6 mesos des que es va estrenar a Japó, però ha valgut la pena!! Només una paraula: SHAFT Es poden dir moltes coses de la sèrie, però el que és indiscutible és que l'animació és per quedar-se encantat mirant la pantalla com un zombi. Em va meravellar des del primer instant i és que quina passada!! Com es nota que han tirat la casa per la finestra, ha estat summament impressionant. Només amb la flipada d'animació podria haver estat mirant la pantalla durant una hora sencera sense que hagués passat res, completament al·lucinant. Ha estat preciosa i més que fluïda, amb molt bones perspectives i els detalls típics de l'estudi. En un principi barrejar CGI i 2D pot semblar una mala idea, però el fons hiperrealista amb CGI i el contrast dels personatges animats a mà fins a aquest punt de detall ha estat innovador i ha quedat més que bé. Una nitidesa i fluïdesa difícils de trobar, com es nota que era una preqüela molt esperada. Han barrejat diferents estils i els hi ha quedat un resultat increïble. Just WOW!! Juntament amb la música i banda sonora original de la sèrie ha estat una meravella audiovisual. I què dir dels actors de doblatge: Kamiya Hiroshi, Sakamoto Maaya, Sakurai Takahiro i Horie Yui. Són tots força coneguts i ha estat una punyetera passada.

Realment només ha estat la primera de les tres pel·lícules, però després de tants anys l'espera ha valgut la pena. Malgrat ser només la que posarà les bases ha fet el seu propòsit a la perfecció i deixa amb moltes ganes de més. Fa tant que esperava aquesta peli que encara no m'ho crec!! En aquest cas ha estat una història més lleugera a nivell de diàleg, ja que no donava la impressió de morir-te de mal de cap en acabar (que, per cert, és una de les coses que m'encanta de Monogatari Series i ho he trobat a faltar) però tot i així no ha perdut la seva essència. Suposo que en ser format pel·lícula havien d'anar una mica més per feina. Com a la resta d'arcs el punt fort de la sèrie és l'apartat psicològic i han sabut relacionar perfectament les emocions de l'Araragi amb l'estil d'animació en cada moment. En tota la punyetera pel·lícula només surten 4 personatges, dóna la sensació que no ha passat pràcticament res i tot i així no puc deixar de dir que ha estat brutal!!

No poso nota perquè encara falten dues pelis per estrenar :3

Alguns exemples de l'animació!!

Psycho-Pass

Estudi: Production I.G
Any: 2012-2014
Episodis: 1x22 cap + 2x11 cap + peli
Gènere: Accio, Policial, Psicologic, Ciencia Ficcio, Futuristic
Basat: Manga

Ja que parles de Psycho Pass he de donar la meva opinió perquè és un dels meus anime preferits i els que van marcar un abans i un després (serà llarg). El primer que he de dir és que la primera temporada per mi és un 10/10 i la segona temporada no passa d'un 4/10 molt raspat i sentint-me generosa perquè a banda que no arriba a l'alçada de la primera es contradiu en alguns punts que havien deixat clars en la temporada anterior amb un món ja ben construït de per si. No haurien de malgastar temps en deconstruir de manera tan poc operativa una cosa que en els primers capítols de la primera es van prendre la molèstia d'explicar. A més que la segona temporada és un intent de seguir la mateixa estructura de la primera que no funciona perquè el format és diferent (11 capítols) i tota la informació que donen és redundant fins a l'infinit. Si no has vist la pel·lícula te la recomano ja que segueix la història de la primera sense la mediocritat i tot allò innecessari de la segona temporada. La pel·lícula està feta pel mateix personal de la primera temporada!!



El manga en aquest cas és el que està basat en l'anime, ja que la història és original. La qual cosa tenia sentit a l'hora d'acabar la primera temporada on va acabar, tenien una història per explicar i la van explicar, no era necessari continuar perquè la segona no tenia cap propòsit i no pretenia transmetre cap missatge, només violència gratuïta i sense sentit (en el capítol 02x04 es queden a gust amb això). Vaig intentar amb moltes ganes que m'agradés però és una bírria per això que dic i que l'equip inicial estava treballant en la pel·lícula.

No és que el cyberpunk hagi estat mai un dels meus gèneres per excel·lència, però amb Psycho Pass van saber-ho combinar amb aspectes socials, filosòfics i psicològics i això sí que és el meu gènere per excel·lència, de manera que ho van compensar a la perfecció i al final vaig acabar agafant gust per aquesta estètica. El disseny de personatges és una meravella, l'animació molt bona amb plans molt bons (estudi Production I.G.) i uns personatges carismàtics i interessants, a més de coherents amb la història i el que passa. En Makishima és el meu personatge preferit de la sèrie i, probablement, de l'anime en general. És d'aquells dolents ben construïts amb un propòsit, que el presenten des del principi i et fa entrar en la sèrie envoltant-lo de misteri (a diferència d'en Kamui). A més que estèticament parlant destaca i crida l'atenció (mentre que en Kamui no el distingiries ni amb bona il·luminació) i s'assembla a un dels dolents més ben construïts de la història i amb qui comparteix seiyuu (Sakurai Takahiro): en Griffith (Berserk). Realment no sé perquè vaig connectar tant amb en Makishima, però és senzillament una passada i gran part del meu amor per la sèrie és gràcies a ell.
I amb ell i la resta de personatges tenim els tres pilars en què se sustenta la història: l'anarquia radical i la llibertat (Makishima), la justícia humana i els sentiments (Kougami) i les lleis jurídiques i allò "socialment" correcte (Akane). A més de la gran participació dels secundaris i la seva aportació al seguiment de la trama. Els capítols introductoris i la construcció del món, els personatges ben presentats, les situacions impactants i violència en dosis justes, el clímax, la narració etc. A mi em va agradar moltíssim!!

A banda d'això la banda sonora també m'encanta i encaixa amb la sèrie a més no poder, en un primer moment em vaig enamorar de l'opening (Ling Tosite Sigure - Abnormalize) i en acabar el capítol amb l'ending (EGOIST - Namae no nai Kaibutsu). La banda sonora és espectacular i sembla que a diferència de vosaltres a mi em va agradar molt més el primer opening jaja Diria més coses, però em sembla que ja he escrit massa XDDD

Deixo un vídeo comparant les dues primeres temporades i explicant el perquè una és molt millor que l'altra. És algú una mica cremat perquè li ha passat igual que a mi i el vídeo és llarg de la hòstia, o sigui que s'ha de mirar a trossos jajaja

Text amagat.

PD: Si no heu vist Psycho Pass salteu-vos la segona temporada que no val per res, mireu només la primera i la pel·lícula!!

Imouto sae Ireba Ii... és aquell anime que saps que bò bò no és, objectivament, però segueixes mirant perquè ja l'has començat i en algun moment t'adones que realment t'ho estàs passant molt bé. Comença amb l'anomenat "normie filter", 3 minuts dissenyats per fer quedar l'escena del raspall de dents de Nisemonogatari com si fos per a tots els públics. És exagerada, és conya, és per prendre-se-la amb humor. I passat això tenim un slice of slice còmic, amb protagonistes joves adults, personatges expressius, product placement de marques japoneses de cervesa, i el secret més mal guardat de la història. Fanservice? Sí, també.

Una cosa que m'ha agradat molt d'aquest anime és que deixa molt clar quins personatges són bojos i quins et pots prendre en serio, i fa que te'ls puguis estimar a cada un a la seva manera.

Si hagués de dir què crec que és el pitjor, potser la premissa inicial (el fet que l'escriptor estigui obsessionat amb la germana petita que mai ha tingut).

Oh, i és important fer notar que realment no està acabat. La història ha de seguir, i queda molt clar quan acaba l'anime que el fet que l'hagin acabat on l'han acabat és més tema de diners que res. L'original és un seguit de Light Novels, i també n'han fet dos manga.